via " Sordenes mon guef "

Jo he posat en aquesta ressenya la dificultat que m'ha semblat que te la via. Opinió totalment subjectiva i personal.

Aquest dissabte vàrem cercar un lloc que estigués a recer del vent i al anar a Alòs de Balaguer ho vam encertar. Tot i el fred que hi feia de bon matí, quan a les 10 el sol va tocar a la paret, vàrem escalar amb una temperatura molt agradable i sense vent.
Al arribar al peu de via ens va fer dubtar una línia de parabolts nova que hi ha uns 5m a la seva dreta, però vàrem encertar la línia al posar-nos en la que hi ha un cercle(ou ?) i fletxa gravats a la paret.
La paret sembla bruta però un cop hi ets posat en resulta una placa molt maca, amb unes preses brutals que et porten a fer una escalada mantinguda en el Vº i algun pas puntual una mica més picant.
A uns 30m del terra hi trobem, després d'haver xapat uns 5 parabolts,  dos espits i per tant la possibilitat de fer una reunió. Jo no la vaig fer ja que la ressenya que portava no la marcava però em sembla que seria bo fer-la per evitar el fregament de les cordes en els darrers metres d'aquesta llarga tirada.
A partir d'aquell punt la via marxa en diagonal a la dreta a caçar un pitó i més amunt en trobem un altre. Son els dos únics ferros que vam trobar en aquesta segona part de la tirada. Per arribar a la R1 ( o R2) s'entra dins d'un tram de vegetació i terra.
La següent tirada no te cap assegurança i és la més fàcil de la via. Es tracte d'anar pujant uns ressalts trencats per la vegetació fins arribar a la placa de la 3a.(4a) tirada a on hi farem reunió. Aquí hi trobarem una roca excel.lent i els passos més macos i dífícils d'aquesta via. Una tirada extraordinaria que ens farà gaudir de l'escalada, semblant a la de les vies veïnes. ("Canto por soleares" i "dia de la prostitució")
Les altres dues tirades també estan molt bé tot i que combinen trams de roca excel.lent amb d'altres a on caldrà controlar uns grans blocs que semblen una força inestables.
Un cop al cim de la cresta farem la darrera reunió en una sabina i desgrimparem 3m fins arribar a un collet a on hi ha el rapel de 20m que ens deixa en una canal i al davant mateix hi ha un diedret, per on pujarem uns 5m per arribar a l'altre cresta de l'esmentada canal, a trobar un segon rapel de 25m que ens deixarà en el camí de baixada. En 20 minuts estarem de nou a l'alçada de les passarel·les del riu i poc després arribarem al cotxe.

Una via molt maca i recomanable.

Al costat mateix sembla ser que n'hi estan obrint més. Algú en te informació ???

 Primers metres de la via. A uns 10 o 12m hi ha el primer parabolt. 

 El Jordi iniciant la placa més bonica de la via. Assegurada amb 4 o 5 parabolts i un pont de roca.

 El Joanet i el Jordi abans d'arribar a la R.5

 El Joanet fent el 1er. rapel. Foto feta des de la instal·lació del 2on rapel.

 Retornant al cotxe per la passarel·les del camí que ressegueix el riu.

Foto-cordada amb la paret al darrera per on hi puja la via que hem fet, i a la dreta la clàssica Olga Frontera.

Via "Generosa"

Aquest dissabte vam pujar a Malanyeu a gaudir d'un matí de sol per escalar una via nova que l'Amadeu Pagès i el Joan Rovira fa poc van obrir a la dreta de la via Aina. La via aprofita uns panys de paret verge a on semblava que ja no n'hi havia cap més.
Per fer la via, que no te cap reunió muntada, es  poden aprofitar les 3 de la via Aina o bé fer-les aprofitant blocs i arbres que trobareu a la línia de la via.
Com és habitual a les vies de l'Amadeu hi trobareu poc equipament i en ocasions costa veure per on va la via, però amb una mica d'intuició i sabent que puja a la dreta de la via Aina i que a la seva dreta hi ha una gran canal a on no hi haureu d'entrar, podreu seguir-la sense massa problemes. Cal que porteu un joc complert de friends i cintes per llaçar sabines.

1a. tirada. 35 m V. Comença uns 5m a la dreta de la via Aina. Una baga groga en un boix que hi ha a uns 8m us marca la línia de la via. Aquesta tirada te una dificultat de IV-V amb algun pas que podria ser una mica més. Hi trobareu 2 pitons i 3 o 4 bagues.

2a. tirada. 35 m 6a-. La tirada comença marxant a la dreta de la R.1 de la via Aina, de fet es pot xapar un parabolt d'aquesta via, i va a buscar una placa molt vertical i llisa assegurada amb els dos pitons a on hi ha el tram més difícil de la tirada, un pas que pot ser de 6a-(A0).

3a. tirada. 20 m V+ (1 pas) assegurat amb un pitó i una baga en un boix.

Per baixar ho podem fer pels rapels de la via Aina. Amb una corda de 60m es pot fer en tres rapels, els dos darrers molt justos.
Via d'aventura en la que el pas de les cordades sanejaran la roca i la faran més agradable i segura. 

Recomanable.

 Assegurant un pas  de la 1a. tirada.

 El Toni superant els pas clau de la segona tirada.

 Entrant dins la vegetació a l'inici de la 3a. tirada.

Mentre nosaltres fèiem aquesta via, el Joan Oliva i el Joan Abril escalaven uns metres a la nostra dreta la via Directa Alarcón.

Alhora el Jordi i el Joanet, que rumiaven quina via escalarien,  finalment es van posar a la via Nadal .

 El Joanet arribant a la R.1 de la Nadal.

 Al fons el Joanet i el Jordi a la R.1 de la Nadal

Un cop acabada la nostra via vam anar a fer la via Bonys Benignes. Aquesta via te una entrada molt bruta de vegetació que fa difícil veure a on comença. De fet nosaltres la vam iniciar uns metres més a la dreta, a on hi ha un burí amb una xapa recuperable. Posteriorment, al rapelar, vam veure que més a l'esquerra hi havia 3 ponts de roca molt vells de color negre que porten en línia recte fins a una reunió "opcional" de dos pitons.
Com que per la línia que vaig escalar no hi vaig trobar res, hi vam deixar muntats dos ponts de roca.
Un cop a aquesta reunió calia sortir-ne amb un pas molt potent que com que no vaig veure clar i tenint en compte lo atrotinats que estan els dos pitons de la reunió, vam decidir baixar i deixar per un altre dia aquesta via.

Arribat a la R.1 "opcional" de la Bonys Benignes.

A la reunió i vàrem deixar les bagues renovades i un maillon per rapelar.

via " Mariquita Pérez"

ressenya original del Remi Brescó.

Aquest dissabte tornem a l'Abella de la Conca, aquesta vegada a escalar una via del Remi Brescó que va obrir el 2013 i que trobarem a tocar del poble i per tant amb una aproximació molt curta.
Com que anem dues cordades els companys ens vindran al darrera i nosaltres, un cop acabada aquesta bonica via, aprofitarem per fer les dues primeres tirades de la via Bon Voyage que vàrem escalar la setmana passada però entrant i seguint una línia diferent de la que marcava la ressenya.

La via Mariquita Pérez es realment maca, està quasi equipada, nosaltres només vam posar un friend petit a la sortida de la 2a. tirada i un altre a la sortida de la 4a.
Pel descens cal fer un rapel amb molta vegetació i acabar-lo el més proper possible a l'aresta, allí a on ens sembli que ja podrem acabar de baixar desgrimpant fins a trobar una zona més planera des don baixarem caminant fins a peu de via passant pel costat d'unes vies d'iniciació i unes altres d'esportiva.
La via te el pas clau a la 3a. tirada a on un tram d'adherència ens obligarà a fer uns passos molt difícils.
La 4a. tirada te una sortida difícil, que caldrà assegurar amb un friend, però que canvia quan aconseguim arribar a una presa amagada que ens permet tibar i fer un pas molt aeri.

Via recomanable.

Inici de la via. A l'esquerra hi ha varies vies esportives.

 Inici de la 2a. tirada.

 Superant els passos clau de la 3a. tirada i que marquen la dificultat de la via.

 El Jordi entrant a la R.2

 Sortida aèria  i vertical de la R.3

foto del Nico. feta amb teleobjectiu des del poble.

 Durant el nostre descens podem veure els companys a la R.3 i a punt d'arribar a la R.4

 1a. tirada de la via Bon Voyage. Amb passos díficils i de roca bruta que cal treballar-los de valent.

2a. tirada de la Bon Voyage. Molt vertical i exposada fins arribar al 1r. parabolt. Nosaltres i vam deixar un pont de roca 1 metre abans que pot ajudar una mica.......

Abella de la Conca. Via " Bon voyage parmis les anges"

 Ressenya dels obridors de la via amb algun retoc del que vam trobar nosaltres.

El dia de reis van anar a l'Abella de la Conca a fer una via relativament nova que ha obert el Nico, el guarda francès del nou refugi de l'Abella. La via està dedicada a una companya i la traducció del nom podria ser "Bon viatge amb els àngels"
Per arribar al peu de via (10') haurem de travessar un sector de vies esportives i un d'iniciació que estan equipant ell i el seu company.
Nosaltres ens vàrem equivocar d'inici i vam fer els primers metres per una via d'esportiva fins que ens vam adonar que calia fer un flanqueig a la dreta per trobar la línia correcte. A la segona tirada, mirant la graduació que marca la ressenya del Nico, no vam creure que aquell primer tram fos només un V (expo) i vam fer una variant més a la dreta a cercar el segon parabolt.....  Vaja, que el viatge començava malament.
A la R.2 ens vam trobar amb el Nico que ens va explicar per on anava la via i com hauríem de continuar i com baixar.
La tercera tirada te una passos molt difícils i exposats que nosaltres creiem que son de 6a obligat.
A partir de la R.3 la via es fa més amable i l'escalada esdevé un plaer, amb la cirereta final de passar per sobre del gran arc de pedra.

La R. 6, que es fa en una de les reunions de via esportiva que escalen l'arc per la vessant Est, costa una mica de veure ja que estan penjades a la paret i nosaltres pugem escalant per l'aresta.

La darrera tirada no te cap assegurança, únicament els dos parabolts de la R.7 a la que arribarem fent un descens de 3m

Material: Un joc de friends i bagues llargues per llaçar sabines.

Descens: Baixarem 5 m fins el coll i continuarem baixant caminant per la vessant Oest, per passar per sota de l'arc i anar a buscar un forat molt impressionant ( forat dels lladres). Un cop passat trobarem cordes i la via ferrada. Un cop acabada la via ferrada haurem de pujar uns metres i passar entre dues fites, a tall de porta, que ens indiquen el camí de baixada fins el poble. Seguirem el camí que ens portarà en direcció al turó a on hi ha una estelada i, un cop al seu peu, cal tombar a la dreta en direcció al campanar de l'església.

Acabada l'escalada vam anar a visitar el refugi i a comentar amb el Nico la via.
Pel que fa a la tercera tirada ens va comentar que més d'una cordada li havia fet esment de la dificultat i exposició d'aquell tram i que possiblement hi afegiria una expansió més.

Escalada recomanable.

 El camí que va a la via passa pel costat de l'església del poble.

 El Toni fent el flanqueig a cercar la línia correcte de la 1a. tirada.

 La R.1 la vàrem fer en un gran pont de roca ja que la ressenya posava que la 1a. tirada tenia 4 parabolts, però calia fer encara un tram més, molt fi, a on hi ha un pont de roca i el 5e. parabolt d'aquesta 1a. tirada.

 El Toni fent una variant de la 2a. tirada.

 Superant els passos d'adherència despres del sostre de la 3a. tirada.

 Arribant a la R.3 després de resseguir les sabines que ens ajuden a superar els difícils metres finals.

 Escalant la placa de la tercera tirada amb preses escadusseres i molsa a la roca que donen poca confiança per arribar al llunya 3er. parabolt.

 Inici vertical de la 4a. tirada.

La 5a. tirada es sinuosa i cal navegar a l'esquerra per cercar els dos parabolts que hi ha a la tirada abans d'arribar al inici de l'aresta del gran arc de pedra on farem la R5.

Inici de la R.6

Escalant pel fil de l'aresta, el tram més vertical i difícil de la 6a. tirada.

Recorrent la part superior de l'arc de pedra. Tram fàcil a on haurem d'anar en compte amb la roca trencada.

 

Foto de la cordada a sota de l'arc que feia uns moments havíem travessat escalant.

Retocs a la via Independència.

Aquestes festes, entre sopars i dinars, hem aprofitat per fer un parell d'escapades a la Codolosa a gaudir de l'escalada al sol. El Toni, amb l'ajut del Jordi i el Joanet, també va anar a Malanyeu a fer uns quants retocs a la via Independència. El cas és que calia netejar una mica més i  assegurar l'entrada a la R.1, ja que una cordada qua va repetir la via poc despres de que l'obrissim va fer caure uns blocs que subjectaven la terra a l'entrada a la reunió i havia quedat molt bruta.
El Toni va assegurar millor els darrers passos amb un clau i va deixar-hi una corda fixada a la reunió per si calia tibar per entrar.
També va deixar un altre tros de corda a l'entrada de la R.2 i va netejar i afegir un pont de roca a la tercera tirada.
Ara toca guadir de la via com ho han fet els que ja l'han repetit.