l'Abella de la Conca. via Aina.

 Ressenya del Joan Asín

El dilluns quedo amb el Joan Asín per anar a escalar a l'Abella de la Conca. Quan parlem del que farem no ho tenim clar, podem anar a fer la via Venus o bé obrir una via nova, però quan arribem a Isona coincidim amb el Remi Brescó i el Josep que van a obrir via, decidim que nosaltres també anem a obrir una via nova a la paret de la Serra de la Carràmina, una zona a on en Remi Brascó, el Joan i altres companys de cordada han obert 4 vies noves.
La zona queda al davant del poble, a l'altre costat del riu d'Abella, s'hi arriba per la pista que porta a Boixols i s'aparca al costat mateix d'una font d'aigua fresca i bona.
L'aproximació a la via Aina, que comença a sobre mateix de la pista, és de dos o tres minuts, i està al costat mateix d'unes vies d'escalada esportiva que trobarem uns metres abans del punt a on la pista fa un fort revolt per passar a la cara Nord de la paret.

La via Aina te tres tirades i està semi-equipada. Per repetir-la ens caldrà un joc complet de friends, fins el C-3, bagues savineres i un micro tascó. Els 3 rapels que haurem de fer pel descens estan equipats.

 El Joan Iniciant la via tot clavant un pitó.

 Arribant a la placa més difícil de la primera tirada.

 El poble de l'Abella de la Conca vist des del peu de via.

 El Joan posant l'unic parabolt de la segona tirada.

 Obrint la tercera tirada.

 A la R.3, final de la via Aina.

 Dalt de la cresta de la Serra de Carrànima.

 Contents d'haver obert una nova via dedicada a les nostres filles, totes dues es diuen Aina !!!

 De nou a l'aparcament i amb la feina feta. Els Joans amb una via a la butxaca i el Remi i el Josep amb un nou tram de via oberta.

 Les vies actuals de la zona, a l'espera de que el Remi acabi la via en la que està treballant.

Malanyeu. vies Independència i Directa Carla Alarcon

Aquest dissabte voliem anar a Terradets, però un canvia de plans a darrera hora ens va portar de nou a Malanyeu. El Toni i jo voliem repetir les dues vies que feia poc haviem equipat i acabar-les de netejar una mica més, i el Jordi, el Joanet i el Xermi es van posar a la Badalona que feia temps que no repetien.
Vam començar per la via més recent, la via Independència, que encara te trams una mica bruts per la obertura però que te pinta que es repetirà força.
D'aquesta via jo en vaig obrir la 1a. i la 3a. tirades i el Toni la 2a., així que tocava intercanviar els papers i escalar de primers les tirades que no haviem obert. Menció especial per les dues primeres tirades i especialment per la fissura de la segona.
Mentre els companys pujaven per la Badalona, el Paco, el Moragues i companyia amb qui vàrem coincidir a l'aparcament, pujaven per la via Adeu Espanya. Darrera nostra va pujar una cordada que en acabar comentava que els hi havia agradat molt la via, especialment la segona tirada.

Un cop a peu de via ens vam dirigir a repetir la Directa Carla Alarcón, de la qual encara no haviem repetit els passos més picants de la 3a. tirada.
 Un cop s'arriba a la R.2 de la via Carla, que comparteixen aquestes dues vies, cal pujar recte a cercar una placa molt atractiva i deixar a la dreta el diedre fissura per on puja la via Carla Original . La cordada que ens venia al darrera es va equivocar i van baixar de nou a la R.2 per agafar el bon camí.

 1a. tirada de la via independència.

 iniciant la fissura de la 2a. tirada.

 Sortida de la R.2 per fer la darrera tirada.

 1. tirada de la via Directa Carla Alarcón.

 2a. tirada. un cop superada la fissura inicial.

 El Tonia acabant la 3a tirada.

 La cordada del Moragues a la via Adeu Espanya.

El Xermi a la 2a. tirada de la Badalona i el Paco fent la 3a. de la via Adeu Espanya.

Via "Regal de reis" a la paret del riu Lacó

ressenya de l'Eduard "Escalatroncs"

Aquest dissabte tota la colla vàrem pujar al Solsonès, a la paret del Riu Lacó, a fer un parell de les vies que l'Eduard havia ressenyat feia poc temps al seu blog.
Cal dir que nosaltres, un cop vam deixar la carretera LV-4241, (que va de Solsona a Sant Llorenç passant per coll de Jou), per agafar el trencall a l'esquerra que ens havia de portar a Odèn, passats uns 3 o 4 km, en plena baixada, no vam saber agafar un trencall a l'esquerra que hi ha, i vam continuar avall fins que la  pista ens va portar a travessar el riu per un gual, i poc després per una pista en mal estat, a la gran edificació a on s'hi crien aus rapinyaires. Vaja que vam fer una gran marrada !!!
Quan finalment vam arribar a l'aparcament que hi ha aprop de la paret, vam decidir baixar per la pista ample fins a trobar la paret i pujar per dins el bosc fins al peu de les dues vies que vam escalar.

Primer vam localitzar la via Sufi, que te una fletxa que marca l'inici de la via, allí van començar a escalar el Pany, el Jordi i el Joanet, mentre, el Toni i jo cercàvem l'inici de la via Regal de reis, sense acabar de tenir clar per on començava. I el Xermi i el David es posaven en una via d'esportiva que hi ha uns metres mes amunt.
Finalment vam començar la via pel costat mateix de la via Horitzons ( espits a la placa), anant a cercar una fissura que cal equipar per després flanquejar a l'esquerra. Al fer aquesta entrada no vam trobar els dos pitons que marca la ressenya, només un pont de roca , suposem d'algú que va entrar com nosaltres o de la via horitzons....abans del flaqueig per entrar finalment a la bonica fissura,  a on hi vam trobar un pont de roca, abans d'entrar a la R.1,. Cal doncs portar un bon joc de friends per equipar aquesta tirada.
La segona tirada te uns passos mot difícils per sortir de la R.1 , assegurats per un parabolt nou que ha substituit la única expansió de progressió de la via,  un vell burí trencat. La R.1 també l'hem trobat equipada amb un espit i un parabolt nou.
Més amunt el Toni va tornar a perdre la línia quan va trobar un pont de roca i va fer uns passos per la via Horitzons, que en aquell punt creua la via Regal de reis, i continua per l'esquerra. Per no equivocar-se, cal xapar un pitó i anar a la dreta.
Els darrers metres d'aquesta tirada son bruts i trencats fins arribar a la R.2 amb dos espits i un cable que ens servirà per fer un rapel de 60 m. fins al peu de la paret.

Els companys van rapelar també per les nostres cordes un cop acabada la via Sufi, que van trobar força perdedora fins arribar a les dues darreres tirades, que son maques.

 A mitja 1a. tirada, un cop retrobada la línia de la vi, iniciant la fissura en diagonal que porta a la R.1

 El Toni sortint de la R.1

 Des del cim veiem unes parets, al costat de la carretera, que semblen interessants d'escalar. No sabem si ja hi ha alguna via .

Via Independència.

Les dues darreres visites a Malanyeu ens han permès obrir una nova via que pinta força bé. La via, que està molt aprop de la via "Adeu Espanya" que ja varem obrir fa uns mesos, es diu via " Independència" i te un estil força similar. La via està quipada amb algun parabolt i uns quants ponts de roca i bagues, i per repetir-la ens caldrà portar un joc complert de friends per assegurar alguns passos de la segona i tercera tirades.
La R.3 la farem en un arbre de la cresta cimera i pel descens aprofitarem les instal·lacions de la via Epirimountains, o de la Badalona si la primera està ocupada.
Mentre nosaltres acabàvem d'equipar i netejar aquesta via, el Jordi i el Joanet feien la via Epirimountains i tot seguit la 1a. repetició de la Independència, i que van valorar molt bé.

Dades generals.

- Via: “ Independència ” 95 m V+,  (V obligat)

- Oberta:  per Joan Baraldés i Toni Alarcón el desembre del 2014

- Zona: Malanyeu. Paret del Devessó

- Orientació:  Sud

- Equipament: Parabolts, ponts de roca i bagues

- Material necessari: 12 cintes exprés. Algun friend petit i mitjà i els tascons ens seran útils per millorar les assegurances en els trams a on allunyen. 

- Aproximació: Des de l’aparcament del camp de futbol cal seguir la pista que baixa direcció a l’església i seguir-la fins que després d’1Km arriba a la tanca d’entrada d’una casa, allí prendrem un corriol que puja a la nostra dreta al costat d’un torrent, i que ens farà guanyar uns 40 m de desnivell, planejarem per un bosc i baixarem a creuar una riera i, amb una curta pujada, ja estarem a peu de les vies.  L’inici de la via es troba abans d’arribar a un  característic munt de roques de color blanc que hi ha a l’esquerra de la paret, Total 15 minuts

1a. Tirada. 30 m ( V+),  4 parabolts i 6 bagues en ponts de roca i boixos.  Iniciem la via per una fissura i anem pujant cercant els trams de roca amb millors preses fins a un desplom molt fi a on ens caldrà cercar bé els forats o tibar de cintes. La tirada està força equipada però un alien petit ens anirà bé per assegurar-nos abans d’entrar a la R.1. Algun pas pot resultar-nos difícil i arribar al V+ si no sabem trobar les preses amagades.

2a. Tirada. 30 m ( V+). 4 parabolts i 8 bagues en ponts de roca. Sortida per una placa per després anar a cercar una fissura que hi ha a l’esquerra i que assegurarem amb friends. Continuem per la fissura fins que la vegetació de dalt obliga a fer un flanqueig a la placa de l’esquerra amb uns passos força tècnics, per a continuació arribar ja més fàcilment a la R.2

3a. Tirada. 35 m (IV+). 1 parabolt, 2 ponts de roca i dues bagues en arbres. Tram de paret amb algun tram de roca trencada i en el que caldrà escalar concentrat ja que hi ha poques assegurances.

Descens: És poden aprofitar els rapels de les vies veïnes, la “Epirimountains” 10m a l’esquerra o la “Badalona” 10m a la dreta.

 Escalant la primera tirada, que ja havíem obert dues setmanes abans. El Joanet pujant a la nostra esquerra la via Epirimountains.

 El Toni obrint la fissura de la 2a. tirada i el Jordi escalant la 2a. tirada de la Epirimountains.

 Obrint la 3a tirada després d'una petita caiguda sense conseqüències.

 El Toni netejant els darrers metres de la via i instal·lant un darrer pont de roca mentre el Jordi puja darrera fent la 1a. repetició de la via.

 Equipadors i repetidors a peu de via .

 Els pares de la criatura a peu de via un cop acabada la feina. Esperem que la via us agradi força !!!

via " Directa Carla Alarcón"

 Ubicació de les vies de la zona.

Us explicava la setmana passada que amb el Toni havíem començat a obrir una entrada directa a la via Carla, i com que només ens faltava una tirada per acabar-la, aquest dissabte hi varem tornar per poder-la enllestir definitivament.
Vam repetir les dues primeres tirades ja obertes i ho aprofitàvem per sanejar la línia de preses inestables i canviar algun pont de roca. Un cop arribats a la R.2 de la via Carla, que és comuna amb aquesta via i l'únic lloc a on coincideixen, vam començar a equipar la continuació per una placa que surt a sobre mateix, mentre que la via Carla continua per una fissura a la dreta de la reunió. Aquest tram ofereix una roca molt bona però tenia molta vegetació a sobre que ens barrava el pas i que va requerir molta estona de feina per netejar-la. La tirada continua per un tram una mica trencat per tornar a agafar molt bona roca i desviar-se uns metres a l'esquerra de la via Carla per tal que sigui completament diferent.
La via acaba fent una reunió en una sabina de la cresta entre la Via Carla i el rapel de la via Carla.
El descens el podem fer pel rapel de la via de la Carla, o bé, ara que hem sanejat la línia, des de la reunió original de la via de la Carla i tenim així una nova l'ínia de ràpels que pot anar bé per no coincidir amb altres cordades que repeteixin alguna d'aquestes vies.
Esperem que us agradi aquesta nova via que està assegurada amb nombrosos ponts de roca, bagues en sabines i en la que només hi trobareu 2 parabolts a la 3a. tirada.

 Repetint la primera tirada i sanejant la via de preses inestables.

 El Toni iniciant la 2a. tirada per dins una marcada fissura que supera un desplom.

 Equipant els metres inicials de la 3a. tirada. A sobre encara amb la vegetació que vam haver de netejar per poder passar.

 El Toni equipant el segon tram de la 3a. tirada i  a la seva dreta una cordada ( l'Anselm i la Gloria de Sabadell) escalant la via Carla.

La via te 3 tirades, sent la primera i la tercera les més maques, amb una dificultat de V grau tot i que algun pas potser podríem donar-li V+. La via només coincideix amb la via Carla original a la R.2.

Dades generals.

- Via: “ Directa Carla Alarcón ” 90 m V/V+  (V obligat)

- Oberta:  per Toni Alarcón i Joan Baraldés el novembre del 2014

- Zona: Malanyeu. Paret del Devessó

- Orientació:  Sud

- Equipament:  ponts de roca i 2 parabolts

- Material necessari: 10 cintes exprés. Un joc de friends i els tascons ens seran útils per millorar les assegurances en els trams a on aquestes allunyen.

- Aproximació: Des de l’aparcament del camp de futbol cal seguir la pista que baixa direcció a l’església i seguir-la fins que després de 300m un pista amb senyals de PR ens fan baixar a l’esquerra fins a creuar el torrent per un pont de fusta, allí prendrem un corriol que puja per passar per sota d’una casa. Un cop allí tenim l’opció de seguir les senyals grogues i blanques del PR i baixarem a creuar una  segona riera, sovint seca, i amb una curta pujada ja estarem a peu de les vies.  El peu de la via es troba al costat mateix de la via de la Carla, Total 15 minuts

1a. Tirada. 30 m ( V) , Mur vertical amb bona roca. Equipada amb 7 ponts de roca i 2 bagues. A la nostra esquerra hi ha una via d’una sola tirada equipada amb parabolts.

2a. Tirada. 30 m (V), Sortim de la R.1 de la via anant a la dreta per escalar un desplom per dins d’una fissura. Uns metres més amunt trobarem un pas molt vertical amb bona presa i a continuació , ja per terreny fàcil, on els ponts de roca ens indicaran per on continuar arribarem a la R.2 comuna amb la via Carla.

Trobarem 1 pont de roca i bagues.

3a. Tirada. 30 m (V/V+) L’inici d’aquesta tirada és la que te la millor roca de la via. Els primers metres son verticals i pugen propers als parabolts de la de la via  de la Carla. A continuació fa un flanqueig a l’esquerra a cercar unes fissures que ens permetran escalar el mur final que torna a ser molt vertical i bonic d’escalar. Trobarem 2 parabolts, 3 ponts de roca, i diverses bagues i podrem reforçar-ho amb friends. En els darrers metres cal cercar la fissura de més a l’esquerra a on hi ha una baga en un boix. La R.3 la farem en una sabina de la cresta.

Descens: El farem aprofitant els ràpels de la via de la Carla. Si portem cordes de 60m és aconsellable fer 3 ràpels de 30m tenint en compte que el darrer no el podem fer des de la R.1 sinó que l’haurem de fer per l’alzina que hi ha 5m a sota de la reunió.

 

La via del Tomeu

 Ressenya original de l'Amadeu Pagès

Fa uns quants dies l'Amadeu Pagès em va passar unes ressenyes d'una via que fa poc més de dos mesos que han obert ell i el Joan Rovira. És la via del Tomeu que comença al costat mateix de la via de l'Escorpí i a la dreta de la seva via de l'Astoret. La via puja els primers metres paralela a la via de l'escorpí per desprès anar a l'esquerra per fer la 1a. reunió en el mateix arbre que la via de l'Astoret. La segona tirada puja per un esperó de roca fàcil i entra dins d'un tram amb molts arbres. La tercera te uns passos molt verticals i macos , al costat mateix dels passos difícils de la via Francesc Suñol, assegurats amb dos claus que li donen la seguretat suficient per atrevir-ta a tirar amunt. En aquell punt es creua la via del Suñol i es fa la 3a. reunió al peu de la placa final que és molt maca i que encara restava verge.
Una via amb trams prou interessants, que està assegurada amb bagues i dos pitons, i que fa les 4 reunió en arbres.
El descens el farem pels rapels de la via Francesc Suñol.

Nosaltres, com que hi havia una cordada de gent del CE de l'Aliga que feien aquesta via i una altre fent la Montse Curtó, vam desplaçar-nos fins el rapel de la via Carla per baixar tranquilament i veure si encara hi havia les bagues que hi haviem posat feia pocs dies a la 1a. Reunió.

 Escalant els primers metres de la via del Tomeu.Abans d'entrar a la R.1 hi trobarem els passos més difícils de la tirada.

 El Toni a l'esperó de la 2a. tirada.

 Apunt d'encarar els passos més verticals de la via. Per la dreta puja la via F.Suñol que creuarem uns metres més amunt.

El Toni iniciant la bonica placa de la 4a. tirada. Per la seva esquerra puja la via F. Suñol.

Un cop a peu de via li vaig proposar al Toni obrir una nova línia per la placa de la dreta i fer una variant d'entrada a la via de la Carla que havia d'anar a parar a la R.2.
Dit i fet, el Toni es va preparar per obrir la primera tirada, que va quedar assegurada amb 9 ponts de roca, i va fer reunió amb uns arbustos. Jo vaig pujar sanejant la via i vaig muntar una reunió amb dos parabolts i un maillon per poder rapelar. Tot seguit vaig continuar obrint via, fent uns primers metres molt macos a on hi trobarem un pas molt vertical i atlètic, assegurat amb un pont de roca, i uns darrers metres fàcils que ens porten a la R.2 de la via Carla. Un cop aquí decidim baixar perquè ja era tard i deixem per una propera visita la possibilitat d'acabar aquesta nova línia per un recorregut diferent de la via de la Carla.
Com que el Toni te una filla que com la meva també es diu Carla, decidim batejar aquesta via amb el nom "Directa Carla Alarcón"

 El Toni obrint la 1a. tirada.

 Inici de la segona tirada.

 Arribant al pas més maco de la segona tirada.

Mentre nosaltres fèiem aquestes vies més fàcils, el Jordi i el Joanet van fer la via dels Senzills, una via amb passos realment difícils que van superar treballant de valent amb l'antena i els estreps. Felicitats a tots dos!!

 El Joanet a la 1a. tirada de la via dels Senzills.

Iniciant la placa de la 2a. tirada.