Ager. via "Inversió Tèrmica"

Aquest diumenge, després de les ventades del dissabte que van fer que ens quedéssim a casa, varem anar a Àger a fer aquesta via que ha estat recentment re-equipada amb parabolts. De fet només cal portar 16 cintes exprés per fer les primeres 5 tirades, però per fer la 6a. tirada cal millorar el que hi ha, i fan falta friends petits i mitjans, i a les dues ultimes no hi ha res.

La via és molt maca i la roca bona, excepte algun petit tram de la 4a. tirada, que a l'esquerra hi han llastres inestables. Nosaltres varem fer A1 i A0 quan ho marca la ressenya i alguns dels passos de v+ ens van semblar de 6a. Però la dificultat màxima obligada de la via és 5+. i quan cal s'hi poden posar friends.

Quan varem arribar, una caiguda de gel ens va donar un bon ensurt i durant les dues primeres hores, ens anaven caient trossos de gel que es desprenien de les canaleres de la part superior. El sol feia que es trenquessin. De fet varem escalar amb força sol fin a la 6a. tirada i després va entrar el front anunciat i en pocs minuts va començar a nevar molt fort. Sort que ja únicament ens faltaven les dues tirades fàcils per arribar al cim. ( també podríem haver-nos escapat per la feixa, però escalar sota la neu tenia un encís especial).

He aprofitat fotos dels companys blogeros per fer-hi la ressenya. Gràcies.

Vista de per on passa la via en les 3 primeres tirades. A dalt es veu el gel que anava caient.

El Jordi fent la primera tirada. Molt vertical i sostinguda.

Vista de la 2a. tirada. El Jordi a la R1.


El Jordi a la R3

El gel que ens anava caient a sobre durant l'escalada

La 6a. tirada en la que cal posar-hi alguna cosa més.


8a. R en la darrera canal de la via.

Un cop a dalt, la nevada començava a ser interessant.

Cada cop queia més neu

Al final, la nevada va ser realment forta i tot va quedar ben blanc !!

Tossal de la Feixa. Via Directa Avatar

Aquest diumenge la Marta i el Jordi tornaven a escalar després de molts dies de no fer-ho i hem decidit anar a una de les vies "molt" ben assegurades que el Guillem Arias va obrir mes amunt de Coll de Nargó i que encara no havíem fet.

El camí d'aproximació i de baixada, que és una mica llarg i complicat, està molt ben marcat amb punts vermells, fites i senyals grogues fins a peu de via. Moltes gràcies per la bona feina feta.

Personalment, ara que ja he fet les dues vies, prefereixo la del Guillem ja que, pel meu grau, no te tants passos d'artificial i per tant escales més.

En la Directa Avatar, si no estàs molt fort, que no és el cas, les tres primeres tirades vas molt d'A0 o A1, Això va servir als companys per fer practiques amb els estreps i esbarallar-s'hi una mica ( que ja els hi convé)

A partir de la 4a tirada, ja tot es fa en lliure i aquí comences a disfrutar i a escalar molt més.

Nosaltres varem empalmar la 4a i 5a. tirades.

Com que anàvem dues cordades, varem fer força soroll intentant comunicar-nos, i varem trencar la solitud i tranquil·litat d'un lloc que realment val la pena visitar.

Quan varem arribar al peu de via, el Jordi em va dir que hi havia una cordada en la via del Guillem. Jo durant tota l'escalada vaig trobar molt estrany no sentir cap veu provinent dels nostres veïns. Vaig pensar que ho bé es comunicaven amb estravades de corda, sistema que cal conèixer per escalades a on el vent dificulta sentir al company, o que havien abandonat. Més tard, quan arribàvem a dalt, el Jordi va saludar a un escalador, que va resultar ser el Mingo, i que havia fet la via en solitari. Llavors vaig entendre la falta de crits de comunicació i, alhora, em va fer vergonya al pensar en els molts crits que havíem fet nosaltres i que de ben segur havíem trencat la solitud que el Mingo cercava en aquelles parets ( Mingo, et torno a demanar excuses, i el proper dia que ens trobem tens una cervesa pagada)

La primera tirada. Els parabolts grocs, com en tota la via, hi son nombrosos i a tocar
El Jordi Iniciant la segona tirada
Jo mateix, en A1 fent els passos més extra plomats de la 3a tirada

El Jordi fent l'inici de la 4a tirada
El Jordi en la part final de la 7a tirada

Escalant la zona més maca de la darrera tirada. Foto feta pel Mingo. (gràcies)

La Marta en la 7a tirada i el Jordi a la reunió

La Marta arribant al cim.

Els companys d'escalada contents després d'una agradable jornada d'escalada.

Ara ja només quedava relliscar unes quantes vegades per la neu que encara hi ha a la vessant nord, fer l'esmolada cresta, tot i que en algun tram varem veure que ens la podíem haver estalviat per la cara sud, i una agradable passejada de retorn al cotxe, seguint les fites i els punts vermells.

Via recomanable, a on pots apurar o no, ja que la gran quantitat de parabolts t'ho permeten. Si volguessis xapar tots els bolts de la primera tirada caldria portar 25 cintes. Nosaltres en portàvem 16 i varem anar traient cintes un cop fet el següent pas, o bé no colocant-les quan la proximitat o la dificultat era reduïda.

La volta al terme de St. Fruitós

Avui no he trobat a ningú per sortir a escalar i finalment, tot i el fang i la boira, he sortit amb la Neus a fer la ruta del terme amb la btt. Veure el traçat de color vermell en el mapa.
Aquesta ruta es pot fer tot seguint els pals indicadors que l'Ajuntament i la Diputació van colocar a les principals cruïlles. És una ruta fàcil, de 30km. i 308 metres de desnivell acumulat. Com que he tingut problemes amb el gps, de moment no puc penjar-hi el trac.

Els pals indicadors que et guien durant la ruta.

El Llobregat, en el mirador de la resclosa

El nou Hotel que forma part del complex del monestir de St. Benet

La casa i ermita abandonada de les Olzinelles

Passant per una dels "Aquaductes" de la sèquia

Sta. Anna Maria Claret, a tocar de Santpedor

Travessant el Riu d'Or, per sota de l'Eix Transversal

Sant Fruitós amb el Pirineu completament nevat al fons

Montserrat nevat.

Aquest dimecres, al tornar a casa amb la Renfe, vaig veure que Montserrat estava ben nevat. Així que em va faltar temps per trucar a la Neus i demanar-li que m'esperes preparada per anar a caminar per Montserrat. Aquí teniu algunes de les fotos que encara varem poder fer passejant pel peu de la cara nord.

Quina zona és ?

Al tornar al cotxe el dia que varem anar a la Plantació a fer la via Canvi Climbàtic, varem veure una zona d'escalada esportiva, equipada amb químics i al costat mateix del camí, que te una roca molt bona i que serveix per completar la jornada.

A l'esquerra de la foto hi podeu veure la zona referida i a la dreta, la Pastareta.

Nosaltres hi varem fer dues vies, les que es veuen en les dues fotos següents. La primera de 5c o 6a-, vertical, mantinguda i amb una roca molt bona, i la segona amb una sortida tonta de 5b, perquè te el primer químic molt amunt, i després 4+.

No sabem com es diu la zona ni tenim més informació d'aquest vies ni de les altres que hi ha al costat.

Si en sabeu alguna cosa feu-m'ho saber.

Port del Compte. Tornant als origens

El dia 27 varem pujar a esquiar al Port del Compte. Aquesta és l'estació a on vaig calçar-me els esquís per primera vegada ara ja fa 33 anys, i sempre m'ha agradat molt. Les instal.lacions han millorat aquests darrers anys i quan la neu hi és abundant i no hi ha gaire gent, és fan unes bones baixades.

Ager. Via Alkaid per una variant d'entrada.

Aquest dissabte passat varem pujar a Àger per fer la Via Alkaid que diversos companys dels blocs ens havien recomanat. No se si va ser així, però al arribar a l'aparcament, encara amb una mica de neu, semblava que seriem els únics que escalaríem per sobre del mar de boira que tapava quasi tot Catalunya.
Un cop iniciada l'escalada i quan varem fer la quarta tirada, la de l'excel.lent bavaresa, vaig recordar que jo per allí ja hi havia passat (coses de la memòria, que com que ja falla molt, et fa repetir vies boniques pensant que és la primera vegada que hi vas !!)

Aquesta vegada però la via la varem fer per una variant d'entrada ja que quan varem arribar, els primers metres de la primera tirada regalimaven aigua per tot arreu. Com que en el bloc dels Kutrescaladors el Llorenç explicava que feia pocs dies que l'havia fet i que també estava mullada, varem decidir provar-ho. Però després de pujar els primers passos d'A1, vaig quedar més moll i enfangat que si hagués anat a fer espeleologia i, quan vaig arribar al punt en que cal sortir en lliure, vaig decidir que amb tanta aigua com hi baixava, m'hi estava jugant una bona relliscada i varem optar per baixar.
Un cop a baix, en Toni i la Mar de Torredembarra, que havien arribat més tard per fer la mateixa via ( veient la mullena tampoc s'hi van posar i van fer la Redrum) ens van comentar que hi havia una línia de burils, 4 o 5 m. a l'esquerra de la Redrum, que semblava ser una variant d'entrada per roca seca. Nosaltres ens hi varem posar i vam fer una tirada d'uns 25m d'A1/6a (no obligat) que porta fins a una bona reunió. Des d'aquesta reunió no varem veure cap més buril ni espit que continués amunt. Així que amb uns 8 o 10 metres de flanqueig a l'esquerra (4+) sense cap assegurança però amb fissures bones a on colocar friends i tascons, ens varem situar a la via Alkaid, uns 7 o 8 m per sobre de la seva 1a. reunió. Varem continuar amunt fins a trobar els dos claus que asseguren els darrers metres dels flaqueig de la segona tirada i ja estàvem a la 2a. reunió de la via Alkaid. ( he aprofitat l'excel·lent foto/ressenya del Llorenç per afegir-hi la línia negre que mostra la variant d'entrada)
A partir d'aquest punt la via està molt ben ressenyada per altres companys de bloc i només dir que la tercera tirada te passos molt durs i verticals però que es poden fer bé amb A1.
que la quarta tirada es una bavaresa extraordinària, i que la darrera tirada es un "slap" difícil i maco. Compte amb les pedres que la corda pot fer caure des de la feixa !!

Via maca i molt recomanable que ara ja sabeu que és pot començar per dos llocs diferents.

En btt per l'Oest i el Sud de Sant Fruitós

Avui hem sortit amb la intenció d'anar a passar a la vora de les instal·lacions de la nova presó del Bages, baixar fins a Manresa i pujar per sota l'abocador fins a Viladordis. La volta fa 31 km i no te cap complicació. Podreu trobar el trac a Wikiloc.
Nosaltres hem fet la volta en el sentit contrari a les agulles del rellotge i per tant hem fet la pujada des del pont vell de Manresa fins a sota de l'abocador, que és la més dreta de la ruta. Si es fa la volta al revés, aquesta part es fa de baixada i les pujades que també s'han de fer son més progressives i no tant dretes, fent que el recorregut sigui més fàcil.
Alguns curts trams de carretera trenquen la continuïtat de la passejada en btt però en general passa per indrets molt macos i interessants.

Podeu veure el recorregut en el mapa marcat en color verd

Sortint de Sant Fruitós pel casc antic, al costat del Riu d'Or (Ridor)

Travessant el Riu D'or al costat de l'Eix Transversal
El nou hotel del Bages. La presó dels Lledoners
El Pont vell de Manresa
L'estany artificial que s'ha fet a sota de l'abocador de Manresa
Envoltats pel ramat abans d'arribar a Viladordis