Retrobada a la Codolosa

 

Una tarda més quedem a Collbató per escalar a la Codolosa. Aquesta vegada el Joan Prunera també s'hi ha afegit i ens retrobem després de força temps sense escalar junts. El Joan em demana anar a fer la via de "l'esperó blocaire" que encara no havia fet i el Toni i el David fan la Indignats i la Josep Monistrol.
La via de l'esperó blocaire te la 1a i 3a tirades fàcils i amb roca a controlar i en canvi la segona puja per un esperó de bona roca i passos díficils que ens faran gaudir.
Cal portar algun friend mitjà  per complementar les assegurances de la 2a. tirada .
En els darrers metres de la 3a tirada hi havia un parabolt que et permetia fer un flanqueig a l'esquerra per anar a buscar la 3a R. de la via de les Cabres i poder fer un rapel més net. Però algú s'ha endut la xapa i ara només i queda l'esparrec !!!
Comencem la tarda amb sol i una temperatura molt agradable però al voltant de les 5 comencen a arribar núvols i un vent gelat que ens deixen glaçats i fan que, en comptes de fer una segona via llarga, baixem uns metres a cercar les vies d'esportiva que estan més a raser del vent.
Tarda de retrobament amb el Joan i el David que hem aprofitat per tibar una mica.

 El Joan iniciant la via.

 Escalant la bonica segona tirada,

 El Joan sortint de la R2

El Joan a la R.3

A les vies d'esportiva de la part inferior de la Codolosa. Sector Est

"Hivernal" a Montserrat

 Aquest dissabte la neu va fer acte de presencia a Catalunya i amb la Neus van decidir anar a Montserrat a veure si n'hi havia caigut gaire. La veritat és que uns 10 cm de neu  feien més màgica que mai la nostra muntanya sagrada.
Vam sortir del Monestir i varem pujar cap a sant Joan passant per Sant Miquel, a continuació varem seguir el camí dels Gorros en direcció a Sant Jeroni fins arribar al trencall del camí dels "1.000 graons" i vam retornar al monestir.
Va ser una caminada d'aquelles que mai oblidarem.

L'esplanada del Monestir coberta de neu

Davant de Sant Miquel.

Obrint traça per la drecera de la bassa.

Les agulles de Sant Benet.

El camí dels Gorros.

A la Gorra Marinera s'hi podia fer escalada en gel !!

El Mirador

L'antena de Sant Jeroni

La Codolosa. Vies "El Clau de Sant Fèlix" i "el Ultimo Mohicano"

Continuem aprofitant la proximitat de la Codolosa per escalar aquestes tardes en que la llum encara no permet anar gaire lluny.
Aquest dimecres he tornat a escalar amb el Jaume ( Jaumegrimp) per fer aquestes dues vies que ell encara no havia fet, i alhora hem coincidit amb el Mingo i el Toni que han fet les vies: Punt Verd i la Full Equip.
De la via "el Clau de Sant Fèlix" en trobareu més dades aquí
De la via el Ultimo Mohicano, que és una de les primeres que es van equipar en aquesta paret, val a dir que és molt interessant tot i que es repeteix poc.
La primera tirada és compartida amb la de la via de " l'Avi Trepador" i uns metres abans de la 1a. reunió d'aquella via, quan s'arriba a uns còmoda lleixa, cal anar a l'esquerra per trobar la R.1. ( 3 o 4 espits)
La segona tirada te dues opcions de sortida, una primera molt atlètica amb un pas difícil de bloc a sobre mateix de la reunió. o bé per la dreta, a tocar del diedre i amb passos més fàcils. En tota la tirada només hi trobarem un buril però podem llaçar una sabina i colocar alguna friend.
La tercera tirada és la més difícil i interessant. Hi trobarem 5 burils i fins fa poc hi havia un pitó que algú s'ha endut....??.  Caldrà reforçar amb un friend petit i/o un tascó l'inici del diedre per anar més segurs, i jo hi he deixat un cordino a la soca d'un petit arbust que hi ha després del darrer buril i que serveix ( si ningú se l'emporta cap a casa...) per anar més tranquil els darrers metres abans d'entrar a la reunió de la via " La tribu" que és on tothom acaba aquesta via, tot i que la via original crec que puja uns 15m més amunt, a on hi trobarem una reunió al terra amb 3 espits vells.
Via recomanable.

 A la tercera tirada,apunt de xapar el clau de Sant Fèlix.

El Jaume a la 3a tirada de l'Ultimo Mohicano i el Toni a la R de la Full Equip

La Codolosa: vies Punt Verd i Joans's

Aquesta tarda del dilluns vaig quedar amb el Jaume i vam fer un parell de vies a la Codolosa abans que la llum se n'anés del tot. Al Jaume li semblava que encara no havia fet cap de les dues vies i per tant en va poder taxar dues més de la llista de pendents.
Per les dues vies, especialment per la del Punt Verd, caldrà portar algun friend per reforçar les assegurances.
Tot i que la del punt verd jo ja l'havia fet dues vegades, la segona tirada la tenia pendent de fer-la de primer i la veritat és que em va costar, especialment el tram de dalt, a on per arribar a un pitó amb una baga blanca, t'hi jugues una bona caiguda.
Va ser una tarda ben aprofitada.

 El Jaume iniciant la via "Punt Verd"

 El Jaume arribant a la R.2 de la via Joans's

Via ESTERotip al Serrat dels Monjos

La ressenya és del bloc " Moliclimbs"

Aquest dissabte volia fer una matinal però finalment vaig acabar una mica més tard del compte.
Amb el Francesc Suñol i el Pany ens vam dirigir cap a la paret però, quan ja hi arribavem, ens vam adonar que el Francesc s'havia deixat la corda al cotxe i va haver de tornar corrents a buscar-la !!
Mentrestant vam fer petar la xerrada amb una cordada que es va posar a la mateixa via ( Pau i Jaume) i amb l'Amadeu Pagès, que també venia a fer-la però que va optar per no fer cua i fer la via" Alba, oi? " que està uns 50m a la dreta.
La via està ben assegurada però podrem posar alguna cosa quan les assegurances allunyen. Una feixa divideix la via en dos trams de manera que, si cal,  hi ha la possibilitat d'escapar-nos després de fer les primeres 3 tirades.
Ens vam repartir la via per tal de fer dues tirades cadascun però, al final i per anar més depresa, el Francesc va fer les 3 primeres, el Pany les dues següents i jo em vaig haver de conformar amb la ultima.
 
1a. tirada, te una pas fi d'adherencia a pocs metres i un de vertical uns metres més amunt que li donen la dificultat d'aquests primers metres. Ambdos passos estan ben assegurats.
2a. tirada, Puja per una placa molt maca a on els parabolts allunyen molt.
3a. tirada, es flanqueja clarament a l'esquerra amb uns passos fins de placa o bavaresa segons el gust i s'acaba arribant caminant a la feixa.
Ara cal caminar o grimpar, si es va pujant per uns ressalts de roca fàcil, fins arribar a la segona part de la via.
4a. tirada, comença amb una fissura que podrem reforçar i acaba en una placa.
5a. tirada, hem de fer un flanqueig fi a l'inici i més amunt uns passos difícils en un tram que costa de llegir el pas abans d'entrar a la reunió.
6a. tirada, aquesta és la més difícil de la via. Comença amb uns passos molt durs que jo vaig fer en A0 i que t'obliguen a escalar per arribar al darrer bolt d'aquest tram a on la Roca és molt bona. A continuació s'entra en un diedre trencat i amb terra, assegurat per dues sabines, (la segona petita i de no gaire confiança). Llastima d'aquest darrer tram a on l'escalada no es tant agraïda. La via no puja fins a dalt de la paret sinó que veurem la reunió a l'esquerra abans de la darrera panxa de roca.
Via recomanable.
Material: una dotzena de cintes i alguns friends ens poden anar bé.
Descens: Nosaltres vam fer dos rapel i a continuació varem baixar fins a l'inici de la feixa a on unes fites ens van portar a sobrepassar un petit coll i a continuació desgrimpàvem fins el torrent fondo. Allí s'hi troben varis trams equipats amb cadenes i al final un curt rapel de 8m ens deixa al camí per retornar a les coves de Salnitre de Collbató.

 El Francesc Suñol iniciant la via.

 L'Amadeu Pagès a la primera tirada de la Alba, Oi ?

 El Francesc a la 2a. tirada.

 El Pany i el F. Suñol ( 2 mòmies de Badalona) a la R.2

 El Pany a la 4a. tirada.

 Iniciant la 5a. tirada.

 escalant la 5a. tirada amb el pany a la R.5

 Superant el passos difícils de la 6a. tirada.

El Clau de Sant Fèlix

ó

Continuant amb la bona costum d'escalar els dimecres per la tarda ens trobem a la Codolosa dos Joans i dos Tonis i fem dues cordades combinades pels noms !!
 Amb el Toni Aymamí fem cordada i ens posem al darrera del Joan Asín i del Toni Gómez a fer la via " El Clau de sant Fèlix" que fa poques setmanes que vaig obrir.
 La primera tirada és molt fàcil i amb tres parabolts que ens indiquen el camí el Toni arriba a la R1.
 La segona tirada te els passos més durs de la via. Els primers metres son fàcils fins arribar al desplom a on haureu de donar la talla si es fa en lliure o tibar d'A0 per superar els passos més difícils. Al Toni, que pujava de segon , se li va petar una presa i segons ell ara aquest tram encara picarà una mica més... La resta de placa fins la R.2 és molt maca i amb bona roca.
La 3a. tirada comença amb un pas molt atlètic que ara es fa millor perquè vam treure una branca de sabina cremada que amenaçava amb "empalar" a qui caigués en aquell punt. La resta de tirada puja per la pregona fissura a on hi ha el clau que dona nom a la via. Una tarda ben aprofitada, ara que la llum del dia ja dona de si.

El Toni a la primera tirada i l'altre cordada a la R.1

El Joan Asín un cop superat el desplom de la 2a. tirada.

El Joan Asín i el Toni Gómez a la R.2.

El Toni a la fissura de la 3a. tirada.

 Foto de les dues cordades. Joan, Toni, Toni, Joan !!!

Volta a Malanyeu

Feia temps que la Neus tenia ganes de repetir aquesta bonica excursió i portar-hi a la colla de la família que tinguessin ganes de caminar . El seu aniversari li va semblar que era un bon motiu per convocar la sortida però, tot i que la gent s'hi va animar ràpidament, finalment només vam ser 5 els que aquest dissabte hi varem poder pujar.

Aquí trobareu El Track d'aquesta volta d'uns 14 km i prop de  mil metres de desnivell acumulat.

Aquest dissabte la temperatura era freda i la neu ens va acompanyar durant una bona part de recorregut. Això encara va fer més bonica l'excursió i les vistes que, al passar per les carenes dels voltants de Malanyeu, ens permetien contemplar les muntanyes de Pirineus completament nevades.
Durant el recorregut trobarem un parell de trams equipats però que no son difícils de fer, i en tot moment la ruta està molt ben marcada amb senyals de PR i/o de color groc.
Nosaltres vam fer la volta en 6 hores tot caminant tranquils i fent un parell d'aturades per menjar i recuperar forces.

 Sortint de Malanyeu ja trepitgem una mica de neu.

 Esmorzant amb el Pedraforca al fons.

 Un dels trams equipats.

 Malanyeu vist des de dalt !!

 Baixant pel costat de la cascada equipada. Caldria canviar aquestes bagues que ja estan molt malmeses !

 Entrant pel forat !!