Cercant l'ombra a les Arenes

 

aquest dijous, amb en Jordi Puig vàrem anar a les Arenes per poder escalar a l'0mbra i fugir de la calor que ja apreta de valent.

La primera via va ser lan.7 "20 anys després" totalment assegurada i dues tirades maques. La primera amb passos de 6a. que ens van fer tibar d'A0 i la segona amb passos molt fins que jo diria que son més de V que marca la ressenya.

Tot seguit ens desplacem uns metres a la dreta i pugem per una primera via sense nom, la n.10, per continuar per la n.13 "hola bitxo" que també te un pas a on no hi veig el color i el faig amb l'estrep.

Un cop rapelada la via , i per acabar la matinal, fem la via n.11. I amb el sol que ja pica a la paret donem per acabada l'escalada

via "Aresta del cavalls"

 

ressenya d'en Joan Prunera

Atenció!! els 4 primers espits de la 1a. tirada ja no hi son!!!

Avui he anat amb en Jordi Martínez a fer aquesta via. l'Aproximació ja es tota una excursió amb forta pujada.

Un cop a peu de via cerquem el primer espit però no veiem res...En Jordi s'equipa i puja a veure si el troba, però el que hi veu es l'emplaçament de l'espit trencat ! puja una mica més i posa una baga en la savina i al costat i veu el segon emplaçament de l'espit també trencat. Jo li recomano que baixi i que anem a cercar una altra via, però ell decideix arribar fins a una segona savina i torna a veure dos emplaçaments més d'espits trencats. Jo li torno a recomanar que passi la corda per la savina i que baixi, però ell veu una xapa en el desplom que hi ha més amunt i decideix continuar. Finalment pot xapar un buril molt vell i l'espit del desplom. Per cert, aquell pas és un V+ o 6a, almenys això ens ha semblat a nosaltres, jo hi he fet un A0 com una casa de pagès.

El Jordi arriba a la reunió i veu que a 2m a la seva dreta n'hi ha una altra amb dos parabolts i es posa en aquella.

A partir d'aquesta reunió ja hi trobarem les tirades equipades amb algun parabolt i espits amb xapes d'alumini.

La penúltima tirada, molt vertical i amb roca vermellosa fruit d'una esllavissada, fa força impressió, però es deixa fer prou bé.

En general la via te una roca a controlar, tot i que es força acceptable, i només he arrancat una presa.

Amb un rapel d'una instal·lació molt rovellada, a on jo hi he deixat una baga per reforçar les cadenes, hem arribat al peu d'una canal que ens permetrà arribar al corriol de tornada al cotxe. 

En Jordi escalant els primers metres de la via tot cercant els espits que ja no hi son.

En Jordi sortint de la R.1

                                        Arribant a la R.2

                                                             Primers metres de la 3a. tirada.

La quarta tirada, que es pot enllaçar amb la 5a.

A punt de plegar les cordes ja dalt del cim.

Rapel de baixada.

Via Rumba Catalana.

 

Aquest dissabte hem anat a les Arenes a buscar l'ombra del matí. Aquesta paret ens permet escalar fins les 12 del migdia sense que ens toqui el sol.

Aquí podreu trobar informació de la paret

Nosaltres varem començar per escalar la via "Aresta de la sardana" i a continuació la "Buscapeligru", dues vies (22 i 23) que ja coneixiem d'una visita anterior. Aquestes son dues vies ben equipades amb una dificultat de IV / V i amb algun pas que jo vaig trobar de V+ no obligat.

Al costat mateix de l'Aresta de la sardana, a la seva esquerra, hi varem veure una línia de parabolts que semblaven nous. Així que ens hi posem sense tenir-ne cap referencia.

La via es nova, la van obrir fa pocs dies i es diu " Rumba catalana" (21)segurament en vàrem fer una de les primeres repeticions, i encara li calen repeticions per tal que estigui neta i sanejada. A  nosaltres ens va saltar alguna presa. Personalment vaig trobar que les assegurances allunyen molt i per tant és una escalada amb exposició.

El parc natural i a sota les cases de les Arenes vist des de la paret.

En Pany a la via Aresta de la sardana.

                                                                        Buscapeligru

2a. tirada de la via Rumba catalana

Rapel amb la bosa de la marca Edelrid que et permet anar treint la corda a mesura que baixes i evitar així els embolics.

Les Arenes. Les roques de l'Aguilar.

Aquest dissabte anem a les Arenes per poder escalar a l'ombra. Fa unes setmanes hi vàrem anar per conèixer aquesta paret però el dia abans havia plogut i la paret estava impracticable.
Aquesta vegada la paret està seca i ens permet un primer contacte amb aquesta roca, que tot i estar sanejada, encara cal mirar en compte, i les seves vies.
Aparquem passat el pont i en 15 minuts arribem a peu de les vies de la dreta.
Totes les vies estan marcades amb un xapes amb el seu nom.
Amb en Pany comencem per la via Aresta de la sardana, una via fàcil i ben assegurada amb parabolts de 12mm com totes les del sector. Rapelem i fem la via Buscapeligru, molt maca i més sostinguda.
Un cop a dalt, per no escalar al costat dels companys amb el risc de la caiguda de pedres, ens desplacem caminat amb molta cura per no fer caure pedres cap a les vies del centre de la paret, passem pel costat d'un màstil amb l'estelada que algú ha doblegat i trobem dues reunions unides per un cable elèctric que no entenem quina mena de funció hi fa.
Rapelem la via Jaume Camarassa i l'escalem, per tornar-la a rapelar i fer la via Ratpenat que comença al costat mateix. Un cop a dalt ja son les 12 i el sol comença a picar, tot i això tornem caminant a la zona inicial a on els companys han continuat escalant i ens recomanen que fem la via Diedre 27 d'agost. Així que tot i que el sol enlluerna quan mires amunt cercant les preses, fem aquesta via i donem per acabada la matinal.
Una zona molt ben equipada, interessant de conèixer i de fàcil accès.

 Amb les motxilles a peu de via escalem l'aresta de la sardana. Els companys a la R.1

  Xapes que ens indiquen la via.


Les crostes o llastres sanejades.


Escalant a l'ombra.

 En Pany amb la Mola al darrera.

Escalant la darrera via del matí, el diedre 27 d'agost. amb un pas de 6a+ que es pot superar amb A0.

La Falconera. via "Hérnia Discal"

 

Aquest dimecres , amb el Joan Asín i el Toni Gómez, vam anar a cercar l'ombra de la tarda a la paret de la Falconera, al parc natural de Sant Llorenç . La veritat és que està fent un estiu prou fresc com perque la temperatura no fos gaire alta i el Joan, que te "poca virtut" acabés posant-se dues capes.

Us deixo un enllaç amb la ressenya de la via que ha fet el Joan en el seu bloc, jo només i afegiria que l'entrada a la R.1 és prou difícil com per posar-li V+, tenint a més en compte que la darrera assegurança son uns claus molt vells.

Per cert, vàrem coincidir amb una cordada que anava a escalar la via Estanalles. Quan nosaltres vam passar pel seu peu de via vam poder observar que el rusc d'abelles hi continua present i ben actiu, però per sorpresa nostra ells s'hi van posar i van fer la via sense patir cap picada !!! 

A hores d'ara encara "alucino"

Trio de vies a Sant Llorenç

La tarda d'aquest dijous potser ha sigut la darrera que podrem aprofitar per escalar abans del canvi d'hora. Amb el Jaume vam anar a St. Llorenç, a on jo no hi havia escalat gaire, i em va portar a fer tres vies per fer un tast de la "roca" de Sant Llorenç.



Vàrem començar per fer la normal de l'agulla de l'Esquirol, a on tot i que la roca no em va donar gaire confiança, a poc a poc t'hi vas acostumant.
La via està assegurada però es poden posar friends de totes mides per millorar la seguretat.

El Jaume a la 1a. tirada.

Un servidor fent el primer tast d'aquesta roca.

Fent la segona tirada que és molt curta. te 2 pitons i es pot posar un microfriend.


Per pujar al cim de l'agulla, cal fer una grimpada fàcil però tenint cura de la roca.


A continuació varem anar a la cara Oest del Cap de mort a fer la via Maya que , segons el Jaume tenia molt bona roca. Jo la veritat és que els primers metres els vaig trobar força difícils i amb la roca que es descrostava una mica, a mesura que vas pujant la roca millora.
Per mi aquesta via te passos de 5+ tant en la primera tirada com en la sortida de la R1.
Via recomanable. Està ben assegurada amb bolts. R rapelable.

El Jaume entrant a la R1.


Sortida de la R1. Te un pas força difícil tot i que la roca aquí és molt bona.


Finalment varem acabar fent la canal central del Cavall Bernat. Una via molt maca i ben assegurada que em va deixar un bon regust de boca d'aquest visita a Sant Llorenç.

La via està ben assegurada amb espits, bolts, pitons i pont de roca.

Un cop al cim de l'agulla, el sol s'acabava de pondre darrera Montserrat i la manca de llum ens feia adonar que calia baixar i tornar a casa després d'una tarda ben aprofitada i molt agradable.