Montserrat. Agulla de la Monja, Via Josep Rigol

Ressenya treta d'Onaclimb.com

Avui dissabte, amb la Marta i el Jordi, hem anat a Montserrat a fer aquesta via que feia temps que tenia a la llista.
Com que darrerament altres companys de bloc l'han anat a fer, podreu trobar més informació en els seus blocs. Un d'ells el de l'Eduard.

Com que de comentaris de la via ja en trobareu molts jo us donaré, a aquells que no conegueu bé la zona, informació de com arribar a peu de via sense pèrdua ( nosaltres, que no coneixíem gaire la zona, ens hem passat el trencall, i hem fet 1/2 h més de pujades i baixades buscant la canal que porta a peu de via)

Aproximació:
Es va fins el Refugi d'Agulles i, uns 200m més endavant, es trenca a l'esquerra tot seguint el camí que porta al coll d'Agulles. Després d'uns 15' de pujada i pocs metres abans d'arribar al Coll, s'arriba al peu de l'Agulla Sense Nom. En aquest punt hi ha unes lletres grogues pintades a la roca i també és el lloc a on comença el camí marcat amb punts blaus que haurem de seguir.


El camí de punts blaus surt a la dreta i, després de planejar una mica, comença a pujar durant uns 10' o 12', ( en alguns moments també planeja) i passa pel costat d'un gran pi de tres branques


i arriba a un coll a partir del qual comença a baixar durant 6' o 7'.



Al final d'aquesta baixada hi ha una fita que no cal sobrepassar, ja que pujaríem fins al peu de les agulles del Lloro, El Bisbe i la Monge, sinó que en aquest punt hem de baixar uns 3' o 5' per una canal sense camí gaire definit ( la Marta ho senyala) fins a peu de via.

Al arribar al peu de via, veiem una cabra que imprudentment es passeja per la paret sense corda ni casc !!!



Com que anàvem tres, i la cabra friki no volia fer cordada amb cap de nosaltres, he proposat al Jordi i a la Marta que, per agilitar l'ascensió em deixessin tirar de primer, i com que no han rondinat gaire, he pogut gaudir de primer tota la via.
La primera tirada sempre t'agafa fred, i tot i no ser difícil, la roca està una mica bruta i com que te els espits molt separats, cal anar molt en compte ( no es pot caure).
La segona tirada te una roca molt bona que dona molta confiança.


A la tercera tirada cal fer "el mono" per arribar al primer espit. Els següents passos es fan bé en A0, i te una sortida fina i maca fins el darrer espit abans del flanqueig que et permet entrar a la reunió.
Els primers metres de la quarta tirada son verticals i els passos es fan macos sobre una bona roca, després la via continua més senzilla fins arribar a la reunió.
La darrera tirada es fa en artificial. Jo he anat deixant, un cop passats, alguns seguros sense passar-hi la corda, ja que al final de la tirada, el rosec de la corda hauria sigut força molest.


Els tres a dalt del cim, havent fet una via recomanable i en un entorn immillorable. Gracies als equipadors ( germans Masó)



Per baixar es pot fer un rapel de 40 metres o bé dos ( si vols fer-ho amb una sola corda) un de 15m i un de 25m des d'una sabina.