Aquest dissabte amb el Jordi hem anat a la cara Nord del Pedraforca amb la intenció de fer aquestes dues vies, però finalment ens hem hagut de conformar únicament amb la primera. Quan he fet la segona tirada, la del diedre negre he bufat mooooolt, me cansat tant que ja he tingut clar que no faríem les dues vies. El Jordi, al fer la tercera tirada, tot i que l'ha passat molt bé, també m'ha dit que no acabava de tenir bones sensacions amb aquesta roca i hem decidit arribar a la feixa i donar-nos per satisfets amb aquesta primera via.
Aquesta és la R0.Per arribar-hi cal pujar per uns plaques fisurades, i ja te la seva conya, ja que la roca està trencada i val més fer-ho encordat. A la R hi trobarem un bolt amb una gran plaqueta.
La primera tirada surt uns 7 o 8 metres a la dreta i de seguida deixa el diedre per on pujava i guanya verticalitat per anar a buscar un pitó. Aquí ja trobem una pas de 5e que et dona una idea de la veritable dificultat que tindran els 5es. en aquesta via.La segona tirada és un diedre "negre" vertical, i que en algun pas extraploma. Jo hi he patit força.
Crec que hi he trobat un pitó i dos ponts de roca. La tirada és pot assegurar molt bé amb friends
( que bé que va portar Camelots i Aliens ) Un cop feta és d'aquelles que t'agrada haver fet, però collons com m'hi he cansat !!
M'he equivocat de recorregut ja que he pujat massa pel diedre, hi he arribat fins a la R2 de la via original, 2 pitons llaçats amb cordinos.
Un cop m'he adonat del meu error, l'hi he dit al Jordi que al pujar es desvies a la dreta uns metres per sota meu i anés a cercar el bolt de la R2 ( 1'2m més amunt del bolt, hi ha 1 pitó amagat, que serveix per fer la reunió de dos punts.)
Jo a la R2 antiga o original, vist des de la R2 actual
El Jordi a la R2 actual, vist de de la meva R2
Per retrobar-me amb el Jordi m'he despenjat uns metres i he recuperat la línia actual de la segona tirada.La tercera tirada comença amb un pas molt finet per arribar al primer pitó i més amunt i trobarem l'únic bolt de progressió que te la via.
L'entrada a la R3 és molt vertical, però el Jordi ha trobat el pas buscant-lo per la dreta.
Jo entrant a la R3La quarta tirada és fa tota a pel, almenys nosaltres no hi hem trobat cap seguro. Com que flanqueija molt cap a l'esquerra, el rosec de les cordes amb la roca i el seguros que vas posant, ens han fet optar per fer una reunió intermitja en un gran pi que es troba en una repisa abans dels darrers 10 m. finals.
Un cop a dalt de la feixa, no sabíem per a on hi havia els rapels i hem cercat alguna instal.lació amb almenys dues peces. Com que no n'hi hem vist cap, hem decidit fer el rapel per un bolt amb maillon que hi ha a on aterres del rapel que es fa quan vens de la Pany per la feixa.
50 metres més aball, hi uns 15 m a la dreta mirant la paret, hi ha un arbre amb cordinos i aquí hi hem muntat el segon rapel. Quan jo ja baixava han arribat el Joan, el Josep i l'Imma que rapelaven la via del Gran Diedre que acabaven de fer. Ells ens han advertit que baixant directament com ho feia, les cordes no m'arrivarien i que havia de remuntar i anar a buscar un altre arbre, a l'esquerra i molt en diagonal mirant la paret, per on es muntava el tercer rapel que ens deixaria al peu de paret, a un punt a on hi ha una gran placa que recorda a dos escaladors morts fa uns anys.
Un cop a peu de paret, en el punt a on ells havien començat a escalar per arribar a la feixa amb 3 tirades i després fer el gran diedre, un caminet horitzontal que va resseguint la paret, et porta fins l'inici de la via Pany. ( vindria a ser una feixa inferior)Baixant amb ells fins el refugi, en Joan explicava anècdotes i les vies que juntament amb el Guillem Arias havia obert a Montserrat (Gorros) i el Josep Moragas ens comentava el reequipament ( amb el permís dels que la van obrir ) de la via Carreras-Nicolau, que puja per la xemeneia de l'altre costat de la de la CADE, a la Miranda de la Portella gran ( Agulles) i que es troben a la R2.
Cansats però contents, arribem al cotxe i al remirar-nos de nou la paret, amb el Jordi comentem que, per escalar a la cara Nord del Pedraforca, cal saber molt bé per on van les vies i els rapels, anar bé de coco i portar força material per assegurar, recordar que la roca és trencadissa i a vegades poc adherent, i finalment pensar que un canvi de temps et pot embolicar força l'escalada.
Tenint tot això present, la Nord del Pedra és un lloc màgic a on escalar !!
Ep Joan collons si et vas trobar un del meu poble, en Moragas. Jo aquesta via fa molts anys que la vaig fer, nosaltres vam sortir pel gran diedre i despres vam agafar, ara no recordo si la Pany o l'Anglada. Aquesta combinació que volieu fer me l'apunto.
ResponEliminaSalut
Hola Mingo,
ResponEliminaEls de Vilassar esteu per tot arreu.
Per cert, em van dir que la darrera tirada del gran Diedre està desequipada.
Salut i a tibar
És bo, el segon llarg, eh! Sempre m'ha agradat molt, i no el veig com per cansar-se massa... En tot cas, el Gran Diedre és molt més fàcil!
ResponEliminaVeig que no soc l´'unic en baixar-se desde la feixa!
ResponEliminavam fer el mateix, fins l'entrada del gran diedre...en el nostre cas va ser la meteo...cam acabar els rapels fins a terra plovent! cal tornar-hi! Jo vaig tenir un "vuelo" al diedre aquest negre,sort del alien taronga que va funcinar com cal!