El dissabte no teníem clar a on anar a escalar i al final ens varem decidir per la meva proposta d'acabar aquesta via de la que jo ja havia fet
el primer tram, el que puja a la Roca d'en Barberà. feia pocs dies.
Vam passar pel costat del ràpel de la Roca d'en Barberà, al davant mateix d'on comença la via GEDE de la Prenyada i varem baixar la canal fins a trobar l'inici de la via, uns 3 metres a l'esquerra d'una línia d'espits que més tard creuarem a l'alçada de la 1a. reunió.
La via va fent una diagonal a la dreta. De fet aquesta via no para de fer diagonals tot cercant terreny verge i en algun tram més dificultat.
La primera tirada la fem curta, uns 25m de flanqueig amb uns passos molt fins i de presa petita, i arribem a la 1a. reunió que trobem i que deu ser de la via que puja directe.
La segona fem una barreja de vies ja que continuem recte amunt seguint espits i segurament l'original va en diagonal a la dreta a cercar un pitó. Finalment fem la 2a reunió en un gran forat.
La 3a tirada la tornem a fer diferent ja que el Toni prefereix continuar per l'ombra de la via GEDE i deixar el llarg flanqueig que marca la ressenya per anar a trobar la línia de la via Gómez Chalmet.
La 4a. tirada recuperem la línia de la via que coincideix amb l'aresta final de la Gómez Chalmet.
Un ràpel de 50 m ens deixa al peu de la paret i hem d'anar a buscar la placa de l'agulla del davant baixant uns metres, no gaires, fins a veure unes bagues velles que asseguren els primers metres. La via te una tirada difícil i una mica exposada a l'hora de superar un desplom ja que la següent assegurança està força amunt i es tracte d'un pitó trencat que te unes bagues també trencades i que no et deixen posar-hi res. Un cop al cim fem un ràpel d'uns 15m i ens trobem el camí que baixa de l'Elefant i davant nostre, a uns 20 m, hi veiem una paret enrunada amb un pals de formigó d'una antiga tanca, l'inici de la següent via que amb una tirada fàcil però amb algun pas de V ens deixa al cim. D'aquesta agulla en baixem caminant/desgrimpant tot fent-li la volta sense pujar al cim.
Tornem a estar al camí que baixa de l'Elefant. Ara hem de baixar uns metres per a trobar una línia d'espits que flanqueja molt a la dreta sense guanyar gaire alçada. Els passos son molt fins i difícils, aquí farem algun A0 i pujarem concentrats quan veiem que algun espit és molt rovellat o trobem un plom com assegurança.
Amb 30 m arribem a una còmoda reunió. La següent tirada te 25m i es fa grimpant per arribar al peu de la darrera placa que superarem amb una tirada d'uns 30m amb passos de V.
A la via hi trobarem espits nous i de vells, burils, pitons, ponts de roca i un parell de ploms. La via està equipada però com sempre cal portar material variat per complementar les assegurances. Les bagues comencen a ser velles.
Pel que fa a la graduació de la via, personalment crec que cal afegir-hi mig grau a la de la ressenya original i això fa que, tot i ser una via assequible, ens trobem amb un pas molt difícil i obligat a la 3a tirada de la Roca d'en Barbera i alguns passos també molt difícils a la paret de l'Elefant. Jo diria que la via te uns passos de 6a+ i que en aquell punt la graduació obligada és de 6a/A0. Però això és mot subjectiu i personal.
És una via molt discontinua, que et permet escalar molts metres i que no us deixarà indiferents.
El Toni a la 1a tirada de la Prenyada.
Arribant a la R.1 amb el Jordi al darrera
Escalant la segona tirada de la prenyada.
El Toni a la 3a. tirada. Decideix anar a l'esquerra i seguir la GEDE.
El Joanet a la 2a. reunió i el Jordi apunt d'entrar-hi.
El Toni a la 5a tirada. La darrera de la Prenyada que coincideix amb la Gómez Chalmet.
El Toni al cim de la Prenyada i el nostre objectiu final al fons !!
El Ràpel de la Prenyada.
en els passos finets i explosius de la 2a agulla.
El Toni gaudint de l'escalada de la 3a. agulla
1a. tirada del mur de l'Elefant. llarg flanqueig amb passos fins i difícils. V+A0
Jo hauria fet anar la via més vertical... no m'ha agradat tant flanqueig...
Darrera tirada abans del cim de l'Elefant.
Foto-cim de les 2 cordades
