3 de jul. 2009
Montserrat. Camping, via Esperó del Místic
Trobareu aquesta ressenya a onaclimb.
Aquest dijous a la tarda feia molta calor. Amb el Jordi hem anat a Montserrat buscant una zona d'ombra, i al final quasibé hem passat fred ( sembla impossible però es ben cert)
Ja fa anys que havia fet aquesta via oberta pel Xavi Martin, un company de promoció d'INEF, que em va deixar bones sensacions, i ara que ha estat reequipada amb bolts, havia arribat el moment de repetir-la.
Aquesta via te trams de roca excel.lent, d'aquella que et fa gaudir de valent de l'escalada. Te les assegurances justes que et fan escalar molt entre bolt i bolt, però jo diria que està ben assegurada i en alguna tirada pots posar friends petits i mitjans quan la llunyania d'algun bolt es massa llarga.
Aproximació.
Cal agafar el camí que surt del Monestir direcció al càmping. Passat aquest i uns 150 m. després de la reixa que barra el pas als cotxes, trobareu una paperera, i uns 10 0 20 metres mes endavant surt un corriol, al costat d'una pedra caiguda a la vora del camí amb una senyal groga, que en 5' ens portarà a peu de via.
R0. Hi ha un parabolt molt rovellat.
La primera tirada surt en clara diagonal cap a l'esquerra. fins a trobar el primer bolt 10 m més amunt. Els primers metres son fàcils, amb matolls i roca no gaire bona. A partir del primer bolt comença la dificultat i el festival de bona roca.
La roca de la segona tirada és brutal, per enmarcar-la. !!! la dificultat és alta, però jo diria que fent A0, no passa del 5+ obligat.
La tercera tirada te bona roca i la dificultat baixa força.
La quarta tirada és molt fineta i les preses de la roca esdevenen petites i arrodonides. 5+ maco.
La 5a. tirada únicament te un pas difícil.
Les reunions estan equipades per rapelar
Vaig oblidar-me la camara de fotos, però quan torni a la zona hi faré fotos de la via per penjar-les al bloc, i poder identificar més fàcilment la paret per on puja la via.
Via molt maca i recomanable.
Tot i ser dijous, varem trobar-nos al Jaumegrimp a l'aparcament del monestir i una cordada de Barcelona ( Ramon i Juan Carlos em sembla recordar que es deien) van fer la via al darrera nostre.
ei Joan, felicitats per la via!! Quina llet que teniu aquests que podeu anar per les tardes!! Una pregunta: Al matí i deu tocar el sol oi? Pinta xula aquesta, però millor potser quan passi l'estiu.
ResponEliminaSalut!!
Mira que feia calor ahir, bé a Montserrat corria força ventet, aquesta i el del monolit me les apunto. La segona tirada per on vau pujar? es que posa que hi ha una variant.
ResponEliminaSalut
Quina bona pinta Joan!! I si dius que la roca a estones és exel·lent s'hi haurà d'anar. Bona descoberta!!
ResponEliminaHola Joan, per poc no coincidim ben aprop, ja que no dúiem la via pensada i dubtàvem entre La Monolit groc i la que darrerament vam fer, El camí de l'Alsina. S'estava prou be comparat amb la calor que fèia a la plana! Alguna altra tarda anirem a probar aquestes víes del càmping.
ResponEliminallembresku, aquesta és una via per fer a la tarda, ja que no hi toca gens el sol. O bé pel matí, quan acabi l'estiu.
ResponEliminaMingo, nosaltres varem pujar per l'esquerra. Els primers metres son els més dificils.
Eduard, si hi vas t'agradarà.
Jaume, jo de les dues, et recomano aquesta via, ja veuràs que t'agradarà
Salut i a tibar
eiii!
ResponEliminai així pots posar alguna cosa?
es que la tinc ala llista i això de què allunyin..jiji,, no em fa gaire gracia.. que estic mala acostumada darrerament ;)
gracies ;)
Doncs alguna tarda d'aquestes hi anirem. Veig que és millor del què em pensava i si té la roca la meitat de bona que la del segon llarg del Monòlit groc, ha de valer la pena!
ResponEliminaLux, podràs anar posant friends petits i mijans que t'ajudaran a escurçar les distancies entre els bolts. Tot i que en algun tram allunyen, la via no és exposada, ja que els primers metres sempre estan ben assegurats.
ResponEliminaJoan, a tu segur que t'agradarà força.