Aquest dissabte feia dos anys de la nostra darrera visita a Coll Roig i vàrem decidir tornar-hi amb l'esperança que l'alçada i algun nuvol ens fes soportable la calor que encara fa.
La pista fins a Coll Roig està una mica arreglada ja que hi treballen per treure fusta del bosc i es pot pujar relativament bé amb el cotxe.
Ens adrecem a la paret i preguntem a una cordada quina via feien i això ens va confondre de manera que ens posem al inici de la via " Només hi ha funcionaris i Jubilats" pensant-nos que era la Patxaran Litrako... i això que jo ja l'havia escalat .... Una cordada que arriba més tard ens fa adonar de la nostra confusió ja que ells si que pugen per les dues primeres tirades de la Patxaran.
La primera tirada és molt maca i assequible. La segona puja amb la mateixa tònica fins que arribes a un punt, a on s'apropa molt a la Derzu Usala, allí cal anar a la dreta i pujar per un diedre cada vegada més difícil a on hi ha un pas de 6a+ que jo vaig fer en A0.
Un cop a la R.2 resseguim uns metres l'aresta i baixem per la canal fins a trobar l'inici de la 3a. tirada. Allí coincidim amb l'altra cordada que, per no haver-se d'esperar, decideixen pujar per la via de l'esquerra, la Nil Marin.
La 3a,. tirada te en els primers metres un pas molt fi de V+ que requereix de molta fe en l'adherencia dels peus de gat, per continuar amb una escalada variada però en la que hi trobem molta vegetació tapant les preses.
La 4a. tirada, despres dun canvi de reunió, és la tirada més difícil. Un tram de 6b a on les assegurances allunyen molt més que en els trams de V, cosa que no s'enten. La dificultat d'aquests metres fa que tregui els estreps, l'antena i amb un tasconet i un alien blau els pugui superar en A1 fins que la roca torna a ser generosa en preses abans de la R.4.
La darrera tirada comença pel mig de la vegetació, per fer un canvi de reunió al peu del darrer esperó. Nosaltres per guanyar temps vam continuar fins a dalt sense fer el canvi de reunió. Als darrers metres hi ha un pas graduat de 6a, però que si ets alt i l'agafes per la dreta és relativament fàcil.
El descens el vàrem fer desgrimpant la canal i anant a cercar el camí tal i com indica la ressenya.
Un cop al peu de via, i desafiant els nuvols de tempesta que s'apropaven, vàrem decidir escalar les dues primeres tirades de la Derzu Usala i rapelar-los rapidament per tornar al cotxe minuts abans que comences la pluja.
1a. tirada de la via " Només hi ha funcionaris i jubilats"
Superant els metres difícils de la 2a. tirada. Una cordada puja a la nostra esquerra per la Derzu Uzala.
Abans del pas difícil de la 3a. tirada.
Treballant i equipant en A1 el tram difícil de la 4a. tirada.
Darrer espreró de la via.
La segona tirada de la Derzu Uzala.
