Els Graus. Via d'en Pitu.

Trobareu la ressenya al bloc de l'Eduard

Aquest dimecres havíem de pujar a escalar a Sant Benet, però el fort vent que hi bufava ens va fer canviar de plans, així que a darrera hora varem dirigir-nos a Collbató a cercar un lloc més arresarat.
Remenant les ressenyes que portava al cotxe en vaig trobar una d'aquesta via que feia 3 anys que vaig escalar amb l'Eduard i que podia quedar a sotavent.
La via no és una meravella però te alguns trams de bona roca que et fan gaudir de l'escalada. 
Pel que fa a la dificultat, jo vaig trobar que el pas d'entrar a la R.2 és prou estrany i més difícil del que marca la ressenya. La via està ben assegurada i podrem fer el descens amb 3 rapels amb una sola corda de 60m.
Al seu costat ( dreta) hi ha dues vies més d'una sola tirada que ens permetran complementar l'escalada.
Per arribar al peu de via, una corda fixa d'uns 20m ens facilitarà la pujada per la canal.

Escalada feta amb en Toni Gómez i amb la companyia del Joan Asín i el Joan Carles.

 El Toni escalant la 1a. tirada. Nosaltres sense adonar-nos-en vam començar la via uns metres més amunt del que marca la ressenya.

 El Toni a la R.1 i el Joan escalant la via del costat.

 A la bonica 3a tirada.

 4a. tirada. darrers metres de la via.

Escalant a la via del costat per aprofitar la tarda

Roc de Collars. via " Camí de l'Alfons Baró"

Aquest dissabte la proposta de la colla em va portar al Roc dels Collars. Com que jo ja havia fet la via del Dioni, amb el Toni ens vam posar a la via " El camí de l'Alfons Baró". Alhora el Jordi, el Joanet i el "Xermi" feien la bonica via del Dioni que queda uns 30 metres a l'esquerra.
Pel que fa a l'aproximació i a les vies, en trobareu més informació al blog del Xavi ALTURGELL.

Un cop arribats a peu de paret veig una línia de parabolts que em fan pensar que és l'inici de la via però resulta que aquesta és una línia nova que també va a parar a la 1a. Reunió de la via i posteriorment continua per la seva esquerra. Mentre discutim quin és l'inici de la via arriba una cordada, el Toni de Terrassa i el " ???", amb la intenció de fer la mateixa via i, com que nosaltres fem colla amb els altres companys, els deixem que comencin ells la via tot i que més tard acabarem anant nosaltres al davant.

1a. tirada. 45m V+/6a-. Roca amb una adherència  excel·lent tot i que, al ser la primera tirada, sempre hi ha passos que et fan dubtar si els peus de gat s'aguantaran o bé relliscaran.

2a. tirada. 40m 6a. Aquí la continuïtat i la major verticalitat de la paret posen un plus de dificultat a la tirada que continua amb una roca extraordinària.

3a. tirada. 35m 6b( 6a-Ae). Aquesta és la tirada clau de la via. Nosaltres hem penjat els estreps i utilitzat l'antena per poder xapar els bolts. Tot i això la tirada és obligada en el 6a i puja la dificultat de la via fins a un punt que et pot fer tirar endarrere si no tens el dia.

4a. tirada. 30m V/V+. Tot i ser la més fàcil de la via no et permet baixar la guàrdia i te un pas desplomat que et fa gaudir de valent quan trobés les preses que et permeten tibar de valent per superar el sostre que sembla voler barrar el pas.

5a. tirada. 30 m V+ /6a- Diedre amb passos força estranys i fins i una entrada a la reunió que et fa rumiar com fer-la fins que decideixes baixar una mica.

6a. tirada. 40 m V+/6a-. Continuant am la tònica de tota la via, un llarg flanqueig amb roca molt bona et porta per trams de diedre i per placa molt vertical que et fan gaudir de valent per acabar amb molt bon gust de boca aquesta via.

Material: 14 cintes exprés. un alien blau o tasco petit pot ser útil per evitar un pèndul al segon de cordada a la 3a tirada.
Descens:  continuarem pujant per l'aresta fins que puguem anar a cercar l'aresta de la nostra esquerra que en baixada ens portarà fins el rapel de la via Dioni.

Via recomanable.

 1a. tirada compartida amb l'altre cordada.

Arribant a la R.1

2a. tirada

 Els companys fent la via " Dioni"

Trampejant com podem el 6b de la 3a. tirada

Inici de la bonica 4a. tirada.

El Toni a la 5a. tirada.

Entrada al mur final de la 6a. tirada.

El Toni arribant al final de la via.

Foto-cordada. Amb el " ??" que arriba a la R.6

Molts records per la cordada amb qui vam compartir aquesta escalada, els rapels de baixada i la tornada al cotxe.

via "Camí d'en Barberà". Primer tram

 Aquest és el recorregut complert que intueixo que segueix la via tot veient la ressenya dibuixada que teniu a sota.

Aquest dimecres amb el Joan Asín vam pujar a Sant benet amb la intenció de fer la GEDE a la Prenyada però jo, pensant que tindriem temps per fer una escalada més llarga, li vaig proposar començar per la via " El camí d'en Barberà" i enllaçar-la amb la GEDE o bé continuar per aquesta via fins el cim de la Prenyada.
Però el temps esmerçat en fer aquesta primera part del camí d'en Barberà al final ens va fer desistir i donar per acabada l'escalada amb aquestes 5 tirades.

Arribem al refugi de Sant Benet i continuant pel camí que passa per sota del Gat i la Prenyada, trobem una torrentera prou desbrossada que ens porta fàcilment a l'inici de la via. Allí  hi veiem els espits que asseguren la primera tirada que marxen en una clara diagonal a l'esquerra. Lletres C B marcades a l'inici de la via.

1a. Tirada. 25m. V/V+.  Assegurada amb 8 o 9 espits marxa descaradament en diagonal ascendent a l'esquerra tot cercat la dificultat de la paret.

2a Tirada 15m. V. Assegurada amb 5 espits continua amb la mateixa tònica que la tirada anterior.

3a. Tirada. 25m. 6a / A0 Assegurada amb uns 6 o 7 espits i algun buril vell, aquesta tirada comença semblant a les anteriors però de seguida la paret es fa més vertical i les preses més escadusseres. Arribem a uns passos molt obligats a on, si no tens prou grau per superar-los en lliure, caldrà treballar de valent per poder sortir-ne ben parat. Un alien blau pot ajudar a arribar a un espit. A continuació s'enllaça amb una via més antiga assegurada amb burils vells molt allunyats que ens permet arribar a la R.3

Canvi de reunió. 10m. Farem un flaqueig fàcil fins entrar dins del bosc i arribar a la paret pròpiament dita de la Roca d'en Barberà.

4a. Tirada. 35 m. V/V+.  Assegurada amb 3 o 4 espits i diversos pitons comencem, ajudats per una alzina, arribant a un espit i amb uns passos molt verticals però amb bona presa arribem al segon espit. A partir d'aquí la via va a l'esquerra a cercar terreny menys vertical,a on hi trobarem un nou espit. També es pot seguir recte amunt a on un merlet i un pitó amb bagues velles ens asseguraran aquest passos molt verticals. Ara ja pujant pel fil de l'aresta anem trobant assegurances de burils, pitons i bagues velles fins que la paret perd verticalitat i arribem fàcilment a la R.4

5a. Tirada. 25m V/ V+. Assegurada amb diversos pitons. La tirada comença fàcil fins arribar a una panxa en la que hi trobem una fissura a on 3 claus ens asseguraran uns passos molt verticals que superarem ajudats amb la bona presa de ma que ens dona l'esmentada fissura. Fet aquest tram arribem facilment al cim de l'agulla.

Descens: rapel de 20 m fins el coll de la canal que separa la Roca d'en Barberà de la Prenyada.

 El Joan Asín a la 1a. tirada.

 Escalant la 2a. tirada

 El Joan mirant com poder superar els passos obligats de la 3a. tirada.

 En els passos de la 3a. tirada, els més difícils de la via.

 canvi de reunió.

 Inici espectacular i molt maco de la 4a. tirada.

 Arribant a la 5a reunió que es fa al cim de l'agulla d'en Barberà.

Agulles. Cap del Guerrer. Via 40e. aniversari UME

 Aquesta ressenya ha estat modificada sobre la base de la que trobareu a la Noche del Loro

Aquest dimecres vam anar a Agulles a escalar a l'agulla del Cap del Guerrer. El Toni Gómez i jo ens varem posar a l'assequible i ben assegurada "UME 40e. Aniversari"  i el  Joan Asín i el Pep van anar a tibar fort i a patir una mica amb les assegurances de la via (2) " Pemeditación alevosia i nocturnidad".

UME. 40e. aniversari. 80 m. 6a/Ae
Equipada amb parabolts, la majoria molt rovellats !!!

1a. Tirada. Tot i semblar fàcil des del peu de via, un cop hi vaig ser posat, els primers passos per arribar al bolt els vaig trobar finets i molt difícils quan una panxa t'escup enfora per arribar al 4 bolt. Sense trobar-hi color vaig penjar-hi l'estrep per poder arribar al següent bolt i sortir d'aquest pas que jo diria que és més de 6a. Els darrers metres fins la reunió ja son fàcils.
15 o 20m . 6a / Ae. 7 o 8 parabolts.

2a. tirada. El Toni progressa amb elegància per una placa vertical i molt bonica que et fa gaudir de l'escalada i que te algun pas força finet i vertical que potser podria ser de V+.
30m V / V+. 10 o 12 parabolts

3a. tirada. Una nova placa, ara menys vertical però amb un pas a on haurem de parar atenció, ens farà gaudir de nou amb una escalada assequible i ben assegurada.
30, IV+/V 10 o 12 parabolts.

Material: Únicament necessitarem 10 o 12 cintes exprés.
Aproximació: Un cop arribats al refugi Vicenç Barber, cal continuar uns 75m i pujar per la canal que hi ha entre l'agulla de la Partió i la Màquina de tren. Uns 50m més amunt anirem a l'esquerra i enfilar-nos cap a la paret a on hi trobarem els parabolts de la via.

Descens. Amb un únic rapel de 55m arribarem al collet a on comença la via " Ocell Garratibat" i baixarem caminant fins a peu de via.

Via recomanable.

Inici de la via. Apretant en els passos finets abans d'arribar al pas clau de la tirada.

El Toni arribant a la R.1

Foto-cim de les dues cordades

Malanyeu. Via "Nadal"

El dissabte, després de fer la via " Tocant el cel" vam anar al centre de la paret del Devessó per on puja la via Nadal. Trobareu el nom escrit a peu de via.
Aquesta via la va obrir l'Amadeu Pagès ja fa molts anys i per tant les assegurances que hi trobarem son ponts de roca atrotinats i alguns burils rovellats pel pas del temps. Això i la dificultat de trobar les assegurances fa que sigui una mica difícil seguir la línia de la via. No fa gaire temps s'ha obert una nova via "La Maria de ca l'Anglada" que puja a la seva esquerra, assegurada amb ponts de roca, i que fa dubtar encara més a l'hora de seguir la línia de la via Nadal.
Per acabar-ho d'adobar, també trobarem que a l'esquerra hi puja una via assegurada amb parabolts "El recipiente del pecado" de 30m i Vº.
Nosaltres, que portàvem informació de totes aquestes vies, i que teníem la sort que el Jordi i el Joanet havien començat abans que nosaltres i que van acabar fent una reunió intermitja a l'esmentada R. de la via "Recipente del pecado" al no tenir clar per on anava la via, vam poder seguir la línia correcte de la via Nadal.

1a. tirada. Cal pujar recte a cercar un pont de roca molt petit i descolorit (negre) pel pas del temps, tot i que abans haurem pogut xapar el 1r. i, si es vol, el segon parabolt de la via de l'esquerra. A partir d'aquí nosaltres hem de continuar sempre recte amunt a cercar una savina que hi ha 25m més amunt i a la nostra esquerra podrem veure alguns ponts de roca de la via de la Maria de ca l'Anglada. Trobarem algun buril i més ponts de roca, algun dels quals nosaltres van renovar i/o reforçar per a futures repeticions.Un cop arribats a la Savina, la reunió de parabolts de la Recipient del pecado ens quedarà uns 8m a la nostre esquerra. Nosaltres hem de superar la savina per l'esquerra i continuar uns metres recte fins que ens desviarem a l'esquerra a cercar un buril. A partir d'aquest punt la paret es posa més vertical i un pont de roca i un altre buril ens asseguraran els darrers metres abans d'entrar a la R.1 fent un clar flanqueig a l'esquerra. Aquests son els passos més difícils de la tirada. És possible posar algun pont de roca més però, la verticalitat de la paret no et permet aturar-te gaire estona sense cansar-te.
50m V+. Uns 5  burils i 6 o 7 ponts de roca.

2a. tirada. La ressenya que portàvem del " Romàntic guerrer" ens marcava sortir per l'esquerra d'uns matolls, tot i que una fletxa que hi ha a la reunió indica recte amunt. Com que no es veia cap pont de roca ni pitó, només els de la via de la Maria de ca l'Anglada que estan a l'esquerra i van en direcció a una gran savina, el Toni va sortir per l'esquerra amb l'esperança de trobar el primer pont de roca darrera la planta. No hi era però n'hi va posar un que jo vaig deixar-hi. a continuació va tornar a la dreta per posar-se, ara si, damunt mateix de la reunió i, uns metres més amunt, hi ha un pont de roca molt vell que nosaltres vam renovar, i més amunt trobem 3 pitons i al mig un pont de roca. Sempre seguint una fissura que va en línia recte per sobre de la reunió arribarem a un punt a on la fissura s'acaba i la paret esdevé encara més vertical. Hi ha una possible escapatòria a la dreta per entrar dins del bosc. Ara ens trobem amb una placa molt vertical assegurada amb 2 burils. Per arribar al primer i segon burils farem els passos més verticals i difícils d'aquesta tirada (V+) i uns 15m més amunt entrarem al bosc a on farem reunió en una gran alzina.
45m V+. 3 pitons. 2 burils i 4 o 5 ponts de roca.

3a. tirada. Sortim en diagonal a la dreta per terreny trencat fins arribar a una placa on hi veiem uns pitons d'una altre via. Aquí hem d'anar a l'esquerra cercant la roca per dins la vegetació i intentant trobar la tercera reunió. Hi ha un pont de roca vell i difícil de veure uns 2m per sota de la R.2. Aquesta R. es fa en 2 burils en bon estat al peu d'una canal que ens permetrà fer la 4a tirada fins el cim.
25m. III+. 1 pont de roca.

4a. tirada. Una canal/diedre presidida per una gran savina que ens permetrà assegurar la nostra progressió.Hi ha un cordino vell. La roca cal tocar-la amb suavitat ja que no és del tot estable. Arribem a la R.4 a on hi trobarem els 2 únics parabolts de la via, després d'una escalada delicada.
20m. V+. 1cordino que llaça la savina.

Descens. Nosaltres hem utilitzat els 2 primers rapels de la via Neusnidó  (40m i 30m) que està uns 5m a la nostra esquerra, (mirant la paret) fins la R.2. de la via Roc Suave  que te una cadena amb ganxo. Un darrer rapel de 55m ens deixarà al peu de la paret.


Material. Per la primera tirada podem portar bagues per renovar i cercar ponts de roca. A les altres tirades podrem col·locar algun friend i cercar ponts de roca.
Nosaltres hem renovat/reforçat algun pont de roca que ajudarà a trobar-los i n'hi hem deixat 3 o 4 de nous. (esperem que els futurs repetidors no se'ls emportin)

Aquesta és una gran via que si les assegurances fossin noves i per tant més segures, tal i com estaven quan es va obrir,  es repetiria més.
Cal anar-hi amb convicció, escalar amb tranquilitat i portar una bona ressenya per no perdre la línia de la via.
Sense ser una via molt difícil, és una via exposada ja que una caiguda pot representar una volada molt llarga si tenim en compte la distancia de les assegurances i la precarietat de les mateixes. Ara la línia és més visible amb els ponts de roca nous i de colors més vius.
Via molt maca que està a l'espera de que l'Amadeu li faci una renovació de les assegurances.

 Escalant la 1a. tirada. El Jordi està a la R.1 de la via "El Recipiente del pecado" ( parabolts) i el Joanet es troba en els darrers metres abans d'entrar a la R.1 de la Via Nadal. La primera tirada és realment llarga (50 o potser 55m)

 El Toni iniciant la 2a. tirada.

En el tram de fissura a on hi trobarem els 3 pitons

 

 Els companys ens fan una foto dels del terra. 2a. tirada. El Toni ja ha arribat a1r. buril de la placa final.

 Canal diedre de la 4a. tirada. El Toni apunt d'arribar a la R.4

 Foto-cordada

Via " Tocant el Cel"

 Ubicació de les vies del costat esquerre (Oest) de la paret del Devessó.

Aquest dissabte Vam tornar a Malanyeu amb la intenció d'escalar una de les noves vies que l'Amadeu Pagès va obrir l'any passat a la part de l'esquerra de la paret del Devessó i una de les antigues i clàssiques de la paret, la Nadal . Amb el Toni vam començar per escalar la via " Tocant el cel" que ens havia de servir per escalfar braços i " coco" per després anar a la via Nadal, que feia temps que teníem a la llista però que no acabàvem de decidir-nos a fer-la, ja que les assegurances velles i la dificultat mantinguda en una paret molt llarga ens feien dubtar. La ressenya de la via Nadal en el següent post.

La via " Tocant el cel" no presenta grans dificultats i va cercant els trams de roca escalable per arribar a la cresta, allí hi trobarem una roca característica que, al tenir forma d'àliga amb les ales obertes, dona nom al sector.
1a. tirada. Marxa en diagonal a la dreta fins a posar-nos a sota d'una savina a on hi trobarem una baga llaçada al tronc. Superats uns metres més anirem clarament a l'esquerra per terreny cada cop més fàcil fins entrar dins el bosc a on farem una còmoda reunió en algun boix dels que hi ha sota la bonica placa de la segona tirada. Hi ha una fletxa marcada a la paret que ens indica que anem pel bon camí.
40m IV+ 1 baga llaçada en un arbre.

2a. tirada Un petit pont de roca i més amunt un segon pont de roca ens asseguren els primers metres d'una placa que un cop acabada ens fa anar a la dreta a cercar un pitó i a on hi trobarem els metres més díficils de la via.
30m.V. 2 ponts de roca i 1 pitó.

3a. tirada. Un flanqueix a la dreta, finet però amb bones mans, ens conduirà a la placa final de la via, molt maca i plena de fisures que ens permeten posar totes  les assegurances que volguem fins arribar al cim.
20m. IV. neta

Descens: Arribats al cim baixem a l'esquerra per una zona arbrada. Cal anar amb clara tendència a l'Oest cercant el millor lloc per on baixar.
Via distreta, que podem combinar amb d'altres de la paret, i que ens serveix per anar posant assegurances pròpies.

 Primera placa de la via. Llaçant la baga que hi ha en una savina.

 El Toni a l'inici de la segonatirada.

Arribat a la cresta, faig la 3a. Reunió amb friends aprofitant les fissures de les ales de l'àliga !!

Via "Tarannà Domèstic"

Aquest dimecres vaig pujar a Malanyeu amb el Xavi Solà amb la intenció de fer algunes vies noves que l'Amadeu Pagès ha obert a la part Oest de la paret del Devessó.
Acompanyats durant un tram del camí de la Neus que anava a caminar, vam arribar a peu de via després de tenir algun problema per travessar el torrent que, amb les darreres pluges, baixa molt fort.
La via la trobarem uns 10 m a l'esquerra de la via "Aina" i podrem llegir-hi el nom escrit a l'inici de la via.
La 1a. tirada te un pont de roca visible a uns 15m del terra i per arribar-hi farem un primer tram de IV. Passats aquests metres inicials arribarem a una lleixa i anirem a l'esquerra a on un nou pont de roca, que hi vaig deixar jo, ens senyala la continuació de la via per una placa maca amb roca a controlar. Arribem a un punt lleugerament desplomat, però que no és difícil, a on veurem un tros de corda que envolta una llastra i que ens assegura els darrers metres abans de la R.1 que farem en una gran alzina. 40m. 3 ponts de roca.

La 2a. tirada puja primer per un tram molt fàcil per després anar cercant les plaques amb millor roca fins que trobem una petita lleixa amb un pont de roca a on podem fer la R.2. 30m neta.

La 3a. tirada comença amb el pas més difícil de la via (V) que podrem assegurar molt bé i que te molt bona roca. Tot seguit arribem a la cresta de la paret, però encara podrem escalar uns 10 m més, fent una diagonal a la dreta, fins arribar a una sabina morta però resistent a on hi farem la R.3. 25m neta.

Descens: Uns 8 o 10m a la nostra dreta mirant la paret (Est) hi ha la R.3 de la via Aina que està equipada per rapelar. Només haurem de caminar per l'aresta per trobar-la.

Material: Un joc de friends complert i alguna baga savinera serà suficient per assegurar la via.

La via ens pot servir per complementar alguna altre escalada de la zona i per fer practiques de col·locació d'assegurances. Caldrà anar en compte amb la roca, que va millorant a mesura que es guanya alçada, fins que les futures repeticions netegin de preses inestables la línia per la que passa la via.

La Neus travessant el torrent aprofitant un arbre caigut que ens va fer de pont.

 Primers metres de la via. Jo vaig pujar per la dreta, per un tram força trencat però que varem netejar força. Per l'esquerra es veu més franc però la roca estava mullada. el 1er. pont de roca queda uns 5m més amunt.

 El Xavi, vist des de l'ombra de la gran alzina de la R.1,  muntant  la R.2

 Darrers metres de la via vistos des de la R.3

 El Xavi a la instal.lació de rapel de la via Aina.

 Un cop acabada la via, el Xavi volia fer alguna altre via més vertical i equipada i com que la via "Epirimountain", que era el nostre objectiu, estava ocupada, vam fer la via "Doraimon" també del Francesc Sunyol