Montroig: Vies "del Lluís" i "del Curset"

Aquesta setmana amb la colla vam pujar al Montroig , abans però varem passar pel bar de Bellcaire a on sempre és provable trobar-hi altres escaladors a qui saludar.( el Lluis i la Lourdes) ( Els Visas)
El Jordi i el Joanet van fer la via del Miqueluchi sortint pel diedre Blanqueta. Nosaltres, com que el Vicenç era la primera vegada que visitava la zona, amb ell i el Toni vam començar per fer la  "via del Lluís" per després acabar la jornada fent la "via del curset". Ambdues vies son de les més assequibles de la zona, estan ben equipades i la roca és prou bona, però no podem dir que son molt fàcils i en cadascuna d'elles hi ha passos a on caldrà tibar de valent i escalar concentrat.
Com que la 1a. via te quatre tirades i la segona dues, vam decidir que escalariem de primer dues tirades cadescun. Jo em vaig demanar les dues primeres, el Toni va fer les dues següents i el Vicençs les dues de la via del Curset.
1a. tirada. L'entrada a la via del Lluís per la via " Temps de Neu" et permet fer una tirada molt llarga, mantinguda en el V grau i ben assegurada.
La 2a. tirada és curta però força maca i amb molt bona roca. Com que només te 2 parabolts podrem incrementar les assegurances llaçant una sabina i amb algun friend.
La 3a. tirada la fa el Toni i també és força bonica.
La 4a. tirada te una sortida molt extraplomada que les ressenyes marquen com a V+ però que nosaltres no vam trobar la manera de fer-la en lliure i per tant vam haver de fer en A0. a continuació ens trobem un tram de diedre molt vertical i de bona roca, que podrem assegurar amb algun friend mitja o gran.
En definitiva una via molt maca i recomenable.

La  ressenya que portàvem de la via del Curset marcava que la primera tirada és de V i la segona te un tram de V+. Personalment trobo, després d'haver-la fet dues vegades, que a la primera tirada, si no segueixes bé la línia, pots trobar algun pas de V+ que et deixa collat al mig d'algun pas extraplomat, i en canvi a la segona tirada, tot i un desplom molt accentuat, si és fa amb tranquil·litat es passa força bé gràcies a les bones preses que t'hi vas trobant.
En definitiva una via també molt maca i recomenable.

material: per les dues vies en tindrem prou amb 14 cintes exprés i alguns friends per complementar les assegurances en algun tram.

 Entrada per la via "Temps de Neu" una tirada molt maca i mantinguda de V i amb un pas més finet que pot ser de V+

 2a. tirada, curta però bonica.

 El Toni a la 3a. tirada. Ara ja amb roca compacte i molt bona.

 El Jordi escalant la segona tirada de la via Miqueluchi.

 Nosaltres escalant la 3a tirada de la via del Lluís

 El Vicenç a la 1a tirada de la via del Curset.

 2a. Tirada. de la via, abans d'arribar al desplom.

El Toni en els passos desplomats de la 2a. tirada.

 Arribant al diedre

 Foto-cordada.

El Jordi i el Joanet sortint per la darrera tirada del diedre blanqueta..

Vies "Guzman" i "Rapsodia Bohemia" al Gorro

La tarda del dimecres varem anar a fer aquestes dues vies que el Joan i el Toni encara no hevien escalat.
La primera, la Guzman-Silva, és una via antiga que un dels seu creadors havia restaurat amb parabolts i que, no fa gaire algú ha decidit tallar-ne 3 o 4 que hi havia a la primera tirada..... Sort que és fàcil i amb tranquil·litat el Toni arriba a la primera assegurança que deu estar a uns 15m. A partir d'aquí ell se salta la R.1 i fa una tirada de 50m des del terra per arribar a la R.2. Decidim rapelar d'aquesta reunió i fer la via que puja per la seva dreta.
El Joan es posa a la Rapsodia Bohemia, que jo recordava que tenia uns passos inicials molt difícils, i veient-lo escalar em confirma el meu record de quan la vaig fer. Les assegurances allunyen, son velles i es mouen, segurament perqué ha haguantat més d'una caiguda, així que el Joan puja poc a poc, navegant per trobar les poques preses bones que ens han de permetre anar pujant. Passats els 15m primers, la paret es tomba una mica i les preses son més generoses, tot i que les assegurances encara allunyen més. La segona tirada és fàcil, molt semblant a la de la via anterior, a la qual creua abans de la seva R.2 per continuar uns quants metres més amunt. La 3a tirada te un pas extraplomat que a mi no m'ha sortit mai que l'he provat en lliure i que vaig tornar a resoldre penjant un estrep. Compte amb l'espit que hi ha, ja que és ta molt atrotinat i si peta tens una bona caiguda ja que és la 1a. assegurança des de la R.2. que està 10m més avall.
Tarda ben aprofitada.
També trobareu la ressenya i més fotos al bloc del Joan Asín

"Lo Puto Amo" i "Lo Gall Pinto "

Aquest dissabte vam tornar a l'Abella de la Conca per tastar les noves vies que els "Galls" han obert en aquell bonic indret.
Com que anàvem dues cordades, el Toni i jo ens posem a la via "Lo puto amo" de la qual en coneixíem només la primera tirada i el Jordi i el Toni escalen "lo Gall Pinto"

Mentre comencem a escalar, arriben una colla de "galls" encapçalats pel gall major ! Lo Sergi, que no para de donar explicacions al seu company mentre s'apropen a la paret.
Ells faran dues cordades i comencen per escalar la nova via que hi ha a l'esquerra i que ha obert el Miguel Àngel i de la qual encara no n'ha publicat la ressenya.

Pel que fa a la via de " Lo Puto amo" Cal dir que:
La 1a tirada és molt maca i potser la més variada.
La 2a. te una part fàcil i una placa final molt vertical.
La 3a. és quasi-bé un canvi de reunió que es fa caminant excepte els darrers 3m que cal escalar fent un pas de IV+. per arribar a la R.3 ( Es podria fer la R.3a sota d'aquest pas )
La 4a. tirada te una placa extraordinàriament maca i molt assequible tot i la seva verticalitat.
Una via Molt recomanable.

 Inici de la via. 

 2a. tirada.

 Un cop superat el diedre inicial , el Toni arriba a la bonica placa de la 4a. tirada.

Caldrà portar friends per complementar els parabolts i pitons que trobarem a les tirades de la via.
La darrera reunió, la del cim, ha estat xafada per un jove de la zona ( sembla ser que no es escalador) i per tant si porteu una xapa i una femella de parabolt de 10mm, podreu aprofitar un  dels espàrrecs dels 2 parabolts que hi ha.

Un cop al cim caminem tot baixant a la dreta fins a un collet i des d'allí, i amb molta cura de no relliscar, acabem de desgrimpar uns 10 m fins a terreny ja fàcil.

Tornem en 8 o 10 minuts fins a peu de via i ens posem a la via " Lo Gall Pinto"
La 1a. tirada, que  tot i començar a uns 10 m a la dreta de lo Puto amo, fa la 1a. reunió a tocar de la línia d'aquella via, després d'un llarg i aeri flanqueig, és ja una grata sorpresa que ens introdueix en aquesta via que serà molt variada i maca en totes les seves tirades.
La 2a. tirada passa per unes plaques llises i verticals a on les preses bonissimes, tot i estar amagades a primera vista, ens faran gaudir d'alló més.
La 3a. tirada és un flanqueig amb bones mans però completament llis de peus que ens farà tibar fort i acabar amb els braços inflats !! el darrer pas abans de la reunió cal fer-lo baixant uns centímetres per trobar un pitó amagat que assegura els darrers metres abans d'entrar a la R.3.
La 4a. tirada comença amb un sortida explosiva i complicada pels més baixets, per continuar per unes placa vertical però amb bona presa i arribar a una segona placa molt llisa que te una dificultat variable segons per on l'escalis.
La 5a. tirada és de transició que es fa caminant.
La 6a tirada és una placa extraordinariament maca que ens farà gaudir d'alló més.
La 7a. tirada te un tram molt fi, de preses escadusseres que ens farà cercar la millor manera de fer el pas, i continuarem amunt fent un flanqueig a l'esquerra, per anar a cercar la mateixa reunió del cim de la via de lo Puto amo.
Un cop al cim saludem a lo Nico i al Josep Anton que pujaven darrera nostre i tirem avall.
Cal felicitar als Galls de Lleida per l'obertura d'aquestes dues vies que donen molt de joc a aquesta bonica zona.
Via molt recomanable.

Escalant l'aeri i bonic flanqueig de la 1a. tirada

 Sortida de la 2a. tirada

Apretant fort de braços i adherència total de peus a la 3a. tirada

 Espectacular i vertical 4a. tirada després de l'explosiva sortida de la R.

 La 6a. tirada. Una placa de somni !!

 7a. tirada. metres finals de la via flanquejant per anar a cercar la reunió compartida.

 Reunió xafada al cim de la paret !! Si portem una plaqueta i una femella de 10mm podrem refer-la.

Foto de les dues cordades

Gorro Frigi. via Optima

L'agost de l'any passat va ser un dia especial perquè la gent del Bages penjàvem una gran estelada al Gorro Frigi !!!
Aquell mateix matí vaig aprofitar per fer la via Optima amb la meva filla i la veritat és que la via està bé, així que quan ahir el Joan Asín em va dir que la volia anar a fer, a mi ja em va semblar bé acompanyar-lo a ell i al Toni.
Us deixo aquí la ressenya d'aquell gloriós dia i a sota les fotos que també trobareu al bloc del Joan Asín

el primer llarg és el més mantingut

el segon llarg segueix una placa ajaguda

el tercer llarg va a buscar l'aresta

bona placa al quart llarg

FOTOCIM

Gorro Frigi. Via del Carles

Ara fa 3 anys vaig anar a fer aquesta via amb l'Eduard, llavors feia poc que l'havien restaurat i em va agradar més que abans, ja que en la part més difícil evita una zona a on les preses estaven ja molt polides. En aquella ocasió jo vaig fer les tirades 1-2 i la 4.
Aquest diumenge el Xavi em va proposar fer una matinal i, després de parlar de diverses opcions, vam triar aquesta via. Un cop a peu de via li vaig proposar al Xavi que fes ell les dues primeres tirades i així jo podria fer de primer la 3a. i 5a. que l'altre vegada vaig fer de segon. Com que portavem una corda de 70m no va tenir problemes per arribar a la R.2. Jo vaig fer la 3a tirada i, quan vaig arribar als passos més verticals, vaig anar massa a l'esquerra i em va costar recuperar la línia i pujar sense agafar-me a la cinta. Son 3 o 4 metres molt verticals però amb presa suficient com per fer-los en lliure si no t'emboliques!!
A l'esquerra d'aquests metres hi vaig trobar uns burils vells que devien ser de la via Snoopy, una via poc repetida a causa del seu equipament tant vell.
Les altres tuirades son fàcils i ens permeten anar guanyant metres tot gaudint de l'excel·lent roca d'aquesta paret.
Mentre pujàvem vam veure com una colla de gent, encapçalats pel Ramon Maeso, feien equilibris en una cinta que unia l'ermita de St. Antoni amb el Cavall Bernat. Realment espectacular !! Llastima que estiguéssim tant lluny i que no ho poguéssim veure més bé.
Via molt recomanable.

 El Xavi enllaçant les dues primeres tirades.

 A la R3. un cop superats els passos més difícils.

El Xavi gaudint de la roca excel·lent del Gorro Frigi.

Mirant de lluny els equilibris que feien a la zona del Cavall Bernat.

Foto-cim

La Formiguera." Els 50 del Guti"

 

Aquest dissabte anem a Sant Llorenç de Montgai, i mentre una part de la colla se'n van a fer  l'aresta de "la Coma de Gelis"  el Toni i jo anem a la Formiguera amb la intenció de fer la via " els 50 del Guti".
El Toni em proposa fer-ne primer alguna de les altres per tal d'escalfar abans de tibar d'A0, ja que el fred encara apreta una mica . Així que ens posem a l'inici de la via " Aberroncho"  i el Toni en fa la 1a tirada.
Mentre estem fent la 1a tirada arriben el Francisco Belmonte i el seu company de cordada i escalen al costat nostre.
Jo m'equivoco de línia de parabolts, tot i que feia pocs dies que havia escalat aquesta via, i faig la 2a tirada de la via del Barbes que marxa cap a la dreta ( havia d'haver tirat recte) i el Belmonte es posen a la segona tirada de la via Aberroncho.
El Toni tira amunt per fer la 3a. tirada i es troba amb uns passos més difícils del que jo li estava explicant.... li deia que només era V+ i en realitat és un 6a+ .....però li deia tant convençut que es treu la via amb un sol A0 ! i quan hi arribo jo em cau la moral per terra al veure que he de fer varis A0 a on creia que uns dies abans havia passat bé de primer... Sort que quan a més tard al bar m'adono de la confusió em torna a pujar la moral !
Un cop feta aquesta combinació de vies fem un rapel i anem a fer la via els 50 del Guti.
Començo jo amb uns passos de Ae fins que la dificultat baixa i puc escalar en lliure fins la R.1
El Toni surt per fer la segona tirada també amb 3 passos d'Ae i més tard es troba amb un mur de roca dubtosa però força bonic d'escalar. La 3a. tirada és molt fàcil, jo diria que els primers metres son de caminar(I) i un petit mur de III- amb un parabolt.  Com que aquesta tirada no compte, li demano al Toni que em deixi fer la 4a. i tiro amunt. Per arribar al 2n, parabolt he de fer-ho amb la tramposa i un A0 però a partir d'alli faig una escalada molt maca i mantinguda, tot i una gran llastra que fa una mica de por. Aquesta darrera tirada la trobem molt maca i ens deixa un bon regust de boca, i per acabar la jornada, rapalem per les cordes del Belmonte i fem les dues darreres tirades de la normal de la Formiguera que encara no havia fet mai. Ja cansadets tornem al cotxe mentre la cordada del Belmonte està acabant la darrera tirada de la via dels 50 del Guti.
Jornada ben aprofitada.

 1a. tirada de la via " Aberroncho" amb els primers metres a l'ombra i fred als dits !!

 Jo m'equivoco i vaig a la dreta i escalo la 2a. tirada de la via del " Barbes"...

 El Toni pujant per la via "del Barbes" i no veient clar les indicacions que jo li donava.....Aquesta memòria ja no te remei

La cordada del Belmonte a la R.2 de la via del Aberroncho... a on hauríem d'estar nosaltres si no fos per la meva mala memòria !!

 Primera tirada de la via del 50 del Guti un cop superats els primers passos en Ae.

Inici de la 2a. tirada

4a. tirada. La més maca de la via

 Foto del Francisco Belmonte. Nosaltres a la normal de la Formiguera.

 El Toni a la 2a. tirada de la Normal

 Escalant la 3a. tirada de la normal

 Foto-cordada