Agulles: "Via Silvia" a la Miranda de les Boïgues i "Via Esquerra" Al Gep Llarg

 

Aquest dijous he tingut l'oportunitat d'escalar, després de molt temps de no coincidir fent cordada, amb en Manel i la Ita.

Hem anat a agulles a on un vent fort i fred ens ha fet pensar que potser ens esgarraria el matí, però finalment, tot i passar una mica de fred, hem pogut fer aquestes dues vies i passar un bon matí  d'escalada.

La via Silvia està equipada amb espits força allunyats i portar algun friend ens pot anar bé.

La via de l'esquerra està equipada amb espits i algun parabolt. Nosaltres no hem fet la R.1 i hem arribat al cim de l'agulla amb una tirada de 55m.

Una matinal freda però molt agradable i en bona companyia.

Salut i a escalar.

La darrera de l'any i la primera del nou any.

 

Ahir, amb en Xavi Solà, vàrem fer la darrera escalada de l'any a Corbera, la via de les Tietes, i avui amb en Pere Joan i la Montserrat hem fet la primera de l'any, la normal de l'agulla sense nom.

Aquesta via, la Normal de l'Agulla sense nom, l'hem fet amb 3 tirades ja que no hem trobat la R.3 que marca la ressenya.

Les reunions estan reforçades amb parabolts i en trobarem algun de progressió reforçant els vells espits i els reblons que te la via.

El rapel es nou, 2 parabolts d'acer inoxidable amb una cadena.

Nota: el pas de IV+ de la darrera tirada el recordaba menys difícil.....

Ja al refugi d'agulles, a on ens esperava la Neus que havia anat a caminar, fem el brindis pel nou any i les escalades que vindran.

Via " Josep Barceló"

 

Avui, amb en Pere Joan, hem tornat a la regió d'agulles després de molt de temps de no escalar en aquestes entranyables agulles que tants records ens porten.

La via escollida ha sigut la Josep Barceló, una línia restaurada que tenia pendent de fer des que es va publicar per les xarxes.

Avui, tot i que pintava que plouria, i de fet ho ha fet una mica, hem pogut fer la via sense problemes.

La via està equipada per fer en Ae i A0 quan la dificultat sobrepassa el nostre grau.

Amb 14 cintes exprés, la tramposa i l'estrep en tindrem prou.

Salut i a escalar.

Escalant per agulles. Portella Petita, Gep Llarg i agulla del Capdamunt.

Ressenya del Joan Asín

Ressenya de l'Eduard.

Aquest dissabte el temps que preveien no era gaire segur i vàrem estar dubtant fins a darrera hora per decidir a on anar. Finalment ens vàrem decantar per anar a agulles, a on feia força temps que no hi escalàvem , i fer algunes vies curtes.
Quan passàvem per sota la portella petita vam decidir començar per la clàssica aresta GAM, tots havíem escalat aquesta via però ens venia de gust repetir-la.
El Pany i jo fem una cordada, i el Jordi i el Joanet una altre.
Com sempre ens passa darrerament, vàrem trobar els passos claus de la via més difícils del que recordàvem...ens fem grans i no millorem pas el nostre grau.
Mentre esperàvem que els companys acabessin la via vaig preparar el rapel i, un cop a peu de via, vaig pujar en top rope la via del rapel, un V/V+ mantingut i molt vertical en el qual algú hi ha tret la primera xapa.
Un cop les dues cordades ens retrobem a peu de via els hi proposo anar a fer la via que puja a l'esquerra  de la normal del Gep Llarg. Es una via fàcil de 55m que es pot fer en dues tirades o com nosaltres en una de sola.
Un cop a dalt desgrimpem per la cara nord i baixem uns metres pel camí per anar a parar al peu de l'agulla del Capdamunt. Un cop allí iniciem la via que puja directa fins a la R.1 de la via normal i continuem fins el cim per aquesta via.
De nou rapalem i, mentre esperem als companys, el Pany i jo escalem l'aresta nord d'aquesta agulla, una via fàcil, amb molt bona roca, a on però només i trobarem un espit i un pont de roca.
I així, un cop escalades 3 agulles i de fer 9 tirades, decidim donar per acabada la jornada d'escalada.

 En Pany a la segona tirada de la GAM de la portella petita.

Arribant a la R.2.



Escalant en top rope la via rapel de la portella petita mentre esperem als companys.

 El Pany i en Jordi escalant la via de l'esquerra al Gep Llarg.


Intententant superar els pas difícil de la 1a. tirada de l'agulla del Capdamunt.

 En Pany a la segona tirada.


E Joanet i el Jordi.

 En Pany a l'aresta nord de l'agulla del Capdamunt.

Dues vies a agulles

La tarda del dimecres passat amb el Joan Asín vam anar a agulles a fer aquest parell de vies. Jo la Vacances frustrades ja l'havia fet un dia molt fred i humit,  i em va quedar una sensació estranya amb la roca de la primera tirada, així que aquesta vegada la vaig tornar a repetir amb el sol de mitja tarda i em va agradar molt més.
Un cop al cim només cal caminar uns 20m per arribar a la segona via era nova per a tots dos. Comença amb un metres fins i un flanqueig que et fa passar per una llastra que acull un formiguer que es va esverar quan vaig tocar la llastra. Quan hi va passar el Joan va patir un atac furiós de les formigues i feia gràcia veure com se les espolsava amb una ma i s'agafava amb l'altre a la roca !!!
La segona tirada és molt vertical. La podreu apurar en funció del vostre grau. La darrera també te uns passos molt dificils que es poden superar en A0.
Per baixar va fer un rapel fins el coll amb les bessones i vam baixar per la canal de la vesant Oest.
Material: Per les dues vies únicament cal portar unes 10 o 12 cintes.

 !a. tirada de la via " Vacances Frustrades"

 El Joan superant l'A0 de la 2a. tirada.

 Inici del flanqueig de la 1a. tirada de la Hallo Harry. Amb la llastra del formiguer a la ma !!

 El Joan a la 2a. tirada.

 Un cop superats els passos d'A0 de la 3a. tirada.

Practicant la "V" que faríem l'endemà a Barcelona.

I, Inde, Independència !!!!!