Aquest diumenge amb la Neus hem tornat a la Gallina Pelada, però aquesta vegada hem començat a caminar per la seva Vessant Nord.
Una ruta circular que farem en 4 h tot caminant tranquilament els 11km i 660 m de desnivell acumulat.
Aquí hi trobareu el track
Aquesta ruta comença al costat de la carretera, prop de la font freda, tot resseguint la pista forestal que amb 5 km de suau pujada ens portarà fins el coll del Portet. Un cop allí resseguim el GR que, passant per sota de les parets de les Roques Blanques, ens porta al coll de l'Estret, on deixem el GR que baixa cap a Peguera per sota les parets del Roc d'en Ferrús, i nosaltres pujarem seguim unes marques vermelles que ens portaran fins la carena cimera i al cim de la Gallina Pelada. Un cop al cim decidim baixar direcció Nord per anar a buscar una torrentera seca que ens ha de portar directament a la pista forestal. Al final d'aquesta torrentera, per la que no hi ha camí marcat, però que no té pèrdua possible, caldrà superar un parell de ressalts verticals tot cercant passos pel bosc, el primer per l'esquerra i el darrer per la dreta, ja a tocar a la pista.
Una ruta molt maca que et porta per sota de les parets de les Roques Blanques a on hi podrem veure l'inici d'algunes vies d'escalada, i una baixada quasi verge per una torrentera per on no hi deu passar mai ningú i per tant tranquil·la, amb un punt de descoberta i aventura i d'una gran bellesa.
Aparquem el cotxe al costat de la tanca metàl·lica que barra el pas als cotxes.
Resseguim durant 5 km uns pista planera i molt maca fins el coll del Portet.
Uns metres abans del coll del Portet trobem una magnifica font.
El prats del coll del Portet amb les Roques Blanques al fons.
El GR que seguim, ressegueix el peu de les altives parets de les Roques Blanques.
Aquesta vegada, per uns moments la boira ens va embolcallar al cim de la Gallina Pelada.
Comença la descoberta d'una baixada no ressenyada. Primer per uns prats i tarteres inclinades.
Ara pel mig de la petita vall/torrentera.
Cada cop més tancada i bonica a on un grup d'isards ens contemplen tot pensant que ens hem perdut.
Al final la torrentera és tant estreta que hem de desgrimpar algun ressalt o evitar-los cercant un pas entre el bosc dels costats.
Finalment arribem de nou a la pista forestal que, en poc més de 15', ens portarà de nou al cotxe.
