Escalant pel Bergadà després de la ventada.

 
Després de les ventades del diumenge passat els boscos del Bergadà van quedar molt malmesos. Arbres grans tombats, o trencats pel fort vent que va bufar, ha deixat un paisatge dantesc.

Amb en Xavi Martín vàrem fer una escalada que tenia pendent per des equipar la via que fa pocs dies havíem obert en unes parets que , al estar dins del parc natural del Cadí Moixeró, la seva directora ens va demanar que la des equipéssim la via ja que la zona es susceptible de nidificació de rapinyaires.

Un cop feta la feina, vaig adreçar-li a la directora la petició que no es prohibeixi completament l'escalada. Que com s'ha fet en altres zones del país, es fixin uns períodes amb restricció de l'escalada a causa de nidificació, i altres en que sigui possible fer-ne., compaginant així el respecte per la natura amb la practica de l'escalada, que massa sovint és veu relegada per prohibicions massa arbitraries.

Restem doncs a l'espera de la resposta del Parc Natural.

"Via de l'Àngel"

 Atenció.

Els responsables del parc natural ens ha informat que en aquesta zona no està permès escalar i ens requereixen que des equipem la via.

Per aquest motiu en breu tornarem al la zona per des equipar la via.

La setmana passada vàrem pujar a Meranges de Berguedà, un lloc preciós del municipi de Castellar de n'Hug, tot i que hi arribarem sortint de la Poble de l'Illet.

Amb en Jordi Martínez teníem la intenció d'obrir una via en la que jo ja hi havia treballat una mica en dies anteriors, i ens van acompanyar la Montserrat i en Pere Joan.

Aquell dia vàrem obrir 4 tirades fins el cim de la paret, però la segona tirada seguia una línia molt bruta de vegetació que no ens va acabar d'agradar. Així que avui hi hem tornat per tal d'equipar una nova línia més a la dreta que està més d'acord amb tota la via.

La via pren el nom del pare del Jordi, la via de l'Àngel, a qui li ha volgut retre un homenatge/recordatori.

En aquesta ocasió, i a diferencia del que estem equipant habitualment, en la via no hi ha cap expansió de progressió, només bagues en ponts de roca, boixos, un pitó a la primera tirada i un tascó empotrat  a la darrera tirada, per tant ens caldrà portar un joc complert de friends i unes 10 cintes.

A la dreta d'aquesta via, amb en Pany hi hem començat a equipar una nova línia que encara està per acabar.

Per arribar a la  collada de Meranges, que és a on aparcarem el cotxe, deixarem la carretera que va de la Poble de l'Illet a la Molina i, un cop passat el trencall del clot del Moro, 200m més amunt veurem una pista forestal a la nostra dreta que baixa a creuar el riu Llobregat i puja uns tres kilòmetres per una pista en bon estat.

Un cop deixem el cotxe, al costat d'uns tancats per a les vaques i des d'on ja veiem la paret a on escalarem , seguirem unes marques verdes /blanques que en uns 20 minuts ens portaran al peu de la paret.

Pel descens podem fer-ho rapelant la via o bé crestejant uns metres per anar a buscar la canal que per l'esquerra ens portarà al peu de via.

Salut i a escalar.

            Collada de Meranges.

    Preparant el material al peu de la primera tirada.

   Primers metres de la primera tirada.

En Jordi netejant el flanqueig per anar a cercar la R.1 que farem en un roure.

                                Inici de la segona tirada 

   Inici tercera tirada.


   Inici de la quarta tirada.

     Escalant els metres finals de la 4a. tirada.

                                                                                         R.4