Malanyeu. Cap de setmana intensiu.

Aquest cap de setmana he pujat a Malanyeu tant el dissabte com el diumenge. Cada dia hi hem coincidit amb l'Amadeu Pagès  i la seva colla d'amics que celebraven els 29 anys del primer curset d'escalada que van fer junts.
El dissabte hi vam pujar el Toni, el Joanet i jo amb la idea de fer alguns canvis en les instal.lacions dels rapels de la via Aina i el de la Carla. Vam pujar per la via Malalts de roca i un cop a dalt vam carenejar fins el rapel de la via Aina. Allí hi vaig afegir una cadena a on abans hi havia una baga i que algú ja s'havia endut !!! .....
A continuació vam continuar carenejant per arribar al rapel de la via Carla i vaig substituir la instal.lació vella per una amb cadena. un cop a la R.1 vam fer una instal.lació amb bagues i mosquetó de ferro entre els arbres d'entrada a la R.1, d'aquesta manera ara es pot rapelar tota la via amb una corda de 60m ja que abans , des de la R.1 (35m) les cordes no arribaven al terra.
Un cop a peu de via vam anar cap a la dreta amb la intenció de mirar-nos la via " Bonys beningnes" una antiga via de l'Amadeu que no es repeteix gaire i que te l'entrada plena de vegetació. Com que dubtavem per on podia anar la via, vam escalar una via d'esportiva, de la que desconeixem el nom, que també porta a la R.1 de la Bonys Beningnes, així vam poder veure com continuava la segona tirada d'aquesta via que entra a una fisura que porta a la R.2.
Decidim baixar i fer una altra via d'esportiva que hi havia al costat per donar per acabada la matinal i arribar a casa amb temps per veure el Barça........

 A la primera tirada de la Malalts de roca que puja a l'esquerra de la via Aina.

 El Toni a la placa de la 2a. tirada.

 Iniciant la 3a. tirada.

 El Toni a la 1a. via d'esportiva.

 Arribant a la R.1 que és cumuna amb la via dels bonys benignes. Hi trobarem parabolts i burils.

 Escalant la segona via d'esportiva.

 diumenge

 Via Epirimountains.

El diumenge torno a pujar a Malanyeu, aquesta vegada amb l'Aina i la Neus. Mentre la Neus se'n va a caminar i a buscar bolets, amb l'Aina escalem la via Epirimountains, una via molt maca del Francesc Suñol, completament equipada amb espits, que tot i que te tres tirades, nosaltres a la 3a. tirada vam seguir el consell que fa l'Eduard en la seva ressenya  i vàrem fer una reunió intermitja al peu de la placa final, per tal de poder controlar i assegurar millor al cap de cordada.

 L'Aina i la Neus.

 l'Aina assegurant a peu de via.

 A la 1a. tirada de la Epirimountains.

 Arribant a la R.2.

 l'Aina després de superar els passos de 6a de la 3a. tirada.

Un cop acabada la via ens vam apropar a l'inici de la via Carla. Allí hi havia un parell de cordades d'amics de l'Amadeu que havien fet la via Aina i alguna altre, i vam poder conversar una mica amb ells. Com que l'Aina tenia ganes d'anar de primera, per acabar la matinal va escalar una via d'esportiva que pujar a la dreta de la via Carla i de la que no en se el nom.
Un cap de setmana ben aprofitat.

l'Aina de primera a la via que puja a la dreta de la Carla.

La Pertusa. vies Ponent i Spectra

 Aquest dissabte amb el Toni, el Jordi i el Joanet vam anar a descobrir una zona d'escalada relativament nova, unes parets que hi ha a sobre l'ermita de la Pertusa ( Corçà) a on el Remi Bresco hi va obrir varies vies el 2013.
A la noche del loro hi trobareu les ressenyes originals.

Nosaltres hi vam anar amb la intenció de fer 2 o 3 vies que estan força aprop , en funció del que trobessim, i finalment vam escalar les vies Ponent  i Spectra.
El sol i la forta calor finalment ens va fer tornar al cotxe i anar a cercar la cervesa al bar de Corçà.

Per arribar al peu de les vies vam haver de recular uns 200m des de l'aparcament i intuir el camí, ja que no hi ha fites que el marquin.

El Jordi i el Joanet van començar per la via Spectra, que per mi és la més maca de les dues, ja que te una dificultat més equilibrada i és molt variada. 
El Toni i jo començàvem per la via Ponent.
La 1a. tirada comença amb uns 20 m fàcils fins arribar a un desplom en el que jo no vaig saber trobar el pas i vaig fer un Ae per superar-lo.
30m 4 parabolts V+(Ae)

La 2a. tirada és la més difícil perquè és molt vertical i amb les assegurances allunyades, et fa escalar molt concentrat, tant per la dificultat de l'escalada com perquè la roca no està encara prou sanejada i no saps mai si totes les preses aguantaran. Te una sortida molt explosiva que jo crec que és un 6a i a on hi podrem posar un camalot del 4.
45m 6 parabolts V+ 6a obligats.

La 3a. tirada només te un pas finet a la sortida i la resta és molt fàcil fins arribar a la carena a on hi trobarem la reunió des de la que podrem rapelar.
30m. 1 parabolt V+

Descens: 1 rapel de 30m, un de 45m i un de 30m
Material: Joc complert de friends

Un cop acabada aquesta via, vam la fer la Spectra que puja uns 10m a la seva esquerra i que utilitza la via Ponent per rapelar.

1a. tirada  surt amb un clar flanqueig a l'esquerra per anar a passar pel costat d'una alzina i continuar fins la R.1 molt còmoda.
30 m. 2 parabolts. V

2a. tirada, comença per una fissura que es deixa escalar prou bé fins que esdevé una xemeneia que atacarem en diedre.
30m 1 parabolt . V

3a. tirada. Aquesta tirada és molt sinuosa i llarga i per tant caldrà utilitzar cintes llargues o les cordes no seguiran per culpa del fregament. Caldria fer-hi una R. intermitja. Comença amb una fissura que caldrà equipar, arribarem a una placa molt fina a on pujarem uns metres fins flanquejar a la dreta per deixar la fissura i anar a cercar l'esperó a on hi trobarem passos molt fins i difícils. La R.3 està a l'aresta però és millor fer-la abans aprofitant algun arbre dels que trobarem en la part ja més fàcil de la tirada.
50m 6 parabolts V+
Via molt recomanable.

 Inici de la via Ponent.

 El Toni a la 2a. tirada de la Ponent, un cop superada la fissura inicial.

 Atacant l'únic tram difícil de la 3a. tirada.

 La cordada del Jordi i el Joanet a la via Spectra.

 Inici de la via Spectra.

 Escalant la fissura d'inici de la 2a. tirada.

 El Joanet a la primera tirada de la via Ponent i el Toni a la segona de la via Spectra.

El Toni al inici de la 3a. tirada.

El Puro. JOPUMA i Combinació de vies

 Combinació de tres vies.

La línia de la JOPUMA al puro vista des del Sabardó

Aquest dissabte teniem el Toni lesionat i ens calia fer una via sense aproximació. Jo feia uns quants anys que havia escalat a la zona de la presa de Camarasa però ja no recordo gaire el que hi havia fet, així que vam anar a fer alguna via del puro.
Anàvem dues cordades i amb les ressenyes de la zona, però tot i així ens va costar trobar les vies i saber que estàvem fent.... coses de l'edat que ja no perdona.
Mentre el Jordi, el Joanet i el Pany cercaven la seva via, el Toni i jo vam trobar una cadena que ens portava a l'inici de la variant anònima de la via JOPUMA al puro. Ens hi varem posar i en va resultar una via no gaire difícil però molt maca de fer i amb passos verticals i molt bonics. Pel que vam deduir, la via JOPUMA comença pujant per una canal terrosa a on hi ha una corda per arribar a la R0 que va ser la nostra R.1.
La variant d'entrada i la via JOPUMA estan equipades amb parabolts i es pot posar algun friend per millorar-ne la seguretat.
Vi recomanable.
Quan escalàvem  la tercera tirada vam veure una línia de parabolts que pujava per la nostra esquerra i que ens va fer molt bona pinta, així que vam rapelar la via i vam posar-nos a escalar la variant directa del Gutiérrez, que és una via molt maca i ben assegurada de 32 m que es pot fer en dues tirades de 17 i 15m fins a l'inici de la JOPUMA. Un cop allí vàrem continuar amunt per terreny ja conegut fins que ens vam desviar a l'esquerra a cercar els parabolts abans esmentats,  que sembla ser que son de la via Fiesta Vikinga, i que ens van portar de nou al cim per uns plaques molt maques i verticals.
Variant molt recomanable.

Finalment vam anar a la canal Est del puro , a on s'hi arriba amb l'ajut d'un tros de corda vella, pensant que hi trobaríem alguna via, però després d'escalar uns 15m sense trobar res i no veure cap assegurança més amunt, vam decidir baixar i cercar-ne més informació per un altre dia.

 Escalant la variant anònima.

 "2. tirada" o primera de la via JOPUMA

 3a. tirada de la via, la més vertical i maca de totes.

 foto cim-cordada

 El rapel molt aeri.

 Inici de lèntrada directa Gutiérrez.

 Segon tram de la directa Gutiérrez.

Intent de via a la canal est.... però no hi vàrem trobar res i la vam deixar per un altre dia si en trobem alguna ressenya.

El Niu de l'Aliga amb lluna plena

Aquí trobareu el track

Un cop més, i ja en van moltes, aprofitem que hi ha lluna plena per pujar al refugi del Niu de l'Àliga i baixar de nit.
Una vegada més hem quedat impressionats per la llum que desprèn la lluna i que il·lumina el camí sense necessitat d'obrir els frontals, únicament l'hem encès en un petit tram que estava a "l'Ombra" i per por a fer un torta de peu.
Aquesta vegada però hem agafat un camí de pujada diferent a l'habitual ja que hem seguit el camí de les mines de manganès que ens portarà, per un camí a mitja vessant i que puja suau i progressivament, a les runes de les construccions d'unes mines abandonades fins arribar a sota mateix del refugi.
Sortíem a les 6 de coll de pal i arribàvem al refugi quan es ponia el sol darrera la serra del Cadí, un espectacle que mai ens cansarem d'admirar. Aquesta vegada hem pogut veure diversos ramats d'isards, un d'ells de 36 , que ens han acompanyat durant tota l'ascensió. Després de prendre una infusió calenta i xerrar una estona amb el xicot que guarda el refugi, comencem el descens cap el cotxe, ara si pel camí habitual, sota la llum de la lluna i admirant el paisatge Il·luminat de la Cerdanya i el Bergadà.

En 1 hora tornem a ser al cotxe i, una hora més tard ja som a casa sopant i recordant els moments viscuts, tant propers i alhora tan llunyans.
Excursió molt recomanable.

 Al fons  el coll des del que hem començat el llarg flanqueig fins arribar a aquesta construcció minera enrunada que quasi no es veu darrera de la Neus.

 Diversos grups d'Isards ens han acompanyat durant tot el recorregut.

 la lluna plena, que aquí sembla petita, ha sigut el far que ha il·luminat la nostra baixada.