31 de jul. 2010

Gorros. Via directa Núria i Dr. Anton

Després d'un bon nombre de tardes escalant pels Gorros, avui encara he fet dues vies noves.
El Toni m'ha proposat fer primer la via Núria que puja per la cara Oest de la Miranda de les Magdalenes, i tot seguit la Dr. Anton a la Magdalena Superior.
Ambdues vies son del Guillem Arias i per tant estan molt equipades.

Ha sigut una matinal escalant a l'ombra i amb la companyia de la boira que ens ha protegit del sol.

Descripció treta de Ressenya
Via : Directa Núria (en color Groc); L-1 27m III, L-2 27m IV+, L-3 30m V+/A0
Aproximació: Des de la estació superior del cremallera de Sant Joan, cal agafar el camí que porta a l’Ermita del mateix Sant Joan, una vegada passada aquesta, el camí gira 270º a la dreta, just abans surt a l’esquerra el camí que va al Clot de La Mònica i Collbató, per sobre d’aquest i tocant a la pedra surt un camí horitzontal, seguir-lo uns 30 / 40 mets, fins trobar 5 amplis esglaons tallats a la roca, pujar-los i seguir a l’esquerra uns 10 / 15 mets, superar un petit mur de 1 met, i a sobre, davant, trobarem un marcat camí (fita), seguir-lo fins el final, continuar per la pedra a tocar els arbres fins el collet passar a la dreta del mateix i seguir el camí que baixa pel cantó oposat, just quant la canal es comença a obrir, un lleuger sender surt a la nostra dreta (fita entre mig de dos arbres), va quasi a tocar de la pedra, fins arribar a la pedra, seguir-lo uns 20 / 30 mets, fins trobar un parabolt groc que marca l’inici de les dues vies.
En total des de l’estació del cremallera uns 20 / 25 minuts.

Nosaltres hem unit la primera i segona tirada.
La tercera tirada és la més difícil. Te passos finets amb preses petites i roca dubtosa.
Avui hem fet caure força llastres per sanejar la via, però encara li manca els pas de més cordades per tenir la roca més neta i segura.

El Toni a peu de via, vist des de la R2.

Els passos difícils de la 3a. tirada.

Dalt de l'Agulla amb la Plantació als peus.


Foto de la panxa trepadora
A continuació hem baixat per la canal que separa les dues agulles i al arribar a la via, hem fet desencordats la part alta de la primera tirada, avançant a una cordada de tres que estaven a peu de via i que amablement ens han deixat passar.
També hem unit, per anar més ràpids i no entorpir a l'altra cordada, les tirades 2 i 3, però no es gaire recomanable, ja que les cordes tiben molt en els darrers metres, abans d'entrar a la R3, que son els més finets de la via. Aquestes dues tirades son força maques i de fet les úniques que tenen una certa dificultat. Al meu parer, en cap cas però son de V+ ni molt menys A0.




El Toni en els passos de V de la 2a tirada.

Mentre nosaltres pujàvem, el Xavi i el Carmelo, que havien fet la via de l'Adrià, baixaven del Gorro Frigi.

Sortint de la R3 per fer la darrera tirada fins el cim.

30 de jul. 2010

Magdalena superior. Via Simon

Aquesta ressenya la trobareu al bloc de l'Eduard

El dijous, amb el Jordi Martínez varem anar a fer una escalada de tarda als Gorros.
Li vaig proposar de ferla via del Simon que ell no recordava si ja l'havia fet, i de la que jo en tenia un bon record.
Aquesta vegada vaig fer de primer la segona tirada, i vaig deixar al Jordi les que jo ja havia fet de primer en l'anterior ocasió.
La primera tirada és fàcil i algú ha posat 2 plaquetes en els espits que abans no en tenien. Únicament queda per arreglar el primer de la tirada, a on encara cal portar una plaqueta recuperable.
La segona tirada és vertical i mantinguda en el V grau, amb algun pas força finet i amb els espits necessaris per pujar segur, tot i que en algun tram estan una mica allunyats entre ells i algun espit està molt vell.
La tercera tirada, que el Jordi va enllaçar amb la quarta, és la més difícil i te alguns passos molt finets ja que no t'acabes de refiar de la roca de la fissura. Jo la vaig passar més malament aquesta vegada que quan la vaig fer de primer. Si portes material, que no era el nostre cas, es pot posar alguna assegurança extra a la fissura.
La quarta tirada ja va per la placa i te molt bona roca.

El Jordi apropant-se a la R0.

Primers passos de la 1a tirada.

El Jordi a la R1. La segona tirada fa una gran diagonal a l'esquerra per anar a buscar la R2 que està a sobre dels arbres que hi ha entre la canal i la placa.

El Jordi superant els primers passos difícils de la 3a. tirada.

Un cop acabada la via i retornats al camí, vaig estar parlant a crits amb un escalador que estava obrint una nova via al Trencabarrals. Ja havia equipat la primera tirada i estava treballant en la segona.

Tot baixant ens varem trobar amb aquesta cabra escaladora.

28 de jul. 2010

Spigeoles.3.065m. Vall d'Oo

El diumenge arribem a la Vall d'Oo i, després de dinar, comencem a pujar cap el refugi Espingo. Aquest camí, fins el llac d'Oo, és molt concorregut per families i grups nombrosos de passejants de tot tipus, i no us enganyaré si us dic que ens varem creuar amb centenars de persones.
El camí és ample, ombribol i molt maco. Llastima de la massificació,
A la segona part de la pujada, la que va del llac d'Oo fins al refugi d'Espingo, ja no hi trobem gaire gent. El camí puja més de dret i continua sent molt maco i, 2h15' després de sortir de l'aparcament, arribem al refugi d'Espingo.

A la primera part del camí ja podem veure nombrosos salts d'aigua.

Un espectacular salt d'aigua omple el llac d'Oo.

La Neus llegint a la terrassa del refugi d'Espingo situat a 1.967m. Propietat del CAF, ha estat restaurat i renovat recentment.

El dilluns matinem per anar a fer el cim del Spigeoles de 3.065 m.
En 3h20' fem el cim i amb 2h45' tornem a ser al refugi.
Per aquest cim no ens han calgut emprar els grampons ni el piolet ja que no hem hagut de trepitjar gens de neu.
El camí comença baixant per anar a buscar el camí enllosat que porta al refugi del Portillon. 30 minuts més tard i 25m abans de travessar el segon pont que trobem, hem de deixar aquest camí per agafar un petit corriol que s¡enfila fort a la dreta per un prat d'herva. El camí, ben marcat amb fites, va cercant els punts febles de la vessant est de la muntanya i puja molt verticalment fins al coll situat a 2.750 m. A partir d'aquest punt cal tombar a la dreta i ara ja per entre blocs i amb una curta grimpada final, arribarem al magnific cim del Spigeoles.
Cim fàcil i ràpid d'assolir. El recorregut està ben marcat amb fites i a finals de juliol no cal fer us dels grampons ni del piolet ja que podem evitar trepitjar la neu.

Punt del camí del Portillon a on, abans de travessar el pont que es veu al fons, cal agafar el corriol que puja a la dreta.

Pujant amb el llac i el refugi d'Espingo al fons.


Tot pujant, deixem a la nostra dreta la paret per on puja la gran clàssica via d'escalada del diedre del Spigeoles.

Un cop al coll, comencem a pujar amb tendència a la dreta, tot deixant a banda la congesta de neu.
Un cop al cim, els núvols ens comencen a envoltar.

Al davant apareixen entre les boires el Grand Queirat i el Lezat.

A la baixada, desgrimpant els metres cimers.


El dimarts, a l'hora de tornar a casa, la Neus va baixar a l'aparcament a buscar el cotxe i jo vaig seguir el GR10, que passa prop del refugi, i que em va portar en unes 3h, a l'estació d'esquí de Super-Banyeres de Luchon.

El camí que segueix el GR10.

La vall de Lys i els cims del Boum, Malpàs, Cabriolues, Lezat i G. Queirat vistos des de Super Banyeres de Luchon.


L'estació de Super Banyeres de Luchon.

La Dent d'Orlú

El dissabte varem començar 4 dies d'excursió pels Pirineus anant a la vall d'Orlú a fer el cim de la Dent d'Orlú. Aquesta és una excursió molt senzilla que et permet coneixer un entorn molt maco, que jo coneixia atès que hi havia anat a escalar diverses vegades, i que la Neus desitjava conèixer després d'haver-me sentit a parlar molt de la bellesa d'aquesta muntanya.
Sortint del final de la pista forestal que neix en el càmping d'Ascou, s'arriba al cim en una hora i mitja. El camí que travessa un bosc molt espès, és ombribol i fresc en la seva primera meitat, a continuació ens porta a una amable carena que ens apropa en una hora al coll a on cal anar si es vol escalar la cara Est de la Dent d'Orlú i, finalment, un corriol molt costerut i sovint enfangat, ens mena fins el cim en 30 minuts més.

El track d'aquesta excursió el podreu trobar a Wikiloc


La primera part del camí puja per un bosc humit i fresc de faigs, bedolls i avellaners

El camí careneja amb la dent d'Orlú al fons.

La darrera part del camí s'enfila força fins el cim.

Aquesta vegada la boira que va envoltar i cobrir el cim, no ens va permetre veure massa bé el paisatge.


En el càmping d'Ascou varem dormir en un casa/tenda força maca i que pot acollir a 6 persones.

Un cop a Ax les Termes, varem aparcar sota una placa mig engollida pel plataner que la sostenta.

21 de jul. 2010

La Gorra marinera amb l'Aina.

Aquest dimarts per la tarda havia quedat amb l'Aina que aniríem a escalar. La primera intenció era anar a Malanyeu ja que a parir de 2/4 de 6 ja no toca el sol a la paret i s'hi escala molt fresc. La previsió de pluges al pre-Pirineu em va fer desdir de la idea inicial i varem anar a Montserrat a assegurar el tret.
Varem triar la primera via a l'ombra que es troba al baixar del funicular de Sant Joan. La via " Sargantanes" de la Gorra Marinera.

La ressenya la trobareu al bloc de l'Eduard
Nosaltres la varem fer, amb una corda de 50m, en 3 tirades i " la torna" ( els 15m finals). Varem empalmar la 1a i segona tirada, la 3a amb la 4a, la 5a i la sisena i finalment la torna o tirada final de 15m.
Via molt fàcil però agradable de fer. Tota a l'ombra i equipada amb bolts.
Destacar com a més maca la penúltima tirada, que és la més vertical i amb força pati, i que te un llarg flanqueig ben protegit.

Preparant-nos per començar.

Primers metres de la via.

l'Aina assegurant al pare !!

Metres més verticals de la penúltima tirada.

l'Aina a la nostra R3, amb un bon pati a sota.
Va fer la via amb les bambes ja que a la R1 es va treure els gats perquè li feien molt mal.
La molt fantasma va dir que havia trobat molt fàcil la via !!

La zona de sant Benet a les 7 de la tarda. Ja hi toca l'ombra a moltes vies !!

19 de jul. 2010

Montserrat. 2 vies a l'Elefant

Aquest diumenge vam fer les vies al reves. La nostra intenció era anar a la cara Nord/Oest de l'Elefant per escalar a l'ombra. Havíem de començar per la via "el Mur" i tot seguit rapelar-la i fer la via Hispano- Suècia (Ludwing/Cassanelles/Tudó) que el Dani Brugaroles havia comentat en el seu bloc que s'havia restaurat una mica.
El camí d'aproximació és llarg ( 1h) i la suada està assegurada, tot i que de bon matí encara la calor no apreta gaire.
Algú a tret les cordes fixes que ajudaven a pujar la canal de la Mòmia i també les que ajudaven a desgrimpar fins el peu de la cara nord de l'Elefant . Son aquelles coses que a mi se'm fa difícil d'entendre ja que hi feien un bon servei.

Quan a les 09:15 arribem al peu de la via del mur, l'ombra ja hi és present i passa un aire molt fresc. El Toni comenta, sornaguerament, que encara passarem fred i, una hora més tard, em demana canviar de plans perquè s'està fotent de fred!!!
La idea que portavem era rapelar aquesta via i per tant deixem les motxilles a peu de via, fem les dues primeres tirades "del Mur", que son les més difícils i maques, i amb un rapel de 60m justets arribem de nou a peu de paret, uns 25m metres més amunt del peu de via. Agafem els trapans i anem a cercar l'escalfor del sol a l'altre costat de l'agulla, tot deixant la Hispano-Suécia per un altra dia, i fem la Cerdà Pokorski a on, tot i que hi pica el sol de valent, l'airet que també hi passa fa l'escalada suportable.
Havíem d'haver començat de bon matí fent aquesta via al sol, quan encara no escalfa massa, i després anar a l'ombra de la cara nord !!!

Ressenyes tretes del bloc de l'Eduard

La 1a. tirada de la via del mur comença 5m a la dreta d'una llastra caiguda a peu de via. El primer bolt està 8m més amunt, la resta de bolts allunyen però es van veient i la tirada és mantinguda, vertical i amb la presa justa per anar fent sense trobar-te massa fotut en cap moment. Hi ha un moment que cal anar a l'esquerra i passar d'una línia de bolts més rovellats que pugen recte amunt.
La 2a tirada és d'aquelles difícils d'oblidar. Tot i ser molt vertical et vas trobant un munt de preses grans i cantelludes que fan d'aquesta tirada una de les més disfrutones que he fet mai.
Equipada també amb bolts, trobarem 2 ponts de roca força junts a mitja tirada. Els darrers metres son extraplomats però les preses que hi ha, fan que amb unes tibades atlètiques puguis fer força bé el que, des de sota, sembla molt difícil.
Deixem un maillon i una baga a la R2 que uneix 2 bolts de la reunió i rapalem a peu de paret ( 58/59 m)
Via molt Recomanable.

El Toni a l'ombra del peu de via començant a passar fred !!

El Toni en els passos verticals de l'entrada a la R1

El Toni, tocat pel fred, amb cedeix la segona tirada que em feia il.lusió de fer de primer. ( gràcies)




Acabada ( no del tot perquè varem deixar la darrera tirada per un altra dia) la primera via del matí, grimpem per la canal, ara sense corda fixe i ens dirigim a la via Cerdà-Pokorski.
Nosaltres la comencem uns metres més amunt del que diu la ressenya i per tant ens perdem els primers metres de la 1a tirada. ( coses del Toni, je je je) Aquesta, tot i ser fàcil, te la presa justa i no gaire cantelluda. Les assegurances allunyen.
La sortida de la segona tirada em fa dubtar, ja que si bé a la ressenya de l'Eduard la marca per la dreta, a la del Kpujo la marca per l'esquerra. Finalment el Toni em convenç perquè surti per la dreta i trobo el primer i únic espit que xapo d'aquesta tirada, ja que havia d'anar cap a l'esquerra a cercar la línia de la via i jo en canvi tiro recte amunt sense trobar cap expansió en els 30m de tirada. Pujo tranquil, gaudint de la bona roca i poso 3 bagues en 3 bons marlets fins arribar a la reunió. Quan puja el Toni veu algun espit i un buril vell més a l'esquerra, ja que és per on puja la via. Potser per això el Kpujo indica que cal sortir de la R1 per l'esquerra.
3a. tirada. Amb un inici molt vertical i ben assegurat amb 3 espits, te molt bona roca i es fa curta. Molt maca.

Via molt recomanable.


1a. tirada.

Inici de la 3a. tirada.