Aquest dimecres vaig anar amb el Joan, el Toni i el Lambert a la roca del Xebret, que queda a sobre de la Cova de l'Arcada
Per no posar-nos totes dues cordades a la mateixa via, el Lambert i jo vam dirigir-nos a la "via del diedre"
que tot i ser de 6a obligat, vaig pensar que amb estreps i antena me'n sortiria, però no va ser així i després de fer 3 volades intentant el pas de sortida del diedre, vaig desistir de continuar i ens varem retirar.
La primera tirada la vam fer amb la corda a l'esquena ja que és molt fàcil, únicament cal parar atenció amb la roca que és molt dolenta. Arribats a la R.1 hi trobem un espit i una cadena, i com que cal superar una pas d'una panxa, ens calcem els peus de gat i ens encordem per continuar. Uns 15m més amunt trobem una R.2 amb una corda ( passamà) que suposo que ha de servir per abandonar l'esperó pel que pugem i passar a la paret de la nostra esquerra. La veritat és que hi ha molta vegetació i jo prefereixo seguir amunt i anar a buscar la via fent una incursió per la selva.
Un cop a sota la vertical del diedre, comencem a escalar, xapem un espit i arribem a la R.3 que és on comença el diedre.
La tirada del diedre està equipada amb espits força separats però amb la tramposa i l'estrep els vaig xapant fins que arribo al punt a on cal sortir a la placa o intentar entaforar-se a dins d'una xemeneia molt estreta.
Jo prefereixo sortir a la placa però tot i que tinc alguna presa de ma, pels peus son molt petites i acabo caient . ho intento un parell de vegades més amb el mateix resultat i , ja petat de braços, decidim abandonar la via. Per sobre meu hi veia un buril vell i dins la xemeneia un cordino de 4mm.
Si es porta un friend del 4 possiblement es pot col·locar una mica més amunt del darrer espit al que jo vaig arribar...
El Joan Asín escalant la primera tirada de la via " Dolce Vita"
En Lambert arribant al peu del diedre.
El diedre vist des de sota.
Escalant el diedre ( foto Joan Asín)
