Los Misteris del Pepegall

Aquest dissabte la temperatura encara va ser prou bona com per anar a escalar a Alòs de Balaguer i poder fer la via " Los misteris del Pepegall" . Una via que, tot i el poc temps que fa que ha estat oberta, ja ha esdevingut una clàssica a la paret del pic de Castellas.
Aquesta és una via més difícil que la seva veïna "Lo Nik Gall-Lastir" i que per tant ens farà escalar més concentrats i fent algun pas d'A0 quan el grau de la via ens supera.
La via, com totes les dels Galls està equipada i no son necessaris més estris que les cintes exprés, però si portem algun friend, es possible que l'utilitzem quan les assegurances allunyen molt.

Nosaltres hi hem introduït una petita variant a la 5a. tirada al utilitzar la R.4 de la nostra via, " El pal de la W" com a reunió intermitja per tal d'evitar el fregament de les cordes que provoca la línia sinuosa d'aquesta 5a. tirada. Al fer això, el segon de la cordada ni tant sols ha d'entrar a aquesta reunió, sinó que continua amunt fins arribar a la R.5 original.
D'aquesta manera el primer de cordada fa dues tirades, una de 25m.i una de 15m de segon, i en canvi el segon en fa un tram de 25m de segon i un de 15m de primer.
Les dues tirades de la via "el pal de la W" d'aquesta placa superior poden ser una variant més fàcil de la via

Via molt recomanable, com les seves veïnes.

El Toni superant el tram de 6b/A0 de la primera tirada.

 Iniciant la "disfrutona" segona tirada.

 La 4a. tirada també és una placa molt maca i agradable d'escalar.

 El Toni iniciant la 5a. tirada amb passos més fins i difícils que les dues anteriors.

El Toni a la R.4 de la via " el pal de la W"

Continuant la 5a. tirada sense haver entrat a la reunió intermitja i evitant el fregament de les cordes.

 La darrera tirada, que comparteix els metres finals amb la via " Olga Frontera", marxa en costant diagonal per una placa amb unes preses busties brutals !!!

Foto-cordada

Esperó Sud de Malanyeu

Aquest dissabte no va començar gaire bé... però va acabar molt bé.
Un atac d'al·lèrgia del divendres m'havia deixat ben baldat i la recerca d'una nova zona a on obrir una via d'escalada va resultar infructuosa, i per acabar-ho d'adobar m'havia deixat els peus de gat a casa i per tant em tocava escalar de segon amb les bambes... Sort que finalment vam poder escalar i per la tarda el Barça va guanyar i el Madrid va empatar !!

Histories a banda, aquest dissabte vam acabar a Malanyeu per escalar primer la via "esperó sud" enllaçant-la tot crestejant amb la bonica placa de la via "any nou via nova"  per després escalar la via " l'autèntic esperó sud" que l'Andreu ha obert fa poc al seu costat.
Com que jo havia d'escalar amb les bambes només vaig poder fer de primer el flanqueig per enllaçar les dues vies i em va tocar patir més del compte en els passos difícils de cada tirada....

 El Toni superant els primers metres d'Ae de la via esperó sud.

 Abans del darrer pas per arribar a la R.1

 Un cop superat el pas desplomat de la segona tirada.

 El Toni crestejant

 Escalant la bonica placa de la via "any nou via nova"

 Superat el desplom abans d'entrar a la Reunió

La R.1 de la via " l'autèntic esperó sud" 

 En el vertical V+ de la 2a. tirada.

Nosaltres decidim que rapelarem de la R.2 de la meva via i també hi fem la reunió.

Pedalant per Osca

Aquest pont de l'1 de maig vaig fer un tram del camí de Sant Jaume. Mentre la Neus, la Teresa, l'Angels i l'Enric ho feien caminant, i per tant etapes més curtes, jo amb la bici el primer dia vaig sortir de Somport per arribar fins a Jaca per trams molt tècnics a la part alta de recorregut, i el segon dia vaig anar de Jaca a Puente de la Reina per carretera  i tornada a Jaca tot resseguint el camí de Sant Jaume.
Aquí trobareu els track de Somport a Jaca i el de Jaca a Puente de la Reina- Jaca

Primera etapa. Somport - Jaca

 Els 5 expedicionaris en el punt de sortida, el port fronterer de Somport.

 En el tram superior del camí encara hi havia congestes de neu.

Els corriols per entre boscos i boixos son una cosntant a la part alta.

 Arribada a Canfranc a on podem veure el túnel del tren ja fora de servei des de fa anys. El recuperaran per fer-hi passar l'AVE...??????

 Una parella de cabirols em donen la benvinguda a Canfranc. El més tímid ens observa darrera la senyal i aquest sembla voler venir a saludar-me !!

La vella estació internacional de Canfranc

 Salts d'aigua espectaculars m'acompanyen en el camí de baixada.

Un cop a Jaca ens passegem pels voltants de la fortalesa i podem veure-hi el remat de cervols que viuen en el fossar.


Segona etapa, de Jaca a  Puente de la Reina i tornada a Jaca.

 Puente de la Reina.

 Un espectacular tram del camí farcit de fites que hi deixen els pelegrins.

El Pirineu, encara força nevat, deixa pas a la plana en aquestes dates completament verda i ufanosa.

Caminant per Riglos

Aquest pont de l'1 de maig vam anar a Jaca a resseguir el camí de Sant Jaume, els uns a peu i jo amb la btt vaig fer en dues etapes des de Somport fins el Puente de la Reina i tornada a Jaca, però abans vàrem passar per Riglos per fer una caminadeta al voltant dels mallos tot resseguint la transitada " ruta circular a los mallos"
La ruta comença amb una forta pujada d'uns 300m de desnivell que ens va fer suar de valent i acaba fent una baixada més progressiva per entrar per l'altre costat del poble.
Aquí trobareu el track.

Una passejada molt maca que et permet tenir unes vistes espectaculars dels mallos i del seu entorn. Fàcil i molt ben marcada, en dues hores de caminar tranquil està feta.

Deixem el cotxe a l'aparcament i comencem a caminar.

 Espectacular vista al peu de l'església de Riglos.

 La pujada fins el mirador és forta.

 Al fons veiem les ziga zagues que fa el camí pel que pugem.

 Un cop a dalt, el mirador ens permet tenir una visió general i espectacular de la comarca.

Voltant per la costa atlantica

Aquest estiu hem carregat les bicis al cotxe i ens hem passejat per Navarra, la costa atlàntica francesa i el sud d'Anglaterra. Hem fet un viatge de descoberta per llocs desconeguts que ens han de servir per preparar una segona visita.

l'Alta Navarra, un paradís de verdor i paisatges amb pobles encisadors.

El bonic poble d'Ainhoa.

St. Jean Pied de Port.


La Selva d'Irati.

Passejant per Saint Jean de Luz i Biarritz ens podem fer una idea de la importància d'aquestes ciutats pel turisme de la zona. Paisatges idilics i cases senyorials ens sorprenen a cada pas.



A Arcachon, la zona de la costa propera a Bordeus, hi ha dunes i entrades de mar que fan la delícia dels estiuejants.



A la Rochelle admirem el port més important de la historia de França i a l'Illa de Re, a la que hi accedirem per un pont de 3Km de llargada, un paisatge que sembla difícil de trobar tant aprop de la civilització.







Pel parc de Marais Poitevins, aprop de Niort, ens sorprenem de la bellesa i frondositat dels canals que creuen un terreny pla i que sembla ressec quan t'hi apropes.








El castell i esglésies de Niort.

Per Cornualla, (Cornwall en anglès i Kernow en la llengua pròpia del país) descobrim un territori que havia tingut caràcter propi i que vol ser la zona d'estiueig d'Anglaterra



Les antigues mines de caolin, el mineral utilitzat per fer la ceremamica xinesa.

Les cúpules del "Eden Project"

resseguint el camí de ronda que voreja tota la costa