Aresta dels Cantinals. via " Malalts de roca"

Des de la pista per on pugem amb el cotxe podem veure l'aresta que escalarem. Son 6 ressalts que farem en 8 tirades. Excepte la segona, que fa uns 55m i és fa quasibé  tota caminant per un tram ample d'aresta, en totes les restants hi trobarem trams interessants d'escalada, alguns molt difícils, altres de fàcils i amb força vegetació, trams molt aeris i fissures verticals a equipar, i desgrimpades de tota mena que ens evitaran fer cap rapel. Es a dir, una mica de tot i quasi sempre amb reunions a l'ombra que faciliten poder passar un matí d'estiu sense patir massa calor i possibles escapatòries, ja que et deixen al costat mateix del camí.

Per arribar-hi agafarem la carretera que des de Saldes puja al Refugi Lluis Estasen i un parell de km més amunt prendrem la pista forestal que surt a l'esquerra i que ens porta a l'aparcament del Roget i més amunt, a l'aparcament per anar a Prat de Reo. Nosaltres continuarem encara uns metres més fins aparcar en un gran prat. Allí un filat per les baques ens barra el pas tot i que la pista continua planejant i més tard en baixada uns 300m més.

Deixarem el cotxe en un prat i continuarem caminant per una pista que ens porta dins el bosc i que, uns 300m més endavant, es converteix en un corriol que en forta baixada ressegueix la paret, primer per la cara Oest i després per la cara Est fins arribar al inici de l'aresta. Unes fletxes negres a la roca ens senyalaran que cal grimpar per una lleixa (5m) que ens deixarà a l'inici del primer ressalt. Total 12' o 14'
Un cop escalada tota l'aresta, continuarem caminant uns metres més per les roques que son la continuació de l'aresta fins que finalment anem a la nostra dreta a trobar el camí d'accés al cotxe. Total 8' o 10'

La via està equipada amb parabolts i ponts de roca. Un joc complert de friends ens aniran bé per completar les assegurances, especialment a la 6a. tirada, la que comença amb dos passos d'Ae per continuar per un diedre que haurem d'equipar.
La primera Reunió la farem de dos parabolts a la vessant Oest de l'aresta ( a l'ombra) la resta de reunions les farem d'un parabolt i algun friend i dels arbres que hi trobarem.
Material: 6 cintes exprés, un joc de friends, cintes llargues.
No farem cap rapel però si varies desgrimpades de IIº , IIIº i IVº

 La primera tirada comença pujant per la vessant Est per acabar fent reunió a l'Oest (a l'ombra)

La segona tirada la farem caminant per l'aresta.

 La R.3, al peu del segon, ressalt et permet estar de nou a l'ombra i veure al company pujar.

 La quarta tirada comença amb un pas molt dificil i aeri, Que podem fer en A0

 I continuem amb un tram d'aresta molt estreta i que escalem en baixada.

 La 5a. tirada comença amb un pas vertical i continua per un tram amb molta vegetació.

 La 6a. tirada comença amb passos d'Ae i continua per un diedre vertical i molt maco que haurem d'equipar.
Les dues ultimes tirades, de les que no en tenim fotos,  les fem en resalts curts però que ens fan fer alguns passos molt difícils que podem superar en A0 o Ae.

 Els equipadors un cop acabada la feina.

Esperem que us agradi i us serveixi per passar una estona sense grans patiments ni calorades.

Aresta " Malalts de roca"

Aquest dissabte vàrem pujar al Pedraforca amb la intenció d'escalar la via Paul Preuss al Roget, una via de l'Armand Ballart que puja per la part més oriental de la paret.
Però un cop a l'aparcament del Roget, la mandra per fer l'aproximació amb un sol que començava a picar de valent i la poca informació de la via de que disposavem, ( no teniem cap comentari d'algú que l'hagues repetit) ens va fer dubtar del nostre objectiu i vàrem començar a cercar altres alternatives.
Tot seguit vam agafar el cotxe per pujar fins al peu del camí que va a Prat de Reo amb la intenció d'anar a fer "la via del manec" i estudiar noves línies per obrir, però la mandra ens va tornar a atacar i quan ja començavem a desvariejar amb els cables completament creuats, mirant avall vam descobrir una aresta amagada dins el bosc que podia tenir possibilitats.... i l'aproximació era a l'ombra i en baixada !!!
Dit i fet, ens hi acostem amb el cotxe i en 5 minuts ja trobem el final de l'aresta. Com que la cosa pintava bé, tornem al cotxe i agafem els trastos per baixar fins l'inici de l'aresta a obrir-hi una via.
El camí per dins el bosc ressegueix la paret, primer per la cara Nord i més tard per la Sud, fins l'inici de l'aresta. Tot i caminar per l'ombra del bosc, ens va agafar una bona calorada ja que haviem d'obrir camí entre els boixos i algunes argelagues.
Un cop a l'inici de l'aresta, una paret vertical d'uns 20m ens dona la benvinguda i ens anuncia que no tot seran flors i violes en aquesta nova via.
Comencem a obrir via i ens trobem amb una mica de tot, parets verticals, aresta plana, roca dubtosa, roca molt bona, passos fàcils, altres de difícils, escalada en lliure , en Ae... i així anem equipant fins que, cansats i quan encara ens falten un parell d'agulles per obrir, ho deixem fins la propera visita.

 Els primers metres de l'aresta son aeris i verticals.

 La majoria de les reunios, al peu de cada resalt, ens deixen estar a l'ombra protegits del sol.

 Algun tram està molt brut i el Toni hi treballa de valent per obrir pas entre la vegetació.

 La part escalada de l'aresta ja queda darrera nostra. Podem veure el poble de Saldes al fons.

 L'arrancada del darrer tram equipat ens obliga a fer un parell de passos en Ae.

 Un diedre vertical i molt atletic ens espera a la part alta.

Des de la pista de baixada a Saldes veiem l'aresta i ens acomiadem, fins la setmana entrant, per acabar d'obrir els dos ultims resalts que encara ens queden.

Paret Bucòlica: via " Olaya"

Aquest dissabte vam desafiar les previsions de pluja i ens vam dirigir al Prepirineu amb l'esperança de que no plogués..... i ho vàrem encertar !!!, no va ploure fins que ja haviem acabat d'escalar i fet la cervesa a Coll de Nargó !!!

La via triada va ser una que feia temps que donava voltes a la llista de pendents, la via Olaya, una via totalment desequipada i que per tant haurem de protegir amb friends, tascons i bagues savineres.
La via comença uns 30 m a l'esquerra de la classica " Balsam de Tigre" i a 2m de la via " Carquinyoli"
De fet molta gent aprofita els primers 4 parabolts de la via Carquinyoli, però cal anar per una fisura a la seva esquerra.
Durant tota l'escalada només trobarem equipades les reunions amb espits, un parell d'elles amb una xapa d'anella molt especial. Creuarem la via Balsam de Tigre dues vegades i pujarem uns metres al costat de la Terra de Dinosaures. Aquestes referencies ens poden anar bé per intuir la línia d'aquesta via, que cal anar descobrint tot cercant sempre el camí més lògic i fàcil de la paret. Tot i això trobarem algun pas delicat a cada tirada i en un parell d'ocasions ens haurem de concentrar de valent i tibar fort, així a la segona tirada i especialment en la sortida de la 6a. tirada, la verticalitat dels diedres ens farà dubtar de que la via sigui fàcil.
Via d'aventura molt maca i recomanable.
La baixada la farem seguint el camí fitat que acaba de remuntar la cresta per la cara Nord fins a trobar el punt a on tornem a la paret per trobar una feixa que ens portarà a la canal per la que em pujat.

 Al inici de la via, tot i que pujo per la línia correcta, no em puc estar de xapar un parabolt de la via carquinyoli, la unica assegurança fixa que xaparem durant tota l'escalada.

 

  A la R.1

 El Toni encarant els dificils metres del diedre d'inici de la 2a. tirada.

 A la 3. tirada ens creuem amb dues cordades que estan fent la Balsam de tigre.

 El bonic diedre de la 3a. tirada, a on se suposava que hi tobariem l'unic pitó de la via.... però no hi era !!

 La 5a. tirada és una caminada fàcil per canviar de reunió.

 La sortida de la 6a. tirada ens planteja el pas més difícil de la via.

 La darrera tirada ens trobem encara amb algun tram finet que ens farà escalar més del que sembla des de sota.

 foto-cim amb les dues cordades que anavem.

Via " Triplet 2015. Copa, Lliga i Xampions"

Aquest dissabte, tot i la calor que l'home del temps havia previst que faria, amb el Toni vam pujar a Malanyeu per acabar la via que havíem començat a obrir la setmana passada.
Teníem una 1a. tirada oberta molt maca però  no sabíem com continuaria la roca més amunt. Des de la R.1 ens va tocar obrir un tram de canal molt bruta i de roca polida que ens va fer treballar de valent fins arribar al peu d'un esperó a on vaig muntar la R.2. A partir d'aquí  en va sortir una tercera tirada també molt maca i de bona roca fins arribar a la feixa superior a on es podria donar per acabada la via.
Nosaltres però, volíem veure si la roca de la part alta era bona i vam continuar caminant fins a les plaques superiors. Allí el cansament i la forta calor ens va fer optar per una placa que semblava bona però que va resultar vertical i difícil obligant-nos a equipar-la en Ae. Més amunt vaig haver de trobar una sortida amb roca no gaire bona a on vaig instal·lar la darrera reunió i vam donar per acabada la via.
Més endavant, quan ja no torni a fer calor, explorarem la gran placa que hi ha a la dreta de la R.2 però això serà una altra descoberta.
La via està equipada amb parabolts, un tascó empotrat, i 2 ponts de roca. Únicament la 3a. tirada està semiequipada ( 1 unic parabolt) i ens caldrà portar un joc de friends, fins el 2 del camalot, per poder-la assegurar. Alguna baga savinera també ens anirà bé.
El descens:  Nosaltres vam rapelar la via amb un primer rapel de 30m fins a dins el bosc, des d'allí un rapel de 30m des d'un arbre ens va deixar a la R.3. En aquest punt un rapel de 45m ens deixa a la R.1 i un darrer rapel de 40m ens deixa al peu de via.
Una altra possibilitat un cop arribats a la R.4 intuïm que es pot continuar caminant entre la vegetació fins arribar a la carena i d'allí fins el coll de la creueta, que està relativament aprop, a on trobarem el camí que ens portarà fins la casa moderna que hi ha a la part alta d'aquesta vall, i des d'aquest punt seguirem la pista fins el cotxe.

Aproximació, pujant per la carretera de Malanyeu vam agafar la pista encimentada que a mitja pujada marxa a l'esquerra ( La caseta) i que uns 300m més endavant hem de deixar per agafar la de l'esquerra que baixa fins a trobar una casa. Continuem per aquesta pista i passarem dues cases més fins que arribarem a una esplanada a on podrem aparcar i mirar la paret de l'Altar tot intuint el camí d'aproximació. Fins a peu de paret hi arribarem en 15' però el difícil és encertar el punt d'inici de la via ja que els arbres impedeixen veure la paret.

Atenció: L'Amadeu Pagés ens informa que ell i el Joan Rovira havien pujat per la placa de la primera tirada sense deixar-hi cap assegurança fixe. La seva via la van batejar com a " Fil d'or" i continua recte amunt.

 El Toni repetint la primera tirada que havíem oberta la setmana passada i colocant-hi alguna assegurança més.

El Toni obrint la 3a. tirada

Barranc de la riera de Carme

Aquesta vegada vam poder reunir a tota la família per fer aquest senzill i bonic barranc que trobem a la riera de Carme.
Per arribar-hi, si veniu de la banda d'Igualada haureu d'anar direcció a la Pobla de Claramunt, continuar fins el poble de Carme i continuar uns 4 km més fins a un punt, a l'alçada del castell d'Orpí que veureu a la carena de l'altre costat, a on trobareu a l'esquerra una pista encimentada al costat d'uns contenidors d'escombraries que en forta baixada us portara fins les 4 cases que envolten l'esglèsia de Càndia. En aquest indret aparcarem el cotxe i baixarem uns 100m direcció a la riera però abans d'arribar-hi agafarem una pista que marxa a la dreta a trobar una tanca metàl·lica de color vermell. La voregem i continuem amunt per una pista-corriol que voreja una construcció que ens queda a sota nostra. Passada aquesta construcció continuem per la pista que puja fins a trobar una petita construcció de les aigües. Continuem recte passant pel seu costat i tot seguit, ja per un corriol, anirem baixant fins l'inici del engorjats de la riera.
Per fer aquest descens cal portar neoprè complert ja que és molt aquàtic i podrem fer diversos salts. També ens caldrà l'arnés i una corda de 20m per fer dos rapels, un de 4m i un segon d'uns 10m. la resta es pot fer desgrimpant o saltant.
Els salts més alts de 8 i 6m els trobarem a la part final del barranc, en uns gorgs a on hi sol haver gent que hi pren el sol i s'hi banya ja que es troben propers al poble.
Un cop fet el darrer salt continuarem per un corriol que ressegueix per la dreta la riera fins que uns 150m més avall passa a la l'esquerra . A partir d'aquest punt ja no anem tant aprop de la riera tot i que anem en la mateixa direcció. Si no deixem el corriol que planeja, passarem pel costat d'un rec i arribarem a la casa que al principi de la jornada hem vorejat. la tornem a vorejar, passem la tanca metàl·lica i pugem fins els poble a on hem deixat el cotxe.

Vídeo del barranc

Aquí trobareu una ressenya del barranc

Camí equipat del Torrent dels Abadals.

Aquesta setmana vaig visitar el blog dels Esgarrapacrestes a on hi ressenyaven una excursió per aquest camí equipat que porta a la via ferrada dels Resistents, i com que ens va semblar prou interessant, el dimecres hi vam anar amb la Neus.
El camí comença al davant del pont vell de Castellbell i el Vilar i ressegueix el riu Llobregat per la seva llera dreta fins a trobar una granja, en aquest punt la voregem continuant per la pista de la dreta i, un cop hem fet 25m, veiem a la dreta un petit corriol que s'endinsa dins les canyes i en lleugera baixada ens porta a l'inici d'un túnel que travessa la via del tren i la carretera. Aquí ens caldrà portar un frontal ja que el túnel és molt llarg( 70 o 80 m) i està completament fosc.
A partir de la sortida del túnel anirem sempre resseguint la llera del torrent, deixant a dreta i esquerra diversos corriols. Trobarem trams equipats amb escales, amb petites barres metàl·liques i amb cordes.No hem d'abandonar mai la llera del torrent fins que al arribar al darrer ressalt equipat, haurem d'anar a l'esquerra fins a trobar una petita cornisa equipada amb una corda que ens deixarà a l'alçada d'una pista.
Ara haurem de resseguir aquesta pista en direcció a la vinya de l'Enric i despres d'uns centenars de metres agafarem un corriol a l'esquerra que ens portarà a sobre la cinglera. Resseguim la cinglera uns quants metres i en baixem per un pas fàcil tot seguint un corriol que la va resseguint per sota, passa per una gran bauma equipada amb una corda que fa de passamà i arriba a l'inici dels diversos trams de la via ferrada dels resistents.
Nosaltres hem arribat fins l'inici del primer tram i hem baixat per un corriol molt costerut i relliscós fins a trobar-ne un que planejant enllaça amb el camí d'aproximació de la ferrada i que ens conduirà de nou fins el pont vell i el cotxe.
Excursió interessant que farem en una hora i mitja. Aquí trobareu el track.
Cal evitar els dies posteriors a pluges ja que pot estar enfangat i relliscós. Ara el torrent està net de bardisses i vegetació, però caldrà veure si hom el continua mantenint així i es pot passar quan torni a créixer.

 Aparquem el cotxe al costat del pont vell, el travessem i resseguim el riu per la llera dreta.

 Travessant el llarg tunel !! Cal portar un llum.

 Primer tram equipat amb escales fetes de troncs reciclats.

 El camí sempre ressegueix el torrent.

 Darrer ressalt equipat del torrent.

 Passamà que assegura un tram del corriol que ens porta al peu de la via ferrada.

Via "Vinga Vinga" . Paret de l'Altar. Malanyeu

Foto i ressenya del Joan

Fa uns quants anys que vaig escalar aquesta via amb el Xavi Solà i en tenia un molt bon record, així que quan el Toni em va proposar anar-hi aquest dissabte li vaig dir que si.
Tot seguit vaig trucar al Francesc Suñol, l'autor d'aquesta via, per demanar-li si ens hi volia acompanyar i alhora perquè volíem mirar alguna línia a on obrir una nova via.
El Francesc va declinar l'oferta perquè ell hi va a primera hora del matí i a les deu ja torna a ser a casa amb la família.

Aproximació, pujant per la carretera de Malanyeu vam agafar la pista encimentada que a mitja pujada marxa a l'esquerra ( La caseta) i que uns 300m més endavant hem de deixar per agafar la de l'esquerra que baixa fins a trobar una casa. Continuem per aquesta pista i passarem dues cases més fins que arribarem a una esplanada a on podrem aparcar i mirar la paret de l'Altar tot intuint el camí d'aproximació. Fins a peu de paret hi arribarem en 15' però el difícil és encertar el punt d'inici de la via ja que els arbres impedeixen veure la paret. Tot i això la vàrem trobar prou depresa i vam fer aquesta escalada que, per cert, vaig trobar igual de maca però més difícil que la primera vegada ( els anys no passen en va...) especialment la darrera tirada que nosaltres vam dividir en dues per tal de fer dues tirades cadascun.
Com que volíem mirar la paret per trobar una placa a on obrir una nova via vàrem baixar tot rapelant la via. Amb cordes de 60 m es poden fer dos rapels, tot i que el que va de la R.2 al terra deu tenir 62 m i per tant cal anar amb compte.

Un cop acabada la via vam agafar els trapants i, com que la ressenya del Vertex n.219 marca que les altres vies de la paret de l'Altar son a la dreta d'aquesta, nosaltres vam cercar la nostra línia a l'esquerra, tot fixant-nos amb unes plaques molt maques que es veuen a la part alta.
Així que vam iniciar una nova via, de la que ja en sabem el nom " LLiga, Copa i...."  i que esperem tenir acabada aviat si la calor ens ho permet.

 El Toni a la primera tirada.

 Iniciant la segona tirada.

 Després de fer la tirada d'enllaç, et Toni escala 30m fins la gran sabina a on farem una reunió intermitja.

 Escalant en artificial difícil els darrers 15 m de la via.

La vall de la paret de l'Altar i Malanyeu al fons. la cara Nord de la paret del Devessó és tant sols una petita carena que fa difícil d'imaginar la verticalitat i alçada que te la cara Sud.

Obrint via.