Vilanova de Meià. via Tàrrega

Finalment, després de tenir-la durant molt de temps a la llista, he anat a fer aquesta via .
La dificultat de la via rau en el fet de que està desequipada i que si no portes una bona ressenya, com era el nostre cas, et pots encigalar i fer-la més difícil.

Per arribar al peu de via cal fer una grimpada molt aèria tot pujant agafant-se entre les branques de les alsines.

1ª tirada. Puja per la placa, amb lleugera tendència a la dreta, fins a trobar un diedre que et porta a una gran sabina amb moltes bagues. A continuació fem un flanqueig fàcil de 10m fins a una gran sabina a on hi fem reunió.
2ª tirada. Cal flanquejar a la dreta a buscar l'esperó i recte amunt ens trobarem varies sabines a on assegurar-se. Abans d'arribar a la sabina, a on es fa la reunió, hi ha un clau que assegura els darrers metres que son molt finets i d'adherencia.
Nosaltres al fer la segona tirada ens varem equivocar de línia i varem anar a buscar dos claus que es veien a la placa de la nostra esquerra. Passat un desplom varem trobar una reunió amb dos caps de buril a on hi varem deixar una plaqueta recuperable i vam continuar flanquejant fins a trobar la línia correcte i arribar a la R2.
3a. tirada. Trobem un clau a 2m que protegeix la sortida. Hem d'anar a buscar la fissura que tenim sobre de la reunió i a on hi podrem colocar friends molt bé. Aquests metres desplomen i et fan tibar de valent. Després la tirada ja és fàcil i vas pujant per fer reunió a la sabina que trobes més amunt de les tres que hi ha.
4a. tirada. Fàcil, amb clara tendència a la dreta, a buscar un grup d'alsines i, un cop superades, es pugen uns metres més i arribes al cim.
Via recomanable. Per practicar l'autoprotecció. Cal portar tot el joc de friends i tascons i 10 cintes.

Primers metres de la via. Jo a aquesta tirada, que s'ha d'equipar tota i te alguns passos molt verticals, diria que és de V.

Arribant a la R1.

Inici de la variant/encigalada de la segona tirada

En els passos més verticals de la 2a. ( variant)

Sortint de la variant per anar a buscar la línia correcte i arribar a la R2.

Inici de la 3a. tirada. Dos metres que t'escupen enfora i que jo vaig acabant fent amb un pas de "genoll "per posar-me a sobre del bloc( també li posaria Vº)


Final de la 4a. tirada, sota el grup de les alsines cimeres.


l'Eduard content amb una via més al sac.

Montserrat. Ecos, agulla del Montgròs.

Aquest dissabte amb el Toni varem pujar fins el Montgròs. És una aproximació llarga, de més d'una hora. Nosaltres varem deixar el cotxe al camí que, des de la Vinya Nova va a can Jorba, i vam pujar pel camí dels francesos.
Després de més de mitja hora de pujada arribem a un coll des del que ja veiem l'agulla del Montgròs i els Plecs del llibre. Llavors el camí baixa fins el torrent que puja al coll del Migdia. Aquí cal anar uns 30 m a l'esquerra, direcció sud i en el sentit de descens del torrent, fins que a la dreta veiem unes senyals grogues que marquen el camí que ens portarà al peu de les vies.


Nosaltres hem començat per fer la via nº 11, que te uns primers metres força finets ( potser 5+) i que a mesura que va guanyant alçada va disminuint en dificultat. De fet, la 3a. tirada la hem fet anant a cercar les vies de la seva esquerra per tal d'escalar una mica més.
La roca en general és molt bona, tot i que cal fer atenció amb alguna llastreta i crosta que pot caure. La via està ben assegurada i només cal portar cintes exprés.

El Toni tenia pressa per arribar a casa i jo volia arribar al cim del Montgròs, així que em proposa fer l'aresta brucs.
Ens hi apropem i veiem que el bolts que hi ha a la primera tirada son els de la via blava. Comença el Toni i, quan arriba a sota d'un desplom, no veu els bolts daurats que continuen amunt per l'aresta i se'n va a l'esquerra, a fer la 1a. reunió de la via blava.
Quan pujo jo i veig la continuació de la via, li proposo recular una mica i pujar per l'aresta brucs com era la nostra intenció, però ell hem demana continuar per la via blava i em proposa tornar un altre dia (a aquesta paret val la pena fer-hi més d'una visita). D'aquesta manera continuo fins a una segona reunió amb un bolt i espits vells, que m'hauria d'haver saltat i pujar 15m més per fer-la, ja que la darrera tirada ens va quedar molt llarga. Vam fer la 3a. reunió a sobre de la llastre que ens quedava a la nostra dreta. Aquesta reunió era de la via aresta Brucs.
Via molt fàcil, sense cap més interès que el de pujar al cim d'aquesta bonica agulla d'una manera molt ràpida i fàcil.

Per baixar anem a buscar el torrent del migdia fent els descens en direcció Nord i passant per sota de la Salamandra.

Arribant al peu de les vies. La Juan Bala puja per la dreta de la paret.

El primers metres son els més verticals de la via.


El Toni a la segona tirada de la via " Juan Bala"


Iniciant la segona tirada.

El Toni a la R.2.

La tercera tirada la varem fer anant a buscar les vies de l'esquerra que pugen per una línia més vertical.

Fent la 1a. tirada de la via blava.


Dalt del cim del Montgròs amb la regió d'Agulles al fons.




L'agulla de la Salamandra. Una cordada està escalant la fàcil però espectacular aresta Brucs.

Caminant amb la lluna plena

El dimecres d'aquesta setmana vàrem escalar de nit i aquest dissabte, amb la família i 4 amics, vàrem pujar a sopar al Niu de l'Aliga ( Tosa d'Alp) per després baixar amb la llum de la lluna plena.
Aquí trobareu el track d'aquesta excursió, que té l'especial característica que et permet reposar i/o menjar entaulat i a cobert dalt del cim, en concret al Refugi del Niu de l'Aliga.
Aquesta excursió l'hem fet moltes vegades, a l'estiu, a l'hivern, amb sol, de nit, amb neu, amb boira... i sempre té alguna cosa d'especial i mai ens cansem de repetir-la i d'acompanyar-hi a amics i coneguts.
A la 6 de la tarda, quan ens vàrem trobar tota la colla per pujar amunt, uns núvols molt negres i carregats de pluja descarregaven cap el Berguedà. Jo, veient el panorama, els vaig proposar d'anar cap a Montserrat i deixar el Pirineu per una altra ocasió. El Toni, però, va dir que ja tenia coll avall pujar a la Tossa i que hi anéssim a veure com ens ho trobàvem.

Al arribar a coll de Pal feia molt de fred, hi havia boira i plovisquejava una mica.

La boira, el vent i el fred ens va acompanyar tota la pujada.

Un cop al refugi, ens escalfàvem al costat de la llar de foc.

Amb la gana ja feta, esperàvem el sopar !!

Tota la colla a la taula.


Baixant, la boira i la pluja havien desaparegut i la lluna va il.luminar -nos tota la baixada

Hi havia tanta llum que ningú va obrir els frontals, Jo fins i tot vaig perdre el meu sense adonar-me'n !!
Excursió molt recomanable

Escalada "nocturna" als Gorros.

Els 4 contents dalt del Gorro. Espectacular
Escalada molt recomanable.





Aquest dimecres, aprofitant que quasi bé hi havia lluna plena, varem quedar en fer una escalada nocturna a Montserrat. Tot i que al principi érem 8 els que ens hi varem apuntar, finalment només vam ser 4 i per tant ens vam repartir e 2 cordades de 2.
A la tarda, encara amb llum, varem anar a la cara sud-est de la Gorra Marinera a fer dues vies que estan de costat.
El Lombard i jo ens varem posar a la "Sultain of Swing" que és una via maca i recomanable, que te un pas molt fi de sortida de la 1a reunió i uns metres molt difícils a l'inici de la 3a tirada. La dificultat obligada però, no sobrepassa el V grau, ja que els passos més durs es poden fer en A0.
El Joan Asin i el Toni van fer la via "del buen amigo". Aquesta via te passos de Ae, algun de força llarg i el V+ és d'aquells que te aire entre els bolts. Per a mi una via també recomanable, tot i que ja fa temps que la vaig fer.

Un servidor a la R1 i el Toni pujant per la seva via.

El Lambert en el pas finet de la sortida de la R1.

El Toni a la seva R1.

El Joan iniciant l'Ae. de la segona tirada.

El Joan A. a la seva R2.

El Lambert iniciant la 4a. tirada


El Toni fent la seva 3a. tirada.

El Toni a la R3. amb Montserrat tapat per la boira i la plana il.luminada pel sol !!

Arribant al cim.

Un cop acabada aquesta escalada, en la que en molts moments ens va envoltar la boira, varem anar a la cara sud del Gorro Frigi i, asseguts davant de l'ermita de santa Magdalena, varem esperar a que es fes de nit per iniciar l'escalada.
La cordada del Joan A i el Toni va pujar per la via GEDE( blava) i nosaltres per una de més a l'esquerra( potser la Gènesis) . Un cop arribats a la R1, que estan de costat, com que no sabíem exactament cap a on anava la nostra via, varem decidir passar-nos a la GEDE fins a la R2 i a partir d'allí pujar junts fins el cim.
Varem triar una via fàcil perquè no sabíem com aniria això d'escalar de nit i ara, després de l'experiència, puc dir-vos que va ser sensacional.
En alguns moments ens va envoltar la boira i la sensació era descomunal, i quan va aparèixer la lluna, semblava que es feia de dia. La darrera tirada la varem poder fer sense la llum dels frontals i, un cop al cim, la vista del Monestir i de totes les ciutats i pobles il·luminats, va ser fantàstica.
Una experiència a repetir !!!



Esperant que es faci fosc

Preparant-nos per començar

A punt de començar

Les dues cordades escalant els primers metres de les vies.

Inici de la 3a. tirada envoltats per la boira.

El Joan Asin mirant-se la continuació de la via.

R3. amb el Toni

La darrera reunió, a plena llum de la lluna i amb el Joan al fons escalant sense la llum del frontal.

El Joan escalant a la llum de la lluna.

El Toni, el Lambert i jo a la R3.


En Lambert a la reunió del cim.

A dalt del cim del Gorro Frigi, en alguns moments ens tornava a envoltar la boira.