13 de juny 2009

Montserrat. Agulla de la Monja, Via Josep Rigol

Ressenya treta d'Onaclimb.com

Avui dissabte, amb la Marta i el Jordi, hem anat a Montserrat a fer aquesta via que feia temps que tenia a la llista.
Com que darrerament altres companys de bloc l'han anat a fer, podreu trobar més informació en els seus blocs. Un d'ells el de l'Eduard.

Com que de comentaris de la via ja en trobareu molts jo us donaré, a aquells que no conegueu bé la zona, informació de com arribar a peu de via sense pèrdua ( nosaltres, que no coneixíem gaire la zona, ens hem passat el trencall, i hem fet 1/2 h més de pujades i baixades buscant la canal que porta a peu de via)

Aproximació:
Es va fins el Refugi d'Agulles i, uns 200m més endavant, es trenca a l'esquerra tot seguint el camí que porta al coll d'Agulles. Després d'uns 15' de pujada i pocs metres abans d'arribar al Coll, s'arriba al peu de l'Agulla Sense Nom. En aquest punt hi ha unes lletres grogues pintades a la roca i també és el lloc a on comença el camí marcat amb punts blaus que haurem de seguir.


El camí de punts blaus surt a la dreta i, després de planejar una mica, comença a pujar durant uns 10' o 12', ( en alguns moments també planeja) i passa pel costat d'un gran pi de tres branques


i arriba a un coll a partir del qual comença a baixar durant 6' o 7'.



Al final d'aquesta baixada hi ha una fita que no cal sobrepassar, ja que pujaríem fins al peu de les agulles del Lloro, El Bisbe i la Monge, sinó que en aquest punt hem de baixar uns 3' o 5' per una canal sense camí gaire definit ( la Marta ho senyala) fins a peu de via.

Al arribar al peu de via, veiem una cabra que imprudentment es passeja per la paret sense corda ni casc !!!



Com que anàvem tres, i la cabra friki no volia fer cordada amb cap de nosaltres, he proposat al Jordi i a la Marta que, per agilitar l'ascensió em deixessin tirar de primer, i com que no han rondinat gaire, he pogut gaudir de primer tota la via.
La primera tirada sempre t'agafa fred, i tot i no ser difícil, la roca està una mica bruta i com que te els espits molt separats, cal anar molt en compte ( no es pot caure).
La segona tirada te una roca molt bona que dona molta confiança.


A la tercera tirada cal fer "el mono" per arribar al primer espit. Els següents passos es fan bé en A0, i te una sortida fina i maca fins el darrer espit abans del flanqueig que et permet entrar a la reunió.
Els primers metres de la quarta tirada son verticals i els passos es fan macos sobre una bona roca, després la via continua més senzilla fins arribar a la reunió.
La darrera tirada es fa en artificial. Jo he anat deixant, un cop passats, alguns seguros sense passar-hi la corda, ja que al final de la tirada, el rosec de la corda hauria sigut força molest.


Els tres a dalt del cim, havent fet una via recomanable i en un entorn immillorable. Gracies als equipadors ( germans Masó)



Per baixar es pot fer un rapel de 40 metres o bé dos ( si vols fer-ho amb una sola corda) un de 15m i un de 25m des d'una sabina.

7 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Així està bé la via? Si et va agraar ja és una garantia....

Eduard ha dit...

Quasi coincidim, que dissabte estavem fent el Lloro!!
Bona activitat... Perdre's forma part d'aquesta escalada :)

Joan B ha dit...

Joan la via és recomenable, segur que t'agradarà.
Eduard us varem sentir parlar.
Espero que amb les axplicacions, la foto de la Marta fent de Colon i amb la fita restaurada, ara la gent no es perdi per arribar a peu de via

Jaumegrimp ha dit...

A nosaltres també ens va agradar força aquesta via, i sí que costa trobar el peu de via sí, sortosament anàvem amb un company que l'havia fet fèia poc i vam anar fletxats que si no! i és que els Masó són uns mestres en això de trobar raconets amagats!

Mingo ha dit...

Veig que el primer llarg encara és força traidor, aquelles crostetes són molt emprenyadores. El lloc és fantàstic i a més no us devia tocar massa el sol, pq dissabte va fotre calor.
Salut i enhorabona

Llorenç ha dit...

Felicitats!!! veig que sols quedem nosaltres per fer-la!!! ja ho he intentat un parell de cops i sempre ha passat alguna cosa inesperada! mecaxis!! bé, ens trobarem el primer llarg més arregladet!!! je eje j!!!

felicitats!

Sergi Martínez ha dit...

Molt bon post!!!
Sort que has posats fotos de l'aprox. si no, no ho trobem ni de conya!!!!
Quan hem començat el L5 faltava la 1a xapa i tampoc hi havia el cargol....tomaket!!!! Sort de la improvitzacio!!!! Via molt xula!!! Una mica expo si, eh?