Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escalada. La Nou de Berguedà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escalada. La Nou de Berguedà. Mostrar tots els missatges

13 de jul. 2024

Via del Quico. a l'Aguda Gran

 


ressenya del blog Els 5 peus del gat

Avui cercàvem escalar a l'ombra i ens hem trobat amb un cel tapat i un aire fresc que a mi m'ha fet posar la pell de gallina quan no ens tocava el sol.

Hem decidit repetir aquesta via que jo ja havia escalat el juny del 2018 i de la que en guardava un bon record.

Aproximació curta i via ben assegurada. Només, i com a critica constructiva, jo hauria fet pujar la línia d'entrada a la R.2 per la dreta i la placa de sortida de la R.2 també per la dreta, a on unes preses molt bones et permeten fer els primers 8m en lliure en comptes d'haver de fer algun A0.

Dit això la via està molt bé i l'entorn s'ho val.

Per baixar haurem de desgrimpar des del cim uns 20m fins a trobar el primer rapel de 25m, per després fer-ne un segons de 25m més fins al peu de la paret a on comença la via en memoria d'en Baldiri Farreras i Martí, un company dels escaladors de Badalona.

Per baixar anirem a cercar un corriol que ens portarà al prat/coll al peu de de l'Aguda petita, i que baixa pel costat Oest de l'Aguda Gran.

De material només ens caldran 15 cintes i l'estrep.






Aquests 4 parabolts obliguen al Jordi a fer servir l'estrep, i en canvi per la dreta es puja molt millor.....








26 de març 2019

Via " Desig de primavera"


Aquest dissabte amb en Pany vaig obrir una via nova a la Nou , un projecte que feia temps que tenia a  la cartera i que finalment vàrem fer realitat. Una via d'una sola tirada, amb roca molt bona i que ens ha fet gaudir moltíssim.
La via està equipada amb parabolts i cal portar 14 cintes i algun friend si en algun tram es vol millorar les assegurances , però no son indispensables.
En aquest petit espai de paret, que queda a 4 minuts de l'aparcament, ara hi trobarem 5 vies que ens permeten passar una bona estona escalant.



Obrint la via

En Pany rapelant la via un cop oberta i netejant-la de roques inestables i vegetació.

5 d’oct. 2018

trio de vies a la Nou de Berguedà





Dissabte passat vàrem anar a la Nou de Berguedà a buscar una mica d'ombra per escapar de la calor que anunciaven.
El Jordi i en David encara no hi havien escalat i ens decidim per fer dues cordades i escalar la via del tronc, matins a la fresca i una que puja per l'aresta i que havia obert l'Amadeu ja fa temps i que en Toni Alarcón, amb el vist i plau de l'Amadeu va equipar amb ponts de roca i un pitó per incrementar-ne la seguretat i que ha quedat una via molt maca de fer.
Per repetir les vies només ens farà falta unes 12 cintes, els estreps si no tens prou grau per fer-les en lliure i un joc de friends.
De totes tres vies en podrem baixar en un sol rapel de 30m.



Per arribar-hi

25 de juny 2018

Aguda petita i Aguda gran. La Nou









Aquest dissabte no tenia clar a on anar a escalar per por de la calor. Finalment vàrem pujar a la Nou de Berguedà a escalar a l'Aguda Gran.
Comencem per escalar l'aresta de l'Aguda petita, per una línia que vaig equipar una mica més a  l'esquerra de per on l'haviem fet per primera vegada ara fa dos anys cercant la verticalitat dels darrers metres.
A continuació anem a peu de paret de l'Aguda Gran per tal d'iniciar la via del Quico 
La primera tirada te una passos desplomats que conviden ha agafar la cinta per superar-los però, si cerques a l'esquerra, hi ha una bona presa que et permet tibar fort i evitar el A0. És una tirada molt maca que et deixa un bon regust de boca. A la segona però ja no hi veiem color i molts dels passos els faig en A0 o Ae. De fet un cop a la reunió veiem que, ens els darrers metres, si la via hagués anat una mica a la dreta possiblement es podria fer en lliure.
El mateix passa a la sortida de la tercera tirada, un curt tram molt fi que a partir del segon parabolt, si vas un metre a la dreta es pot fer en lliure, però les assegurances  fan anar, al que va de primer, a l'esquerra i conviden fer uns passos d'A0.
La quarta tirada ja no te gens de dificultat i només ens serveix per arribar al cim.
Nosaltres, un cop a dalt vam decidir baixar desgrimpant i rapelant per l'altre costat i així poder escalar de nou l'agulla per la variant de la via Baldiri.
La via es fa en dues tirades i una grimpada final. A la primera tirada, si no trobes la presa que hi ha a l'esquerra del pas clau, s'haurà de superar en A0. El Toni la va trobar i li va sortir en lliure.
La segona és més fàcil i no supera el Vº. i la tercera tirada és una grimpada que et permet arribar al cim de l'agulla a on hi ha el pal, ara sense bandera ja que el vent la malmès.
Tornem a rapelar per segona vegada la via i baixem fins al cotxe.



El Toni en els metres finals de la via de la Neus. a l'Aguda petita.


Inici de la via del Quico.

 A la segona tirada, inici dels passos més verticals.

Superant els desplom amb Ae.

 Inici de la 3a. tirada. Els bolts et fan anar a l'esquerra....i en canvi és puja molt millor 1m a la dreta.

 Inici de la variant de la via Baldiri.

Darrers metres de la segona tirada.

24 d’ag. 2017

Via d'estiu. Via del tronc. Matins a la fresca




Aquesta vegada pugem a la Nou per escalar a la fresca en els cingles de la Creueta. Comencem per la via "Matins d'estiu" que ens permet escalar 4 tirades i grimpar per l'aresta dels cingles fins el seu punt intermitg. A partir d'allí podem escalar les dues vies " la via del tronc" i "Matins a la fresca" completant una matinal ben aprofitada.
Inici de la via Matins d'estiu que comença des de la mateixa pista de la Nou.

Passos d'artificial de la 3a. tirada.

 Escalant la preciosa 4a. tirada.

Grimpant per l'aresta dels Cingles de la Creueta.


 El Toni escalant la via del tronc.


 En Xermi acabant la via i el Toni assegurant des de la reunió de la que es rapelarà fins a peu de via 30m.
 En Toni a la R.1 de la via matins a la fresca.


Bonica placa de la segona tirada.

En Toni arribant a la R.2

26 de juny 2017

Escalant a la fresca





Aquest dissabte la calor continua apretant de valent i cerquem l'ombra a la Nou, en concreta a la via  "Matins a la fresca" que vàrem obrir farà dos anys als cingles de la Creueta.
Aproximació de tres minuts a l'ombra i escalada a l'ombra. Que més podem demanar en un dia tant calorós.
Un cop feta la via comencem a netejar a la paret del costat i obrim una nova via al costat de la via del tronc. Aquesta nova línia, encara que ja està oberta, ens caldrà netejar-la una mica més per facilitar-ne l'escalada en els trams a on hi ha massa vegetació.
Material : 8 cintes i joc de friends.
Descens: rapel de 30m per l'aresta.

 Primers metres de la via Matins a la Fresca.

 Inici de la segona tirada.

Mirant la paret per on va la nova via.

29 d’ag. 2016

La Nou de Berguedà. Escalades a l'Aguda Gran i a l'Aguda Petita

Ressenya original amb l'apreciació personal del Ae de la segona tirada. A la 3a. tirada hi he deixat el V+ però si es segueix la línia d'assegurances el grau és més alt (es pot fer en A0)




Aquest dissabte no tenia clar a on anar a escalar per por de la calor. Finalment vàrem pujar a la Nou de Berguedà a escalar a l'Aguda Gran. A les 9 del matí el sol encara no toca a la via del Quico i vam poder fer a l'ombra les dues primeres tirades, ja que la paret està orientada al Sud-Oest.
La primera tirada te una passos desplomats que conviden ha agafar la cinta per superar-los però, si cerques a l'esquerra, hi ha una bona presa que et permet tibar fort i evitar el A0. És una tirada molt maca que et deixa un bon regust de boca. A la segona però ja no hi veiem color i molts dels passos els faig en A0. De fet un cop a la reunió veiem que, ens els darrers metres, si la via hagués anat una mica a la dreta possiblement es podria fer en lliure.
El mateix passa a la sortida de la tercera tirada, un curt tram molt fi que a partir del segon parabolt, si vas un metre a la dreta es pot fer en lliure ( jo de segon vaig demanar al Toni que tregués la cinta del 3r. parabolt i em va sortir en lliure V+), però les assegurances  fan anar, al que va de primer, a l'esquerra i fer uns passos d'A0.
La quarta tirada ja no te gens de dificultat i només ens serveix per arribar al cim.
Remirant la paret vàrem veure que a uns 5 metres a l'esquerra de la via del Quico hi puja una via més vella assegurada amb espits i que possiblement s'acaba trobant amb la del Quico, ja que a la segona tirada hi trobem pitons vells i algun espit. He cercat informació a la xarxa i no he sabut trobar cap informació d'aquesta via.
Nosaltres, un cop a dalt vam decidir baixar desgrimpant i rapelant per l'altre costat i així poder escalar de nou l'agulla per la via normal N-E.
La via de l'Aresta Nord-Est (o la variant del Baldiri), ja que te uns passos que cerquen la dificultat que possiblement la via normal evitaria, es fa en dues tirades i una grimpada final. A la primera tirada, si no trobes la presa que hi ha a l'esquerra del pas clau, s'haurà de superar en A0. El Toni la va trobar i li va sortir en lliure.
La segona és més fàcil i no supera el Vº. i la tercera tirada és una grimpada que et permet arribar al cim de l'agulla a on hi ha el pal, ara senses bandera ja que el vent la malmés.
Tornem a rapelar per segona vegada la via i baixem per un camí ample i còmode fins el peu de l'Aguda petita. Un cop allí veiem que a l'aresta nord no hi toca el sol i sembla prou fàcil com per escalar-la, així que despleguem les cordes i ens hi posem. Com que no portavem friends ni tascons, per assegurar l'escalada ens vàrem haver de conformar en llaçar els arbustos que anavem trobant. Començo jo hi pujo 25 metres fins a un gran pi a on hi faig la R.1. El Toni continua pujant 30m més, deixant-hi posats un parell de ponts de roca, fins un segon pi a on hi fa reunió, uns 3m per sota del cim de l'agulla. Jo pujo a l'aresta i cerco alguna instal.lació per on rapelar però no hi vaig trobar res, així que muntem un rapel del segon pi fins el primer, a on hi muntem un altre rapel fins a peu de via.
És molt possible que per allí hi hagués pujat algú abans que nosaltres, però la veritat és que no hi vàrem trobar cap rastre del pas d'escaladors. Ara si voleu fer aquesta via "Esperó Nord" hi trobareu una baga amb maillon a cada pi que us servirà per fer-hi reunió i per rapelar. Pot ser un bon complement per després d'haver escalat una altra via de l'Aguda gran.
En definitiva va ser una matinal ben aprofitada, ja que vàrem poder escalar tres vies i força estona a l'ombra.

 El Toni iniciant la via del Quico.

 En els passos d'A0 de la segona tirada.

 Inici de la 3a. tirada. Si segueixes les xapes acabes fent A0, si vas un metre a la dreta surt en lliure.

 Grimpant per una alzina de la 4a. tirada.

 Caminant fins el pal de la bandera que hi ha al cim.

 1a. tirada de la via de l'Aresta Nor-Est.

 2a. Tirada


AGUDA PETITA



 El Toni en el pi de la R.1

I aquí en l'altre pi, el de la R.2 i que ens van servir per rapelar.