Vies "Arnau Oleguer" i "Queraltina"

Ressenya i aproximació del blog Topo-roc

Aquest dissabte hem anat a Berga per fer la via "Arnau Oleguer" i enllaçar-la amb la via "Queraltina". Aquesta és una molt bona combinació que et permet escalar uns 300m amb una roca d'una qualitat bona a molt bona, excepte alguns petits trams, i amb una dificultat que ronda el V grau en la primera via, i que quan el supera no és obligat.
La Queraltina és més difícil i haurem d'assegurar amb friends algun tram.
En resum, unes vies de les que et fan gaudir de l'escalada.
Aquest pensada també la tingut en Xavi Diez i els seus companys de cordada i, un cop a  peus de la via Queraltina, hem coincidit amb el Jordi Martínez i el Kiki, que ja marxaven, i també amb l'Emili Martínez i els seus companys de cordada que escalaven per damunt nostre.
També hem tingut l'oportunitat de conèixer al Jordi Farràs, un dels escaladors que han obert la via Queraltina, i que estava obrint una via nova a la seva esquerra. Un cop feta la via, i havent gaudit de valent, hem pogut felicitar-lo per haver obert aquesta preciosa línia,  i per la gran feinada de neteja que hi han fet.
Com que hem gaudit de valent en totes dues vies i son molts recomanables, em permeto fer algun comentari amb ànim de critica positiva. Pel que fa a la via Arnau Oleguer, jo diria que la graduació de les dues primeres tirades i de la sexta és correcte, però la resta tenen una dificultat més baixa del que marca la ressenya. La instal.lació del rapel, un cop feta la 4a. tirada, està muntada al reves, la xapa amb l'anella hauria d'anar al parabolt de sota i no al de dalt, però això és fàcil de rectificar, només cal canviar-les de lloc.
Pel que fa a la via Queraltina, jo diria que la segona tirada és de Vº i la tercera potser de V+ o 6a-.
Però cal dir que la graduació d'una via és totalment subjectiva i, el que un dia et sembla fàcil o assequible, un altre dia no saps com t'ho vas fer, i a l'inrevés.
Fets aquests comentaris, vull tornar a felicitar als escaladors que han obert les dues vies i animar-los a que continuïn obrint línies com aquestes.
Vies molt recomanables.

 Inici de la Via Arnau Oleguer. Una corda fixe ens ajuda a pujar a peu de via.

 Encarant els passos clau de la segona tirada.

Sortint de la R.2, son els passos més difícils de la 3a. tirada.

 La 4a. tirada, fàcil i de transició.

 Instal·lació del rapel a la R.4.

 Arribant a la R.5. Una tirada amb roca molt adherent.

 El Toni cercant per on va la 6a. tirada, la més estranya de totes.

 Fent el llarg flanqueig de la 7a. tirada

Quan acabem la via, la cordada del Xavi Diez arribant al rapel.

 El Toni en uns passos espectaculars de la 1a. tirada de la via Queraltina.

 El Jordi Farràs netejant i equipant una nova via del costat.

 Escalant la tercera tirada mentre la cordada de l'Emili baixa fent rapel.

 Contents de l'escalada. foto cim-cordada.

 Vistes de Berga.

 

descobrint el sòcol del Montroig

Aquest dissabte amb el Toni vàrem decidir anar al sòcol del Montroig. Jo encara no hi havia escalat mai i volíem fer la via "Indis de ponent" que tothom diu que és molt maca.
Aparquem al cotxe a peu de carretera i veiem clarament el nostre objectiu, però al apropar-nos a la paret perdo els punts de referència i acabem en un punt a on no veiem cap pont de roca a mitja tirada que és la referencia de la primera tirada.
Hi ha una via equipada amb 2 parabolts, que per tant no pot ser la nostra, i a la seva dreta una via desequipada amb una fletxa al seu inici, que és per on comencem tot i no estar gens convençuts d'anar bé. Més tard, ja a casa consultant internet, descobrirem que eren la via Joaquim Sabina i la Pic, pic, i per tant la indis de ponent estava uns metres més a la dreta......
La primera tirada és fàcil, IV i sense cap assegurança, però es pot assegurar fàcilment amb friends. Després de 25m arribem a una feixa i camino a l'esquerra per fer reunió amb un parabolt que veig a la paret, que resulta pertanyer a la segona tirada de la Joaquin Sabina.
Continuem per la segona tirada de la Joaquin Sabina, IV /V i un pas de aeri potser de V+. assegurada amb parabolts i ponts de roca i fem reunió a sota l'agulla del Sòcol.
Continuem amb una tercera tirada de IV resseguint un esperonet, assegurada amb ponts de roca . Arribem al peu d'una placa partida per tres fissures a on hi ha un clau vell amb anella per fer-hi reunió.
No hi ha cap assegurança per protegir els primers metres, que son els que semblen més difícils, i com que no portem cap friend dels m`és grans, decidim anar uns 15m a l'esquerra per pujar per una fissura menys difícil, tot i que tampoc fàcil i sense cap assegurança.
La 5a. tirada la fem, flanquejant 20m a la dreta per una placa/fissura que queda amagada i a l'ombra a on hi ha un pitó vell que assegura els primers metres i una reunió amb anella 15m més amunt. V+(A1)
La 6a. tirada la farem per una placa esperó, després de caminar uns 10m a l'esquerra, al inici de la qual hi ha un pont de roca IV+. Fem reunió en dos ponts de roca.
La darrera tirada, la 7a. V, la fem per una placa/fissura assegurada per un pitó i un pont de roca, dibuixant un gran arc a l'esquerra per acabar l'escalada a la feixa. Fem reunió en un arbre i a sobre mateix i trobem el camí que ens portarà a la canal de baixada.
Descens: caminem uns 100m direcció Oest fins que una fita al costat del caminet  ens marca un corriol de baixada que ens portarà, 100m més avall, al punt a on hi ha la instal.lació de rapel.
Podem fer un rapel de 60m  o bé dos, un de 40 i un de 20m ( o desgrimar aquest darrer tram)
Per la línia dels rapels hi puja una via assegurada amb uns quants parabolts.
A partir d'aquest punt un corriol ens portarà fins la carretera.

En definitiva, varem fer una via combinant diferents vies i algun tram verge. Una divertida manera de conèixer un indret per mi nou.

 Primera tirada.

 El pas clau de la segona tirada, de la via Joaquin Sabina.

 Tercera tirada, un cop sobrepassada l'agulla del sòcol. Fàcil i assegurada amb algun pont de roca.

 Escalant la fissura alternativa de la 4a. tirada.

 La placa, a l'ombra, de la 5a. tirada. A dalt hi han dos parabolts, un d'ells amb anella...?

 Inici de la 6a. tirada.

7a. i darrera tirada.

Penya Roja. Via Mariano

Aquest dissabte baixo a Tarragona, en concret a la zona de Tivissa que encara no coneixia. Allí m'espera el Toni i anem al Morral de la Penya Roja a escalar la via del Mariano.

La via del Mariano serveix per conèixer la zona ja que és d'una dificultat assequible tot i que la roca, en aquell pany de paret, no és cap maravella.
Es la primera via que trobem en aquesta bonica i vertical paret.
La primera tirada la podem identificar per un parabolt a uns 10m del terra. te un tram finet amb roca a controlar.
La segona tirada te una fissura que farem en bavaresa i a on al Toni li ha petat una presa. Pas clau de la tirada que cal assegurar.
La tercera tirada te el pas clau en un flanqueig a la sortida de la reunió, 5b/5c
La quarta tirada és fàcil. 45 m de II i III+ en els metres finals.
farem la darrera reunió aprofitant els blocs somitals.

Descens caminant.

 Primers metres de la via

El Toni en els passos clau de la segona tirada.

 Sortint del passos més difícils de la tercera tirada.

El Toni grimpant per l'aresta de la quarta i ultima tirada.

"No és no" i " Un gran dia"

Ressenya de " Lo Gall"

Aquest dissabte va començar malament però va acabar força bé. Amb el Toni vàrem decidir anar a l'Abella de la Conca a fer una via que feia temps que teníem a la llista de pendents. A vegades els noms de les vies son premonitoris i aquest dissabte ho han sigut. Arribem a sota les parets de roca Vilella i aparquem en el punt a on l'asfalt de la pista s'acaba. Ens preparem i pugem per entre els camps d'amatllers i anem a cercar una tartera que ens ha de deixar al inici de la via. Un cop a peu de via el Toni s'adona que nomès porta un peu de gat..... comencem a buscar pels voltants i com que no el trobem torna a desfer el camí a veure si el troba... i arriba fins el cotxe a on per sort hi és.
Torna a pujar i per fi podem iniciar l'escalada.
La primera tirada és fàcil. Hi trobarem un pitó i un pont de roca per marcar el camí
La segona tirada. 55m. te uns primers 10 metres bonics si enllaces la placa inicial i una fissura, i la resta molt fàcils i sense interès. Trobarem un parabolt sortint de la R.1
La tercera tirada torna a ser de transició i tampoc te cap interès . Trobarem un pont de roca al final de la tirada que serveix perquè no et perdis entre tants ressalts i vegetació.
La quarta tirada. 25m. te els 20 metres inicials molt bonics que, ara si, et fan escalar una placa vertical de V grau mantingut, assegurada amb 3 parabolts i un pitó.
La cinquena tirada te un traçat molt sinuós ja que et fa fer un llarg flanqueig a la dreta per arribar a uns passos verticals a on t'has de refiar que no caiguin, primer una gran llastra i després un bloc empotrat dins d'una fissura i que et permet tibar per superar un pas desplomat.

Descens: La darrera reunió la farem en un arbre i per fer el descens haurem de pujar uns metres més i cercar el rapel a uns 20m a l'esquerra. La instal.lació del rapel te un parabolt i un maillon. La sortida és forçada. Possiblement uns metres més a l'Oest es pot trobar una línia per desgrimpar.

Baixem de la paret amb la sensació de que aquesta via no serà una de les més repetides de la paret i, com que ens ha faltat el poder gaudir de l'escalada, decidim repetir la via "un gran dia", també oberta pel Remi Bresco, per tal que aquesta vegada l'escalada sigui més satisfactòria i ens deixi un millor regust de boca.

 Primers metres de la via "No és no".

 El primer tram de la segona tirada,  l'únic que s'escala.

 Inici de la tercera tirada.

 La bonica placa de la 4a. tirada.

 llarg flanqueig de la 5a. tirada.

 Inici de la via " Un gran dia"

 Preciosa i llarga segona tirada.

 Tercera i darrera tirada.

Retorn a Odèn

Aquest dissabte la previsió del temps aconsella que anem cap a les terres de Ponent i com que l'Ernesto no hi ha estat mai, decidim anar a Odèn i que conegui la paret de la pluja fent alguna de les vies que hi hem obeft darrerament.
Mentre l'Ernesto i el Xermi fan les vies nº 1 i 2, El Toni i jo fem les nº 3 i la 4 que encara no haviem repetit d'ença que l'haviem obert i ara la podem gaudir sense portar el pes de del trapant, el martell i els bolts.
La nº 3 la varem començar a obrir un dia de pluja, d'aquí ve el nom de la paret, i d'ença d'aquell dia hi hem tornat força vegades per obrir-hi 8 línies i encara ens en queden algunes més en projecte.

 El Xermi i l'Ernesto fent la via nº2