Vilamala. 3 finals de via

Aquest dissabte torno a Vilamala després a on en Pany i en Pere encara no hi havien escalat mai. Els hi proposo deixar el cotxe a la corba a on s'aparca el cotxe i baixar caminant per la carena a trobar els finals de les vies i rapelar per fer les dues tirades finals de les 3 vies escollides.
Una manera de fer curta l'aproximació i d'escalar els trams més bonics de les vies.
El rapel el farem per la via " detritus quirúrgics" la de la dreta (color blau) i tant aquesta via com la del " camí dels Alamalivons" estan equipades i només ens calen 7 cintes expres.
Per la via ulls de falco ens pot anar bé algun friends ja que només hi trobarem 2 espits a la primera tirada i 4 a la segona.

Esperó de can Fité. Via d'en Martí

ressenya original de l'Eduard
Jo hi he rectificat la llargada de les tirades, hi he dibuixat la variant en la que ens vàrem "encigalar" i les instal·lacions dels rapels que hi podreu trobar.

Aquest dissabte anàvem dues cordades, en una el Toni i Jo i a l'altra, el Xermi, el David i l'Ernesto. La via escollida era la via d'en Martí, a l'esperó de cal Fité, que trobarem a sobre del poble de la Coma i que al estar orientada al Sud-Oest està a l'ombra bona part del matí.
Nosaltres vàrem entrar a la via a 2/4 de 10 i  durant l'escalada no ens va tocar gens el sol.
Jo havia fet aquesta via 10 o 12 anys endarrere però no en recordava res i per tant era com si l'anés descobrint a mesura que la feia.
Darrera nostra va venir una cordada de Cardona, en "Peta" i el Valentí, i més tard va arribar una altra cordada de tres, però que finalment no van iniciar l'escalada.

La primera tirada comença per una fissura, amb una roca vermellosa que et fa dubtar de la seva solidesa, i un arbust que n'amaga el primer espit de la via. Un passos verticals i atlètics et fan dubtar que els passos siguin només de Vº.
La segona tirada surt en flanqueig a la dreta per pujar a cercar una fissura a on els espits s'acaben i cal assegurar-se amb friends.
La tercera tirada marxa en diagonal a l'esquerra. Des de la reunió, que es fa en una alzina, no es veu cap espit perquè en els primers metres de la tirada hi ha pitons  força amagats. Quan arribem a una placa llisa i vertical apareixen els espits que asseguren aquests metres més difícils. Jo vaig veure la possibilitat d'anar per l'esquerra, per entre uns blocs inestables, que et porten per un diedre a on hi ha dos pitons i que es continua fins a una plataforma a on hi vaig trobar dues femelles d'espits, però sense cargol ni xapa, vaja, una antiga reunió des-equipada i que queda 3m. per sota de la R.3 de la via. Quan el Toni va arribar a la reunió improvisada amb friends, va intentar continuar pel diedre que teniem a sobre, però la roca trencada que s'hi va trobar ens va fer ser prudents i demanar als companys que ens fixessin una tram de la seva corda per poder entrar a la R.3 i continuar la via per la línia correcte.
La quarta tirada és molt curta, amb una arrancada força atlètica,  i ens deixa al peu del bonic diedre de la 5a. tirada.
La 5a. tirada la farem resseguint dos diedres. Al final del segon diedre hi veurem una instal·lació de rapel a on podem donar per acabada la via o continuar 5m més per una xemeneia fins a dalt.
Nosaltres, seguint les recomanacions del "Peta" que ja ha repetit aquesta via 15 vegades i que és el qui va equipar la línia de rapels, vam fer un curt rapel de 5m fins l'esmentada instal·lació i amb dos rapels, un de 59m i un de 55m vam arribar a peu de paret, a uns 50m de l'inici de la via.
El problema va sorgir quan, degut a que els rapels es fan de dues anelles, es van caragolar molt les cordes i no es van poder recuperar les del primer rapel. Així que el Peta va haver de preveure tornar l'endemà a la paret per poder recuperar les cordes.
La seva intenció és rectificar les instal·lacions de rapel perquè es pugui baixar d'una sola anella i evitar així la torsió de les cordes.
Via recomanable, especialment pels matins d'estiu.

 El Toni iniciant la 1a. tirada. l'arbust de la foto amaga el primer espit que no vàrem veure.

 El David equipant el diedre de la 2a tirada.

 Escalant la 3a tirada.

 El Toni intentant sortir de la R.3 de la variant per una zona de roca molt trencada. Finalment vàrem pujar a la R.3 original de la via gràcies a una corda fixada pels companys.

 El Toni escalant la darrera tirada.

Com que el David havia anat de primer en les 4 tirades de la seva cordada, ens vàrem intercanviar les cordes, ell va pujar de segon amb el Toni i jo vaig poder fer de primer de la seva cordada en aquesta darrera tirada de la via.

 l'Ernesto sortint de la xemeneia de la darrera tirada.

 Repelant fins la instal·lació del primer rapel a on el Peta m'explicava a on trobaríem la segona instal·lació. Cal portar cordes de 60m i tot i així arriben justes !!

En "Peta" i en Valentí ens van acompanyar a fer la cervesa a Sant Llorenç de Morunys.

Via "Regal de reis" a la paret del riu Lacó

ressenya de l'Eduard "Escalatroncs"

Aquest dissabte tota la colla vàrem pujar al Solsonès, a la paret del Riu Lacó, a fer un parell de les vies que l'Eduard havia ressenyat feia poc temps al seu blog.
Cal dir que nosaltres, un cop vam deixar la carretera LV-4241, (que va de Solsona a Sant Llorenç passant per coll de Jou), per agafar el trencall a l'esquerra que ens havia de portar a Odèn, passats uns 3 o 4 km, en plena baixada, no vam saber agafar un trencall a l'esquerra que hi ha, i vam continuar avall fins que la  pista ens va portar a travessar el riu per un gual, i poc després per una pista en mal estat, a la gran edificació a on s'hi crien aus rapinyaires. Vaja que vam fer una gran marrada !!!
Quan finalment vam arribar a l'aparcament que hi ha aprop de la paret, vam decidir baixar per la pista ample fins a trobar la paret i pujar per dins el bosc fins al peu de les dues vies que vam escalar.

Primer vam localitzar la via Sufi, que te una fletxa que marca l'inici de la via, allí van començar a escalar el Pany, el Jordi i el Joanet, mentre, el Toni i jo cercàvem l'inici de la via Regal de reis, sense acabar de tenir clar per on començava. I el Xermi i el David es posaven en una via d'esportiva que hi ha uns metres mes amunt.
Finalment vam començar la via pel costat mateix de la via Horitzons ( espits a la placa), anant a cercar una fissura que cal equipar per després flanquejar a l'esquerra. Al fer aquesta entrada no vam trobar els dos pitons que marca la ressenya, només un pont de roca , suposem d'algú que va entrar com nosaltres o de la via horitzons....abans del flaqueig per entrar finalment a la bonica fissura,  a on hi vam trobar un pont de roca, abans d'entrar a la R.1,. Cal doncs portar un bon joc de friends per equipar aquesta tirada.
La segona tirada te uns passos mot difícils per sortir de la R.1 , assegurats per un parabolt nou que ha substituit la única expansió de progressió de la via,  un vell burí trencat. La R.1 també l'hem trobat equipada amb un espit i un parabolt nou.
Més amunt el Toni va tornar a perdre la línia quan va trobar un pont de roca i va fer uns passos per la via Horitzons, que en aquell punt creua la via Regal de reis, i continua per l'esquerra. Per no equivocar-se, cal xapar un pitó i anar a la dreta.
Els darrers metres d'aquesta tirada son bruts i trencats fins arribar a la R.2 amb dos espits i un cable que ens servirà per fer un rapel de 60 m. fins al peu de la paret.

Els companys van rapelar també per les nostres cordes un cop acabada la via Sufi, que van trobar força perdedora fins arribar a les dues darreres tirades, que son maques.

 A mitja 1a. tirada, un cop retrobada la línia de la vi, iniciant la fissura en diagonal que porta a la R.1

 El Toni sortint de la R.1

 Des del cim veiem unes parets, al costat de la carretera, que semblen interessants d'escalar. No sabem si ja hi ha alguna via .

Cogulló del Turp.

Trobareu la ressenya en el bloc del seu autor, en Guillem Arias

Material. La via està molt assegurada amb parabolts grocs. Només calen 12 cintes.
La roca en algun tram no es gaire de fiar i cal anar molt en compte. Els bolts, al estar oberta des de dalt, a vegades no estan en el lloc que ens aniria més bé per xapar-los.
Les tirada més difícil és la 3a, però en totes hi trobarem algun pas tonto.

Per arribar-hi cal passar els pobles de Perles i les Sorts i, abans d'entrar al de Llinars, quan ens trobem el retol de " Solsonès", 10m abans cal agafar una pista a la dreta, que més endavant està cimentada, i seguir-la fins el final. Allí continuar per la pista que surt a la dreta, més endavant trobarem un trencall, cal continuar pel camí de la dreta i en el següent trencall que trobem agafem el de l'esquerra. Finalment, després d'una curta baixada, aparquem el cotxe al costat de la pista i continuem a peu uns 300m fins que pugem per un corriol cap el bosc i, seguint fites i cintes grogues, arribarem a peu de via. 25'



El retorn el farem pel corriol que des del cim ens baixa al coll a on hi ha la pista en la que més avall hem deixat el cotxe. 25'

Inici de la via

darrera tirada

Amb en Panyella

Arribant al cotxe amb la paret al fons

Escalant per Sant Llorenç de Morunys

Aquest diumenge vam anar cap el Solsonès per fer un parell de vies del "Kutres" que que teníem a la llista de pendents d'escalar. La 1a. va ser la "via Entre Aigües" que trobarem a la vora del pantà de la Llosa del Cavall.

Aquesta via puja per uns panys de roca interessants però a on la roca encara és una mica delicada, típica de la zona, i per tant caldrà anar-hi en compte. Jo he trobat molt difícils els passos de V+ i com que no tenia prou confiança amb la roca, m'han fet suar de valent quan no es pot fer A0 !!

El Joan i el Quim preparant-se per iniciar l'escalada

El Joan fent la 1a. tirada

El Quim fent la 2a tirada

El Joan a la 4a tirada

Contents, un cop acabada la vi,a amb St. Llorenç al fons

Després de dinar vam pujar fins el santuari del Lord per tal de conèixer la zona de la " Rua del Rioig" i fer-hi una altra via dels "Kutres". Com que teníem només dues hores de llum vam escollir la més ràpida i fàcil, la via " L'esperó de la Segalla"
La via comença amb un tram fàcil, de roca dolenta, fin a una feixa a on començarem un parell de passos d'artificial i que te un pas difícil per arribar a una segona feixa a on ja continuarem amb artificial fins a la reunió. La segona tirada te una sortida que sembla fàcil, però que no ho és, i continua per una placa de roca vertical i molt bona fins que passa a l'esperó pròpiament dit a on l'escalada esdevé fàcil però la roca torna a ser delicada i humida si ha plogut fa poc.

Tant una zona d'escalada com l'altre son molt maques i, només per això, ja val la pena fer-hi una visita.

Solsonés. Sant Llorenç.de Morunys

Aquest dissabte he sortit amb el Jaumegrimp, un altre company de cordada fet gràcies als blocs. Havíem quedat altres vegades però, per alguna cosa o altre, no havíem fet mai cordada.
Aquesta vegada hem quedat per anar a fer les vies que els Kutrescaladors han obert aprop de Sant Llorenç de Morunys. Jo feia dies que hi volia anar i el Jaume encara no coneixia aquesta zona tant bonica del Solsonès.
Al arribar a l'aparcament s'hi troba el camí de terra que surt des d'aquell punt i que està barrat per una cadena. Aquesta nit a plogut i regalima aigua per tot arreu. Dubtem un moment però ens sembla que la via de Arantxa..... sembla estar seca, almenys en la seva part superior.
Comencem a baixar per la pista i, uns 700m més avall, en una mena d'esplanada, una fita i unes senyals grogues ens marquen un corriol que surt a la dreta a buscar la carena que hem de seguir. Recorregut un tram de carena, el camí trenca a la dreta i el corriol comença a baixar tot entrant en una frondosa i ombríbola canal.
Primer es creua un torrent, pel que avui hi baixava força aigua i , quan arribes al següent torrent, cal trencar a la dreta i pujar amunt tot resseguint-lo. Nosaltres ens hem pensat que havíem de continuar avall i , tot seguint les marques grogues, hem fet 5' de baixada fins que ens hem adonat que anàvem malament i hem tornat endarrera. ( caldria posar una fita en el lloc a on cal deixar el camí de les senyals grogues)

La paret de la dreta, encarada a l'Oest, estava completament xopa i del tot impracticable. Avui la via dels Alamalivons no es podia pas fer.

Al arribar al peu de la via de l'Arantxa, marcada per una fita, veiem que els 10 primers metres de la roca està també del tot mullada. Després d'uns dubtes inicials decidim posar-nos-hi hi veure que passa.
Passats aquests primers metres ja toca el sol a la paret i ja s'ha eixugat la roca.
La roca és força trencadissa i, tot i que la dificultat és baixa, cal anar molt en compte.
La via està ben equipada i només cal portar 10 cintes.
Les 3 primeres tirades no tenen gens de dificultat( exceptuant els 10 metres inicials) i per tant poc interès. Les dues darreres son més maques tot i que la roca no millora gaire.

Aquesta és una via que val la pena de fer per l'entorn a on es troba.

Un cop a dalt i veient que potser encara tindríem una mica de temps abans que comencés a ploure, hem rapelat per la via dels Alamalivons i hem fet les dues darreres tirades, que son força boniques.

Vistes de la zona tot baixant



El Jaume prenent fotos de les vies

El Jaume a peu de via, xop per l'aproximació i amb cara de "nedador" veient l'aigua que regalimava per l'inici de la via !!!!

Fent els primers metres de la via tot cercant el sol i la roca seca !!

Arribant a la R1

Fent la 4a tirada


Arribant a la R4.

El Jaume un cop superats els passos difícils de la 5a tirada

Una via més al sac !!


Acabada la via, ens plantegem fer les 2 darreres tirades de l'altra.

Fent la penúltima tirada de la via del camí dels Alamalivons

Des del cim es veu la darrera reunió. Al fons l'aigua que mullava i deixava impracticable la part inferior de la via.