Vies " Badalona " i "l'ultim guerrer"

 

 Aquest dissabte, en Pany, en Jordi i jo tornem a Odèn a repetir la via Badalona que vàrem obrir i equipar ara fa un més.

Aquell dia vàrem deixar una corda fixe per pujar des de la carretera fins el bosc que esta a peu de via ja que la pendent per on es puja es de grava i resulta empipador pujar-hi ja que rellisques molt. Doncs bé, la corda ja no hi és, els escaladors que hi han anat se l'han endut.....una corda vella que ajudava a pujar per una rampa de grava....hi ha coses que fa la gent que em costen d'entendre.

Les dues vies estan equipades i en totes elles hi trobem passos difícils que, si no tenim el grau per fer-los en lliure, haurem de fer en A0.

Salut i a escalar. 

En Pany a la primera tirada de la via Badalona.

En Jordi en els passos claus de la segona tirada de la via Badalona.

La segona tirada de la via l'ultim Guerrer"

"via del Xermi" i via " Badalona"

 

 

 

 

 

Aquest dissabte pugem en Jordi Martínez, l'Albert Pons i en Xavier Solà a Vilamala. Ells encara no coneixien la paret i volien fer-hi la via del Xermi, que fa poc vàrem obrir amb en Pany.

Com que posar-nos dues cordades a la mateixa via no em va semblar aconsellable, en Jordi i l'Albert van rapelar per la via del Xermi i en Xavier i jo per la Badalona, i cada cordada va fer la seva via.

En Jordi i l'Albert van quedar satisfets per la via i la roca. En Xavier també de les dues primeres tirades de la Badalona ja que les darreres son ja fàcils i en especial la darrera, amb poc interès.

En Xavi entrant a la R.2 de la via Badalona

En Jordi a la R.2 de la via del Xermi.

En Jordi en els metres finals de la via del Xermi i l'Albert uns metres mes avall assegurant.

4 vies a Sant Llorenç de Montgai

 

pujant per la via nova que va a l'esquerra de la Normal.

En Jordi i en Joanet fent la memòria selectiva

Després de força temps de no escalar a Sant Llorenç de Montgai, tornem a la Formiguera amb la idea de que estarem a raser del fort vent que bufa arreu. Ho hem encertat i fem una matinal fresqueta però amb una temperatura bona per escalar.

Un cop a la Formiguera pugem per una via nova que va a l'esquerra de la Normal, i un cop a la R.1 i deixem les motxilles i fem les 4 vies que tenim al davant, la normal sortint per la directa, Lo Pep, la Savina Wall  i la Memòria selectiva.

Un matí ben aprofitat en vies que et fan tenir un bon regust de boca, i per acabar un pa amb tomàquet i la cervesa al bar del mirador.

via " Badalona" a Odèn

Aquest dissabte hem acabat d'obrir la via Badalona, una via de tres tirades amb alguns passos que haurem de fer en Ae. La via està que està equipada. La R.2 i la R.3 la compartirem amb la via "ultima de l'any" que puja per la seva esquerra.

Per rapelar ho farem per la via "ultima de l'any" 1 rapel de 10m, 1 de 30m i 1 de 30m.

Ubicació . Aparcarem al costat d'un cobert mig endarrocat,a la carretera L-401 en un punt a on surt una pista. km.25,5 aproximadament 

Un cop aparcats, caminarem per la carretera uns 500m direcció Cambrils. Algunes de les vies tenen l'inici en la mateixa carretera. Per arribar a les altres podem pujar per una corda fixa.

En Joanet i en Jordi  a la via L'últim guerrer.

Equipant els desploms de la 2a. tirada.

En Pany equipant la 3a. tirada.

Menjant "porres " amb xocolata a Coll de Jou.

Via "Neusnidó"

 

Ja fa 12 anys que vaig obrir aquesta via i feia molt de temps que no l'havia repetit. Aquest dissabte hi vaig anar amb el Toti LLovera, i....... la vaig trobar molt més dura del que recordava, va ser un bany de realitat, els anys no passen en va ¡¡¡

En aquesta ressenya hi ha una primera reunió que no és de la via original que te 4 tirades, suposo que algú la va instal·lar per poder escalar només els primers 20m a tall d'esportiva. 

Coses del mon de l'escalada, alguns des equipen reunions i altres n'equipen a  no n'hi havia.

La via està equipada, però algun friend ens pot ajudar a millorar la seguretat.

Nosaltres vàrem baixar amb tres rapels, 30m, 30m i 60m, en el primer les cordes no arriben a la R.3 però es pot baixar els 3m que falten desgrimpant sense problemes.

També es poden fer 4 rapels aprofitant la R.1 de la via que puja pel costat, la Rock suave i així evitem que les cordes s'emboliquin mes del compte.

obrint via a Odèn

 

 

Despres de molts mesos de no visitar aquesta paret, " la paret de la pluja" a on hi varem obrir 8 vies, fa uns anys, amb en pany ens hi acostem per escalar la via n1 " si el temps ho permet"  i començar a obrir una nova via que pinta molt bé.

 

 

 

Via "Montse Curtó" i "Via del Guillem"

Aquest diumenge pugem en Jordi i jo a Malanyeu. Arribem amb boira, una temperatura baixa i el cel tapat que ens feia pensar que no ens sortiria el sol, però un cop a la paret el dia va canviant i finalment podem escalar amb sol i calor.

Repetim la via que el Francesc Suñol va obrir amb el nom de la seva esposa, la Montse Curtó , una clàssica molt repetida, i tot seguit anem a fer la via del Guillem, que fa uns mesos vàrem obrir en Pany i jo amb el nom del seu fill.

Dues vies equipades a on únicament necessitarem 12 cintes expres.

Primers metres de la Montse Curtó.

En Jordi a la segona tirada.

La placa amb el pas clau de la tercera tirada.

En Jordi iniciant la via del Guillem.

La via del "Xermi"

 

Fa uns quants dies que en Xermi, un bon company i amic d'escalada ens va deixar, una greu malaltia va segar-li la corda que l'unia a la vida, a la família i als amics.

Aquesta setmana hem obert a Vilamala una via en record seu, una via de 4 tirades i 140m. equipada amb parabolts.

Per fer-la, com la resta de les vies de la zona, primer haurem de fer 4 rapels per arribar a peu de via. 

3 de 30m i un de 45m.

La via te una dificultat de V+/Ae.. 

La graduació en lliure l'hauran de determinar els escaladors que la puguin fer així.

Via Riobi i Pilier des Cathares. a Calamés

 

Aquest dissabte, aprofitant que la previsió del temps era bona, anem a Calamés, a la zona del pilar dels Catars que els companys encara no coneixien i que jo feia ja 20 anys que no visitava.

Aparquem al poble de Bedeilhac, uns quilometres més enllà de Tarascon, a una zona expressament adequada per fer-ho i des d'on comença el camí marcat que ens portarà a peu de les vies d'escalada.

En uns 20,25 minuts, si no ens perdem, arribarem al peu de les vies. la baixada, un cop al cim, passarem pel costat del castell en runes i la farem caminant.

La paret estava plena de cordades i hem de deixar de banda les vies que volíem fer i acabem fent la via Riobi, la n.4 de la ressenya i la Pilar dels Catars la n.6.

En Pany i jo ens posem a la Riobi, que te el nom escrit al peu de via i els dos Jordis, pare i fill i en Joanet al pilar dels Catars.

La nostra via te 5 o 6 tirades, en funció de si la 4a. la divideixes en dos ja que te un tram final caminant.

La 3a. tirada és la més difícil de la via, ja que te el tram de 5c que caldrà equipar amb friends doncs la distancia dels parabolts és molt gran.

Els companys comenten que la tirada més obligada que han trobat és la tercera, ja que el 6a de la 5a. és pot fer en A0.

Les vies estan equipades amb parabolts però amb molt d'aire entre ells i un jocs de friends en faran un bon servei

Via dels culers i via Sac d'impaciència.

 

Aquest dissabte, després de molts mesos de no escalar a Malanyeu, amb en Pany i el Joanet tornem a aquesta paret tan especial a repetir dues de les vies que ja fa anys hi vaig obrir.

Moltes cordades ens trobem a la paret i hem de triar les vies per no coincidir.

Comencem per la via dels Culers, que la fem en 4 tirades i que te alguns trams de la 3a. i 4a. tirada molt macos. Darrera nostra puja en Joan Prunera i els seus companys de cordada.

A continuació ens desplacem a la dreta i pugem per la via sac d'impaciència, Aquesta via te una primera tirada molt bona i la tercera te una placa final molt bonica.

rapelem la tercera tirada i tornem a escalar el darrer tram de la via per la via PABA que acaba en el mateix punt de la r.3 de la via anterior des d'on hem fet el rapel.

Vies equipades a on però algun friend ens pot ajudar a millorar les assegurances fixes existents.

Veient l'estat d'alguns ponts de roca, comentem que hi haurem de tornar a renovar-los i a netejar algunes argelagues que tapen preses i molesten per escalar.

Perquè tan pocs escaladors renoven les bagues deteriorades o velles dels ponts de roca que es troben en les vies que escalen? és una cosa que em costa d'entendre ja que la seva pròpia seguretat hi està en joc.

primera tirada de la via dels culers.

primera tirada del sac d'impaciència., que puja a l'esquerra de la via PABA.

darrera tirada de la sac d'impaciència.

la cordada.