Terradets. via Amanita Moscata.

Aquest dissabte vaig sortir amb la colla dels "Momies" que són de Barcelona i Badalona. El Francesc Suñol, el Jordi, El Panyella, el Josep, L'Antoni i el Joanet. Va ser un dia en què vàrem escalar i riure molt. Ens vàrem trobar al bar Esport de Bellcaire d'Urgell, un bar ple de caçadors i ara ja sense fum, on no solament s'hi menja bé sinó que el Suñol i l'Antonio i tenen ullada una "noia" que els sembla que te certs encants ¡¡
Quan arribem a la font de les Bagasses hi fa un vent glaçat i la colla decideix que dues de les cordades anirem a fer l'Amanita Moscata, a on ja hi toca el sol, mentre que en Panyella i el Josep es queden a fer la CADE ( a la segona tirada els arriba el sol i ja poden escalar millor).
Després de fer l'aproximació d'uns 30 minuts i un cop a peu de via, l'Antoni comença la primera tirada, la més dura de la via i en Jordi, per no esperar-nos tant, comença la via entrant per la dreta, en la que era l'entrada original, que 20m més amunt enllaça amb l'altra recorregut.
Aquesta entrada és més fàcil però cal equipar-la i aquí se'ns hi va quedar un friend d'en Suñol que no vàrem poder recuperar.
Aquesta via està ben assegurada, és molt mantinguda i jo hi afegiria mig grau a la graduació que marca la ressenya, així per exemple el 5+ de la segona tirada el vaig trobar molt difícil i obligat, i l'extraplom de la 5a tirada jo li posaria 6a+. Tot i això aquestes son apreciacions molt personals, fetes tenint en compte que els passos dífícils els vaig fer en A0 o A1 i per tant la meva opinió es subjectiva.
Jo vaig tenir la sort que, en el sorteig de les tirades, em va tocar de fer de primer la 3a. i la 4a. tirada, que són lés més fàcils i a on no cal fer cap pas d'artificial. Vaig gaudir molt amb la roca compacta i vertical que tenen, i reforçant les poques assegurances que hi ha en aquestes tirades.
Un cop acabada la via, com que no vàrem saber trobar la reunió de la via "delincuentes" que puja per la dreta, vàrem rapelar d'una sabina on hi ha vàries bagues i un maillon. Amb 3 ràpels, un de 50m, un segon de 55m i un darrer de 50m, vam anar a parar a una feixa que hi ha a la dreta de la via, a l'alçada de la R2, i des d'allí ja es pot tornar caminant al cotxe.
Nosaltres vàrem arribar quan ja començava a fer-se fosc i un cop al cotxe vam veure un frontal encara a la paret, que suposem que era de la parella que va fer la via Cràpules, i a qui potser els va costar trobar el camí de baixada.
A la tornada, l'Antoni ens va posar un cd amb cançons d'època, " Kumbaia" , "Paf era un drac màgic" i altres per l'estil, que ens van fer riure, tot i que en el fons ens van agradar, perquè la majoria dels que anavem a la furgona érem un autèntics "kumbaias".
Jo, que em pensava que era un autentic "cremat" vaig haver d'acceptar que l'Antoni, el Jordi i el mateix Josep m'igualen o fins i tot em superen !!.
En definitiva, va ser una jornada d'escalada molt maca en companyia d'una colla amb qui espero tornar a escalar tan aviat com pugui.
Avui estic a casa amb el peu enguixat, fruit d'una caiguda d'ahir en els darrers metres de la via Peque Mantecas de Vilanova de Meià, però això ja ho explicaré en el proper post.

L'Antoni fent la primera tirada per la variant de 6a i el Jordi entrant pel diedre de la via original.

El Joanet i el Jordi a la segona tirada.

El Joanet, El Jordi i el Suñol a la R2.

Els 3 components de la meva cordada vàrem fer la R3 en una reunió de la via que puja per la dreta ja que l'altra estava ocupada pel Joanet i aquesta era més cómoda.
L'Antoni fent la 5a tirada un cop superat l'extraplom dels primers metres.
Les dues cordades de l'Amanita a la font de les Bagasses tot esperant al Panyella i al Josep que encara no havien arribat.