Montserrat sud. La Pastareta

La foto és de l'Eduard Escalatroncs i en el seu bloc i trobareu una excel.lent ressenya.

Aquest diumenge amb el Toni varem anar a la Pastareta a fer la via Barcelonets que jo encara no havia fet.
Abans però ens varem parar a fer una via d'esportiva que hi ha en el pedestal de la Pastereta, que semblava més fàcil del que després va ser, i que ens va obligar a treure els estreps per fer els primers metres.

A continuació varem fer les dues vies que pugen més a la dreta de la via blava, una amb espits grocs i l'altre amb espits verds que és la via "Vèrtic " o també coneguda com " l'Aresta Est de la Pastereta" totes dues no gaire difícils, disfrutones i amb una roca molt bona.



A continuació varem anar a fer la Barcelonets.
La primera tirada te una primers metres molt macos i un flanqueig en el que cal anar en compte.
La segona tirada comença també amb flanqueig llarg i poc protegit i et porta a un pas difícil però que es pot fer en A0.
La tercera tirada no la varem fer perquè el meu braç, encara lesionat, ja començava a protestar i en els passos d'artificial hagués rondinat encara més.


El Toni en l'aproximació a la Pastareta seguint les "repintades" marques blaves.

La primera i segona tirada empalmades de la Aresta Est.

El Toni a la tercera tirada de l'Aresta Est

Llarg flanqueig de la primera tirada de la Barcelonets

Calçotada a Rocafort

Aquest dissabte tocava calçotada i, com cada any, varem anar a Rocafort a casa de l'Alba i l'Àngel, a on hi varem passar una molt bona vetllada.
La caminada d'enguany va estar marcada per la neu i per la gran quantitat d'arbres caiguts que varem haver de vorejar o saltar.
La ruta la trobareu al Wikiloc


A les 10, la colla de caminadors sortíem de Sant Fruitós

La neu encara era present en els camps del poble

Alguns arbres ens van entorpir el pas.

Altres arbres ens van fer fer una Ginkama

I alguns ens van fer sortir del camí per poder passar

Arribats a la riera, alguns feien equilibris, altres ens varem mullar els peus i la mes valenta es va descalçar.

Les darreres pujades abans de Rocafort amb molta neu al camí


Rocafort.

Les primeres d'arribar ja reclamen el vermut !!

Els dels peus xops, mirant d'aixujar-se

Els que fan els calçots, posant ordre i organitzant el "cotarro"

l'Àngel i l'Alba, el nostres amfitrions !!

La canalla van menjar com un més

Tot dinant.

Imatges de la nevada del 8 de març

Aquest dilluns per la tarda, amb la Neus i la Carla, varem sortir a caminar pels voltants de Sant Fruitós i així poder fer unes quantes fotos de la nevada.

"El bosquet"

"Les Brucardes"
"La sèquia"



" El jardí"
El dimecres 10 tornem a la sèquia amb la bicicleta i encara i queda una mica de neu.

Passejant pels voltants del Montcau

Aquest diumenge havíem quedat amb la família per anar a Talamanca a celebrar l'aniversari de la iaia Enriqueta , ella és filla del castell de Talamanca i sempre li fa molta il·lusió tornar al poble i saludar als vells coneguts ( ja no n'hi queden gaires).

La ruta te 434m de desnivell acumulat i 5,2 km de recorregut i el track el podreu trobar al Wikiloc



Inici de la passejada amb el Montcau al darrera i amb el fred que ja era viu


A sota de l'agulla, un curiós túnel i uns forats a la roca molt macos.


La Neus pujant pels passos equipats


La Judit i el Joan


Les 4 dones dalt del cim de l'agulla amb el Montcau al fons.

Fent camí amb l'agulla que havíem escalat al fons.

Montserrat. Miranda del Pas del Príncep

Aquest dissabte, amb el Toni Aymami i el Josep Sanz, hem anat a fer una via que feia molt de temps que tenia ganes de tatxar de la llista de pendents, "La Primavera Marciana".
La foto és de l'Eduard " Escalatroncs" aquí hi trobareu una excel.lent ressenya.
Tenia ganes de fer el sostre de la tercera tirada però reconec que, amb el mal al braç que fa dies que arrossego, no era la via més adient d'anar a fer. Tot i això la via ens va deixar un bon regust de boca i es d'aquelles que recomanes als companys d'anar a fer.

Material : 16 cintes

La primera tirada te uns 2 metres molt difícils per arribar al 2n. bolt i que nosaltres varem fer en A1. Passada aquesta zona hi ha uns quants metres força verticals, a on la roca et fa dubtar de la seva solidesa, però que tenen bona presa. La tirada està ben assegurada i es disfrutona.
Reunió compartida amb la via blava.

La segona tirada és un flanqueig a la dreta, en la que xaparem 3 espits abans d'arribar a la repisa (dormitori de les cabres) a on travarem la reunió.
R amb 2 espits i un bolt

La tercera tirada és la del sostre. Els espits estan a una distancia assequible per fer en A1 sense haver de patir per arribar-hi, però cal pujar bé per no quedar rebentat de braços. El segon espit està una mica precari. La sortida de l'A1 i els metres en lliure fins a la R3 son fàcils.
R amb 2 espits i un bolt.

La quarta tirada puja de dret a buscar un zona desplomada que està assegurada amb un espit, allí hi ha un pas difícil però que es fa bé. A partir d'aquí la paret s'aplana i les assegurances estan molt separades. Tirada maca, llàstima que no sigui més vertical.
R amb 2 espits i un bolt.

La cinquena tirada comença amb 3 passos d'A2 per després sortir en lliure amb passos força verticals. Tirada maca.

Descens: cal grimpar fins el cim de l'agulla i baixar pel costat oposat per una canal fàcil i a continuació flanquejar a l'esquerra fins a trobar el camí a l'alçada del Pas del Príncep.

El Josep, en els passos finets de 5e un cop superats els primers metres de 6b/A1


El Josep fent la segona tirada, que flanqueja cap a la dreta. 3 espits

Un servidor penjat com una llangonissa del Bages !!

El Toni enfilant-se pel pas de 5e de la 4a tirada.

El Toni a punt d'arribar a la R4. que li queda a la dreta, a sota el sostre.

El Josep a la R4, esperant sortir amb una aeris passos d'artificial.