Montsec de Rubies. Via " Bernatac"

 Ressenya del Joan Asín

Aquest dissabte vam tornar a Rubies, després de força temps, un indret preciós i tranquil que potser deixarà de ser-ho ja que hi ha molt moviment de màquines en la pista que ens hi porta.....
Al apropar-nos a la paret vam saludar a una cordada que començava la via " Cita a cegues", eren el Jaume, company habitual del Joan Asín i un amic de Bilbao. Al dir-los que anàvem a la Bernatac el Jaume, que ja l'havia escalat, m'advertia que la primera tirada era força difícil i, amb aquesta recança, arribàvem al peu de via que és a uns 50m a la seva esquerra.
El Toni ja havia escalat aquesta via i en coneixia la dificultat, així que no va tenir inconvenient en començar a escalar i, el Jordi i jo, veient com anava bufant a mesura que feia la primera tirada, ens alegràvem de que fos ells qui hagués començat.
El Joanet no es trobava animat i va decidir quedar-se a peu de via de manera que finalment vam fer una cordada de tres.
Al arribar a la R.1 el Toni ja feia estona que hi estava penjat i, amb l'excusa de no canviar de cordes, li vam proposar que continués de primer per fer la segona tirada que també és força difícil, i a on cal fer un pas de ganxo per superar uns metres en els que hi faltaria un espit per poder progressar.....
Arribats a la R.2 jo vaig prendre el relleu i vaig fer la tercera tirada, ja força més fàcil, però que et fa escalar i et deixa un molt bon regust de boca. La quarta tirada consisteix en fer una sortida força atlètica i anar superant ressalts verticals mentre puges per un terreny fàcil de roca a controlar.
En definitiva que el que havia començat com una via molt difícil i que ens feia dubtar de la nostra capacitat per superar-la, va acabar amb unes tirades molt boniques que ens van deixar un bon regust de boca.
Jo he posat al costat de la ressenya del Joan la dificultat que considero que te la via, sempre tenint en compte que això és molt subjectiu i depèn de la capacitat de cada escalador.

 El Toni en els primers metres de la via.

 Després de 30m encara n'hi faltaven 15m més !!

 El Toni superant el tram a on cal fer el pas de ganxo.

 A la 3a. tirada un cop superats el sostre amb un flanqueig molt aeri.

 Esperant als companys a la R.3

 Sortida atlètica de la R.3.

 El Toni i el Jordi arribant a la R.4

 Foto-cim de la cordada

Miranda de Sant Pere i Mirador de Sant Joan

Aquest dimecres pujàvem per primera vegada a sant Joan amb el funicular i les noves tarifes. 5,25 pels federats !!
La intenció era fer tres vies fàcils i ràpides i jo els hi vaig proposar que cadascú en fes una de primer de cordada, per així no fer canvis de corda. Jo vaig triar-me la més fàcil, " la gateta" una del Guillem que encara no havia fet, el Joan Asín de seguida va voler fer la més picant, la "directa JB" que fa un parell d'anys vaig obrir amb la col.laboració del Miquel, i al Toni li va quedar la NewYork 2012 que també te algun passet a on cal tibar.
Per arribar a la miranda de Sant Pere cal sortir de Sant Joan seguint les senyals blaves durant 5 minuts fins que, arribats a un collet, les deixem per anar a l'esquerra i continuar baixant/desgrimpant 3 minuts més
Les dues primeres estan de costat i per tant un cop feta la primera només cal tornar a baixar a peu de paret per fer la segona.
Per  fer la tercera via hem de recular, com si tornéssim a Sant Joan i arribats a un collet, cal seguir les senyals blaves fins que ja veiem la paret, deixarem les senyals i flanquejarem a peu de via

En definitiva una tarda d'escalada plaent, relaxada i ben aprofitada.

 Un servidor iniciant la via "La gateta"

 El Joan Asín superant els passos més difícils de la via "Directa JB".

 El Toni Gómez a la via New York 2012.

 El trio a la foto-cim, o com es diu ara, una "selfie" a distancia !!

Toubkal 4.167 m

 Recorregut que vam seguir per fer el Toubkal

Aquestes vacances de Setmana Santa vam anar tota la família al Marroc, concretament a Marràqueix, a fer muntanya i turisme.
Primer varem estar a la zona del Toubkal per fer aquest cim, el més alt de l'Atles, i després vam estar coneixent la bonica i cosmopolita ciutat de Marràqueix.
El temps ens va acompanyar i tant els dies de muntanya com els de turisme varem poder fer tot el que estava previst.

Nosaltres vam arribar a Marràqueix un dimecres a la nit ja que aquell matí encara treballàvem, i l'endemà un taxi ens va portar a Imlil a on ens esparava el nostre guia i la mula que ens portaria les motxilles fins el refugi que el CAF te al peu del Toubkal. En 5 hores de caminar tranquils i una de dinar en el santuari de la Pedra blanca que es troba pel camí, s'arriba al refugi.
En el mateix indret hi ha dos refugis, el del CAF i un de privat. Els comentaris que havia llegit a la xarxa deien que era millor el del CAF i per això el varem triar, però la veritat és que no puc opinar ja que ni tan sols vam entrar a l'altre, que està al costat mateix.
L'endemà vam iniciar força tard l'ascensió ja que no havíem de tornar a Imlil, com fan alguns un cop fet el cim, sinó que tornàvem a dormir al refugi. Això va fer que, abans de fer el Toubkal,  pugéssim al Toubkal Occidental  de 4.030m i  a la baixada al Imouzzer de 4.010m, total 3 cims 4.000 per afegir a la llista de fets i que van deixar molt satisfetes a les dues filles que feien els seus primers cims de 4.000 m.
A la baixada també vam pujar un cim que deu rondar els 3.900 m , anomenat Tibhirin i a on hi podrem trobar les restes d'un avió portuguès que l'any 1.969 es va estavellar contra aquesta muntanya.
Aquí trobareu el Track (Wikiloc)

L'endemà vam baixar en unes 3h i mitja  fins a Imlil a on ens acomiadàvem del nostre guia Ibrahim, que havia tingut cura en tot moment de nosaltres i amb qui hi tinguérem un tracte excel.lent, i vam tornar a Marràqueix a fer el turista.

Alguns consells:

Actualment es pot fer  aquest cim en un cap de setmana, sortint pel matí de Barcelona / Girona fins a Marràqueix, pujant per la tarda al refugi i fer el cim l'endemà per baixar directament a Imlil i tornar a Marràqueix per agafar el darrer vol de tornada a Barcelona. Això vol dir que aquest segon dia farem un descens de 2.400m !!
Tot i això, jo recomano fer-ho en tres dies, descansant al refugi després de fer el cim, baixar tranquil·lament l'endemà i encara fer turisme a Marràqueix abans d'agafar el vol de tornada.
Pel que fa als guies i les mules, son del tot prescindibles ja que el camí no te pèrdua, però si els contractes tot es més còmode i ells es desviuen perquè l'estada al refugi sigui del tot plaent i no et falti de res. Jo recomano contractar-los. El guies cobren uns 25 € per dia i els mulers suposo que la meitat.
Nosaltres vam trobar molt poca neu i no ens va caldre portar ni piolet ni grampons. Seguint amb cura les traces fetes en les congestes de neu que hi ha al sortir del refugi, es podia pujar molt bé.
Durant tot el recorregut des de Imlil fins el refugi ens creuarem amb molts llocs a on ofereixen begudes i menjar.
El viatge de Imlil fins a Marràqueix es fa en una hora i mitja de cotxe.

 El Riad a on vam dormir la 1a. nit.

 Viatjant direcció a Imlil, ja veiem les muntanyes més aprop !!  

 Arribada a Imlil.

 Sortim del poble.

 Deixem endarrere les ultimes cases del poble.

 Arribant al santuari de la pedra blanca.

 El dinar que ens va preparar l'Ibrahim.

 Un curiós sistema per mantenir fresca la beguda en una de les moltes paradetes que ens trobarem pel camí.

 Arribada al refugi.

 l'Ibrahim ens serveix el tradicional te amb menta molt ensucrat !!

 Preparant-nos per iniciar la pujada al Toubkal.

 Travessant una de les poques clapes de neu que trobarem.

 El Toubkal Oest. el primer 4.000 del matí. Al fons es veuen els corriols que ens portaran al Toubkal principal.

 El Toubkal. 4.167 m.

 Un adhesiu amb l'estelada presidirà la fita metàl·lica del Toubkal.

 Baixant cap a fer el nostre 3er. 4.000m podem veure Imlil al fons de la vall.

 El motor de l'avió accidentat l'any 1.969

 Ja tornem a la civilització.

 Descarregant les motxilles de la mula.

 Visitant els jardins de Marràqueix.

El palmerar que hi ha a les afores de Marràqueix.  Actualment conserva 100.000 palmeres i el volen repoblar fins arribar a les 300.000