Vilanova de Meià. via "Peque Mantecas"

Aquest diumenge vaig sortir amb l'Eduard i, tot que en un principi havíem quedat per anar a Montserrat, finalment ens vàrem dirigir a Vilanova de Meià per pujar a la Pala Alta a fer la Via "Peque Mantecas" que feia temps que ambdós teníem a la llista de pendents.
La via està força equipada però cal portar friends i tascons per millor-ne la protecció en totes les tirades.
La 1a tirada és una fisura molt vertical de roca vermellosa que jo vaig fer de segon amb molts passos d'Ao.
La 2a tirada té un pas extraplomat molt maco, amb bona presa per a superar-te.
La 3a. tirada puja per un diedre molt maco que cal equipar. Tirada sense cap assegurança.
La 4a. tirada comença amb un pas difícil en el que jo no vaig tenir prou força per superar-lo en lliure i vaig fer en A1. Continua amb una placa de roca brutal fins que ens els darrers metres, un tram sense preses de peu i una panxa molt vertical,van fer-me fer més passos d'A1.
La 5a. tirada és pot fer bé si et refies que una gran llastra que hi ha no caurà, i tibes fort fent uns passos de bavaresa.
La 6a. tirada té uns metres inicials molt macos que has d'anar protegint i un tram final molt díficil, assegurat amb 2 bolts i 2 pitons i que jo vaig fer en A1 fins que vaig caure per falta de piles ( se'm tancaven els dits tot sols)quan em quedaven 5m per arribar al cim.

Via amb una primera tirada que no em va agradar, però que en conjunt és maca i recomanable ( tot i que a mi em van faltar piles per gaudir-la més).

En els darrers metres de la via vaig patir una caiguda, en la que em va quedar el peu trabat en l'estrep en caure endarrera, i em vaig fer una forta distensió del tormell que deseguida se'm va inflamar molt i em va impedir continuar escalant, ja que no podia posar el peu a terra.
A causa del dolor em vaig marejar i tot seguit vaig vomitar. Estava realment fotut però l'Eduard em va animar perquè muntés una reunió i ell pogués pujar fins el meu costat. Deprés de passar-m'ho força malament, ja que no tenia esma per a fer res, vaig aconseguir recuperar la corda de l'Eduard i, un cop tots dos a la reunió improvisada a 10 m. del cim, l'Eduard va trucar al 112 i en 15 minuts va arribar l'helicòpter dels bombers per treure'ns de la paret.
Amb una sortida de la paret molt espectacular penjat de la grua de l'helicòpter, veient com l'Eduard i un bomber es quedaven molts metres per sota, i un ràpid vol fins a Tremp, a on em van enguixar el peu, es va acabar, per sort força bé, un dia que havia anat molt bé i que es va complicar quan ja li teniem el peu al coll a la " Mantecas"

L'Eduard treballant de valent en la primera tirada.


Pujant, amb molts A0, aquesta difícil 1a tirada.

Iniciant el pas extraplomat de la 2a tirada.

L'Eduard fent el bonic i vertical diedre de la 3a. tirada.


Tibant fort a la sortida del diedre.

En la vertical placa de la 4a. tirada. En un tram de roca brutal !!

L'Eduard tibant de valent abans d'entrar a la R4.

A la meitat de la darrera tirada. Uns 20 metres que cal equipar però que son molt agraïts de fer.