27 d’abr. 2015

" El pal de la W "


Aquesta via neix després de diverses reculades.( una mena de coitus interruptus )
El dia que vàrem anar a escalar la via "sordenes mon guef" em vaig fixar en la placa de la part superior pensant que hi podríem obrir una via, però al arribar a la R.3 ja vaig veure que hi havia una línia de parabolts. Pocs dies després hi anàvem a escalar-la i va resultar que era una via encara no acabada, " lo Nik Gall -Lastir". Ja llavors ens varem fixar amb el pany de paret que encara quedava lliure a la dreta de la placa, ja que pel centre n'hi pujava una de vella quasi sense equipar. Pocs dies després hi tornàvem però de nou un gall, el Joan, altrament dit "lo gall pinto", ens informava que ja estaven obrint una línia en aquell pany de paret i que en va resultar la via " Los misteris del Pepegall"....Com que el galliner és seu, nosaltres ens tornàvem a quedar sense assolir el climax. Tot i això, i amb el seu vist i plau, obríem una línia a la part baixa de la paret amb la intenció de continuar a la part alta si encara hi havia prou espai com per fer-ho.
Així, després de 3 visites a la paret ha quedat oberta aquesta via que puja a la dreta de les altres tres, com si fos el darrer pal d'una W, d'aquí el nom de la via. Aquesta via l'hem donada per acabada quan s'apropa a la via " Los misteris del Pepegall" de manera que es pot continuar per aquella via.
La via puja propera al diedre que tanca la placa i per aquest motiu hem hagut de sanejar-la i fer baixar blocs inestables. A hores d'ara encara hi ha força terra que el pas de les cordades que la vulguin repetir anirà netejant.



Dades generals.



- Via: “ El pal de la W ”150 m V+   (V obligat)

- Oberta:  per Antoni Alarcón i Joan Baraldés l’abril del 2015

- Zona: Alòs de Balaguer. Pic de Castellàs

- Orientació:  Sud. Sud-Est

- Equipament:  parabolts, pitons bagues i ponts de roca.

- Material necessari: 10 cintes exprés. Un joc de friends i els tascons ens seran útils per millorar les assegurances en els trams a on aquestes allunyen. 


- Aproximació: Creuarem el poble d’Alòs de Balaguer i resseguirem la pista que va paral·lela al marge dret del riu Segre fins que arriba a una esplanada a on s’acaba. Les parets les tenim a sobre mateix i un corriol marcat amb fites ens portarà a peu de via en 5 minuts.


1a. Tirada. 35m (V). Una placa vertical amb passos difícils al seu inici i diversos ressalts per arribar a la Reunió . R.1 es fa en un arbre. Equipada per rapelar. Trobarem 4 parabolts i 2 ponts de roca

2a. Tirada. 30 m (IV+), Sortim de la R.1 ajudats per una corda fixe ja que hi ha molta grava. Escalarem un mur de 10m amb roca a controlar. Trobarem 1 parabolt i un pont de roca

R.2 en 2 parabolts.



3a. Tirada. 30 m (II) Aquesta tirada és de transició i es fa caminant.

R.3 en 1 parabolt.



4a. Tirada. 3o m (V-)  Aquesta tirada puja en clara diagonal  per la magnifica placa de la part superior de la paret i ens portarà a la R.4 que farem a sobre d’una sabina.

Trobarem dos pitons i diverses bagues.

R.4 en dos parabolts.



5a. Tirada. 20 m (V+)  Aquesta tirada puja vertical  per la magnifica placa de la paret fins que s’apropa a la via “ Los misteris del Pepegall” a on hi trobareu la R.5. Trobarem 2 parabolts 1 pitó, un tascó de via i diverses bagues.

R.5 en dos parabolts.



Descens: Les reunions estan equipades per rapelar.

Des de la R.3 es pot baixar caminant seguint el corriol que va a l’Oest i aprofita el descens de les vies canto por soleares i dia de la prostitució.

 Iniciant el tram més difícil de la 1a. tirada.

 El Toni sanejant el mur de la segona tirada.

 Escalant i equipant la 4a. tirada.

 La cordada del Jordi Martínez i el Kiki rapelant la via de lo Nik Gall- lastir.

 El Pere Joan escalant la via dels misteris de lo Pepegall.

R.4 (foto Pere Joan)
 Escalant la 5a. tirada ( foto Pere Joan)

 R.5 ( Foto Pere Joan)

 A peu de via un cop acabada la feina.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Dissabte la vàrem repetir, s'ha d'agrair la feina feta, però, des de el meu punt de vista, totalment innecessària, no aporta gairebé res i com be dius es un coitus interruptus. No vull menysprear la intenció però el resultat es el que es.

Antoni Aymamí.

Joan Baraldés Santamaria ha dit...

Toni, això d'obrir una via és com un meló, fins que no l'has obert no saps si és bo o no, i llavors ja no hi pots fer res més. segur que a les vies que tu has obert t'hi has trobat i saps de que et parlo. Tot i això te trams bonics i macos d'escalar.
Aquesta via pot ser un accés més fàcil a la via Los misteris del Pepegall.