2 vies: "d'en Roc" " la drecera"

 

Aquest dijous he pujat amb en Jordi Martínez a fer una matinal a Malanyeu. Jo de la via d'en Roc en tenia molt bon record però ja feia molts anys que no la repetia.

la Via comença pujant pels primers 3 espits de la via Montse Curtó, i després continua recte a buscar un parabolt, mentre que la M. Curto va en diagonal a l'esquerra. La via està força equipada amb ponts de roca i pitons, però ens caldrà portar algun friend per millorar-ne la seguretat. La R.1 es pot fer en un bon pont de roca o pujar 5m mes a buscar una alsina.

La segona tirada va a buscar una placa molt llisa a on hi trobarem 2 pitons i dos ponts de roca.

Per baixar utilitzem els rapels de la via Montse Curtó que trobarem 4m a la nostra dreta.

inici de la via compartint metres amb la Montse Curtó.

Arribant a la R.1 55m.

primers metres de la segona tirada.

Un cop a baix, en posem a fer la via de "la drecera" que puja uns 8m a la dreta d'on estem i per on rapelat. Algú a tret un parell de xapes de la 2a. tirada. Una, la primera que es troba al sortir de la R.1 ja està posada de nou, l'altre, la darrera de la tirada no, però podem xapar un espit de la Montse Curtó.

Sortida de la R.1 amb la xapa robada ja reposada.

Codolosa Est. Cirerer D'arboç i Desacatament

 

Aquest dissabte amb en pany anem a la Codolosa cercant el sol i a raser del vent fred del Nord. Decidim fer un parell de vies curtes ja que la meva lesió del braç encara no em deixar escalar em comoditat.

Comencem per la via Cirerer d'Arboç, que jo vaig obrir ara fa uns anys, i després de rapelar, veiem que a la seva dreta hi ha l'inici d'una via que te per nom Desacatament i ens hi posem.

Aquesta via te poques assegurances i per tant algun friend ens anirà bé per pujar més segurs.

Les dues reunions tenen només un parabolt sense anella... i per tant ja veiem que no la podrem rapelar. A la R.1 es pot reforçar amb una olivera petita que hi ha al costat. La R.2 ens la saltem i en Pany va a buscar la R.2 de la via Cirerer d'Arboç que és per on tornarem a rapelar.

>En Pany a la segona tirada de la via Cirerer d'Erboç

Inici de la via Desacatament

Inici de la segona tirada

La cresta del Santuari de Corbera.

 

Encara amb una lesió al braç que no em permet tibar ni fer gaire dificultat, amb en Pany i el Joanet decidim anar a Corbera i fer alguna de les nostres vies. 

Començo fent la primera tirada de la via Aresta de Corbera i quan arribo als passos de V, m'adono que el dolor del braç no em deixarà fer gran cosa, així que decidim continuar escalant tota la cresta i fer una matinal relaxada però no per això interessant, encara que només sigui pel paisatge que ens envolta, l'estretor de la cresta en algun trams i alguns passets d'escalada.

A la cresta anirem fent les reunions al gust, aprofitant algun parabolt que hi trobarem o bé en algun arbre o llaçant alguna roca.

Aquesta vegada, a diferencia de l'anterior que vàrem escalar i equipar aquesta cresta, hem baixat per la cara Oest per anar a parar directament al santuari i, tot i que cal cercar el millor camí, és molt mes ràpid per arribar a la pista i al cotxe.

De material necessitarem alguna cinta llarga i poca cosa més.

1a. tirada de la Via aresta de Corbera

vies "Escorpí" i Amics de Malanyeu"

 

El dissabte vàrem tornar a Malanyeu a cercar el sol.

Mentre en Jordi i en Joanet escalaven la via Amics de Malanyeu, en Pany i jo fem la via Escorpí.

La via escorpí es pot fer amb 5 tirades curtes o bé com ho vàrem fer nosaltres, en tres , enllaçant la 1a. i la 2a. i la 4a. i la 5a.

En la darrera tirada optem per fer la variant de color blau marí a la ressenya, que puja per la placa final amb uns passos difícils que ens faran escalar concentrats.

Totes dues vies estan equipades i només ens caldrà portar cintes exprés.

A la via escorpí hi hem fet una petita variant per entrar a la R.1 que fa que la línia pugi més recte i sigui més atractiva.

Un cop feta la via, la rapelem i, ara ja amb la boira que ha envaït la vall, escalem la via Amics de Malanyeu, que va ser de les primeres que vaig equipar a Malanyeu amb en Francesc Suñol.

Una jornada ben aprofitada.

restaurant la via Malalts de Roca.

 

Aquesta setmana hem anat un parell de cops a Malanyeu a cercar el sol. Hem començat per pujar per la via Malalts de roca per tal de netejar-la d'argelagues, afegir-hi alguna baga nova i alguna assegurança en llocs més exposats.

Després fem la via Aina i també en netegem alguna argelaga.

Arriben la colla d'en Joan Frontera i una cordada es posa a la via Carla i els altres a la via de l'escorpí. Veiem que algú havia tret el primer parabolt de la via de l'escorpí i el reposem.

Mes tard repetim nosaltres la via i equipem una nova entrada a la R.1 per la dreta d'aquesta.

Montroig. vies "café copa i caliquenyo" i "Chocolat"

 

ressenyes de Joan Asín

El passat dissabte vàrem anar al Montroig a fer aquestes dues vies que fa pocs mesos que s'han obert.

Comencem per la via café copa i caliquenyo i ens trobem amb una primera tirada amb la roca vermellosa tipica de la zona que et fa dubtar de la seva consistencia i per tant escalo amb molta precaució. Més amunt la roca va millorant però sempre haurem de tenir precaució al cercar les bones preses.

La via te, a la sortida de la reunió de les 3 darreres tirades passos molt difícils que acabem fent en A0.

Darrera nostre puja una cordada amb el Juan Gutierrez, en David Palau i una noia de Málaga molt simpàtica.

Un cop a dalt baixem pel corriol que està equipat amb cordes fixes i quan arribem a l'alçada de la R.1, un corriol ens permet arribar-hi. En Jordi decideix descansar i baixar al cotxe i en Pany i jo comencem la via Chocolat des de la r1 que es compartida amb l'altre via.

La segona tirada va per una canal terrosa molt desagradable i quan he fet els primers 10 m. veig que a la placa de l'esquerra s'hi ha obert una variant per estalviar continuar per la canal . M'hi poso i son uns metres molt macos assegurats per 3 parabolts, que et porten a la R.2 de l'altre via. Fem aquí la reunió i en pany acaba per la canal, ara ja amb bona roca i amb passos de xemeneia la que seria la segona tirada.

La tercera tirada et mena a sota un bloc empotrat a la canal que obliga a uns passos molt difícils i poc assegurats a diferencia de la tònica d'aquestes vies. Jo opto per pujar per la placa de la dreta que és molt més assequible tot i no estar assegurada. La tirada acaba passant per davant de la R.3 de l'altra via i cercant la reunió uns metres mes a l'esquerra.

La darrera tirada és la més assequible tot i tenir algun pas de dificultat.

Baixem al cotxe i ens trobem a una parella , en Martí Dalmases i la seva companya, que han escalat la via "diedre blanqueta". La fem petar una estona i ens recomanen una via que han obert.

aproximació a peu de vies

Nom de la via

1a. tirada amb la roca que et fa dubtar.

Sortida difícil de la R.1

Primers metres de la 3a. tirada un cop superats els passos inicials en A0

Tram bonic dels darrers metres que fem escalant el diedre.

En Jordi arribant a la Reunió.

Foto cordada.

Tot baixant fem una foto a la cordada del Juan Gutierrez que està escalant la darrera tirada.

Escalant per la placa de la variant de la segona tirada de la via Chocolat, que estalvia continuar per un tram de la canal terrosa.

acabant la segona tirada , ara ja per la canal amb bona roca.

Darrera tirada de la via.

Aquesta és la via que ens va recomanar en martí Dalmases.