La via esta perfectament equipada i et dona la possibilitat de fer, o no, un tram molt extra plomat de K4 i un pèndul divertit.
Llàstima que sigui tan curta...
A sota el Santuari de Corbera hi podem escalar a l'ombra fins ben entrat el matí, i aquesta és la proposta que li faig al Pere Joan quan quedem per escalar junts després de molt de temps de no haver-ho fet.
La Montserrat aquesta vegada no ens acompanyarà, i no per falta de ganes, sino perquè te una lesió al genoll que l'obliga a fer repos una temporada. Ella passejarà pel prat de sota el Santuari de Corbera i observara unes precioses salamandres que hi ha en un abeurador proper, metre nosaltres escalarem.
Les vies escollides son en primer lloc la via de les Àvies, per la variant de les Iaies, que és el darrer pany de paret que hem equipat amb en Pany i que et permet fer aquesta via tota en lliure amb una dificultat que no supera el V+.
Com totes le línies que hi hem obert en aquest pany de paret, esta equipada amb parabolts, pitons i bagues i només cal portar cintes exprés.
La via la podem fer amb 4 tirades curtes, tot i que nosaltres l'hem fet en dues.
Un cop al cim de la paret hem tornat a baixar al peu de la paret per fer la via Diedre i així continuar escalant a l'ombra, i acompanyats per un aire fresc que ens ha permès escalar amb una temperatura perfecte.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
La paret a l'ombra ens espera !!
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Avui amb la Neus he anat al Pirineu a fer una passejada per cercar la fresca i fugir d'aquesta calor que ja ha arribat molt forta.
El Balandrau és un cim fàcil de fer des de la pista que surt de Tregurà, En 2h estarem dalt del cim després d'haver pujat per una pista fins el coll dels tres Pics, des d'on podem veure al fons de la vall del riu Freser el refugi de Coma de Vaca i tot el circ que envolta el Bastiments.
Per la baixada hem tirat pel dret tot resseguint uns lloms fins a trobar la pista. Per aquesta camí improvisat, tot i que hi hem trobat fites a la carena, es baixa molt de dret i es fa menys còmode que per la ruta per on hem pujat, però volíem fer una ruta circular sense repetir la pujada.
Cim del Balandrau, amb un fort i fresc vent que ens ha acompanyat tot el matí.
ressenya del blog Els 5 peus del gat
Avui cercàvem escalar a l'ombra i ens hem trobat amb un cel tapat i un aire fresc que a mi m'ha fet posar la pell de gallina quan no ens tocava el sol.
Hem decidit repetir aquesta via que jo ja havia escalat el juny del 2018 i de la que en guardava un bon record.
Aproximació curta i via ben assegurada. Només, i com a critica constructiva, jo hauria fet pujar la línia d'entrada a la R.2 per la dreta i la placa de sortida de la R.2 també per la dreta, a on unes preses molt bones et permeten fer els primers 8m en lliure en comptes d'haver de fer algun A0.
Dit això la via està molt bé i l'entorn s'ho val.
Per baixar haurem de desgrimpar des del cim uns 20m fins a trobar el primer rapel de 25m, per després fer-ne un segons de 25m més fins al peu de la paret a on comença la via en memoria d'en Baldiri Farreras i Martí, un company dels escaladors de Badalona.
Per baixar anirem a cercar un corriol que ens portarà al prat/coll al peu de de l'Aguda petita, i que baixa pel costat Oest de l'Aguda Gran.
De material només ens caldran 15 cintes i l'estrep.
Avui la temperatura ja ha pujat i el sol picarà de valent, així que li he proposat al Xavi d'anar a fer aquesta via que et permet escalar totes tres tirades a l'ombra.
La roca és delicada i tot i que quan la vàrem obrir amb en pany hi vam fer una bona sanejada, cal anar en compte i revisar les preses abans de tibar.
Una bona opció per dies calorosos. La via està equipada i només ens caldran 14 cintes. Si volem fer les dues vies que hi vàrem obrir, podem rapelar de la R.2, que els és comuna i començar l'altra via. La tercera tirada és comuna a les dues vies i per baixar només hem de crestejar i baixar pel corriol que en 15' ens deixarà a l'aparcament del cotxe.
salut i a escalar.
