Roca Narieda. Via " Baga Total"

Aquest dissabte vaig anar amb en Miquel a escalar a la cara Nord de la Roca Narieda, a fer una d’aquelles vies que estava a la llista des de feia temps. Aquesta via, “la Baga Total” de 15 tirades, te les 3 primeres tirades fàcils que es poden fer en “ensamble” però no tant fàcils com diu la ressenya, ja que et trobes amb algun pas de IV a les dues primeres i de III a la 3a, Això ja et fa veure que els graus de la ressenya estaran ajustadets i que finalment els haurem de pujar mig grau a quasi totes les tirades.

La roca és bona, però no tant com la de cara Sud. La via està assegurada amb bagues, espits, claus, tascons i parabolts. Tot i que només cal portar unes 14 cintes exprés, algun friend mitja i petit ens poden ser útils.

A nosaltres ens va tocar l’ombra a tota la via excepte a les tirades 11,12 i 13. Nosaltres varem pujar sols i tranquils i per tant sense cap pressa i molt lents. Total 7 h de gaudí d’unes parets amb una dificultat que ratlla el nostre límit i unes vistes que valen molt la pena.

Dades generals.

- Via: “ Baga Total” 590 m 6a+, ( A0/V+ obligat)

- Oberta: per Marcel Millet i Xavi Bonatti el 2010

- Zona: Roca Narieda. Cara Nord

- Orientació: Nord

- Equipament: Bagues, pitons, tascons, parabolts i espits

- Material necessari: 14 cintes exprés. Algun friend petit i mitjà pot ser útil

- Aproximació: Abans d’entrar al poble de Figols, en un revolt a l’esquerra hi ha una escullera a la dreta a sobre de la qual hi ha una pista molt pedregosa que puja fort i que després de 600m arriba a l’aparcament per a 2 cotxes que hi ha abans de la cadena, saltem la cadena i cal seguir la pista uns 10’ o 12' i, en una revolt molt tancat a l’esquerra , trobarem una fita que ens senyala el corriol que surt a la dreta, i que ens fa pujar per una tartera fins al peu de via ( 20’)

- Descens: Un cop a la R.15 caminem recte uns 200 m ( primer de pla i després en lleugera baixada) i trobarem un corriol amb fites que, seguint-lo a l’esquerra, ens marquen la baixada fins a la pista (30’) i fins el cotxe (15’) Total 45’.

1a. Tirada. 45 m, Inici de l’escalada pujant per una torrent sec. (IV-)

2a. Tirada. 50 m, Continua pel torrent sec ( IV-)

3a. Tirada. 50 m Continua pel torrent sec. (III)

4a. Tirada. 55 m Inici fàcil, Corda fixa, i tram vertical amb passos força difícils que et fan veure com anirà la graduació de la via. (V)

5a. Tirada. 45 m Tirada que comença anant a l’esquerra força metres per després pujar amb uns passos finets, sense gaire presa. (V)

6a. Tirada. 35 m, Aquesta potser és la tirada més obligada de la via, atesa la distancia entre les assegurances i la dificultat de V+ de la tirada. (V+)

7a. Tirada. 35 m, Primers passos de 6a de la via que es poden fer en A0 (6a)

8a. Tirada. 40 m tirada més fàcil, que supera diverses plaques amb clara tendència a la dreta. (IV)

9a. Tirada. 40 m Tirada que combina algun tram fàcil amb altres de verticals amb passos força difícils que et recorden lo ajustada que està la graduació de la via. (V)

10a. Tirada. 35m Tirada que segueix el diedre, amb roca relliscosa i que et fa treballar de valent. (V+)

11a. Tirada. 25 m Tirada que va resseguint el diedre de roca fins que un os, aguantat en una branca, ens marca el punt a on superar-lo amb uns passos finets, (V)

12a. Tirada. 35 m, Tirada fàcil que va superant diversos ressalts i que ens deixa en una bona esplanada. Possible escapatòria de la via (IV-)

13a. Tirada. 30 m, Tirada vertical, difícil i continua amb bona roca (V+)

14a. Tirada. 30 m Tirada vertical i molt maca, potser la més "disfrutona" de la via, que acaba entrant a la R per una lleixa a la dreta. (V)

15a. Tirada. 45 m Aquesta és la tirada més difícil de la via. Amb passos de 6a+ tot i que es pot fer en A0. Comença amb passos finets de col·locació i acaba amb passos molt atlètics i extra-plomats. (6a+)

Via recomanable.

Inici de la Via

A la 3a tirada ens trobem una bamba d'algú que haurà hagut de baixar amb peus de gat !!

Inici de les dificultats a la 4a tirada

En els passos obligats de la 6a. tirada

En el diedre de la 10a. tirada

11a. tirada. El Miquel en el punt a on es deixa el diedre

La guapissima placa de la 14a. tirada

El Miquel superant els passos de la darrera i difícil 15a tirada

Contents dalt del cim, amb una bona via al sarró.

Aproximació i descens

Cap de Ras. Vies " Montsiciana" i "Blues del gamarús"

Aquí trobareu una bona ressenya dels "Kutres"

Aquest diumenge vaig anar amb en Mingo a escalar a Ager La via Montsiciana, de 4 tirades, aquesta és una via molt maca i, al ser curta, es pot complementar amb alguna de les vies de “l’Agulla de l’embut” que hi ha a pocs metres a l’esquerra. En concret nosaltres vam fer la via “ Blues del gamarús”

La roca és molt bona. La via està assegurada amb parabolts, només cal portar unes 10 cintes exprés i algun friend petit i mitjà. Trobarem una M i una fletxa dibuixades a peu de via. Les tirades son més curtes de 40 m.

Dades generals

- Via: “ Montsiciana” 140 m 6a, ( A0/V+ obligat)

- Oberta: per Marcos Diaz i Olga Serena 2007

- Zona: Ager. Cap de Ras.

- Orientació: Sud Est

- Equipament: Parabolts de 10 mm, ponts de roca i 2 ferros

- Material necessari: 10 cintes exprés. Friends petits i mitjans. 1 estrep pot ser útil

- Aproximació: Des de l’aparcament, al costat del gran bloc que hi ha a la pista, pujarem per un corriol que comença 25 m abans del bloc i que ens porta fins a peu de paret en 15’.

- Descens: Un cop a la R.4 pugem caminant resseguint l’aresta a l’esquerra ( Oest) uns 250 o 300 m i unes fites ens marquen el punt per on baixar a cercar el corriol que baixa de Cap de Ras i que va resseguint les parets fins que, als 25’, estarem de nou al peu de via.

1a. Tirada. 35 m, Inici de l’escalada pujant a cercar un pont de roca. 2 ponts de roca i 4 bolts. Els passos més difícils els trobarem a l'entrada de la R.( V )

2a. Tirada. 35 m, Inici difícil i molt vertical, passat aquest mur continuem flanquejant a la dreta. la roca bona ( 6a/A0)

3a. Tirada. 30 m Tirada que comença amb uns passos finets, per anar a xapar el 1r. bolt i continua flanquejant a la dreta per pujar amb bones bústies la placa que tenim al davant. Tram final d’adherència fàcil. (V)

4a. Tirada. 40 m Tirada que comença amb un tram de bavaresa per continuar recte per una placa d’adherència molt vertical i maca. La millor tirada de la via. (V+),

Via molt recomanable

Recorregut dels primers metres de la via Montsiciana

Iniciant la 1a tirada

Entrant a la R1. Amb una cordada de la Garriga al davant nostre

El Mingo arribant a la R1.

El Mingo en la placa de la 4a. tirada

Al cim de la via

Dades generals

- Via: “ Blues del gamarús” 80 m 6a, ( A1/V+ obligat)

- Oberta: el 2003

- Zona: Ager. Cap de Ras.

- Orientació: Sud Est

- Equipament: Parabolts de 10 mm,

- Material necessari: 8 cintes exprés.. 1 estrep pot ser molt útil

- Aproximació: Des de l’aparcament, al costat del gran bloc que hi ha a la pista, pujarem per un corriol que comença 25 m abans del bloc i que ens porta fins a peu de paret en 15’.

- Descens: Un cop a la R.3 pugem grimpant uns 20m i ja veurem el corriol que baixa de Cap de Ras i que va resseguint les parets , i en 5’ estarem de nou al peu de via.

1a. Tirada. 25 m, Tirada fàcil i bona roca. 6 bolts. ( IV+ )

2a. Tirada. 25 m, Inici difícil i molt vertical, passat aquest mur continuem flanquejant a la dreta. la roca bona ( tot i que la ressenya original marquí 5+ jo crec que com a mínim és un 6a molt atlètic. Jo, que no tinc prou grau, vaig passar amb estreps i antena)

3a. Tirada. 30 m Tirada d’adherència maca. (IV+)

Via recomanable

1a. tirada

Arribant a la R.1

3a. tirada.

De Ripoll a Ogassa en btt (Ruta del Ferro)

Aquest dimecres vam anar amb l'Anna, el Pep, l'Alba i el Josep a fer una volta amb btt que teniem pendent des de feia molt de temps.
La Ruta del Ferro, que surt de Ripoll i arriba a Sant Joan de les Abadesses, és un recorregut molt fàcil i planer, ideal per fer-lo en família, però que es pot tornar una mica insegur degut a la massificació de ciclistes i vianants que el recorren els dies festiu.
Si vols fer alguna cosa més per completar la matinal, es pot pujar a Ogassa, seguint el mateix camí. Per fer-ho caldrà superar un kilòmetre inicial amb unes fortes rampes que obliguen a molta gent a baixar de la bicicleta, i per tant no tenen res a veure amb el tram baix de la ruta del ferro.
Amb total fas uns 33 km i 200m i escaig de desnivell acumulat. Aquí trobareu el track

Preparats per iniciar la pedalada

El Josep obrint pas

Les mestresses enraonant de les seves coses

Després d'un bon dinar al restaurant de l'antiga estació de St. Joan, iniciem el retorn a Ripoll

Escalar amb lluna plena

Ahir per la tarda varem anar a la Codolosa es fer la via del diedret. Poc equipada i una mica exposada en la seva 2a. tirada.
Quan es va fer fosc, il·luminats per la lluna, varem escalar la via de la Mònica. Una via fàcil i ben assegurada per poder escalar amb tranquil·litat gaudint de la difusa llum que t'ofereix la lluna plena.
Experiència gratificant que, amb la bona temperatura que feia ahir , encara ho va ser més.

El Miquel iniciant la via

Perdut en la foscor de la nit

Ordesa: Punta de las Olas i Baudrimont SE

Aquest divendres vaig pujar, amb la Neus i la Teresa, a Nerin, un petit poblet de muntanya a on únicament hi viuen permanentment 2 famílies, i que ha esdevingut des de fa uns anys una bona forma d'accedir al parc "nacional" del Mont Perdut, gràcies al servei de bus que et puja a 2.180 m i et permet arribar al refugi de Gòriz en una hora i mitja.
Nosaltres vam dormir a l'Alberg Añisclo, un allotjament net i agradable, a on per cert s'hi sopa força bé, i a 2/4 de 7 esmorzavam per poder agafar el bus que surt de Nerin a les 7 del matí i et deixa al punt de parada, a 2.180 m, a les 07:50. Aquest mateix bus ens havia de recollir a les 7 de la tarda per retornar-nos a Nerin. El preu de pujada i baixada, si es fa en el mateix dia, és de 20 €.
Començàvem a caminar amb un vent fort i fred que faria que en tot el dia no ens desabriguéssim en cap moment. En ocasions les fortes bufades ens fein perdre l'equilibri i no ens van permetre gaudir de l'estada al cim, que varem deixar ràpidament per cercar algun lloc arraserat a on fer un mos de ganyips.
La ruta que vam fer el dissabte ens va portar a fer la Punta de las Olas, de 3.002m i el Baudrimont SE de 3.022 m, dos cims més que podem afegir a la llista i que ens van permetre conèixer una zona del Parc del tot desconeguda per nosaltres.
L'ascensió a aquest cim no te dificultats tècniques, únicament cal grimpar una mica per una canal que ens permet accedir a la tartera superior de la Punta de la Olas, i també per arribar al cim del Baudrimont SE. Pel que fa a la resta del recorregut es caracteritza perquè és molt llarg i ben senyalitzat. Nosaltres, com que a les 4 de la tarda ja estàvem aprop del Refugi i el bus no sortia fins les 7, ens varem apropar a Gòriz a prendre un te calent i a esperar, a raser del fort vent que encara bufava, fins que a les 5 ens varem dirigir al punt de sortida del bus.
Aquesta és una excursió molt recomanable, que es pot allargar fàcilment per fer el Soum de Ramond i, que pels més agosarats, pot servir per pujar al Mont Perdut per una ruta diferent a l'habitual i massificada normal.
El recorregut és d'uns 22 Km llargs, però nosaltres en varem fer uns 25 al arribar-nos fins el Refugi. El camí ressegueix la part alta de la vall d'Ordesa que ens queda a uns 900 m per sota nostra i ens ofereix unes vistes extraordinàries.

Aquí trobareu el track del la ruta seguida

Inici de la caminada. Deixem el bus endarrere i ens preparem a "lluitar" contra el fort vent.

Amb les primeres llums del dia, podem veure l'enfarinada de neu que havia fet la nit anterior.

Fent un mos a raser del vent

La pujada per la tartera superior de "la Punta de las Olas" amb el canyó d'Anyiscle al fons

Dalt del cim de "la Punta de la Olas" amb el "Soum de Ramond" al darrera

Les vistes des del cim son realment boniques i espectaculars.

Un cop fet el te calent, deixem el refugi de Gòriz per anar a trobar el bus.

Collegats. Via Performance

Aquest diumenge vaig anar amb en Joan Prunera a escalar a Collegats. Aquesta via, de 5 tirades, te les 3 primeres tirades molt maques, una quarta de transició i la darrera força difícil i maca, en la que, tot i fer A0, has d’escalar per poder fer el tram més difícil de la tirada.

La roca és molt bona. La via està molt ben assegurada amb parabolts, només cal portar unes 12 cintes exprés. Per accedir a la R.0 cal grimpar i fer un parell de passos de III. A la 4a. tirada hi ha la possibilitat d’escapar-se per la dreta. A la 5a. tirada la ubicació dels parabolts, en el tram més difícil, obliga l’escalada i cal fer algun pas de V+. Si entres a les 10 del matí a la via, pots fer les dues primeres tirades a l'ombra.

Dades generals

- Via: “ Performance” 210 m 6a, ( A0/V+ obligat)

- Oberta: per P. Hurtado i Armand Ballart (Reequipada el 1995)

- Zona: Collegats. Moles del Pessó

- Orientació: Sud Oest

- Equipament: Parabolts de 10 mm i espits

- Material necessari: 12 cintes exprés. 1 estrep pot ser útil

- Aproximació: Des de l’aparcament per a 4 cotxes que hi ha entre els dos túnels de Collegats, cal pujar pel corriol. En 20’ arribarem al coll a on hi ha una torre d’alta tensió i a on comença/acaba la ferrada que utilitzarem en el descens. Continuem pel corriol direcció sud i, tot fent pujades i baixades, passarem per la cova de la serpent i pel mig d’un bosquet cremat. Tot seguit el corriol tomba a la dreta i ja podem veure la paret, amb l’agulla que ens indica el peu de via i a on hi arribarem cercant el lloc amb menys vegetació . Total 40 minuts

- Descens: Un cop a la R.5 pugem caminant uns 20 m i unes fites ens marquen un corriol a la dreta que, bàsicament planejant, va resseguint les parets fins que, als 15’, baixem a per una carena a la dreta a buscar l’inici de la ferrada.

1a. Tirada. 50 m, Inici de l’escalada pujant entre la paret i l’agulla, amb algun pas desplomat, ben assegurada amb 11 parabolts i 1 espit. El tram d’entrada a la R.1 és terrós. ( V )

2a. Tirada. 50 m, Inici maco i molt vertical, passat aquest mur arribem més fàcilment a la R2. la roca molt bona ( V)

3a. Tirada. 30 m Tirada que comença amb uns passos finets, sense gaire presa i que posteriorment va superant diferents ressalts. El passos més drets estan assegurats amb parabolts. (V)

4a. Tirada. 25 m Tirada que comença amb un tram de II grau per vorejar uns arbres per la dreta i que, un cop darrera, cal tornar clarament a l’esquerra per pujar fins la reunió escalant passos de III . No hi ha cap expansió. (III)

5a. Tirada. 35 m Tirada que comença amb uns passos finets, sense gaire presa, tot descrivint un arc esquerra/dreta i a on hi trobarem els passos més difícils i obligats de la via. (6a/ A0-V+)

Via molt recomanable

Iniciant la via

El Joan Prunera a la segona tirada

Superant els ressalts de la 3a. tirada

En els passos difícils de la 5a tirada

Baixant per les cadenes noves !! de la part superior de la ferrada. A la part baixa encara hi ha el cable molt primet i perillós i una corda vella de suport.