La Codolosa. Vies curtes a l'Oest de la paret i la Via del Diedret

El dia de Sant Esteve, abans del dinar familiar, ens hem escapat amb l'Aina a fer unes vies que vaig descobrir fa uns quants dies a l'extrem esquerra de la paret de la Codolosa. Son dues vies equipades amb espits i que poden complementar l'escalada d'alguna altra via de la zona.
La via de més a l'esquerra te dues tirades, però la segona és molt fàcil i no te gaire interès.





Aquest matí podiem sortir una estona i hem tornat a la zona per pujar pel diedre que hi ha al mig, per allì hi puja una tercera via ja que hi hem trobat un espit, però unes grans llastres la feien perillosa. La via puja per la línia més vertical i hem fet caure les llastres inestables, que han costat ben poc de caure.

Així que hi ha tres línies fàcils per gaudir una estona.


A continuació hem anat més a la dreta, a la cova de les Arnes, i allí hi hem fet "la via del diedret". Aquesta via te dues tirades, que es poden enllaçar en una de sola si portes una corda de 60m. La reunió cimera la trobes despres de caminar 10 metres.
La via està equipada amb burils. A la segona tirada només n'hi ha un i per tant cal portar friends petits/mitjans. El rapel és de 55m però és millor fer-lo en 2 trams ja que les cordes no corren bé ( jo he hagut de pujar a peu per la drecera del fra Garí a recuperar les cordes)
Quan tingui un moment instalaré una reunió en el punt a on acaba la roca de la paret, llavors no caldrà caminar per anar a la reunió i les cordes correran més bé.
Via recomanable.

L'Aina fent el rapel volat que ens deixa a dins del recinte de
la cova

La Codolosa. La Rampa i El Balcó de la Codolosa

Abans de començar les festes de Nadal, amb l'Eduard varem fer una escapada matinal a la Codolosa a fer "la Rampa", una via que jo ja havia fet en la seva part inferior, i que tenia ganes d'acabar fins a dalt.
Aquesta via et permet fer 7 tirades, segons la ressenya dels escaladors que la van obrir. Però si vols anar per feina, com que les tirades son curtes, es poden enllaçar i fer-la en 4 tirades, 2 a la part inferior i dues a la part alta.

A la part alta, l'escalada comença amb una placa de V grau i molt bona roca. Continua per una rampa de III que es pot evitar per l'esquerra, i acaba en un mur desplomat a on hi trobarem els passos més difícils.
La via original crec que deu anar per la fissura de l'esquerra, una mica trencada, fins a sota el desplom, per després flaquejar a la dreta i fer la sortida per la fissura que puja pel mig de la placa. Actualment hi ha dues línies de parabolts que pugen més directament i amb passos més difícils. Nosaltres varem començar per la fissura per despres saltar a cercar els parabolts de la placa que pugen recte amunt.
A dalt hi ha un pas atlètic, difícil i molt maco, que està ben assegurat i que et fa gaudir molt dels metres finals de la via.
Part baixa de la rampa.
Darrers metres de la part alta de la Rampa. Un pas extraplomat molt maco i ben assegurat

" El Balcó de la Codolosa" una via nova.
El divendres amb l'Aina vam anar a estrenar el material d'escalada que ens han portat "el Reis" i ho varem aprofitat per obrir una nova via a la part alta, 10 m a la dreta de la Rampa.
Ara tenim, la part alta de la Codolosa, les dues tirades de dalt de la Rampa, amb dues variants, i la nova via, " El Balcó de la Codolosa".
Son diverses opcions que permeten allargar l'escalada de qualsevol de les vies de sota.



El Balco de la Codolosa. 50 m. de 5+ i A1e (o 6a+ ?)
1a tirada 35 m V, IV i III, 2 parabolts
2a tirada 15 m V, A1e, V+ i V, 3 parabolts
El peu de via o R0, està en un indret comode i segur i no te cap parabolt.
La R1 te un parabolt amb anella i es pot reforçar amb un friend mitjà.
La R2 (al cim) te dos parabolts, un amb anella, però no cal rapelar ja que el camí ( la dracera del Fra Garí) passa pel costat mateix.

Dinar de Nadal a la Mola. 2010

El dilluns varem pujar una colla del departament d'Esports : Elisa, Joan Carles, Dani, Maria i Joan ( amb l'Ignasi d'acompanyant), de Cultura : Charo i Esther, del Consell Esportiu : Anna i de la JAS el Pep Molins, com a guia espiritual de tots nosaltres, a fer el ja tradicional dinar de Nadal a la Mola.
A Wikiloc hi trobareu el track d'aquesta excursió en la que varem fer un desnivell de 350m de pujada i uns 5 km de distancia.
El dia va ser esplèndit i com cada any el bon rotllo va presidir la pujada, el dinar i la baixada.
Enguany vam pujar per una ruta diferent ja que no es permès l'accés a can Pobla, que era l'inici i final de les excursions dels anys anteriors.
Varem deixar els cotxes al final del carrer del Cavall Bernat i van pujar recte amunt per anar a passar per sota d'aquesta coneguda agulla de Sant Llorenç. En aquest punt el Pep ens explicava com, quan tenia 25 anys, ( quasi mig segle endarrera) va pujar i baixar sense cordes aquesta agulla, fruit de la seva incipient rivalitat amb un altre atleta de la JAS, en Josep Romaguera. Bogeries de joventut que podien haver acabat amb tots dos a l'hospital.
El menjar com sempre molt bo, tot i que trobo que el preu és realment alt. Ho deuen fer per poder pagar les vacances a la platja de les mules que l'han de pujar a l'esquena.... sinó que m'ho expliquin.

Al cim de la Mola, identificant els cims i llocs que s'hi veuen, gràcies a la taula d'orientació.

El dinar, amb sol i bones vistes.

Com sempre, aprofitant per fer noves amistats !!

Al baixar ens vam trobar amb un "caganer" escapat d'un dels pessebres que hi ha al camí !!

Pedalant fins el mar

Avui les bicioses i acompanyants hem resseguit el riu Llobregat des de Sant Andreu de la Barca fins a la seva desembocadura al mar. Ha sigut una pedalada de 54 Km i 190 m de desnivell acumulat.
Trobareu el track a Wikiloc
És una passejada que, tot i que no passa per paisatges de gran bellesa natural, et permet descobrir un entorn que sempre veus des del cotxe, i que amb la tranquil·litat de la bicicleta et mostra petits racons interessants i que quan estigui del tot arranjat com a via verda, serà molt bonic.
Nosaltres hem baixat per un costat del riu i hem pujat per l'altre. A l'alçada del Prat, unes obres en el tram final del riu ens han obligat a desviar-nos fins la cua/capçalera de l'aeroport del Prat, i fer una marrada d'uns 2 km per poder arribar al mar.
Observacions: Nosaltres hem passat per dins de la llera de la riera de Rubí, quan aquesta desemboca al Llobregat, ja que no hi baixava aigua. En cas que hi baixi aigua, caldrà resseguir el camí riera amunt ,fins a trobar el punt per on creuar-la.

Un cop a la reserva del Delta del Llobregat, hem tingut l'oportunitat de veure com un dels seus tècnics anellava 2 ocells, un rossinyol bord i un teixidor, que acabava de capturar amb una xarxa japonesa. Aquest espai natural segur que es mereix una nova visita i recórrer els seus senders i observar les llacunes, els aiguamolls i la variada fauna que hi ha.

Travessant el riu Llobregat

A l'alçada de Sant Boi.

El corb marí és una de les aus marines que aprofiten l'habitat que els hi ofereix el riu.

El Barça va deixar clar a l'Español qui son els millors !!
Amb 5 gols ens varem pixar als periquitos !!!

Amb el mar el darrera, objectiu de la jornada estava aconseguit.

Montroig. Via Brothers Ruiz i Via del Curset

Les ressenyes i més informació ho trobareu al bloc de l'Eduard
Aquest dissabte, amb el Jaume i el Josep, hem pujat al Montroig.
Tot i que al principi hi havia molta boira i feia força fred (vam estar apunt de marxar) finalment es va esvair la boira i va sortir el sol.
La primera via que vam fer, la Brothers Ruiz, tant el Josep com jo ja l'havíem escalat, així que varem ser "generosos" amb el Jaume i va poder fer tota la via ded primer.
Se la va treballar molt bé, tenint en compte que les vies del Montroig tenen, el que els habituals del lloc en diuen un grau ajustat i que jo , amb la meva escassa experiència i molt particular valoració, opino que cal incrementar en mig grau el que diuen les ressenyes.
Per mi la primera tirada te passos de V, la segona de V+/A0, i a la darrera de 6a/A0. Però això no deixa de ser la meva opinió i per tant molt discutible. Els que ja l'heu fet podeu triar i opinar entre el que diu la ressenya original o el que a mi em sembla que te.
Video de les dues vies fet pel Josep
El Jaume iniciant la primera tirada

El Jaume després del flanqueig de sortida de la R1.

Inici de la 3a. tirada.
El Jaume fent la 3a. reunió. Aquesta en realitat es conjunta amb la de la via del Lluís.

Tots contents a la R3. i amb una cordada de Lleida que feien la via del Lluís.

És una via ràpida i ben equipada, tot i que alguns espits ja estan força rovellats i, no estaria de més, reforçar els 2 que hi ha a les reunions.

La segona via que vam fer, "la via del curset" va ser una agradable sorpresa. Un cop a peu de via, el Jaume va ser "generós" amb nosaltres, ens va deixar fer-la de primers i varem decidir que el Josep faria la 1a. tirada i jo la segona.




La primera tirada es pot fer per dues línies diferents. A l'esquerra en surt la original amb espits i ponts de roca, i a la dreta, una nova línia amb parabolts.
El Josep es va posar a la de la dreta i va resultar que era més difícil que l'original. Te algun pas de V+ i cal fer passos tècnics i atlètics. Quan portava uns 25m i després de patir una mica en un pas, el Josep va flanquejar a l'esquerra i va anar a cercar els espits de la línia original per arribar a la reunió. ( no sabem si els parabolts continuaven amunt o bé ja era el punt a on s'uneixen les dues línies)
La segona tirada comença anant a cercar un espit i continua amb 7 o 8 ponts de roca que asseguren una espectacular i atlètica xemeneia-diedre molt maca. La via acaba amb un mur molt vertical i un pas de sortida força espectacular.
Via ben assegurada i molt recomanable.
Un cop a dalt observem com a uns 10m a la dreta de la via hi ha uns grans blocs molt inestables que, el dia que caiguin, se'n sentirà a parlar i que millor que no agafin a ningú a peu de via.

El Josep Iniciant la via per la linia de parabolts que va per més a la dreta.

Sortint dels passos verticals de la xemeneia

Malanyeu. " Via Aina" i " Via del Roc"

Avui diumenge he pujat a Malanyeu amb el Xavi. Ell continua amb la seva recuperació de l'espatlla i no vol tibar gaire, així que hem anat a fer la "via Aina" i , de passada, hem reequipat les vagues de les reunions que algú havia tret i el Xavi ha fet caure alguna llastra perillosa.

A continuació ens hem posat a la "via del Roc", una via de l'Amadeu Pagés que comença en el mateix punt que la Montse Curtó i que la ressegueix durant els primers 15m.
Aquesta via continua recte amunt per un pany de paret molt vertical i a on s'hi veuen poques assegurances. Això m'havia tirat endarrera en altres ocasions, ja que l'Amadeu equipa amb poques expansions i amb molt d'aire entre els pitons i ponts de roca que hi posa a les seves vies.
Avui però, ens hem decidit a provar-la i la sorpresa ha sigut molt agradable.
La via del Roc te dues tirades, la primera és preciosa, amb molt bona roca i amb les assegurances justes, un cop deixes els espits de la Montse Curtó ( 1 parabolt, alguns pitons i diversos ponts de roca). És d'aquelles tirades que espanten una mica al no veure-hi gaires assegurances però, a mesura que la vas fent, et trobes amb una roca agraïda amb les preses i amb possibilitats de posar més assegurances. Als 40m aproximadament hi trobes una escarpa amb anella que et permet fer-hi reunió, però cal continuar 10m més fins a una feixa. Allí hi ha un bon pont de roca i una R marcada a la paret que et fan veure que aquell és el punt a on cal fer la R1. Jo hi he deixat una segona vaga en el pont de roca i, si calgués rapelar d'allí, amb un maillon es podria fer perfectament.
La segona tirada comença entrant caminant a una zona boscosa que trenca la continuïtat de la via, cal anar a la dreta per posar-se per sobre d'una alzina i trobar de nou un pany de roca que ens portarà amb uns 30 m fins el cim.
Costa molt de veure per on continua la via però, quan has començat a escalar un parell de metres un cop superada l’alzina, hi ha un pont de roca i un pitó que t'indiquen que la via segueix per allí. De fet es pot veure un pitó rovellat a uns 15 m més amunt, però al no veure res més et fa dubtar que vagis bé. Pel que fa a la dificultat, en aquest pany de paret hi trobarem algun pas de V+ no obligat. Hi ha algun pont de roca, 2 pitons i podrem posar algun friend. Després de 15m de placa sortirem a una feixa que ens mena a la darrera placa no gaire difícil , sense cap assegurança, però amb una fissura a on ens podem assegurar a l'esquerra d'una gran llastra que més val no tocar.
Al cim no hi ha reunió, per tant caldrà muntar-la en el tronc d'una alzina, o bé aprofitar la de la Montse Curtó que està a 5m. a la nostra dreta.
El descens en rapel el farem per la via Montse Curtó, o per la via Carla ( 10 m a l'esquerra)si la primera està ocupada per alguna cordada.

Material: Cal portar friends petits i mitjans i tascons.

Via recomanable, amb una primera tirada molt maca.

El Xavi Soa a la 1a. tirada de la via Aina.

El Xavi, en els metres finals de la via Aina.

Acabant la via del Roc

Una cordada de Terrassa acabant la via Montse Curtó. Els seus companys estaven escalant la via Carla i els seus fills la Stoc de Coc.

Montserrat. Ecos. Integral a La Cajoleta i el Montgrós

Ahir dissabte amb el Toni , el Xavier i el Javi varem anar a fer la Cajoleta i el Montgrós enllaçant les dues vies equipades recentment pel Joan Vidal, el Luis Alfonso i el Josep Solé .
Les vies son: "Esquivabolas" a la Cajoleta i " Tot el que vola a la cassaola" al Montgrós. Les ressenyes estan al bloc del Luis.
Crec que cal agrair als autors d'aquestes vies la feina feta, perquè això ens permet poder escalar més i millor.
Aquesta combinació de vies, que ens permet pujar fins el Montgrós, és una interessant manera de conèixer aquella zona.
Pel que fa a les vies, a hores d'ara encara tenen moltes llastres i preses insegures que fan que pateixis més per la roca que per la dificultat de la via.
Les vies tenen alguna tirada molt fàcil, i les que estan en el Vº i algun pas puntual de potser de V+, encara els hi cal una bona neteja.
Després d'unes quantes repeticions i un bon sanagement de la roca, segur que les podrem valorar molt millor.

Les vies estan completament equipades i només cal portar 8 cintes exprés.
Farem dos rapels curts i caminarem 10 minuts per enllaçar tota aquesta escalada integral.

Obesrvacions.
Hi ha una via nova al costat Oest de la Cajoleta. aquesta línia intueixo que vol ser una manera més directa i vertical de fer la via, estalviant així la primera tirada que hem fet i que no te gaire interès. caldra veure com està allí la roca.
La darrera tirada que ens porta al cim del Montgrós, cal anar a buscar molt a l'esquerra el parabolt que assegura els 5 darrers metres . Personalment l'hauria fet pujar més aprop de l'Aresta, sense xafar la via clàssica que deu pujar per allí, i cercant una mica més de verticalitat en els últims metres.

Els dos Xaviers preparant el rapel de la Cajoleta i el Toni mirant el següent objectiu.

Arribant al pas més difícil de la primera tirada del Plec de la Martina, abans d'entrar a la R.1

Arribant a la R.2 del Plec de la Martina, amb el recorregut fet a sota des del cim de la Cajoleta.

Els 4 dalt del cim

Pel camí dels francesos a Sant Jeroni

Avui he anat a caminar per Montserrat. He sortit de la pista, prop de Can Jorba, a on comença el camí del francesos, i he pujat fins a Sant Jeroni. (1.236 m) fent un desnivell de 780m en 1h i 45' aproximadament. A continuació he anat direcció als Gorros i abans d'arribar al mirador que hi ha sobre la plantació, he baixat pel camí que, pel Torrent del Pont, et porta a la Vinya Nova i d'allí per la pista fins el cotxe. En total han sigut 3 h i un desnivell acumulat de 795m.
Els camins estan ben senyalitzats. A la pujada seguim les traces blanques i grogues d'un PR i a la baixada les marques blanques que ens porten a la Vinya nova.
Al Wikiloc hi trobareu el track.

Inici de la ruta. ( Camí dels francesos)

Abans d'arribar al coll, a on si agafes el corriol de l'esquerra baixaries al torrent del migdia, ens trobem aquesta curiosa formació, l'agulla de l'Ajaguda.

El cim de Sant Jeroni. Amb la regió dels Ecos i dels Frares al fons

El Faraó de Baix.

El dilluns, després d'haver-me quedat sense poder anar de vacances a causa de la vaga dels controladors aeris, amb el Xavi varem anar a fer esportiva al Faraó de Baix, Zona de la dreta, ( Faraó Estevet)
Passat can Jorba aparquem en el camp d'oliveres que hi ha a sota del camí. Tornem al camí i, en 15 o 20 minuts, arribarem a aquesta zona a on hi ha unes quantes vies entre el V i el 6a que estan ben assegurades i tenen bona roca.



Aquesta foto i més informació ho trobareu al bloc d'en Passarell i també al Kapujo



Nosaltres vam fer 4 vies. La sortida d'alguna d'elles és la part més difícil i jo crec que està en el 6a i no en el Vº, com diu alguna ressenya.
Les segones tirades tenen una roca excel.lent.
Zona del tot recomanable.

El Xavi en els passos difícils de l'inici de la via.

A l'alçada de la 1a. reunió hi ha una feixa a on hi trobem una corda fixe que uneix l'inici de varies vies. Un punt d'assegurança molt espectacular ens servirà per muntar la reunió i el posterior rapel ( al no ser un element pensat per l'escalada, els 2 forats del parabolts estan massa junts)

El Xavi fent la primera tirada de la via " Aresta Escofi" que flanqueja cap a l'esquerra per anar a buscar l'aresta que es fa a la segona tirada. La segona tirada és molt maca, amb roca excepcional i ben assegurada.