Avui diumenge he pujat a Malanyeu amb el Xavi. Ell continua amb la seva recuperació de l'espatlla i no vol tibar gaire, així que hem anat a fer la "via Aina" i , de passada, hem reequipat les vagues de les reunions que algú havia tret i el Xavi ha fet caure alguna llastra perillosa.
A continuació ens hem posat a la "via del Roc", una via de l'Amadeu Pagés que comença en el mateix punt que la Montse Curtó i que la ressegueix durant els primers 15m.
Aquesta via continua recte amunt per un pany de paret molt vertical i a on s'hi veuen poques assegurances. Això m'havia tirat endarrera en altres ocasions, ja que l'Amadeu equipa amb poques expansions i amb molt d'aire entre els pitons i ponts de roca que hi posa a les seves vies.
Avui però, ens hem decidit a provar-la i la sorpresa ha sigut molt agradable.
La via del Roc te dues tirades, la primera és preciosa, amb molt bona roca i amb les assegurances justes, un cop deixes els espits de la Montse Curtó ( 1 parabolt, alguns pitons i diversos ponts de roca). És d'aquelles tirades que espanten una mica al no veure-hi gaires assegurances però, a mesura que la vas fent, et trobes amb una roca agraïda amb les preses i amb possibilitats de posar més assegurances. Als 40m aproximadament hi trobes una escarpa amb anella que et permet fer-hi reunió, però cal continuar 10m més fins a una feixa. Allí hi ha un bon pont de roca i una R marcada a la paret que et fan veure que aquell és el punt a on cal fer la R1. Jo hi he deixat una segona vaga en el pont de roca i, si calgués rapelar d'allí, amb un maillon es podria fer perfectament.
La segona tirada comença entrant caminant a una zona boscosa que trenca la continuïtat de la via, cal anar a la dreta per posar-se per sobre d'una alzina i trobar de nou un pany de roca que ens portarà amb uns 30 m fins el cim.
Costa molt de veure per on continua la via però, quan has començat a escalar un parell de metres un cop superada l’alzina, hi ha un pont de roca i un pitó que t'indiquen que la via segueix per allí. De fet es pot veure un pitó rovellat a uns 15 m més amunt, però al no veure res més et fa dubtar que vagis bé. Pel que fa a la dificultat, en aquest pany de paret hi trobarem algun pas de V+ no obligat. Hi ha algun pont de roca, 2 pitons i podrem posar algun friend. Després de 15m de placa sortirem a una feixa que ens mena a la darrera placa no gaire difícil , sense cap assegurança, però amb una fissura a on ens podem assegurar a l'esquerra d'una gran llastra que més val no tocar.
Al cim no hi ha reunió, per tant caldrà muntar-la en el tronc d'una alzina, o bé aprofitar la de la Montse Curtó que està a 5m. a la nostra dreta.
El descens en rapel el farem per la via Montse Curtó, o per la via Carla ( 10 m a l'esquerra)si la primera està ocupada per alguna cordada.
Material: Cal portar friends petits i mitjans i tascons.
Via recomanable, amb una primera tirada molt maca.
El Xavi Soa a la 1a. tirada de la via Aina.
El Xavi, en els metres finals de la via Aina.
Acabant la via del Roc
Ep Joan, bona feina per Malanyeu, veig que hi feia força bon temps!
ResponEliminaVa fer un dia molt maco. Encara que la temperatura estigui sota zero, si toca el sol a la paret, es pot escalar en maniga curta. Ja tens dues vies més a fer quan hi tornis. Malanyeu és ideal per escalar-hi a l'hivern
ResponEliminaQuin solet bo que sembla que fa. Felicitats Joan
ResponEliminaAra és molt bona època per anar a Malanyeu, no coneixia la via Roc..., s'haurà d'anar a tastar algun dia!
ResponEliminaMolt bones, es una via molt agraïda per posar proteccions extra ja que sino pasa una mica d'aire entre els seguros existents, un parabolt , cordinos i alguns claus. Nosaltres varem fer reunió a l' alzina d'on comença el segon llarg. Via molt recomenable !!
ResponEliminawww.toporoc@blogspot.com