Via Chani. Paret de la Falconera.

Aquest diumenge he anat amb en Pere i en Xavi al Garraf, a la paret de la Falconera, a fer la via Chani, una de les clàssiques del lloc i que es caracteritza per haver de fer dos rapels, un de molt espectacular, per accedir al peu de via.
La roca d'aquesta paret és especial....de tacte relliscosa a la part baixa i aspra i molt fissurada com més amunt puges.
Pel que fa a les assegurances...son un poema...rovellades i fetes caldo, per sort hi trobem alguns parabolts d'acer inoxidable que li donen una mica de joventut a la via.
Personalment crec que a la primera tirada, després del flanqueig, hi ha un pas de V+ o més.
Una via especial que cal tenir a la llista de les fetes.
Per arribar-hi aparquem a l'entrada del club marítim, travessem un túnel de la via del tren i pugem per la cara nord de la paret, travessant una pedrera, fins arribar al inici dels rapels en uns 15' o 20' de pujada.
El retorn el farem pel mateix camí.
Cal portar una dotzena de cintes, algunes de llargues i un joc de friends per completar les assegurances que trobarem a la via.
Aquí trobareu la ressenya del Pere, molt més completa que aquesta.

Integral "Pi de Nadal"

Aquest dilluns amb el Jordi hem anat a Collbató per fer una escalada matinal.
L'hi he proposat enllaçar vies a la Codolosa i arribar a dalt.
Així que hem començat per la via del Pi, caminem uns 70 metres fins arribar a la via del Balcó de la Codolosa i un cop feta, caminem uns 50 metres a la dreta i escalem les dues vies obertes farà un parell d'anys, la Joan/Antoni  i la Antoni/Joan.
Aixíu que em 7 tirades a la butxaca donem per acabada la matina, baixem pel corriol de la drecera del Fra Garí, que està marcat amb senyals grogues i blanques de PR i a la 1 ja som al cotxe per tornar a casa a dinar.

Equipant la via Marta

Aquest dissabte vàrem pujar amb en Jordi i en Pany a repetir les 4 primeres tirades de la via Marta i a continuar equipant un tram més.
La via puja al costat mateix de la via del "llaç groc" i ara estem equipant la tirada estrella de la via, la que puja per la paret més cridanera de la zona. Seran uns 35m difícils i verticals, que pugen aprofitant
 una fissura inicial i que continuen per una placa llisa i compacta.
Continuarem.

En Jordi a la primera tirada.

Inici de la segona tirada.

Primera placa de la tercera tirada.

Inici de la 4a. tirada amb un pas d'Ae.

En Francesc Panyella " Pany" equipant la 6a. tirada.

En Pany equipant la 6a.tirada i una cordada de Tàrrega escalant, al seu costat, la darrera tirada del llaç groc.

4 vies fàcils al Serrat del Muntaner

Aquest dissabte anem amb el Jordi a la recerca de vies fàcils perquè ell te problemes a la vista i no vol apretar massa.

Anem a la part de la dreta del serrat del Muntaner a on el Jordi no hi havia fet cap via.

Comencem per la via Alberto Fernandez que jo ja havia escalat un parell o tres de vegades i que és una clàssica de la zona.

Baixem a peu de via i ens posem a la via desmemoriats que jo encara no havia fet. A la primera tirada no hi he trobat cap assegurança. Faig reunió en un gran pi i veig que per sobre nostre hi ha un desplom amb un espit, que en realitat son dos i que asseguren aquest tram que és el més difícil de la via. 

Escalo aquesta segona tirada i vaig a cercar la R.2  de la via Alberto Fernandez per poder rapelar.

Un cop a peu de via anem uns metres a la dreta a trobar una nova via que ens pensem que és la via "traca i mocador" però, un cop escalada veiem que no coincideix amb la ressenya que portem. Un cop a casa cerquem informació i resulta que, navegant per internet descobrim que la via es diu Bilibet.

Continuem cercat la via traca i mocador però anem massa amunt i passem per sota de la via "punto club" i acabem escalant la via "FCE" dels germans Masó.

Una bona matinal que ens ha permés escalar més de 200m.

Superant el desplom de la via desmemoriats. Una llastre que sembla no gaire segura ens permet tibar per superar el pas.

El Jordi a l'inici de la via Bilbet.

a la via FCE

via " PA-BA"

La via te 3 tirades amb una dificultat de V+ grau tot i que algun pas podríem donar-li 6a. Arribats a la R.3 pots rapelar o continuar amunt a buscar el ràpel de la via Sac d’impaciència.

Dades generals.

- Via: “ PA-BA ” 75 m V+/6a,  (Ae,V obligat)

- Oberta:  per Francesc Panyella i Joan Baraldés el desembre del 2018

- Zona: Malanyeu. Paret del Devessó

- Orientació:  Sud

- Equipament: Parabolts, bagues en ponts de roca

- Material necessari: 13 cintes exprés.

- Aproximació: Des de l’aparcament del camp de futbol cal seguir la pista que baixa direcció a l’església i seguir-la fins que després d’1Km arriba a la tanca d’entrada d’una casa, allí prendrem un corriol que puja a la nostra dreta al costat d’un torrent, i que ens farà guanyar uns 40 m de desnivell, planejarem per un bosc i baixarem a creuar una riera i, amb una curta pujada, ja estarem a peu de les vies.  L’inici de la via es troba a la part alta d’un característic munt de roques de color blanc que hi ha a l’esquerra de la paret. Total 15 minuts

1a. Tirada. 30m (V+/6a) , Placa fissurada amb roca sanejada però a controlar que es va posant vertical a mesura que guanyes alçada, . Equipada amb 2 bagues i 11 parabolts. Algun pas pot resultar-nos més difícil i arribar al 6a si no sabem trobar les preses amagades.

2a. Tirada. 30m (IV) , 10 m de placa que coincideixen amb la via Sac d’Impaciència i 20m d’un tram fàcil amb roca trencada. Equipada amb 2 bagues i 2 parabolts en el primer tram.

3a. Tirada. 15m (V+/6a) , Placa amb roca sanejada i que es va posant vertical i difícil a mesura que guanyes alçada, . Equipada amb 1 baga i 5 parabolts. Algun pas pot resultar-nos més difícil i arribar al 6a si no sabem trobar les preses amagades.

Descens: La via te anella de rapel a la R1 i R2. Si de la R.3 es continua amunt per terreny fàcil, s’arriba al ràpel de la via Sac d’impaciència i es podrà baixar pel rapel d’aquesta via fins la R.2 

 1a. tirada.

En Pany equipant la 2a. tirada.

 Arribant a la R.3

Obrint via

Aquest dissabte anem a l'Abella de la Conca i, mentres en Pany i jo ens dediquem a obrir una nova via, en Jordi i el Joanet escalen la via" Llaç groc" que surt del costat mateix.
En el camí d'aproximació ens trobem i saludo al Nico, el propietari del refugi, que està guiant a una colla d'anglesos, i més tard, tot baixant de les vies ens trobem al Joan Pere i a la Montserrat que havien escalat "la pantera rosa".
La via que hem iniciat, i que tenim intenció de continuar fins al cim, te actualment 4 tirades i està equipada amb parabols i ponts de roca. Com les vies que te al costat va cercant panys de paret compactes i està tallada per feixes i trams que has de caminar.

Començo jo equipant la primera tirada que resulta ser molt maca i continuo amb la segona que tot i tenir algun pas dificil, es de transició ja que te trams fàcils.
La tercera tirada l'obre en Pany i comença amb uns metres preciosos a on les preses van apereixent com per art de màgia. En Pany allarga la tirada molts metres i va a parar a la R.4 de la via Llaç groc.
Per no trepitjar ni anar massa aprop d'aquesta via ens desplacem uns metres a l'esquerra i fem la R.3 bis.
Continuo jo equipant la 4a. tirada, que comença amb un pas de Ae, i continua 45m per una placa molt maca que alterna passos difícils amb d'altres de més fàcils.
Des de la R.4  intuim que podem continuar fent una tirada de 40m II/III- fins arribar al peu de la darrera tirada de la via del Llaç groc i escalar la que de ben segur és la tirada més maca i dífícil d'aquella via.
Ara ja es pot escalar aquest tram obert, però la via continuarà fins el cim.

 Acabada d'equipar la primera tirada, en Joanet em fa la foto des de la R.1 de la via Llaç groc.

 En Joanet escalant la Llaç groc.

 En Jordi Puig assegurant al companys.

 Equipant la segona tirada de la nova via.

En Pany obrint la tercera tirada per una placa molt maca .

 Equipant l'inici de la 4a. tirada, que comença amb un pas d'A0

En Jordi escalant la darrera tirada del Llaç groc.




Des de la nostra r.4 veiem els companys rapelant la darrera tirada del llaç groc.

Ermita de Montalegre. Sector retaula

Aquest dissabte amb el Jordi anem a ponent per escalar a Sant Llorenç de Montgai però la boira insistent ens ha fet decidir per canviar de zona i pujar al Montroig a cercar el sol, en concret a les parets del retaula, a sota de l'ermita de Montalegre.
Allí el sol ens ha acompanyat quasi tota l'estona i hem pogut escalar tres vies de les moltes que hi ha en aquest petit pany de roca.
La graduació de les vies que hem fet és totalment subjectiva i està d'acord amb el nostre grau, que cada dia és més baix....l'edat no perdona.
La roca és bona i les vies estan ben assegurades amb parabolts. Només calen cintes expres.
Hem començat per la via nº10. "Rampes divertides" La primera tirada és curta, només 15m fàcils.
La segona tirada te uns passos fins a on hi hem fet un pas d'A0.

Un cop a dalt em tornat a baixar per posar-nos a la via nº8. " El retaule" d'aquesta via hem fet els primers metres, els més fàcils, per continuar un tram de la rampes divertides i acabar pel desplom de la nº4, "el tro de Cervera" que hem hagut de fer amb l'estrep.

Per acabar la matinal hem fet la via nº 13, " la via del mirador" que et deixa a la barana del pàrquing de l'ermita.
Els primers metres son difícils i ha calgut un pas d'A0, la continuació maca i més assequible fins a fer reunió en un arbre.
Caminem 10 m i encarem el darrer i curt tram d'escalada que també comença amb un pas desplomat i que ens ha calgut fer un altre A0. per a continuar ja més fàcil fins la barana.
Una matinal ben aprofitada guanyant la partida a la boira persistent de la plana.

 En Jordi a la via Rampes divertides.

 Per sobre el mar de núvols.

 En els primers metres de la via "el retaule"

En Jordi en els darrers metres de la via del mirador