Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escalada. Pirineu Oriental. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escalada. Pirineu Oriental. Mostrar tots els missatges

19 d’ag. 2023

via " Història inacabable". a la dent d'en Rossell

 





Aquest dimarts vaig pujar a la vall de Núria amb en Toti. Feia molts anys que no hi havia escalat i en tenia un record borrós, de fer una via amb molta calor i patint picor als braços degut a les ortigues i altres plantes per on passava la via i la corda.

La via escollida va ser la Història inacabable, ja que en Toti volia fer la via "Nano", massa difícil per mi i la via Kuru que jo li vaig proposar, ell ja l'havia fet dues vegades. Tot i així, sort en vaig tenir que ell va anar sempre de primer tot deixant cintes llargues a on poder-me agafar quan els passos eran molt difícils per mi.

Per trobar la via només ens caldrà seguir el recorregut de l'antiga via després d'haver superat dues tanques metàl·liques , superar la porta marcada amb el n.3 i travessar el túnel que queda a sota la via.

Per accedir al peu de via cal pujar a sobre del túnel tot grimpant per uns vells graons de ferro que ens porten a una corda fixa i a la xarxa metàl·lica que protegeix el camí de la caiguda de pedres. Nosaltres vàrem cercar la paret pujant uns metres i baixant amb un cert risc de caiguda per arribar a la R.0. a on hi ha un espit i un parabolt que aguanta una corda fixe. Segurament és molt millor arribar-hi passant a ran de la xarxa i agafant l'esmentada corda fixe per arribar a la R.0.

El primers metres van per un diedre negre a causa de la molsa i si vols unir les dues primeres tirades et caldran més de 20 cintes expres. Nosaltres vàrem fer la R.1 i la R.2.

Us he deixat varies ressenyes per tal de poder identificar el recorregut de la via. Com que es creua amb la via Ribetans pot causar algun dubte quina és la línia  correcte a seguir. Nosaltres un cop arribats a la R.5 vàrem continuar per una línia de parabolts nous que marxava a l'esquerra en comptes de tombar a la dreta a trobar un espit a sota d'un llunyà desplom. En aquest punt devíem agafar la via Ribetans, però unes tirades mes amunt vàrem acabar, després d'un desplom molt difícil, per les dues darreres tirades de la via historia inacabable.

Els darrers metres es fan per una canal herbosa a on una corda fixe ens ajuda a anar pujant.

Un cop acabada la via pujarem uns metres més fins a trobar-nos amb un corriol que agafarem en direcció dreta i que començarà a baixar fins a portar-nos a la plataforma de l'antiga via i al túnel a on hem començat a escalar.


Primers metres de la via., des de la R0 força còmoda a on hi podem arribar per una corda fixe.

En Toti a la R.1 després d'escalar més de 25m que marquen les ressenyes.


Primers metres de la segona tirada.


R.5 , punt a on deixem la via per anar a seguir una línia de parabolts que van a l'esquerra.
















7 de jul. 2023

pilar de Sant Martí. Canigó

 



El dimecres anem a Vernet les Bains -Casteil i ens apropem a sota del Pilar de Sant Martí del Canigó, aparquem al sota duna construcció de captació d'aigües, pugem per passar pel seu costat, a on hi comença un corriols en pujada, i en 5 minuts estem a peu de via. ( Un cop al parquing no hem de travessar el pont !! el riu ens ha de quedar a la nostra dreta)

Una taula de picnic i diverses línies d'escalada esportiva ens diuen que estem en el lloc indicat.

La via està equipada i les reunions també, tot i que podem escurçar les tirades fent reunió en arbres.

La via no és difícil i es fa molt bé, es maca i només per l'entorn ja val la pena la visita.

Un cop feta la darrera tirada, un flanqueig per l'aresta, veiem un arbre amb unes bagues i un maillon que ens permet fer un curt rapel de 8m fins un altre arbre a on hi ha mes bagues i maillon i sembla ser que, des d'aquest segon arbre es poden fer dos rapels de 60m que ens porten al camí que puja al monestir. Nosaltres optem per no fer els rapels i baixar pel corriol, marcat amb fites, però que es força dret i relliscós.



Aparquem en aquest indret i cal pujar a passar pel costat de la construcció per trobar el corriol de pujada.
Peu de via vist des de la R.1


Sant Martí del Canigó.

La cresta de la darrera tirada amb el poble al fons.



Foto cordada.


Un cop feta la via anem a visitar les espectacular grutes de les Canalettes, un visita molt recomanable per la bellesa de les formacions d'aquesta gruta.


15 d’oct. 2022

Ferrada i escalada.

 



Aquesta setmana sortim dos dies. El dijous fem la llarga ferrada de Roca Narieda i el divendres la via Gasoil i Decibels, una via que te algun tram interessant però en general grimpes mes que escales.

Nosaltres vàrem fer la darrera tirada de la via Nisueur, ni peur i va ser la més maca de totes les tirades.

















19 de jul. 2009

Via " La vall d'en Bas". Pirineu - Ull de Ter - Gra de Fajol Petit.


Avui hem fat aquesta via que jo diria que és impressionant. Podreu trobar la foto a Ressenya
Impressiona arribar a dalt i mirar avall i veure una paret llisa i vertical, i impressiona arribar a peu de via i veure una paret llisa i vertical. De fet és la mateixa impressió que varem tenir quan ens varem acostar al peu de la via " El Camí del tro" de la sud del Pedra, i com ens va passar en aquella via, un cop t'hi poses, vas trobant presa i bon canto que et permeten anar guanyant metres i fer una via que et deixa molt bon gust de boca.

1a tirada, només 3 bolts. No és difícil però has d'escalar molt entre bolt i bolt.
2a tirada, algun bolt més. Pots posar un alien, però també has d'escalar molt. Hi ha uns metres molt finets que es superen en adherència.
3a tirada. primers passos de 6a, que jo diria que son de 6a+. Es poden fer en A1. la continuació és de 5+ amb molta distancia entre els bolts però vas trobant presa.
4a tirada, Inici impressionant, cal superar un sostre, fer un flanqueig molt aeri i superar el segon sostre. Els passos son més impressionants que difícils. Es poden posar varis aliens al llarg de la tirada.
5a. tirada. 2 bolts i 1 químic. Segueix la tònica de molta distancia entre assegurances, però la dificultat decreix.

En la darrera tirada hem vist uns altres parabolts uns metres a l'esquerra de la nostra via.
Sembla que pot ser una nova via que acaba en la mateixa darrera reunió de la via que hem fet avui.

Nosaltres no hem rapelat la via per anar a peu de via. A la dreta hi baixa una canal amb marques vermelles que et porten al inici de la via de forma més ràpida.

Via molt recomanable, equipada amb bolts però amb molta distancia entre assegurances. Bona roca i entorn ........impressionant.

L'aproximació es fa en una hora i cal vorejar els contraforts rocosos de la foto i que es veuen des de la pista d'esquí " el xalet"

Quan es baixa per la canal que porta a peu de via, es pot veure la paret en tota la seva extensió.

R0. Vista dels primers metres de la via
El Jordi fent la segona tirada.
El Jordi a la sortida de la R3, superant el primer sostre.

Foto del cim després d'haver fet una molt bona via !!!