Palestra excursionista

Avui m'ha arribat un mail amb un enllaç que d'entrada he trobat interessant, ja que vol portar a la palestra allò que tots ens estimem, la muntanya i el seu entorn.
A mi el manifest m'ha semblat interessant pel fet que enceta un debat en un tema que sento proper i, tot i que no tinc prou informació per saber si els seus autors tenen molta o poca raó, suposo que això donarà peu a que els responsables de la FEEC també ens donin el seu punt de vista al respecte dels temes que es toquen.
Però millor que cadascú el llegeixi, opini i decideixi si és o no interessant, que d'això es tracta.

Salut i fins aviat.

http://palestraexcursionista.wordpress.com/manifest-de-palestra-excursionista/#contact-form-94

Vilanova de Meià. via "Peque Mantecas"

Aquest diumenge vaig sortir amb l'Eduard i, tot que en un principi havíem quedat per anar a Montserrat, finalment ens vàrem dirigir a Vilanova de Meià per pujar a la Pala Alta a fer la Via "Peque Mantecas" que feia temps que ambdós teníem a la llista de pendents.
La via està força equipada però cal portar friends i tascons per millor-ne la protecció en totes les tirades.
La 1a tirada és una fisura molt vertical de roca vermellosa que jo vaig fer de segon amb molts passos d'Ao.
La 2a tirada té un pas extraplomat molt maco, amb bona presa per a superar-te.
La 3a. tirada puja per un diedre molt maco que cal equipar. Tirada sense cap assegurança.
La 4a. tirada comença amb un pas difícil en el que jo no vaig tenir prou força per superar-lo en lliure i vaig fer en A1. Continua amb una placa de roca brutal fins que ens els darrers metres, un tram sense preses de peu i una panxa molt vertical,van fer-me fer més passos d'A1.
La 5a. tirada és pot fer bé si et refies que una gran llastra que hi ha no caurà, i tibes fort fent uns passos de bavaresa.
La 6a. tirada té uns metres inicials molt macos que has d'anar protegint i un tram final molt díficil, assegurat amb 2 bolts i 2 pitons i que jo vaig fer en A1 fins que vaig caure per falta de piles ( se'm tancaven els dits tot sols)quan em quedaven 5m per arribar al cim.

Via amb una primera tirada que no em va agradar, però que en conjunt és maca i recomanable ( tot i que a mi em van faltar piles per gaudir-la més).

En els darrers metres de la via vaig patir una caiguda, en la que em va quedar el peu trabat en l'estrep en caure endarrera, i em vaig fer una forta distensió del tormell que deseguida se'm va inflamar molt i em va impedir continuar escalant, ja que no podia posar el peu a terra.
A causa del dolor em vaig marejar i tot seguit vaig vomitar. Estava realment fotut però l'Eduard em va animar perquè muntés una reunió i ell pogués pujar fins el meu costat. Deprés de passar-m'ho força malament, ja que no tenia esma per a fer res, vaig aconseguir recuperar la corda de l'Eduard i, un cop tots dos a la reunió improvisada a 10 m. del cim, l'Eduard va trucar al 112 i en 15 minuts va arribar l'helicòpter dels bombers per treure'ns de la paret.
Amb una sortida de la paret molt espectacular penjat de la grua de l'helicòpter, veient com l'Eduard i un bomber es quedaven molts metres per sota, i un ràpid vol fins a Tremp, a on em van enguixar el peu, es va acabar, per sort força bé, un dia que havia anat molt bé i que es va complicar quan ja li teniem el peu al coll a la " Mantecas"

L'Eduard treballant de valent en la primera tirada.


Pujant, amb molts A0, aquesta difícil 1a tirada.

Iniciant el pas extraplomat de la 2a tirada.

L'Eduard fent el bonic i vertical diedre de la 3a. tirada.


Tibant fort a la sortida del diedre.

En la vertical placa de la 4a. tirada. En un tram de roca brutal !!

L'Eduard tibant de valent abans d'entrar a la R4.

A la meitat de la darrera tirada. Uns 20 metres que cal equipar però que son molt agraïts de fer.

Terradets. via Amanita Moscata.

Aquest dissabte vaig sortir amb la colla dels "Momies" que són de Barcelona i Badalona. El Francesc Suñol, el Jordi, El Panyella, el Josep, L'Antoni i el Joanet. Va ser un dia en què vàrem escalar i riure molt. Ens vàrem trobar al bar Esport de Bellcaire d'Urgell, un bar ple de caçadors i ara ja sense fum, on no solament s'hi menja bé sinó que el Suñol i l'Antonio i tenen ullada una "noia" que els sembla que te certs encants ¡¡
Quan arribem a la font de les Bagasses hi fa un vent glaçat i la colla decideix que dues de les cordades anirem a fer l'Amanita Moscata, a on ja hi toca el sol, mentre que en Panyella i el Josep es queden a fer la CADE ( a la segona tirada els arriba el sol i ja poden escalar millor).
Després de fer l'aproximació d'uns 30 minuts i un cop a peu de via, l'Antoni comença la primera tirada, la més dura de la via i en Jordi, per no esperar-nos tant, comença la via entrant per la dreta, en la que era l'entrada original, que 20m més amunt enllaça amb l'altra recorregut.
Aquesta entrada és més fàcil però cal equipar-la i aquí se'ns hi va quedar un friend d'en Suñol que no vàrem poder recuperar.
Aquesta via està ben assegurada, és molt mantinguda i jo hi afegiria mig grau a la graduació que marca la ressenya, així per exemple el 5+ de la segona tirada el vaig trobar molt difícil i obligat, i l'extraplom de la 5a tirada jo li posaria 6a+. Tot i això aquestes son apreciacions molt personals, fetes tenint en compte que els passos dífícils els vaig fer en A0 o A1 i per tant la meva opinió es subjectiva.
Jo vaig tenir la sort que, en el sorteig de les tirades, em va tocar de fer de primer la 3a. i la 4a. tirada, que són lés més fàcils i a on no cal fer cap pas d'artificial. Vaig gaudir molt amb la roca compacta i vertical que tenen, i reforçant les poques assegurances que hi ha en aquestes tirades.
Un cop acabada la via, com que no vàrem saber trobar la reunió de la via "delincuentes" que puja per la dreta, vàrem rapelar d'una sabina on hi ha vàries bagues i un maillon. Amb 3 ràpels, un de 50m, un segon de 55m i un darrer de 50m, vam anar a parar a una feixa que hi ha a la dreta de la via, a l'alçada de la R2, i des d'allí ja es pot tornar caminant al cotxe.
Nosaltres vàrem arribar quan ja començava a fer-se fosc i un cop al cotxe vam veure un frontal encara a la paret, que suposem que era de la parella que va fer la via Cràpules, i a qui potser els va costar trobar el camí de baixada.
A la tornada, l'Antoni ens va posar un cd amb cançons d'època, " Kumbaia" , "Paf era un drac màgic" i altres per l'estil, que ens van fer riure, tot i que en el fons ens van agradar, perquè la majoria dels que anavem a la furgona érem un autèntics "kumbaias".
Jo, que em pensava que era un autentic "cremat" vaig haver d'acceptar que l'Antoni, el Jordi i el mateix Josep m'igualen o fins i tot em superen !!.
En definitiva, va ser una jornada d'escalada molt maca en companyia d'una colla amb qui espero tornar a escalar tan aviat com pugui.
Avui estic a casa amb el peu enguixat, fruit d'una caiguda d'ahir en els darrers metres de la via Peque Mantecas de Vilanova de Meià, però això ja ho explicaré en el proper post.

L'Antoni fent la primera tirada per la variant de 6a i el Jordi entrant pel diedre de la via original.

El Joanet i el Jordi a la segona tirada.

El Joanet, El Jordi i el Suñol a la R2.

Els 3 components de la meva cordada vàrem fer la R3 en una reunió de la via que puja per la dreta ja que l'altra estava ocupada pel Joanet i aquesta era més cómoda.
L'Antoni fent la 5a tirada un cop superat l'extraplom dels primers metres.
Les dues cordades de l'Amanita a la font de les Bagasses tot esperant al Panyella i al Josep que encara no havien arribat.