13 de maig 2021

nova línia per arribar al cim

 


Per poder arribar al cim des de la R.1 de la via Bona Feina o de la Joan Frnacesc, hem equipat 35m més netejant una canal per on pujar.

9 d’abr. 2021

Via " Canal de l'arbre mort"

 




Aquests dies hem obert una nova via a les parets del Santuari de Corbera, en concret a la cara Est. Aquesta via puja per la segona canal que hi trobareu, després de la darrera de les vies d'escalada esportiva que hi ha obertes en aquella paret.

La via la vàrem obrir des de sota, tot superant les dificultats amb la roca que calia sanejar i la vegetació que hi havia.

Aquest dijous, abans de l’entrada del nou confinament comarcal hi hem tornat per tal de sanejar-la de roques inestables i vegetació. Hem pujat per la cara sud i hem rapelat fent la neteja, tres hores de feina que han deixat la via en millors condicions de com la vàrem trobar al obrir-la.

La via te uns 60m que nosaltres hem dividit en tres tirades de 22m, 13m i 25m.

La dificultat en lliure l’haurà de concretar qui tingui el grau per fer-la. La primera tirada és la més assequible, la segona supera una placa molt llisa i la tercera presenta uns desploms atlètics que requereixen tibar de valent.

A la tercera tirada passarem al costat d’un gran arbre mort que dona nom a la via.

La via està assegurada amb parabolts.

Material: 10 cintes exprés.

Descens: es pot rapelar la via o pujar 3 metres des de la darrera reunió per arribar al cim i anar a cercar els ràpels de les vies de la cara Sud.


netejant la primera tirada.


desploms de la 3a. tirada.

l'arbre mort que trobem al tram final de la via, quan ja han acabat les dificultats, i que dona nom a la via.


22 de març 2021

Retocant les nostres vies de Corbera.

 



Aquest dissabte, després de molt de temps sense poder escalar fora de la comarca, m'he retrobat amb els companys i hem anat al Santuari de Corbera.

Hem repetit i netejat d'argelagues dues de les nostres vies, la "Escaladors bucolics" i la " Bona Feina" i per acabar la matinal, hem fet la primera tirada de la via "Aresta de Corbera" .En aquesta via hi hem instal·lat una reunió a 20m del terra per tal de poder escalar el millor tram de roca de la via, si no es vol continuar fins a dalt.

En Pani a la via " Bona Feina"


                                      Arribant a la r.1 de la via "Escaladors bucolics"

La cordada.

9 de des. 2020

via del Guillem i via de l'Escorpí

 



Aquest dilluns ens acompanyava en Xavi Solà i varem pujar a Malanyeu amb la incertesa de si podrem escalar, ja que el temps pintava malament.

Finalment vàrem poder repetir un parell de vies que en Xavi no coneixia.

El fred ens va deixar glaçats els dits pero va valdre la pena sortir i no quedar-nos a casa.

Força cordades van tenir la mateixa idea i la paret del Devesso estava ben animada.

Nosaltres coincidim amb una cordada que feia la via Francesc Suñol i fem petar la xerrada tot compartint la paret.

24 de nov. 2020

Via "Stradivarius"

 



El dijous passat vàrem tornar a Montserrat amb la intenció de fer alguna via a Sant Benet.

Mentre pujàvem per les escales decidim anar a la via "Area de Servei" però al arribar-hi veiem que hi ha dues cordades a la via, i una encara no ha començat. Per no pujar graons amunt ens decidim per repetir el camí de l'alzina.

Un cop a dalt el vent bufa molt fort i ens fa desistir d'anar a fer la via del cabra, a la panxa del bisbe, i els proposo anar a fer la via Stradivarius que fa anys havia fet i de la que en tenia un bon record.


Ens posem a la via i fem la primera tirada, de roca molt bona i de 55m que et fan escalar entre assegurances i que te un parell de desploms que son realment difícils. ( es poden superar en A0)

A la segona tirada ens decidim per continuar per la via aresta del violí que és menys difícil. Tot i això te uns metres sense cap assegurança fixa que son molt exposats. Crec recordar que abans hi havia un tercer parabolt que assegurava millor aquests metres.



Aquest dijous ens van acompanyar en Pere i en Jordi.




13 de nov. 2020

Vies " Arnau Oleguer" i " Queraltina"

 





L'abril del 2017 varem fer aquesta combinació de vies que hem repetit aquest dijous.

Aquesta és una bona combinació que et permet escalar molts metres, en general amb bona roca i ben assegurats, tot i que a la via Queraltina, les argelagues ja comencen a tapar fissures i forats que abans eren bones preses.

Per la Queraltina ens caldrà portar friends per assegurar alguns trams, especialment als primers metres del inici de la via per arribar al tercer parabolt ja que en cas de caure arribarem al terra.


En Pany.

En Jordi Puig júnior

 

Joan



7 de nov. 2020

Retorn a Montserrat. vies: "Camí de l'alzina" i " Guzman Silva"

 


Aquest dijous amb en Pany pugem al Monestir, després de molts mesos de no escalar a Montserrat, i anem per les escales dels pobres a l'agulla del pas del francesos per fer la via del Camí de l'alzina.

Sembla mentida però, tot i haver escalat molt a Montserrat, quan fa temps que no hi escales, les preses semblen més petites i relliscoses que abans....

Comencem per aquesta via i la boira i el vent humit del Nord ens fan passar fred. A gorros les agulles es veuen ben tapades per la boira i el vent i bufa fort.

Al principi ens costa tornar a agafar el tacte de les preses montserratines, però al final gaudim de valent amb les dues ultimes tirades.

Veiem una cordada escalant la via colorantes permitidos a l'Elefantet, una via que fa anys va obrir en Pany i que és de les clàssiques de la zona.

Acabem la via i anem en direcció a la panxa del bisbe i al pla dels ocells. Jo fa anys que havia fet la via Guzman-Silva i com que en Pany havia de ser d'hora a casa li proposo fer-la ja que és curta i ràpida de fer.

Un cop a sota l'agulla, des del camí es veu pintada una senyera a la roca, jo no recordo per on va la via així que començo a escalar en aquella direcció.

Arribo a la senyera i m'hi trobo una reunió de dos espits desequipada i un espit uns tres metres mes amunt protegint un desplom.

No em sona que anés per aquí la via i començo a cercar a dreta i esquerra alguna assegurança. Finalment vaig molt a l'esquerra i acabo veient una reunió de parabolts amb anelles fruit de la restauració de la via que van fer els aperturistes i / o companys,  fa un anys.

Aviso en Pany que ja pot pujar i continuem per la que serà la segona tirada, la més maca de la via. 

La tercera tirada fa un flanqueig amb roca dolenta a controlar i envolta l'agulla per trobar una reunió que em salto per arribar ja fins el cim.

Un rapel de 15 m. ens deixa al coll de la cara Nord i baixem per la canal de l'oest, una mica bruta de vegetació, fins el camí.


Primera tirada. Cal portar algun friend per assegurar-la.

En Pany superant els metres mes difícils de la via que trobarem al inici de la segona tirada.

Després d'un tram caminant per entre la vegetació ens trobem la placa de la 3a. tirada amb un flanqueig final força espectacular.

En Pany iniciant la 4a. tirada.

Primers metres, molt finets, de la 5a. i darrera tirada.


Via "Santboiana"

En Pany a la segona tirada.



Arribant a la R.2



La mostra de les antigues assegurances que encara trobem a la via.




Inici del flanqueig de la tercera tirada.

Foto cim. Amb les ombres montserratines que ens acompanyen.