Aquest dissabte érem sis i jo havia de tornar d'hora a casa, així que vam quedar a Sant Llorenç perquè per escalar no cal aproximació i tens força vies per triar i remenar.
La colla encara no havia escalat cap via a la Paret del Pont i per tant els vaig proposar que una cordada comencés per la via Normal i l'altre per la via Neura i acabéssim junts dalt de la cinglera.
El Toni , el Jonás i jo vam anar a la Normal, mentre que el Pany, el Jordi i el Joanet anaven a la Neura.
Nosaltres vam fer les 2 primeres tirades, i com que no teníem ganes de fer Ae en la tercera, vam fer un fàcil flanqueig a la dreta i varem retrobar-nos amb els altres companys per escalar junts el bonic esperó de la via Neura, i acabar al cim en una darrera tirada de la integral Pim Pam gens interessant, però que et permet arribar a dalt fent un únic pas d'escalada.
Combinació de vies fàcil i agradable de fer per conèixer aquell pany de paret, que te una roca molt més bona del que pugui semblar des de la carretera.
El Toni a la 1a. tirada de la Normal a la Paret del Pont.
El Jonás, fent un bonic pas de la 2a. tirada.
Mirant la continuïtat de la via.
Fàcil flanqueig a cercar la via Neura.
El Joanet fent la bonica 2a. tirada de la Neura i jo apunt per seguir-lo.
Fent l'únic pas d'escalada de la 4a. tirada.
Foto-cim de les dues cordades
La següent via que va fer la nostra cordada va ser la
via Ribes -Sabaté al Cilndre que jo ja havia repetit el 2010 amb el Jaume Planell i de la que en guardava un bon record.
Vaig començar la 1a. tirada, que és vertical i amb alguns passos força atlètics, fins a l'arbre a on es fa la 1a. reunió. Un cop allí una cordada que passava per sota i que acabava de fer la nostra via ens va advertir que a la tercera tirada hi havia un "escurço" prenent el sol al mig de la via !!!
Com que aquella tirada em tornava a tocar a mi, vaig intentar convèncer al Toni que fes la reunió intermitja (opcional) que et trobes a la segona tirada.... però com que a ell tampoc li feia cap gràcia trobar-se el bitxo en qüestió, va fer la segona tirada sencera i em va deixar a mi la feina de trobar al poc desitjat company d'escalada. La veritat és que, tot i que mirava cada forat a on posava les mans, quan de sobte vaig veure la serp, vaig fotre un crit acollonit.... no m'agraden gens les serps, em fan molta por !!
Per sort, la serp estava tranquil·la i jo juraria que no era cap escurço.
Sort que el punt a on descansava el rèptil et permetia passar pel costat, sense necessitat d'es barallar-t'hi, i continuar ràpid amunt !!
Tibant a la 1a. tirada.
Entrant a la R.2
La serp que hi havia a la via.
(Hemorrhois hippocrepis)
Aquesta és una serp llarga i esvelta.
Rep el nom per la taca en forma d'U que té al cap. Viu en indrets rocallosos i arbustius, en vessants eixuts, i pot ser agressiva si se la molesta però no perillosa.
El Toni escalant sense ni mirar la serp que descansa tranquil·la a la seva dreta !!!!
