Collbató, Sant Joan, Collbató

Avui la previsió del temps era dolenta i, com que no semblava possible escalar, amb La Neus hem sortit de casa per anar a caminar. Un cop a Collbató, ha resultat que el dia era esplendit i per tant la passejada ha estat preciosa.
Aquesta volta surt dels 417m, a l'alçada de l'aparcament que hi ha a la pista de la Vinya Nova/ Serrat del Muntaner i arriba als 1.036m d'altura de l'Ermita de Sant Joan, fent 9,5 Km i 665m de desnivell acumulat. Hem tornat al punt de sortida pel camí de les bateries.
Trobareu el track al Wikiloc.
Quan portem 3/4 d'hora caminat s'arriba al punt a on el camí es desdobla. A l'esquerra aniriem cap el cor de la Plantació i al mirador del camí de St. Jeroni. Nosaltres prenem el de la dreta que continua seguint les senyals blaves i que ens portarà a Sant Joan

Abans d'arribar a Sant Joan, es poden veure els cims de les agulles blancs de neu per la nevada d'aquesta nit.

L'Ermita de St. Joan, després d'1 h i mitja de pujada, aquí comença la baixada per tornar de nou al cotxe, en 1h i 1/4, tot anant a buscar el camí de les bateries.

Ager. El Reverso Tenebroso / Esperó Badalona

El dissabte, amb un fred que pelava, varem pujar a Àger per fer la via "El Reverso Tenebroso" i un cop a la feixa, sortir per les darreres tirades de " l'Esperó Badalona".
Tot i que estàvem sols a la paret, varem fer dues cordades i ens varem posar a la mateixa via. Això, que d'entrada pot semblar una ximpleria, ja que la segona cordada s'havia d'esperar a que la primera fes la tirada, va resultar encertat ja que varem anant fent-nos companyia i sobretot perquè el Juan Carlos va poder recuperar un friend que, ni jo ni el Joan Asin, havíem pogut treure d'una fissura.
La ressenya de la via que portavem parlava de roca brutal, i un cop feta la via, el Manel i jo varem opinar que la roca era brutal en alguns trams i "bruta i tal" en d'altres.
Aquesta és una via en la que fas força Ae si no tens molt de grau.

La via està assegurada amb burils en bon estat i algun pitó a la 1a tirada.
La via comença 10 o 15 metres a la dreta de l'Esperó Badalona i te un buril a peu de via que marca l'inici.

1a. tirada: 35m. V, A1e. El primer buril està a 10m i això i la roca no gaire agraïda fa que arribar-hi sigui una mica exposat. Un cop allí es fan uns passos d'A1e i la resta de la tirada es fa en lliure. Cal navegar una mica per trobar els punts febles i algun pitó amagat. La roca és regular.

2.a tirada: 20m V, A1e. Surt a l'esquerra amb una roca regular i arriba a un tram de roca molt bona, llàstima que calgui flanquejar amb passos d'A1e una mica forçats cap a l'esquerra per entrar a la reunió.

3a. tirada: 35m V, A1e. Tirada que fas quasi tota en artificial fàcil per la proximitat dels burils. Reunió a sobre d'un arbre.

4a. tirada: 45 m V, V+, A1e. Aquesta tirada te la roca molt bona i et permet fer en lliure força metres, tants com el teu grau estigui assolit, ja que comença amb passos de V i va incrementant la dificultat. Entrada a la reunió amb un pas de sostre una mica forçat.

5a. tirada: 30 m III, V+ . Aquesta tirada és de tràmit. surts per l'esquerra i entres en una zona de roca solta i arbres fins arribar a un curt tram de roca molt llisa a on hi ha un pas molt difícil que es pot fer amb un A0.

Un cop a la feixa, nosaltres varem caminar uns 40 m a l'esquerra fins a trobar la R.4 de la via " Esperó Badalona" per tal de sortir per aquella línia.

6a. tirada : 45m V, 6a. Puja per un esperó de bona roca que t'obliga a escalar 6a o a fer trampes de tot tipus, com vaig fer jo. Arribes a una feixa i trobes la reunió caminant 10 m fins la paret.

7a. tirada: 45m V, IV A1e. Comença fent una bavaresa molt maca i vertical, fas un tram fàcil i et trobes amb una placa molt llisa a on cal fer 2 passos d'Ae abans d'arribar al cim.

El Joan Asin un cop fet els 2 passos d'Ae de la 1a. tirada.


Un servidor en el diedre de la 2a. tirada.

El Joan Asin iniciant la 2a. tirada i la cordada del Juan Carlos, Felip i Manel fent la 1a.

El Joan Asin en els passos d'Ae de la 3a. tirada

Escalant en lliure els metres inicials de la magnifica placa de la 4a. tirada

Escalant la 6a. tirada a la via de l'Esperó Badalona"

La cordada més el Felip, que s'hi va afegir per fer el darrer tram.

" Via Alba...oi? "

Aquest dissabte vaig acompanyar al Jordi Martínez al Serrat dels Monjos a acabar d'obrir una via en la que ell estava treballant. En dos dies anteriors, i amb l'ajuda del Kiki, ja havia equipat les 4 primeres tirades i ara volia acabar-la i sortir per dalt.
El nom que porta la via és una expressió habitual de la seva filla Alba i, tot i que de moment no podrà portar-la a fer la via perquè és massa petita, segur que li farà molta il·lusió.

La via comença uns 100m a la dreta del "Torrent Fondo", abans del gran sostre que presideix la zona i per on hi puja la "via del peluts". Al peu de via hi ha el nom escrit a la roca i una A gravada. Com que a la part alta de la via no hi ha cap reunió amb parabolts, hi trobareu el nom de la via escrit a les R per facilitar la identificació del traçat.

Material: La via està equipada amb parbolts, pitons i alguna baga en arbres o ponts de roca. Per repetir-la caldrà portar el joc de friends, ja que en els trams fàcils les assegurances allunyen i caldrà reforçar la R.9 i muntar la R.10.
Pel que fa a la roca trobarem de tot, com és habitual a aquesta zona. Trams de roca bona i compacta, i trams de roca delicada i llastres apunt de caure. Cal que el pas de les cordades sanegin la via, però heu de tenir en compte que totes les pedres que caiguin van directes al camí que passa pel peu de via i que és molt perillós ja que aquest camí sol estar força transitat.
La via veu trencada la seva continuïtat per un tram d'uns 80 m a on caminarem per un esperó de roca per anar a cercar la part superior, tot i això la part de dalt també és força interessant.
La via, tot i la seva llargada, és ràpida de fer i en unes 4 o 5 hores podem acabar-la si anem per feina.
Amb posterioritat a la publicació d'aquesta ressenya, he rebut informació d'una via oberta l'any 2004 pel Pau Tomé i l'Amadeu Pagés " la Porta dels Somnis" que en la seva 4a i darrera tirada passa, en el tram final, per la mateixa placa que aquesta via, i per tant comparteixen recorregut. El Sergi Parcerises, que també ha escalat la via Alba...oi? n'ha fet una ressenya.



Descens: Un cop arribats a la part més alta de la paret, darrera nostra veurem la creu del "Mirador de la Creu". Haurem de pujar resseguint la carena en direcció a l'esmentada creu i quan haguem pujat uns 200m i la carena planeja abans de començar la pujada final a la creu, una gran fita ens marcarà el punt a on hem de baixar en diagonal a la dreta i anar a buscar el camí que trobarem 50m per sota ( perdem uns 15m de desnivell) Un cop al camí, aquest ens retornarà a peu de via i amb 1h15' arribarem a l'aparcament de la zona de picnic de la Codolosa.

1a tirada. El Jordi a la R1.

2a. tirada. Fent el sostre. A2e

3a. tirada. Sortida de la R2

4a. tirada.

5a. tirada. darrera de la 1a part de la via. El Jordi en el pitó que assegura aquesta tirada fàcil.
En aquest punt, la via creua o coincideix amb una via anterior " La Porta dels Somnis" que puja per la seva esquerra.


6a. tirada caminant. Veiem la continuació de la via a la part alta.

7a. tirada. R6 comoda. 1 unic parabolt a la tirada.

8a. tirada. molt maca.

9a. tirada. Sortida vertical de la R8.

Espectacular pont de roca de la R.9

10a. tirada. ultima en la que escalem. Caldrà muntar la R.10

Final de la via. Tirada que es fa caminant excepte els 5m inicials en els que cal grimpar.

La Plantació. El Rave i la Campana

La ressenya la trobareu a la web de la Noche del Loro

Avui amb el Mingo i el Josep Anton hem pujat a la Plantació amb la intenció d'encadenar 3 agulles. La primera havia de ser el Rave, però com que no hi tocava el sol i feia un vent molt fort i molest, hem pujat fins la Miranda de la Campana a fer l'aresta Brucs, però, un cop hi herem posats, l'hem deixat per un altre dia perquè el poc equipament que hi ha ens ha semblat que la feia molt exposada.
Així que hem tornat a baixar al Rave a fer la Tambores de Guerra, i ens ha agradat molt.
La 1a. tirada no te gaire historia, però la segona tirada és molt maca, especialment en el tram en lliure que te una roca brutal.
Via equipada amb parabolts.
Via molt recomanable.

El Mingo penjat com una llangonissa assegurat pel Josep Anton.

El Mingo i el Josep Anton al cim del Rave, i jo fent els metres finals en lliure. Foto del Pere-Joan que estava escalant la campana.


Els 3 dalt del Rave, fotografiats per una cordada que també hi va pujar per l'altre costat. Sembla un cim petit però com deia el Mingo, hi podia cabre un equip de futbol !!!

La segona via, la normal de la Campana és una altra historia.
La linia per on puja la via és molt atractiva i lógica, però la roca de la primera tirada és d'aquella que fa por i que no dona gens de confiança.
Les assegurances son velles i justes, tot i això, i per sort del que va de primer, la via és deixa assegurar amb friends i tascons.
La segona tirada és curta, fàcil i amb bona roca.
Per mi, atesa la roca que te, no és una via de les recomanables, però les opinions son molt personals i segur que hi ha qui hi gaudirà molt.

Serrat del Monjos. Via Alta Fidelitat

Una molt bona ressenya de la via la podreu trobar al bloc de l'Eduard.

Avui amb el Toni Gómez hem anat al Serrat del Monjos a fer la via Alta Fidelidad. Jo ja l'havia començat a fer fa un parell d'anys però, a la segona tirada, se'm va arrencar una presa i al caure vaig picar amb una lleixa. Llavors em vaig fer mal al peu i vàrem abandonar l'escalada de la via.

Inici de la via. Llastra i 1r.espit.

La 1a tirada comença amb una bavaresa per arribar al 1r. espit i un flanqueig a la dreta. Aquest pas és força exposat ja que si caus segur que toques el terra i, fins que no arribes al segon espit, cal escalar força metres que, tot i ser fàcils, hem d'anar en compte. Més amunt trobem un petit diedre assegurat amb tres claus que és força díficil però que, si no ho veus clar, es pot fer en A0.
A la 2a. tirada cal assegurar amb friends els primers 15m. Més amunt ens trobarem amb una placa molt llisa i difícil que està assegurada per dos espits.
A la 3a. tirada és fàcil equivocar-te de línia si a mitja tirada segueixes la línia logica que puja per una canal de l'esquerra ( Jo m'he equivocat i, per recuperar la via, he flanquejat uns metres a la dreta i he acabat sortint 10 m per sobre de la R3) He muntat reunió en un punt a on hi ha dos espits molt junts.
La 4a tirada és la més maca. Cal no xapar l'espit que hi ha en un slab abans del pas més vertical de la tirada, ja que les cordes tindran molt fregament. Tot i que la ressenya original i marca Ae. el pas es pot fer bé en lliure si et refies de la roca, que allí no és gaire bona.

Fem la darrera reunió a l'aresta de la paret i baixem pel corriol, que hi passa pel costat mateix, fins a trobar el ràpel de 50m. ( hi ha una instal.lació intermitja per si es porta una única corda)

El Toni en els passos díficils de la 2a. tirada.

Perdut per la paret cercant la R.3 que estava més avall i a la dreta !!!

Pedalant per Monistrol i Granera

Avui hem fet una volta de 30 km i 700 m de desnivell acumulat. En trobareu el track a Wikiloc .
La ruta surt de Monistrol de Calders i seguint el nou camí asfaltat, arriba a Granera amb una pujada continuada d'uns 7 km. Un cop a Granera hem fet una volta de 10 km que ens ha portat a passar de nou molt aprop de Granera. A continuació hem anat en direcció a Sant Llorenç Savall fins que hem trobat l'antic camí de St. Llorenç a Monistrol. Arribats a aquest punt hem seguit el camí, que ens ha portat fins a creuar la carretera asfaltada que puja a Granera i nosaltres hem continuat pel camí per tornar al punt de sortida.
Sortida força maca que ens ha portat a conèixer indrets ben solitaris, a travessar boscos ombrivols, i a vorejar turons on els bosc va desaparèixer per culpa dels incendis.

El Molí d'en Sala. Una antiga construcció que el meu cosí Cesc ha habilitat com a casa de turisme rural i que té una bassa molt "guapa".


El poble i el castell de Granera.

Can Jorba. via Sol Solet

Despres de fer una trobada de "bloguers" imprevista al bar de Collbató, amb el Toni, que havia de tornar d'hora a dinar, ens dirigim a can Jorba a fer la via Sol Solet que feia molts anys que no havia fet.
Aquesta vegada vaig entendre el perquè del nom, segur que els que van obrir la via també desitjaven que els toques el sol, ja que tot i estar orientada a l'Est, la paret del davant impedeix que hi toqui el sol fins a les 11h tocades, i varem patir molt de fred fins a la tercera tirada !!
Via maca i recomanable, d'una dificultat mantinguda en el V grau. Una mica fina i pulida en els metres inicials. Hi ha 5 tirades, tot i que es poden empalmar la primera i segona o segona i tercera.
La via està ben equipada amb parabolts que, en algun tram, allunyen una mica.

El Toni recuperant el tacte dels dits al arribar al sol, ja a la tercera tirada !!