"Hivernal" a Montserrat

 Aquest dissabte la neu va fer acte de presencia a Catalunya i amb la Neus van decidir anar a Montserrat a veure si n'hi havia caigut gaire. La veritat és que uns 10 cm de neu  feien més màgica que mai la nostra muntanya sagrada.
Vam sortir del Monestir i varem pujar cap a sant Joan passant per Sant Miquel, a continuació varem seguir el camí dels Gorros en direcció a Sant Jeroni fins arribar al trencall del camí dels "1.000 graons" i vam retornar al monestir.
Va ser una caminada d'aquelles que mai oblidarem.

L'esplanada del Monestir coberta de neu

Davant de Sant Miquel.

Obrint traça per la drecera de la bassa.

Les agulles de Sant Benet.

El camí dels Gorros.

A la Gorra Marinera s'hi podia fer escalada en gel !!

El Mirador

L'antena de Sant Jeroni

De santa Cecília a sant Antoni.

El diumenge varem fer amb la Neus una caminada per Montserrat que, després de tants anys de trescar per aquesta muntanya, encara em va permetre descobrir nous indrets, i es que Montserrat sempre et te alguna raconada desconeguda que et sorprèn i t'enamora.

Trobareu el track a wikiloc

Nosaltres vam sortir de Santa Cecília pel camí de l'arrel amb la intenció de pujar al serrat de les Lluernes per la canal plana. Jo no havia pujat mai per aquesta canal i només sabia que la trobaria un cop passades les agulles del cavall Bernat i el Projectil. Així que un cop sobrepassades aquestes dues agulles vaig tirar per una canal ampla i força franca que em va semblar que era la correcte, però que va resultar que no, ja que la canal plana estava encara uns metres més endavant. En definitiva que varem pujar a estones molt bé i a estones pel mig de les bardisses fins a la carena del serrat. Un cop allí varem anar a la dreta ( Oest) i deixant endarrere el Cavall Bernat vam arribar al corriol que puja a l'ermita de Sant Antoni i que te senyals de color blau.
L'ermita és sorprenent, està molt ben condicionada per fer-hi estada i te un pou d'aigua fresca i bona. Vam tenir la sort de coincidir amb l'Anselmo, un xicot que hi va sovint i que ens va fer una visita guiada de l'ermita i els seus entorns, que va ser molt interessant. Varem grimpar fins al cim del Plàtan de la paret de Diables, que queda damunt de l'ermita, i varem continuar el nostre camí baixant per les rampes equipades amb cordes fixes que et deixen al peu de l'agulla del Cap de Mort. Un cop allí varem continuar pel camí fins a trobar el que puja del Monestir i vam baixar fins el pla dels Ocells i seguint el GR que passa per sota sant Benet ( el Camí de l'arrel) varem arribar a l'alçada de la canal del pou del gat, per la que mai havia passat, i varem acabar a la carretera que porta a can Massana.
Una volta molt maca que segur que repetirem pujant, això si, per la canal Plana.

A la cara Nord hi quedaven impressionants congestes de gel, fruit d'una pedregada del divendres o dissabte.

Dalt de la carena dl Serrat, amb el Cavall Bernat al fons

Des de l'ermita amb un cel que amenaçava pluja

A l'ermita de Sant Antoni

a l'agulla del Cap de Mort

Baixant per un tram equipat de la canal del Pou del Gat

Collbató, Sant Joan, Collbató

Avui la previsió del temps era dolenta i, com que no semblava possible escalar, amb La Neus hem sortit de casa per anar a caminar. Un cop a Collbató, ha resultat que el dia era esplendit i per tant la passejada ha estat preciosa.
Aquesta volta surt dels 417m, a l'alçada de l'aparcament que hi ha a la pista de la Vinya Nova/ Serrat del Muntaner i arriba als 1.036m d'altura de l'Ermita de Sant Joan, fent 9,5 Km i 665m de desnivell acumulat. Hem tornat al punt de sortida pel camí de les bateries.
Trobareu el track al Wikiloc.
Quan portem 3/4 d'hora caminat s'arriba al punt a on el camí es desdobla. A l'esquerra aniriem cap el cor de la Plantació i al mirador del camí de St. Jeroni. Nosaltres prenem el de la dreta que continua seguint les senyals blaves i que ens portarà a Sant Joan

Abans d'arribar a Sant Joan, es poden veure els cims de les agulles blancs de neu per la nevada d'aquesta nit.

L'Ermita de St. Joan, després d'1 h i mitja de pujada, aquí comença la baixada per tornar de nou al cotxe, en 1h i 1/4, tot anant a buscar el camí de les bateries.

Pel camí dels francesos a Sant Jeroni

Avui he anat a caminar per Montserrat. He sortit de la pista, prop de Can Jorba, a on comença el camí del francesos, i he pujat fins a Sant Jeroni. (1.236 m) fent un desnivell de 780m en 1h i 45' aproximadament. A continuació he anat direcció als Gorros i abans d'arribar al mirador que hi ha sobre la plantació, he baixat pel camí que, pel Torrent del Pont, et porta a la Vinya Nova i d'allí per la pista fins el cotxe. En total han sigut 3 h i un desnivell acumulat de 795m.
Els camins estan ben senyalitzats. A la pujada seguim les traces blanques i grogues d'un PR i a la baixada les marques blanques que ens porten a la Vinya nova.
Al Wikiloc hi trobareu el track.

Inici de la ruta. ( Camí dels francesos)

Abans d'arribar al coll, a on si agafes el corriol de l'esquerra baixaries al torrent del migdia, ens trobem aquesta curiosa formació, l'agulla de l'Ajaguda.

El cim de Sant Jeroni. Amb la regió dels Ecos i dels Frares al fons