Avui he tornat a Malanyeu amb l'esperança de trobar la clau del cotxe del Xavi Martín que vàrem perdre el dimecres passat tot escalant.
Am en Jordi Martínez i en Xavi Solà hem fet la via Èlia tot sortint per un tram de la Francesc Suñol i uns metres més a la dreta per allargar la darrera tirada.
Un cop a dalt hem resseguit la cresta fins a trobar els rapels de la via Epirimountains, que és per on vàrem baixar el passat dimecres i
¡¡¡¡ he trobat la clau al terra del la R.2 !!!!
Avui he anat a Malanyeu amb en Xavi Martín per tal de repetir aquestes dues vies que ell encara no havia fet.
Per la via Independència cal portar unes dotze cintes i algun friend mitjà per millorar la seguretat de la segona i tercera tirades.
Per la via Alarcón Baraldés només calen cintes exprés.
En ambdues vies pot anar bé portar l'estrep si no es te el grau consolidat.
Avui hem tingut la mala sort de perdre les claus del cotxe que jo portava a la butxaca. Resulta que en algun moment se m'ha obert la cremallera de la butxaca i les he perdut.
Hem hagut de demanar a la Cristina que puges des de Collbató amb la còpia de la clau i esperar a que arribés, amb un fred que pelava quan ha marxat el sol i bufava el fort vent del Nord.
Dissabte hi tornarem, després d'encendre un ciri a Sant Bernat, a veure si les trobem en alguna reunió......
Cada vegada que repelava la via Pensionistes veia, a la segona tirada, una pany de paret que em semblava encara més maco que el de la via Pensionistes.
Avui hem tornat a repetir la via Pensionistes, però ara ja hi ha la via IMSERSO que, com que aprofita trams i reunions de la via Pensionistes, el nom ja li va que ni pintat.
La via està equipada, la roca és molt bona i les preses sembla que hi siguin colcades expressament per gaudir de l'escalada.
Amb en Pany i en Jaume Serra hi hem gaudit de valent.
Salut i a escalar.
Avui he pujat a Gorros amb en Xavi Martin, el Visa i en Ramon Bartoló a fer aquesta via que ja havia repetit en anteriors ocasions.
La via està poc equipada, amb parabolts en els passos difícils, però allunyats com per fer-te escalar molt concentrat.
Tots quatre hem comentat que la sortida de la R.3 és molt exposada ja que en cas de caiguda la volada seria molt llarga atès que la reunió està molt separada del pas a on cal començar pujar a cercar la primera xapa.
Una via típica de les obertures dels anys 90, que no et deixa indiferent.....
