UNEO. martell percutor pneumatic

L'any passat em vaig comprar aquest martell percutor "pneumàtic" de 14,4 V i bateries de 1,3 ampers . És una joia pel seu escàs pes, 1'1kg, i per la rapidesa amb que perfora la roca. El "però" és que li manquen ampers, i per tant fa pocs forats ja que s'esgoten les bateries ràpidament i, com que les porta incorporades a dins de l'aparell, cal recarregar-les a casa i no es poden canviar un cop esgotades.
Aquest inconvenient es pot resoldre si ets un manetes, o bé si tens un amic que ho sigui, i saps conectar-hi una bateria suplementària amb més ampers, que es porta a la motxilla i que et doni molta més autonomia. Fet això tindrem una eina d'escassament 1Kg de pes que et permet equipar des d'abaix molt més còmodament que la resta de martells que hi ha al mercat.
El preu a Ebay d'aquesta petita joia està al voltant del 140 € i, amb les bateries suplementàries puja des de 25 € més fins a 75 € si les bateries son d'alta qualitat ( Lipo).
A tenir en compte que com a màxim accepta broques de 10mm
Aquí podreu trobar més informació de l'aparell les experiències i les adaptacions d'un equipador que em van fer decidir per comprar aquest aparell.

Al meu martell, gràcies a un amic manetes (el Pep) que hi ha adaptat una bateria de Liti polímer ( de les que fan servir els aparells de radio control) de 4 cel.les de3 ,6 V i 3,8 ampers que em donen molta més d'autonomia i solament pesa 85 grams.
Si amb les originals podia col.locar entre 8 i 10 parabolts de 8mm ( segons la duresa de la roca i que fossin de 55 mm o de 75 mm de llargada) ara amb l'altre bateria en puc col.locar 24 més. !!
O si treballes amb bolts de 10mm de diàmetre i 75 mm de llargada, abans en podia posar entre 4 i 5, i ara en poc col.locar 14 més segons la duresa de la roca !!

Tot això ho he provat en una roca que tinc a casa.
Ara cal anar a la paret i veure si els resultats son els mateixos.

Malanyeu. via "Esperó sud"

Avui diumenge pel matí continuava plovent i el Jordi m'ha trucat per dir-me que no pujaria. He anat feinejant per casa i, en ven dinat, quan ha sortit el sol, l'hi he demanat a la Neus que m'acompanyés a Malanyeu per assegurar-me, ja que volia acabar un projecte de via que havia començat la setmana passada. (tinc molta sort amb la Neus)
La via " Esperó Sud" no és gran cosa, però em feia il·lusió obrir-la i provar un nou i molt lleuger martell percutor que em vaig comprar. Aquesta via està situada al final de la paret del Devessó, te una primera tirada bonica, amb roca molt bona, i una segona tirada de transició, que ens permet arribar a la cresta però fàcil i amb únicament dos trams interessants.
La via està equipada i només calen 6 cintes exprés, però s'hi pot posar alguna cosa més, ja que hi ha fisures a dojo.
La via fa 60m, amb dues tirades de 30m equipades per rapelar. La dificultat és de A1 / 5+ ( 4+ obligat)

Per arribar a la via, cal deixar el cotxe al costat dels contenidors que hi ha 100m després del restaurant de l'entrada del poble.

Seguint 25m per la carretera trobarem un camí encimentat que porta a cal Frare i que haurem de seguir fins a travessar la riera.


Passarem una cadena que barra el pas als cotxes i anirem baixant fins a creuar la riera i seguint la pista que puja a l'esquerra, arribarem en 2 minuts a peu de via.


Pujant per les plaques de la primera tirada

Muntant la segona reunió

Passejant per Montserrat

Avui ens hem llevat i ja plovia, per tant hem decidit anar a Montserrat a caminar i trescar pels camins de la regió d'Agulles i el Bruc. En el Wikiloc hi trobareu el trak.
Hem fet una volta de 2 hores i d'uns 9 km i 530 de desnivell acumulat. Hem sortit de l'aparcament de can Massana, hi hem passat pel coll de la Guirló, el coll de les Portelles, el refugi Vicenç Barber, el coll del Pas del Príncep i pocs metres més endavant hem trencat a la dreta per baixar, seguint unes senyals vermelles, al torrent de les Grutes, la cova de l'Arcada, el vermell del Xincarró i de nou, seguint ara una pista ampla, i per l'anomenat "camí de les batalles", hem arribat a l'aparcament de can Massana.

En el camí cap el coll de les Portelles, amb el romaní completament florit.

Abans d'arribar al Coll de Porc, una fita ens senyala el trencall i les senyals vermelles que haurem de seguir per baixar al torrent de les grutes.

En el ressalt a on uns graons metàl·lics ens ajuden a baixar.

Aixoplugant-nos de la pluja i fent un mos a sota del gran bloc que hi ha al camí. D'aquí surt el corriol que amb senyals blaves ens porta al peu de la via "Primavera Marciana" de l'agulla La Miranda del pas del Princep.

Passant pel costat de la Cova de l'Arcada, sota una pluja constant.

Una salamandra, habitant d'aquestes contrades, ens deixa admirar-la al nostre pas.

Cargols Multi Monti per equipar vies

Darrerament s'està parlant d'uns cargols, els Multi Monti, que sembla ser que poden ser interessants per equipar vies d'escalada. Aquests presenten diverses avantatges interessants a tenir en compte respecte als altres cargols normalment utilitzats, els espits i parabolts.

- Es col·loquen fent un forat inferior al seu diàmetre i per tant estalvies bateria i ens pots col.locar més
- No es poden apretar més del compte i reduir-ne la seva resistència o petar-los, com passa amb els espits i els parabolts.
- Com que no fan expansió en la roca, en pots col.locar dos de ben aprop sense reduir la resistencia de la roca
- Si es volen treure, únicament cal desenroscar-los i no queda el metall a la roca i si posteriorment els vols tornar a col.locar, ja hi tens el forat i la rosca feta.

Aquí hi podreu trobar informació dels cargols Multi Monti , aquí opinions al respecte d'aquest material Donn Demetrinco , aquí les experiències d'us ens instal.lacions fetes pel Joan, i aquí teniu una botiga a on podeu comprar aquest material Nus

Compte amb els cargols de mètrica 10 ( broca de 8mm) perquè cal utilitzar la clau nº16 per cargolar-los i no la 17 com passa amb els bolts de 10mm. Pel que fa als cargols de mètrica 7'5, la clau és la del 13 ( igual que pels bolts de 8mm)

Jo de moment només he fet una prova a peu pla, amb un forat de 6mm i un cargol de 7,5mm, i la veritat es que em va entar molt facilment.

Escalant i passejant per Malanyeu.

Avui hem anat a Malanyeu a resseguir un PR que dona la volta a la paret del Devessó i que et permet contemplar aquest indret màgic pels 4 costats. Aprofitant l'avinentesa i que m'he comprat un nou taladre molt lleuger, un cop més he enredat a la Neus perquè m'acompanyi i he començat a equipar una nova via que puja per l'esperó sud de la paret del Devessó.
La volta es fa en una hora, te una llargada de 4,3 Km i te un desnivell acumulat de 220m. Vaja que és la passejada justa per conèixer l'indret i fer gana per anar a dinar.
en el wikiloc hi podreu trobar el trak.
Equipant una nova via a la part sud de la paret del Devessó, que puja per una placa de roca molt compacte, similar a la del sud del Pedraforca. 1 primer pas de A1 per a mi, i potser de 6b+ !! pels que estan forts, i la tirada continua amb passos de 5+ i 4+ fins a la que serà la R1.

Aquest és el projecte que espero acabar en breu.

Un cop equipada la primera tirada de la nova via, continuem la passejada i el camí passa per un collet amb un pont de roca
Un cop a la part alta del camí, ens trobem aquesta preciosa masia restaurada amb el Pedraforca al fons
Seguint les marques blanques i grogues del PR, baixem fins el torrent i passem per sota d'un salt d'aigua
Ja a la pista que ens retorna al poble de Malanyeu, la Neus amb la paret del Devessó per on passa la via" Neusnidó". i el Pedra al fons.

Heliski a la Val d'Aran.

Amb 3 mesos d'antelació, la Neus m'ha sorprès amb un regal inesperat per celebrar el meu 50e aniversari. Ahir divendres, a les 12 de la nit, em deia que avui dissabte havíem de matinar perquè a les 10 del matí ens esperaven a l'heliport de Vielha per fer heliski. Aquesta nit m'ha costat dormir pensant en aquesta nova experiència que m'esperava. Jo he trescat sovint pels cims de l'Aran fent esquí de muntanya i, en més d'una ocasió, he tingut l'oportunitat de volar en helicòpter, però fer les dues coses a l'hora era una il.lusió que feia temps tenia, i que finalment la Neus m'ha permès satisfer.
El Sergi, el guia de l'empresa Pyrenees Heliski, fent-nos la xerrada prèvia sobre tots els temes de seguretat que havíem de tenir en compte per moure'ns al voltant de l'helicòpter i com actuar en cas d'allau o accident

Fent pràctiques amb l'Arva (aparell de recerca de persones colgades per un allau)abans de pujar a la muntanya.

Ajupit al cim mentres s'allunya l'helicopter

A la zona del Port de Viella, la darrera de les tres baixades que varem fer.

Al Bertrand, un company de vol/esquí, se li va disparar per accident l'Airbag que portàvem a les motxilles de seguretat que ens van proporcionar. Gràcies a aquest incident, varem poder comprovar com funcionava aquest novedós aparell de seguretat que t'ajuda a surar per sobre de la neu en cas d'allau i que crea una cambra d'aire que et dona més possibilitats de sobreviure en cas de quedar sepultat.
Després d'una de les baixades, recollint els esquís per tornar-hi
Al cim del Tuc del Port de Viella. Una colla de muntanyencs pujaven caminant i fent esquí de muntanya per darrera meu, Aquesta vegada jo devia ser l'enveja d'alguns i l'objecte de critiques d'alguns altres.
Imatges preses des de l'helicòpter mentres volàvem cap el cim

El Sergi, el guia, carregant els esquis a l'helicopter

Els company de vol, en Bertrand, el Sergi i l'Alberto.

El Sergi, el guia, i en Fran, un bomber de Viella. parlant al cim del Tuc del Port de Viella, moments després que marxés l'helicopter
Una de les pales per les que varem baixar
La baixada des del Tuc del Port de Viella, amb esquiadors de muntanya pujant per la vall
La zona per la que varem baixar una mica abans de tornar a l'helicopter
Inici de la segona baixada. Al fons s'aprecien els nombrosos allaus que estan baixant per la calor que ja fa.

A Rocafort, a menjar calçots, en btt

Avui he anat a Rocafort amb el Miquel, i allí hi hem fet la calçotada que cada any fem amb tota la colla.

A la tornada a Sant Fruitós, també s'hi ha afegit la Neus que, al anar ho havia fet a peu com la resta de la colla.
És una volta que te una forta pujada des de la riera de St. Esteva fin a la urbanització pirata de "River Parc" però, que si es fa amb tranquil·litat, es pot fer molt bé. A la tornada passem per Navarcles per fer la volta una mica més complerta. En total son 29,67 Km i 548 m de desnivell acumulat. Trobareu el trac a Wikiloc.

Edificacions rurals reconstruïdes a la llera de la riera de St. Esteva

El Miquel al final de la forta pujada que porta a "River Parc"

El Miquel "planejant" per la carena abans d'arribar a Rocafort i amb el Bages als seus peus.


Montserrat al fons i la vall que porta al Pont de Vilomara als nostres peus

Un cop acabada la calçotada a casa de l'Angel i l'Alba, la Neus s'afegeix a la volta en btt

Collegats. Via Tanger

Finalment aquest dissabte varem fer una de les vies que estaven apuntades des de feia temps a "la llista".
La Tanger és una gran via, d'aquelles que cal fer i algun dia tornar a repetir. Nosaltres varem trobar-nos amb el dia i la temperatura ideals. A les 9 del matí aparcàvem en el petit espai que hi ha al mateix peu de la paret i, amb 1o minuts, estàvem a peu de via. Aquest dissabte va ser un dia calorós, però nosaltres varem escalar a l'ombra en tot moment. A la nostra arribada el sol encara tocava en una part de la via, però a mesura que anàvem escalant per la paret, el sol anava amagant-se darrera de la gran llastra/agulla que hi ha a l'esquerra de la via i, de les 5h i 1/2 que varem estar escalant en aquella formidable paret, el sol ens va tocar únicament durant 10 o 15 minuts !!.
La via ja fa temps que va ser re-equipada amb parabolts i per tant està molt ben assegurada. És una via de 5+ obligat però, els passos de 6a que te, a nosaltres ens van semblar molt difícils i varem fer-los en A0. És una via vertical i mantinguda que et fa escalar tota l'estona, excepte els 70m de caminar que cal fer de la R7 a la R7 bis.
Al bloc dels Kutrescaladors hi trobareu una excel·lent ressenya de la via, jo sols hi faré algun comentari. A la ressenya d'Onaclimb que teniu a dalt, deu estar feta abans del re-equipament, i per tant no hi figuren tots els parabolts que hi ha a la via. Calen uns 15 cintes exprés per fer-la i algun friend petit pot anar bé ( per exemple, per assegurar el primers metres de la via abans no s'arriba al primer bolt) Com ja us deia, la via és vertical i sostinguda i, fins hi tot a les tirades de IV+ , cal escalar concentrat i cercant bé les preses. Un cop a dalt de la paret, cal resseguir a l'esquerra ( sud) el camí fitat que trobem, i que ens conduirà fins els cables que ens"ajuden" a baixar.

Tot i la calor que feia al sol, nosaltres escalant amb folre !!

A les tirades intermitges


En les darreres tirades

El Jordi acabant la via !!


Baixant pels cables que estan una mica precaris.