Monestir. Zona Camping.via "Diedre Pepelú"

Aquest dimecres teníem la intenció de fer un parell de vies properes a la zona del Monestir però, com que per trobar la primera ens vam perdre.... finalment només varem escalar aquesta via que, sense ser una meravella, val la pena escalar-la per la facilitat d'accés i descens i per la seva roca, molt especial i més bona del que sembla des del peu de via.

Per arribar a la via pujarem pel camí de Sant Miquel i, quan estiguem davant mateix del totxo del càmping, ( un gran bloc a tocar de la pista uns 300m més amunt del càmping) un corriol molt embrossat ens portarà en 3 minuts al peu de via. 1r. buril a uns 8 m

1a. tirada: 40m V. 3 parabolts, 2 burils i 1 pitó Pujarem per roca dubtosa fins el primer buril. una fissura ens permet continuar guanyant metres i la placa ens portarà fin una aresta a on farem canvi de placa. Un buril assegurarà aquest flaqueig que ens deixa en una placa de roca molt bona i plena de forats.

2a. tirada: 25m V-. 1 buril. Una roca molt especial ens permet una escalada atractiva i fàcil. Haurem de llaçar ponts de roca, merlets i posar algun friend per assegurar aquesta tirada.

3a. tirada: 10m 6a(A0/V+). 1 pito i 1 buril.  Una fissura ens permetrà guanya els primers metres per una placa sense gaire presa i arribar a un buril a on hi trobarem una pas molt difícil i obligat.

Descens: podrem baixar fins a peu de via amb un rapel del 55m.
Material: cal portar 6 cintes, friends petits i mitjans i cordinos.

 El Toni iniciant la via.

 Arribant a la R.1 per un tram de roca molt bona

 Escalant la segona tirada per una roca especial i molt bona.

 El Toni i el Joan arribant a la 2a. Reunió

 El Joan barallant-se amb el pas difícil de la 3a tirada. Finalment va superar el tram fent un flanqueig a l'esquerra molt fi

Montserrat. Zona Càmping. Via "Facilonga"

La tarda del dimecres amb el Miquel vam anar a cercar l'ombra de la zona del càmping i per tant per una vegada passem per davant del cremallera de Sant Joan sense agafar-lo !!!
Així que caminem uns metres més amunt, passem per davant del càmping i quan més endavant trobem la reixa que barra el pas als cotxes , abans de passar-la, grimpem per la canal de la dreta i en 3' estem al peu de la via. Si ens hi fixem bé en el primer resalt de roca hi veurem una petita taca verda pintada a la roca i uns metres per sobre, el primer espit també pintat de verd.
Aquesta via és una petita joia que, si bé comença per unes rampes fàcils que fan pensar que la via no tindrà interès, a partir de la 3a tirada, un cop deixem endarrere el passamà que ens porta a l'inici de la via " Monòlit groc", la via guanya verticalitat i ens permet escalar en una roca més que acceptable i amb les assegurances justes per no patir, tot i que en els llocs a on allunyen es poden posar friends i tascons. (nosaltres no varem posar-hi res més)
Com que portàvem cordes de 60m i les tirades no arriben als 30m, varem enllaçar-les de dues en dues i finalment vam fer la via en 4 tirades en comptes de 7.
La via està equipada per rapelar. Tot i això nosaltres varem optar per sortir per dalt caminant, però això te l'inconvenient que els primers metres, fins que no entres dins el bosc a on fer la 8a reunió, tenen la roca molt descomposta i es fan caure pedres que poden anar a parar al company, per tant diria que és millor rapelar la via.

Vi recomanable .

Canal per la que hem de grimpar per arribar a peu de via

El Miquel iniciant la 3a.tirada

Enllaçant amb la 4a tirada un cop superat el passamà.

Arribant a la R.4
A la 5a. tirada.

Enllaçant la 6a. tirada

En alguns trams la via no és facilonga !!

Iniciant la 7a. tirada

Camping. La Granota. Via "Que Pum Que Pam"

Ressenya del bloc de l'Eduard.

Aquest dimecres hem fet dues cordades per pujar la Granota. El Toni i el Lambert, han fet la Pique Longue i amb el Joan Asin he fet una via que m'havien dit que era força dura i que tenia a la llista però no trobava el moment de fer-la.
La veritat és que la dificultat de la via es concentra en els primers metres de la via, amb una sortida molt difícil, però que es pot fer bé amb A0. La resta de la via te passos difícils però hi ha bona presa i es fan bé.
Via Molt Recomanable que es pot allargar amb dues tirades del zocol( nosaltres aquesta vegada no ho varem fer) i amb les dues molt maques de dalt, que son de la via Pique Longue.


Per no trencar la tradició, la part difícil de la via la fa el Joan Asin !!

El Joan a la R1 i la cordada de la Pique Longue pujant a la nostra esquerra

Fent la segona tirada. Arribats al sostre cal flanquejar a l'esquerra i trobarem un parabolt que al principi no es veu. Podem posar algun friend a la fissura.

El Joan sortint del flanqueig del sostre i el Lambert seguint-lo per la seva via. Aquí les dues vies van uns metres juntes i comparteixen reunió.

El Joan en els passos de V+ de la 3a. tirada

El Joan em va demanar fer de primer la 4a tirada ( 6a) li agrada patir !!! i jo soc molt generós davant les dificultats.

Fent la 4a. tirada, que aquesta vegada em va sortir molt bé.

Iniciant la 5a. i darrera tirada.

Arribant al cim de l'agulla. Tirada molt maca. S'han renovat algun dels cargols dels espits del cim que ja estaven molt atrotinats.

Com que no varem estar junt al cim, aquesta vegada la foto és de peu de via.

Montserrat. Camping, via Esperó del Místic

Trobareu aquesta ressenya a onaclimb.


Aquest dijous a la tarda feia molta calor. Amb el Jordi hem anat a Montserrat buscant una zona d'ombra, i al final quasibé hem passat fred ( sembla impossible però es ben cert)
Ja fa anys que havia fet aquesta via oberta pel Xavi Martin, un company de promoció d'INEF, que em va deixar bones sensacions, i ara que ha estat reequipada amb bolts, havia arribat el moment de repetir-la.

Aquesta via te trams de roca excel.lent, d'aquella que et fa gaudir de valent de l'escalada. Te les assegurances justes que et fan escalar molt entre bolt i bolt, però jo diria que està ben assegurada i en alguna tirada pots posar friends petits i mitjans quan la llunyania d'algun bolt es massa llarga.

Aproximació.

Cal agafar el camí que surt del Monestir direcció al càmping. Passat aquest i uns 150 m. després de la reixa que barra el pas als cotxes, trobareu una paperera, i uns 10 0 20 metres mes endavant surt un corriol, al costat d'una pedra caiguda a la vora del camí amb una senyal groga, que en 5' ens portarà a peu de via.



R0. Hi ha un parabolt molt rovellat.

La primera tirada surt en clara diagonal cap a l'esquerra. fins a trobar el primer bolt 10 m més amunt. Els primers metres son fàcils, amb matolls i roca no gaire bona. A partir del primer bolt comença la dificultat i el festival de bona roca.

La roca de la segona tirada és brutal, per enmarcar-la. !!! la dificultat és alta, però jo diria que fent A0, no passa del 5+ obligat.
La tercera tirada te bona roca i la dificultat baixa força.
La quarta tirada és molt fineta i les preses de la roca esdevenen petites i arrodonides. 5+ maco.
La 5a. tirada únicament te un pas difícil.

Les reunions estan equipades per rapelar

Vaig oblidar-me la camara de fotos, però quan torni a la zona hi faré fotos de la via per penjar-les al bloc, i poder identificar més fàcilment la paret per on puja la via.

Via molt maca i recomanable.

Tot i ser dijous, varem trobar-nos al Jaumegrimp a l'aparcament del monestir i una cordada de Barcelona ( Ramon i Juan Carlos em sembla recordar que es deien) van fer la via al darrera nostre.

Montserrat. Monestir. camping. Monòlit Groc

Avui dissabte hem sortit a la tarda hi hem anat a escalar a sobre del càmping del Monestir. La via Monòlit Groc està ben equipada, la primera part amb espits ( crec que coincideix amb una altre via) i la segona reequipada amb bolts. La roca és bona en general, tot i que en algun lloc cal parar-hi atenció. Els bolts estan a uns 4 o 5 metres i per tant "cal escalar"
El descens es fa repalant per la via. Els rapels de dalt son incomodes ja que es fan en diagonal. A la tarda no hi toca el sol.
Via recomanable, de les d'apuntar a la llista.



Aquesta ressenya la pots trobar a Ona Climb

La via vista des del passeig del Monestir



Recorregut de la via

Situació de la paret i camí d'accés.

Per accedir al peu de via, cal grimpar per la canal que hi ha a la dreta de la paperera i després seguir un caminet que porta a les rampes de la 1a tirada. Trobareu un punt verd pintat a l'inici de la via


El Jordi a la R0, hi ha un senyal de color verd i alguns dels espits de la primera part de la via estan pintats de color verd.

El Jordi en els passos de 6a de la 5a. tirada


Un servidor en la 6a tirada abans d'arribar al pas de 6a

Montserrat. Monestir, agulla de la Granota, Via Pique longue

Ressenya d'Onaclimb

Avui amb el Xavi Solà hem anat a repetir aquesta bonica via a l'agulla de la Granota. Jo ja l'havia fet fa un parell d'anys amb l'Oriol Pujol, però aquella vegada no havíem fet, per desconeixement, el primer tram de la via que no surt en aquesta ressenya.
Quan vaig llegir el post dels Kutrescaladors i vaig adonar-me que ens havíem deixat de fer un tram, vaig pensar que valia la pena tornar-hi.

Ressenya dels Kutrescaladors.

La via està una mica polida en els primers metres, però la tònica general és de roca molt bona. La via està molt assegurada assegurada amb espits i parabolts pintats de color verd.
El Xavi ha enllaçat les dues primeres tirades del primer tram sense problemes
Pel que fa a la segona part de la via, és recomanable, si no vols patir molt amb el rosec de les cordes, fer la R4 que marca la ressenya. Nosaltres també hem enllaçat les dues tirades però al Xavi l'hi ha costat molt recuperar les cordes.
La penultima tirada te uns passos de 6a en els que el tercer espit està massa a la dreta i et fa patir molt per xapar-lo
Pel que fa a la darrera tirada l'hem fet tos dos de primer, es a dir que després de pujar, el company ha despenjat al de dalt.
La 6a tirada, es pot desgrimpar resseguint l'aresta. Un cop a la R5 hi ha un rapel que costa d'agafar i que baixa per la canal. aquest no és el rapel que cal fer, ja que el de la via el tenim al darrera. Cal pujar damunt de l'agulla que tenim al darrera i des d'allí, amb cordes de 60m, podrem arribar amb un sol rapel fins al peu de via, però arribarem a la canal, uns 8 metres més amunt de la R2bis.

El Xavi en la primera tirada del segon tram de la via

El Xavi sortint de la R3 i iniciant la que per nosaltres era la tercera tirada. El segon d'una cordada de Terrassa que ens precedia, està en el punt a on hi ha la R4.

Un servidor tibant en els primers metres de la darrera tirada


Apunt d'entrar a la darrera reunió. El cim de la Granota.

El Xavi en el tram d'aresta que hi ha entre la R6 i la R7


Vistes del monestir des de l'aresta abans de la darrera tirada. Amb sardanes com a música de fons