Pedraforca." Somnis d'hivern"

L'hivern de l'any passat( desembre 2007) l'Oriol em va engrescar per anar a fer una canal de gel al Pedraforca. Jo ja havia fet corredors de neu al Cadi i al Pirineu, però encara no ho havia provat mai en ressalts verticals de gel com aquestes, i l'experiencia va ser molt interessant.

La canal de gel escollida va ser "Somnis d'hivern"



Instal·lant un cargol de gel per poder continuar pujant amb més seguretat.

Un cop varem arribar al darrer ressalt ( la columna del Verdet) el més vertical i llarg de tots, hi havia cua per fer-lo i nosaltres varem decidir no esperar i començar el descens.

Varem voler fer rapels massa llargs per anar més de pressa, però se'ns van travar les cordes i varem haver d'esperar que una cordada que pujava ens ajudés a recuperar-les !!

La jornada va ser exitosa i enguany hi hem de tornar per estrenar els nous piolets que els "reis" li van portar a l'Oriol.

Plegant la corda abans d'anar cap el cotxe.

Montroig. Escalant a sota l'Ermita de Montalegre

Aquest diumenge teníem intenció d'anar a escalar a Àger però, a mesura que ens hi anàvem apropant, ens ha semblat que la neu cobria les parets a on ens dirigíem. Un cop passat el monestir de les Avellanes, ja hem vist clarament que a les parets d'Àger hi havia neu i per tant, hem girat cua i cap el Montroig que hi falta gent.

Mentre ens hi apropàvem comentàvem que podríem anar al diedre Blanqueta, que si bé jo ja l'havia escalat, el Jordi encara no.
En la corba de la pista que puja a l'ermita de Montalegre, a on cal desviar-se per anar a peu de la via, ens hem parat a veure quina temperatura feia i com que el fred apretava de valent, finalment hem decidit pujar a Montalegre i escalar en unes vies d'esportiva que hi ha a sota mateix de l'ermita. No en teníem les ressenyes però jo recordava que la roca era bona i que el grau rondava entre el 5º i el 6b. Si algú en te les ressenyes o bé sap a on trobar-les, us agrairem que ens les passeu.

Després d'esperar-nos una estona dins del cotxe a que els núvols que tapaven el sol se'n anessin i el deixessin lluir per escalfar-nos els ànims i la paret, hem baixat a peu de vies (5') i hem fet 6 vies.

Les vies tenen uns 25 m, la roca és molt bona i estan ben assegurades.

Una primera molt senzilleta de 4 /4+

La segona ja tenia un pas de 6a+ que jo he pujat escaquejant-lo per un diedre de la dreta i que després he repetit en "top rope"

La tercera puja per un marcat diedre molt bonic i assequible. 5º/5+

Un servidor "espatarrat" tot superant el diedre

La quarta supera un sostret amb passos de 6a

El Jordi superant molt bé el sostret

La cinquena te uns passos molts fins i extra plomats (6b) que el Jordi ha evitat per un diedre de l'esquerra i que jo, en "top rope" he pujat fent els passos en A0.


La sisena i darrera via de la jornada és molt vertical però amb molt bona presa. 6a.

Vistes del Peladet Oriental i les parets de Vilanova de Meià completament nevades

Rodant pels voltants de Sant Fruitós.

Avui en Dani Ramirez, l'home del temps de TV3, ens anunciava que el temps pintava malament. Així que hem decidit rodar prop de casa.

Al Wikiloc hi trobareu el trac.

Quan hem sortit de Sant Fruitós ja queien les primeres gotes de pluja i, uns minuts mes tard, la pluja era ja més intensa.

La passejada ha sigut, tot i la pluja i el fred, molt bonica. El pissatge de tardor ens ha fet gaudir d'allo més de l'entorn del nostre poble, que amaga llocs realment màgics.

Aquesta és una volta de 33km amb tant sols 350 m de desnivell acumulat.

Travessant la carretera per la passarel·la elevada del Guix

Passant pel mirador de Sant Fruitós

El dia era gris i plujos en el Parc de l'Agulla

En els aiguamolls de Santpedor, nosaltres també estavem ben molls.

Passant per l'ermita de Santa Anna.

Una catifa de fulles ens ha acompanyat durant un bon tram de la sèquia.

Un cop passat el recentment rehabilitat monestir de Sant Benet, seguirem el riu Llobregat.

Dent d'Orlú. Cara Est, via "A bisto de nas"

Aquesta via la varem fer, ara fa dos anys, el Jordi Pardo, L'Oriol Pujol i un servidor

L'indret, si encara no el coneixeu, bé val una visita. La roca és excel·lent, les vies estan ben assegurades i les vistes son excepcionals.

Aproximació:Des de l'aparcament del cotxe fins a peu de via hi tardarem 1h15' per un camí ben senyalitzat.

Arribant al coll de Brasseil ja podem veure la paret per on pujarem i alhora podem veure el caminet que baixa del cim i que farem servir pel descens.

material: 10 cintes exprés.

La via és de les més assequibles de la cara Est i la trobareu, un cop comenceu a baixar del coll de Brasseil, marcada a peu de paret.

Tot pujant a la R1

La primera reunió

La primera tirada és la més fàcil. Puja per unes plaques no gaire verticals que et permeten començar-te a acostumar amb el tipus de roca i d'escalada que s'haurà de fer.

La distancia entre les assegurances és correcte i et fa escalar

La Darrera tirada amb reunió a la cresta

Algus passos aeris per la cresta

L'Oriol en els darrers passos per la cresta abans del cim

Hem fet el cim !!

Una passejada per la Segarra. Sant Guim de Freixenet

Avui tocava fer una passejada amb btt per la comarca de la Segarra. La proposta era de l'Angels i l'Enric però, a darrera hora, aquest no ha pogut venir.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=246713
Hem sortit de Sant Guim per fer una volta circular de 25 km i 400 m de desnivell acumulat, que passava per la Rabassa, Montfalcó Murallat, Estaràs i tornava a Sant Guim.

El dia ha sigut fred i clar i la boira sovint present per aquestes terres, ens ha respectat deixant que admiréssim unes vistes molt àmplies de la Catalunya interior i del Pirineu ben nevat.
La Neus ben abrigada per no patir fred.

Com que la sortida se l'havia preparat l'Enric, hem hagut de consultar els mapes tot sovint ja que els camins que seguíem estan canviant arrel de les obres que s'hi estan fent i l'Angels no recordava alguna de les cruïlles que havíem de prendre.
Les dones consultant el mapa !!!
Les dones tornant a consultar el mapa !!!!
Una casa pairal abandonada.
Pels estrets carrers de Montfalcó Murallat.

La colla

Via "Sol de mitja nit". " Serra de les Canals, Oliana

Avui hem anat a fer una via del Llorenç Vallès (Kutrescaladors) i d'en Pere Tutusaus. Teníem ganes de fer una via del Llorenç, ja que seguim habitualment el seu bloc i és un dels que més ens agrada.

Quan hem arribat a Oliana la boira era la reina i senyora de tot l'entorn i, per uns moments, em pensat que potser avui no havíem sabut escollir el millor indret a on anar a escalar.
Per arribar a la paret a on hi ha la via, a la sortida d'Oliana hem de tombar a la dreta seguint direcció a les Anoves. Uns 500m. més endavant seguirem un retol que diu "camp de tir " i 500m després veurem a la dreta un espai per aparcar i, a l'asfalt, una fletxa pintada que indica per on hem de pujar per trobar l'inici de la via. Tota la informació de la via la podreu trobar al bloc del Llorenç. http://antxpavil.blogspot.com/search/label/Lloc%20Oliana%20Canals
El Jordi al costat de la fita i la fletxa que indiquen el camí de pujada a la paret
En la primera xapa de la via i amb un "futur" enboirat
A la 3R finalment ja hem sortit de la boira
Els passos d'A1 de la 4a. tirada
El Jordi després del 6b de la 5a. tirada
Les vistes des del cim.
Coses a comentar
La roca no és gaire bona, tot i que es nota que s'hi ha fet una bona feina de sanejament ( nosaltres avui també hi hem col.laborat fent caure unes quantes llastres i pedres inestables). Amb fred i en fred, la roca dona males sensacions i costa acostumar-te a escalar en una roca amb llastres que poden caure i que sovint es descrosta. A les primeres tirades és a on la roca és més dolenta i en canvi, a la part superior, la roca va millorant per acabar sent bona en les dues ultimes tirades que son molt maques.
La via està ben assegurada tot i que a la segona tirada, abans d'entrar a la reunió, hi he trobat a faltar un seguro i, a la quarta tirada, després del flaqueig, es pot colocar un friend petit per assegurar un pas.
Nosaltres, amb 2 cordes de 60m. hem baixat en 4 rapels:
el 1r. fins a la R4, el 2n. fins a la R2 però ens han faltat 7 m per arribar a la reunió ( si la R2 estigués 10m més amunt seria perfecte per estalviar-se un rapel i fer-ne unicament 4)
el 3r fins la R1 i el 4rt. fins a peu de via.
Cal fer atenció amb la caiguda espontània de pedres ja que, a part de les que poden caure fruit de l'escalada o del rapel, també ens en han caigut algunes de"motu propi".
Finalment comentar que, malgrat que la roca és dolenta, val la pena fer aquesta via per l'indret a on està i per les vistes que es tenen un cop al cim.

La via del Guillem, amb "torna"

Avui tocava anar a conèixer la zona del Tossal de la Feixa (pics de Coniller). La via escollida era la "de'n Guillem" i la previsió era que, un cop acabada la via, faríem un rapel per la "Directa Avatar" i també faríem les dues ultimes tirades d'aquesta via. I així ho hem fet, per tant ha sigut una via amb torna, com quan fa molts anys al anar a comprar una barra de pa, com que no solien arribar al kilo, et donaven un tros més de pa per acabar de fer el pes ( la torna).

La via està mooolt assegurada i això permet escalar sense patir-hi gens i apurar fins a on el coco i els braços t'ho permetin. És doncs una bona via per provar de fer passos en lliure que, en altres vies menys assegurades, potser no gosaries fer. La roca és bona i, tot i que en la primera tirada hi ha molsa, disfrutes molt de l'escalada.

Aproximació: El cotxe cal deixar-lo aparcat en el punt a on la pista vol començar a baixar, aproximadament un km després del Mas Santaeularia. (veure foto).


De fet es pot pujar per la pista 4x4 fins a l'entrada del camp d'ametllers. A partir d'aquí el camí està molt ben indicat amb fites i punts vermells que cal seguir fins que s'arriba a tocar de la paret. Llavors els punts que trobem fins a peu de via son de color groc.
Nosaltres hem tardat 1h5' per arribar a peu de via.

La 1a tirada amb una mica de molsa a la roca.

El Jordi a la segona tirada fent uns passos d'A1
Superant la bonica tercera tirada
A la còmoda 5a. Reunió
Ja som al cim
El Jordi rapela 50 m. fins a la corda que uneix les dues vies per una feixa que hi ha a la part alta de la paret. D'aquesta manera podrem escalar dues tirades més.
Aquest interessant opció no és recomanable si hi ha altres cordades a sota, ja que la caiguda de pedres pot ser perillosa.
Descens: Es fa, literalment per la cresta !!

I seguint els punts vermells fins arribar al coll a on, una gran fita, ens marca el punt per on cal anar baixant fins a trobar el camí de pujada.