Ahir dissabte amb el Toni , el Xavier i el Javi varem anar a fer la Cajoleta i el Montgrós enllaçant les dues vies equipades recentment pel Joan Vidal, el Luis Alfonso i el Josep Solé .
Les vies son: "Esquivabolas" a la Cajoleta i " Tot el que vola a la cassaola" al Montgrós. Les ressenyes estan al bloc del Luis.
Crec que cal agrair als autors d'aquestes vies la feina feta, perquè això ens permet poder escalar més i millor.
Aquesta combinació de vies, que ens permet pujar fins el Montgrós, és una interessant manera de conèixer aquella zona.
Pel que fa a les vies, a hores d'ara encara tenen moltes llastres i preses insegures que fan que pateixis més per la roca que per la dificultat de la via.
Les vies tenen alguna tirada molt fàcil, i les que estan en el Vº i algun pas puntual de potser de V+, encara els hi cal una bona neteja.
Després d'unes quantes repeticions i un bon sanagement de la roca, segur que les podrem valorar molt millor.
Les vies estan completament equipades i només cal portar 8 cintes exprés.
Farem dos rapels curts i caminarem 10 minuts per enllaçar tota aquesta escalada integral.
Obesrvacions.
Hi ha una via nova al costat Oest de la Cajoleta. aquesta línia intueixo que vol ser una manera més directa i vertical de fer la via, estalviant així la primera tirada que hem fet i que no te gaire interès. caldra veure com està allí la roca.
La darrera tirada que ens porta al cim del Montgrós, cal anar a buscar molt a l'esquerra el parabolt que assegura els 5 darrers metres . Personalment l'hauria fet pujar més aprop de l'Aresta, sense xafar la via clàssica que deu pujar per allí, i cercant una mica més de verticalitat en els últims metres.
Els dos Xaviers preparant el rapel de la Cajoleta i el Toni mirant el següent objectiu.
Arribant al pas més difícil de la primera tirada del Plec de la Martina, abans d'entrar a la R.1
Arribant a la R.2 del Plec de la Martina, amb el recorregut fet a sota des del cim de la Cajoleta.
Els 4 dalt del cim
Les vies son: "Esquivabolas" a la Cajoleta i " Tot el que vola a la cassaola" al Montgrós. Les ressenyes estan al bloc del Luis.
Crec que cal agrair als autors d'aquestes vies la feina feta, perquè això ens permet poder escalar més i millor.
Aquesta combinació de vies, que ens permet pujar fins el Montgrós, és una interessant manera de conèixer aquella zona.
Pel que fa a les vies, a hores d'ara encara tenen moltes llastres i preses insegures que fan que pateixis més per la roca que per la dificultat de la via.
Les vies tenen alguna tirada molt fàcil, i les que estan en el Vº i algun pas puntual de potser de V+, encara els hi cal una bona neteja.
Després d'unes quantes repeticions i un bon sanagement de la roca, segur que les podrem valorar molt millor.
Les vies estan completament equipades i només cal portar 8 cintes exprés.
Farem dos rapels curts i caminarem 10 minuts per enllaçar tota aquesta escalada integral.
Obesrvacions.
Hi ha una via nova al costat Oest de la Cajoleta. aquesta línia intueixo que vol ser una manera més directa i vertical de fer la via, estalviant així la primera tirada que hem fet i que no te gaire interès. caldra veure com està allí la roca.
La darrera tirada que ens porta al cim del Montgrós, cal anar a buscar molt a l'esquerra el parabolt que assegura els 5 darrers metres . Personalment l'hauria fet pujar més aprop de l'Aresta, sense xafar la via clàssica que deu pujar per allí, i cercant una mica més de verticalitat en els últims metres.
Els dos Xaviers preparant el rapel de la Cajoleta i el Toni mirant el següent objectiu.
Arribant al pas més difícil de la primera tirada del Plec de la Martina, abans d'entrar a la R.1
Arribant a la R.2 del Plec de la Martina, amb el recorregut fet a sota des del cim de la Cajoleta.
Els 4 dalt del cim
Ei bona aquesta a veure quan la puc fer.
ResponEliminaVeig que finalment hi has anat, a mi no em va agradar massa
ResponEliminaÉs el que en diriem una excursió vertical, però amb l'inconvenient de que, en els trams més verticals a on cal escalar, la roca encar no és de fiar
ResponEliminaDoncs trobo que és una bona excursió/escalada, que ha de venir de gust encara que la roca no sigui una meravella! Gràcies per la ressenya!
ResponElimina