Sant Llorenç de Montgai.

Trobareu més informació al bloc dels Galls

Aquest dissabte ens vam apropar a Sant Llorenç de Montgai amb la intenció, entre d'altres, d'escalar a la zona de la Formiguera i fer les vies que hi ha a la seva dreta, a sobre del tunel, que encara cap de nosaltres havíem fet.
Com que hi ha tres vies i nosaltres erem 6, la idea semblava bona ja que podriem escalar els uns al costat dels altres i anar convinant les vies un cop fetes.
Mentres el Jordi i el Pany començavem fent la via "Catefer" amb el Toni ens posavem al seu costat a fer la via " Verd Glaç" i el Joanet i el Xarmi iniciaven la via " Miguel Àngel Garcia"

A mi, en fred, em va costar molt la primera tirada de la Verd Glaç ( V+ ??) i com que al Toni tampoc li va anar gaire millor, vam decidir deixar la via per un altre dia i anar a l'altre punta de la Formiguera per fer alguna de les vies més fàcils i plaents que hi ha en aquella zona.
Quan estàvem escalant la via " Memòria Selectiva" van començar a arribar molts " Galls".... sembla ser que hi havia una trobada d'escaladors de Lleida i en poca estona hi havia 13 persones penjades en el mateix pany de paret .... així que saludant a la gent de Lleida i tenint l'oportunitat de conèixer personalment a lo Sergi, un dels Galls més treballadors del galliner ( el que escriu totes les piulades al bloc) varem tornar a desplaçar-nos, aquesta vegada cap a l'esperó Remacha.
Allí varem posar-nos a la via normal però, com que ja es feia tard i per no fer esperar als companys que ja tornaven de la Formiguera amb ganes d'anar a fer la cervesa, vam rapelar de la R.2 un cop feta la segona tirada que ens va deixar amb molt bon regust de boca.

1a. Tirada de la Verd Glaç

 El Toni arribant a la R.1 i el Jordi a la Catefer.

 El Toni a la 3a. de la via Memòria selectiva.

 Escalant la 2a. tirada de la Normal de l'esperó Remacha

 El Toni arribant a la R.2.

 Foto de les 3 cordades.

Frares. La Monja. via " Goma 2"

 Ressenya de l'Eduard

La Monja és una agulla altiva que crida l'atenció i et demana que l'escalis quan la veus des de la vessant sud. Ja fa més de 3 anys que la vaig escalar per la seva via Josep Rigol i em va agradar força. Ja llavors em va costar trobar el peu de via i per això en la ressenya que vaig penjar al bloc hi vaig donar indicacions de com trobar-lo. Aquesta vegada varem decidir accedir a la via seguint les indicacions de l'Eduard i pujar per la canal del lloro. Però un cop vam arribar a l'agulla del Talp tampoc sabíem trobar el peu de via. Gràcies a la ressenya de la via Josep Monistrol,  i gràcies a poder pujar a una agulla del costat per tenir millor perspectiva, finalment vam arribar a trobar el peu de via. Cal  grimpar per unes plaques rocoses que hi ha a la dreta de la via Josep Rigol, com ja apunta l'Eduard en la seva ressenya. Ara hi ha el nom de la via a l'inici de la tirada.

La via desaprofita uns primers metres de roca molt verticals i et fa pujar per una llengua terrosa per fer la R.0 i arribar sense problemes al 1r. bolt.
La via és fàcil en general i està assegurada allí a on cal. Únicament trobarem uns passos més difícils a la segona tirada. Si com nosaltres sortiu per la via normal, caldrà fer una darrera tirada més expo i amb roca a controlar en els darrers metres. Aquí vam trobar el tram més difícil de la nostra escalada.

Via recomanable.

 El Jordi arribant a la R.1

 Iniciant la 3a. tirada

 En els metres més difícils de la 5a tirada.

Foto-cim envoltats per la boira, una mica de pluja i amb el Lloro al darrera.

El camí de Sant Jaume. País Basc

Un cop més hem anat cap al País Basc i aquesta vegada hem fet dos trams més del camí de Sant Jaume i de nou hem gaudit dels extraordinaris paisatges de Bizkaia.

Els tracks de les dues etapes que vam fer els trobareu a Wikiloc.
La primera fou des de Llunzar a Ajangiz (Gernika) de 22,5 km i 600 m de desnivell acumulat.
La segona de Gernika a Goikolejea de 15km i 518 m de desnivell acumulat

 Esmorzant a "Casa Artieta" el casserio de turisme rural de Ajangiz, a tocar de Gernika, a on ens varem allotjar

 Travessant un dels bonics pobles de la ruta

" Les 3 caminadores " i un pelegrí de veritat !!

 Fent "camino"

 La pluja ens va acompanyar en alguns moments de la ruta

 En algun punt la pluja va provocar esllavissades que ens barraven el pas

 Inici de la 2a etapa davant de la "Casa de Juntas de Gernika" amb el cotxe de suport i el Jordi que ens feia de director de logística

Un cop acabada la caminada tocava fer turisme per Bilbao i veure la victorià del Barça en un bar prop del museu Guggenheim.

Bizkaia. Parc Natural de Urkyola. Untzillaitz. 935m

Aquest pont de Tots Sants hem anat al País Basc a conèixer una mica millor aquest territori ufanosament verd i humit que ens fa recordar la Garrotxa i el centre d'Europa.
El matí del divendres el varem dedicar a pujar aquest cim que ja em va encisar en la darrera visita a Bizkaia.
La idea inicial era pujar per l'anomenada gran diagonal, però la grimpada que cal fer-hi en el tram inicial, no va engrescar gaire a la Neus i la Teresa, així que finalment vam decidir pujar per un corriol que segueix unes feixes, també molt aèries, que va per sota de la diagonal i a on no cal fer servir les mans quasi gens.
Aquesta pujada s'inici en un aparcament al costat de la carretera que puja al port d'Urkiola i ens 1hi15' podem arribar al cim. La baixada la fem per la ruta normal i per tant dibuixem una ruta circular.
La part més delicada de l'excursió és la baixada pel corriol de la ruta normal, ja que te unes pedres molt relliscoses a on cal anar sempre en compte.
El Track d'aquest ruta de 600m de desnivell acumulat i uns 7km de recorregut el trobareu a Wikilock

Excursió molt maca i recomanable que ens fa passar pel peu de moltes vies d'escalada que pugen per unes plaques de roca que sembla excel·lent.

 Recorregut de pujada

 Primera canal de pujada

 Una de les feixes de la ruta

 Arribant al coll previ al cim

 Foto-cim

Baixant amb molt de compte per no relliscar