Aquest dijous he pujat amb en Jordi Puig a Malanyeu i ens hem dedicat a fer les primeres tirades de 4 vies, que solen ser les més maques d'aquestes vies.
Jubilats, PABA, Guillem i Amics de Malanyeu.
Una matinal ben aprofitada, amb la temperatura força bona i amb la companyia de la cordada de Sant Cugat (CEBA) en Quim el Felip i el Jordi, que fa poques setmanes han restaurat la seva via "Historia interminable" al Gorro Frigi.
Ells han escalat la via Jubilats i la via Èlia.
.jpg)
Avui hem pujat a Corbera i hem pogut escalat a la fresca, molt bé.
En Xavi te mal al peu i ha fet un parell de vies i després m'ha assegurat a mi.
Ens quedem a la part Oest de la paret, a la zona de les vies curtes d'esportiva i en fem unes quantes.
Com que alguna te una arrancada molt forta i pulida fem servir la canya per xapar la segona xapa i evitar una caiguda tonta.
Finalment van caure 4 gotes que ni tan sols van mullar la paret.
Matinal ben aprofitada.
Aquest dimarts vaig pujar a la vall de Núria amb en Toti. Feia molts anys que no hi havia escalat i en tenia un record borrós, de fer una via amb molta calor i patint picor als braços degut a les ortigues i altres plantes per on passava la via i la corda.
La via escollida va ser la Història inacabable, ja que en Toti volia fer la via "Nano", massa difícil per mi i la via Kuru que jo li vaig proposar, ell ja l'havia fet dues vegades. Tot i així, sort en vaig tenir que ell va anar sempre de primer tot deixant cintes llargues a on poder-me agafar quan els passos eran molt difícils per mi.
Per trobar la via només ens caldrà seguir el recorregut de l'antiga via després d'haver superat dues tanques metàl·liques , superar la porta marcada amb el n.3 i travessar el túnel que queda a sota la via.
Per accedir al peu de via cal pujar a sobre del túnel tot grimpant per uns vells graons de ferro que ens porten a una corda fixa i a la xarxa metàl·lica que protegeix el camí de la caiguda de pedres. Nosaltres vàrem cercar la paret pujant uns metres i baixant amb un cert risc de caiguda per arribar a la R.0. a on hi ha un espit i un parabolt que aguanta una corda fixe. Segurament és molt millor arribar-hi passant a ran de la xarxa i agafant l'esmentada corda fixe per arribar a la R.0.
El primers metres van per un diedre negre a causa de la molsa i si vols unir les dues primeres tirades et caldran més de 20 cintes expres. Nosaltres vàrem fer la R.1 i la R.2.
Us he deixat varies ressenyes per tal de poder identificar el recorregut de la via. Com que es creua amb la via Ribetans pot causar algun dubte quina és la línia correcte a seguir. Nosaltres un cop arribats a la R.5 vàrem continuar per una línia de parabolts nous que marxava a l'esquerra en comptes de tombar a la dreta a trobar un espit a sota d'un llunyà desplom. En aquest punt devíem agafar la via Ribetans, però unes tirades mes amunt vàrem acabar, després d'un desplom molt difícil, per les dues darreres tirades de la via historia inacabable.
Els darrers metres es fan per una canal herbosa a on una corda fixe ens ajuda a anar pujant.
Un cop acabada la via pujarem uns metres més fins a trobar-nos amb un corriol que agafarem en direcció dreta i que començarà a baixar fins a portar-nos a la plataforma de l'antiga via i al túnel a on hem començat a escalar.
Primers metres de la via., des de la R0 força còmoda a on hi podem arribar per una corda fixe.
En Toti a la R.1 després d'escalar més de 25m que marquen les ressenyes.
Primers metres de la segona tirada.
R.5 , punt a on deixem la via per anar a seguir una línia de parabolts que van a l'esquerra.
.jpg)
Per arribar-hi aparcarem uns 200 metres abans d'arribar a la Creu de l'aparcament de l'estació dels Rasos de Peguera i prendrem una pista que està barrada per una tanca. Caminarem per aquesta pista un 10 minuts i passarem per sota del sector anomenat " Sectoret". Nosaltres continuarem uns 200m més fins a veure els parabolts de les vies del sector del Rusc.
La roca és bona , les vies curtes, assegurades amb parabolts i amb un grau rebaixat.
Vàrem començar per fer els dos 4+ i en tots dos hi ha un pas molt difícil que em va obligar a fer A.0, així que ja veieu el pa que s'hi dona.
Aquest dimarts quedo amb en Jordi per pujar a Gorros a cercar l'ombra i fer una integral tot escalant dues vies.
De fet ja havia fet aquesta escalada fa uns quants anys i això va fer que no portés cap ressenya i entréssim per la via Escalada Virtual en comptes de la Infidel, com era la nostra intenció. L'edat ja no perdona i la memoria ja no sabem que és....
Per arribar a la base de la Cara de Mico, ens caldrà passar per sota de les agulles dels gorros i quan el camí baixa i gira a la dreta, agafarem un corriol que baixa entre la Cara de mico i el Sentinella. Un cop a l'alçada de la base de les dues agulles només ens caldrà resseguir la paret de l'esquerra fins a trobar una gran bloc a on comença una via, la Infidel, i 10 metres mes amunt la via escalada virtual
L'entrada de la primera tirada de la via Escalada Virtual te uns passos molt verticals i finets que m'obliguen a fer un pas d'A0, la resta de la tirada es fa molt bé.
La sortida de la R.2 ha quedat descalçada i també te uns passos molt finets, la resta és un V mantingut, vertical i amb bona presa.
Un cop a la R.4, no faig el pas final d'Ae. per pujar al cim de l'agulla, si no que flanquejo a la dreta a buscar el final de la via que puja per l'aresta i que es molt més fàcil.
La reunió la faig en la instal·lació del rapel. que amb 20m ens deixa a la cara Nord de l'agulla des d'on caminant anirem a cercar la següent via a fer.
La via està equipada i només ens calen cintes exprés.
Arribar al peu de la via Optima només ens caldran 5 minuts tot resseguint la paret, primer baixant i després pujant.
Aquesta via també està completament equipada i només ens caldran cintes exprés.
Destacar que molts dels parabolts de les dues vies estan completament rovellats i ens fa dubtar si encara aguantarien una caiguda.
Els primers passos de la via també son molt finets. En ambdues vies les assegurances estan molt properes i permeten fer A0 si no es pot fer el pas en lliure.
En la darrera tirada de la via i un cop al cim coincidim i conversem amb una cordada de Ripoll que han pujat per la via Lo tio Gos.
Destacar que quan pugem amb el funicular de Sant Joan coincidim amb una cordada de Sant Cugat que ens comenten que estan restaurant la via Historia interminable, amb el permís del patronat de Montserrat. Una via que ells havien obert fa 30 anys amb espits i que s'ha repetit poc.
Aquí teniu la ressenya de la via restaurada i l'enllaç al seu blog a on hi trobareu tota l'explicació.
