Sisbemessanapren

26 de juny 2022

Via Rumba Catalana.

Aquest dissabte hem anat a les Arenes a buscar l'ombra del matí. Aquesta paret ens permet escalar fins les 12 del migdia sense que ens toqui el sol.

Aquí podreu trobar informació de la paret

Nosaltres varem començar per escalar la via "Aresta de la sardana" i a continuació la "Buscapeligru", dues vies (22 i 23) que ja coneixiem d'una visita anterior. Aquestes son dues vies ben equipades amb una dificultat de IV / V i amb algun pas que jo vaig trobar de V+ no obligat.

Al costat mateix de l'Aresta de la sardana, a la seva esquerra, hi varem veure una línia de parabolts que semblaven nous. Així que ens hi posem sense tenir-ne cap referencia.

La via es nova, la van obrir fa pocs dies i es diu " Rumba catalana" (21)segurament en vàrem fer una de les primeres repeticions, i encara li calen repeticions per tal que estigui neta i sanejada. A nosaltres ens va saltar alguna presa. Personalment vaig trobar que les assegurances allunyen molt i per tant és una escalada amb exposició.

El parc natural i a sota les cases de les Arenes vist des de la paret.

En Pany a la via Aresta de la sardana.

Buscapeligru

2a. tirada de la via Rumba catalana

Rapel amb la bosa de la marca Edelrid que et permet anar treint la corda a mesura que baixes i evitar així els embolics.

6 de juny 2022

A la fresca de les tardes. Vies "Indignats" i "Joans's"

Aquest dissabte, amb en Joanet, busquem escalar a la fresca de les tardes a la Codolosa. A partir de les 5 de la tarda ja no toca el sol a la paret i això ens permet escalar amb una temperatura agradable fins ven tard.

Comencem per la via Indignats i continuem per la Joans's, totes dues obertes pel Joan Asin i amb les que també hi vaig col.laborar, ara ja fa uns quants anys.

29 de maig 2022

Bob Esponja, Hijos de Palau, el Niño de los peines, Fase Uno

Aquest dissabte, tot i les previsions de molta calor, anem a Sant Llorenç de Montgai, a la Formiguera a escalar un seguit de les vies que darrerament han sortit força pels blogs.

Per apropar-nos als nostres objectius ho fem escalant la via Bob Esponja, una via fàcil i ben assegurada que et permet arribar a la part alta de la paret tot escalant en comptes de remuntar un corriol molt relliscós.

Pujo tot saltant-me algunes assegurances i les dues primeres reunions i amb 60m arribo molt just(en Pany surt uns metres) a la R.3. Des d'aquest punt veiem el camí que en uns 30m nes portarà al peu de la via El niño de los peines que era el nostre primer objectiu.

Arribem a peu de paret i una línia de parabolts ens fa pensar, per error, que és la nostra via. Resulta que en realitat és la via los Hijos de Palau, que comença en el mateix lloc que el niño de los peines.

Quan en Pany ha fet uns 15 metres ens adonem que la via continua recte amunt i que no fa cap flanqueig con marca la ressenya. Continua amunt havent superat uns passos de presa escadussera i sense gaires peus, que ens semblen passos de 6a més que de V+. De fet, de le ressenyes de les 3 vies de la zona, nosaltres i afegiriem mig grau a la dificultat.....i els V+ ens semblen 6a.

Un cop feta aquesta via, la rapalem i fem la del costat, la Niño de los peines, al darrera del Joanet i el Jordi.

Ara si que la via fa el flanqueig a la dreta que marca la ressenya, amb passos molt difícils.

Feta la via rapaelm de nou i en Pany fa la 1a. tirada de la via Fase Uno, i com que la calor apreta ja fort, decidim fer només aquesta primera tirada i deixar la resta per un altre dia.

Així que prenem el corriol de baixada de la via Bob Esponja i anem a buscar el cotxe per donar l'escalada per acabada i cercar la frescor d'un restaurant.

En Jordi pujant per la bob Esponja.

En Joanet en el flanqueig de los niños del peine.

En Pany en els primers metres de la via Los Hijos de Nadal.

Superant els darrers metres de la segona tirada per una fissura molt marcada.

En Joanet a la R.1 de la via el niño de los peines, el Jordi fent la tirada i en Pany iniciant-la

En Pany superant els metres mes difícils de la 1a.tirada de la via Fase Uno,abans d'entrar a la reunió a on hi ha una fusta per reposar els peus còmodament.

22 de maig 2022

Coll Roig. "Diedre Joan Colet". "Xapa la xapa! i "Imagin"

ressenya de Joan Asín.

Aquest dissabte cerquem un lloc alt a on la calor no sigui tan cruenta i ho encertem. A coll Roig i fa sol però la temperatura no puja tant com a la plana i un airet fresc fa mes soportable la calor.

Comencem l'escalada per aquesta via que, tot i que de lluny sembla bruta perquè és un baixant d'aigua, la feina feta de neteja i l'equipament fan que sigui una via recomanable. Amb passos difícils que podrem superar amb A0 i 4 tirades que et deixen en el mateix camí de baixada.

Quan fem el camí de baixada ens trobem amb en Juan Urquiza i els seus companys de cordada, en Jordi i l'Esteban, que estan fent la via "xapa la xapa"

Així que despres de saludar-los baixem una mica més i anem a cercar el seu inici. Però baixem més del compte i en realitat pugem per la via Tardor calenta fins el camí.

La següent tirada és la dificil, amb passos de 6b que haurem de fer en A0, però que ens deixa amb un regust de boca.

Rapalem la tirada i fem una via "Imagin"que comença uns metres mes avall i, tot i que la ressenya marca com a 6a, la trobem més difícil que l'anterior, fins hi tot fent A0.

primers metres de la via

en Jordi superant el 6b

En Pany iniciant la darrera tirada

En Pany en els metres finals de la via Imagin

9 de maig 2022

Via "Bages" a Malanyeu

Aquest dissabte amb en Pany hem acabat d'obrir la via Bages, al costat de les taules de la Llei.

Aquesta via te dos trams ben diferents, les dues primeres tirades son de placa, com les d'aquella zona, a on caldrà tibar de valent, o pujar amb estreps si no tenim el grau per fer-les en lliure.

Arribats a la R2. els que vulguin podran rapelar fins a peu de via.

Si es vol sortir per dalt cal fer un canvi de reunió i escalar dues tirades més, ja no tan difícils i prou maques, tot i la vegetació que a la darrera tirada ens torbarem.

Tota la via està equipada i només calen 17 cintes i l'estrep.

Aquest diumenge hem fet amb en Toti la primera repetició.

Entrant a la R.1.

En Toti apretant en lliure a la segiona tirada.

Vistes de la segona tirada.

En el pas clau de la 3a. tirada

Sortint de la R.3 per fer la darrera tirada.

5 d’abr. 2022

"La Cola" a Sant llorenç de Montgai i "La Virgen del Pilar" a Collegats

Aquest cap de setmana ens hem apartat de les pluges i nevades i ems pogut escalar a Sant Llorenç de Montgai i a Collegats.

El fred i el vent s'han fet notar però ambdós dies ens ha lluit el sol i hem pogut escalar tant el dissabte com el diumenge

Dissabte anem a la Formiguera, a on coincidim amb moltes cordades que han fet el mateix pensament que nosaltres.

En Pany i jo comencem per la via la Cola, una via que conserva encara una roca molt abrasiva, tant que en Pany es va fer un tall amb una presa i va deixar un rastre de sang a la paret i als mosquetons. Una via que et fa escalar de valent en els darrers metres, un V+ dels que podríem dir que pot ser 6a.

Una via recomanable.

En Jordi i en Joanet escalen per la Savina Wall.

Acabades aquestes vies fem un rapel i intercanviem les vies.

Finalment nosaltres escalem la darrera tirada del Barbes, amb passos d'estreps en la part superior a on la via extra ploma.

Abans de marxar podem saludar al Joanet Frontera que escalava al costat nostre amb la seva colla habitual.

En Joanet i en Jordi a la reunió de la Savina Wall.

passant de la cola a la savina wall per recuperar una corda enganxada en una savina al recuperar-la del rapel

En pany a la via " el Barbes" i en Jordi a "la cola"

Dinem al càmping i marxem direcció a la Pobla de Segur a dormir en una fonda, Can Fasersia, que, tot i ser senzilla, te una relació qualitat preu excel·lent. 43€ l'habitació doble amb un bon esmorzar inclòs.

Diumenge, després de molts anys de no escalar en aquestes parets pugem a les Moles de Pessó.

El fred i el fort vent, tot i que lluïa el sol, ens fan prendre la decisió de fer una escalada ràpida i fàcil que ens permeti sortir de la paret abans que hi toqui l'ombra.

Així que les dues cordades comencem per la 1a. tirada de la via Socis i Patissants i mentre en pany i jo continuem des de la feixa per la via La Virgen del Pilar, en Joanet i en Jordi continuen per la vi Socis i Patissans.

De la nostra via esmentar que la roca es molt bon excepte en la darrera tirada, la més difícil d'aquest pany final de la paret, a on la roca es trencadissa i no dona confiança. També ens va semblar que alguna de les assegurances no estaven a on realment servirien en cas de caiguda per evitar picar en la lleixa de sota.