14 de des. 2015

Caminant per les serres de Lleida



Aquest pont de la Puríssima hem anat tota la família a caminar per les terres de Lleida.


El Congost de Montrebei


El primer dia vàrem anar amb el cotxe fins l'ermita de la Pertusa per començar des d'alli la caminada fins el congost de Montrebei. A la tornada vàrem travessar l'embassament pel nou pont penjat que permet anar fins la controvertides passarel·les que hi ha al costat aragonès del congost. Personalment no crec que les esmentades passarel·les trenquin l'armonia del congost ja que estan en unes franges rocoses de la part baixa de l'embassament, lluny de les grans parets. Ara bé, aquesta instal·lació ha massificat enormement el transit de turistes pel congost i a curt termini pot suposar un perill si no s'hi fa un manteniment acurat. No és una passejada apte per a tot-hom perquè és realment impressionant, nosaltres vam coincidir en un espai de 3m 8 persones, i en un tram de les escales hi faltava un graó i el següent ja es movia. Personalment crec que no hi tornaré i no m'estranyaria sentir que algú hi ha pres mal.









El Montroig



El segon dia teníem una agenda de vistes força apretada i vàrem fer una passejada més curta però igualment molt maca. Vam anar amb cotxe fins a Vilanova de la Sal i continuàvem fins a sota de les parets del Montroig. Un cop allí vàrem aparcar el cotxe i vam resseguir les parets fins el coll de Porta a on un corriol, que habitualment utilitzem com a retorn de les vies d'escalada, ens va permetre remuntar fins la part alta de la serra i resseguir la carena fins l'ermita de Montalegre. Un cop a allí vam prendre la pista per retornar al cotxe. Una excursió curta i preciosa que et permet gaudir d'unes vistes quasi immillorables.








El Montsec de Rúbies



El tercer dia vam anar a Vilanova de Meià i, pujant per la carretera del pas nou, vàrem descobrir una pista forestal preciosa que puja, des d'uns metres abans de l'Hostal Roig, fins la Portella Blanca, el coll que queda a sobre del poble abandonat de Rúbies.
Nosaltres i vàrem arribar carenejant la serra i, com que el dia era molt clar, vam gaudir d'unes vistes extraordinaries.


 A sota nostre hi queda el poble abandonat de Rúbies.

12 de des. 2015

Canvis a la primera tirada de la via del Triplet 2015



Aquest dissabte hem pujat a Malanyeu, en concret a la paret de l'Altar que és la que queda a la vall del darrera de Malanyeu, a on fa uns mesos i vàrem obrir "la via del triplet 2015" . Però quan la vàrem ressenyar vaig rebre un missatge de l'Amadeu dient-me que la primera tirada coincidia amb una via que ell havia obert i hem demanava que la desequipes per deixar-la tal i com ell la va escalar.
Avui hi hem tornat per tal d'equipar una línia diferent per la primera tirada i treure els 5 parabolts de la que coincidia amb la via "Fil d'or" oberta per l'Amadeu i el Rovira ara fa dos anys. En aquesta 1a. tirada de l'Amadeu només hi hem deixat  2 ponts de roca i per tant caldrà equipar-la.
La nova primera tirada puja per una canal de la dreta, que estava molt bruta i que ens ha costat molt netejar, per aconseguir una línia independent que ens porta a la nostra R.1.
Si hi aneu ara encara hi trobareu molta terra, però ja es pot escalar i es força maca. L`hem equipat amb 9 parabolts i un pont de roca, però caldrà portar algun friend per reforçar la seguretat allí on allunyen les assegurances.


El Toni un cop superats els metres més difícils de la tirada.




30 de nov. 2015

Cap de setmana a l'Abella de la Conca



Cap de setmana intensiu a l'Abella de la Conca, el dissabte hi pujava amb el Toni per escalar-hi i el diumenge hi tornava amb la Neus per ensenyar-li aquest racó de mon tant maco i pedalar per sota les parets.
Aquí trobareu el track


Dissabte










 Diumenge


















23 de nov. 2015

Matinal a Malanyeu i tarda al paradís, 0 a 4 !!










El matí del dissabte va començar emboirat i plovisquejant, i això augurava un mal dia per escalar. Tot i això vàrem pujar a Malanyeu a veure que s'hi podia fer. A l'aparcament vàrem coincidir amb el Toni Aymamí i el seu company de cordada i amb la colla d'escaladors del CE de l'Aliga que hi havien convocat una trobada . Nosaltres vam preparar els trastos per anar a la paret, tot i que queien quatre gotes i no les teníem totes. Amb el Toni decidim anar a fer la via Carla per la variant rapel i el David i el Xermi escalaven la via " Incondicionals de Malanyeu", que puja a l'esquerra de la nostra i acaba a la mateixa R.3. des d'on es fa el rapel.
Per sort el temps va millorar i finalment vam poder escalar amb sol.  Un cop feta la via vam fer un rapel de 30m i tot caminant vam anar a la R.2 de la via original per tornar a escalar , ara per fer la 3a. tirada de la via Directa Carla Alarcón.
Un cop a peu de via vàrem anar a fer la via Amics de Malanyeu a on el Toni va estar treballant per modificar la línia de la tercera tirada i fer-la pujar per les plaques de més a l'esquerra.

Aquest dissabte calia arribar a temps a casa per veure una nova victoria del Barça al camp del Madrid.
Jo havia pronosticat un 0-3 i no ho vaig encertar..... però vaig estar encara més content !!!!



 A la placa de sortida de la R.1 de la via de la Carla hi havia un pitó de quan vaig obrir la via amb el Xavier, i que fa uns mesos algú va decidir emportar-se, així que vam netejar i deixar una baga a la sabina de  la dreta i ara hem estirat una mica més l'escalada d'aquesta bonica placa.


 El Toni en la difícil placa d'inici de la 3a. tirada de la via "Directa Carla Alarcón"

El David escalant la 2a. tirada de la via "Incondicionals de Malanyeu"

El Xermi a la 3a. tirada de la via Incondicionals de Malanyeu.

 Escalant la 1a. tirada de la via Amics de Malanyeu.

El Toni a la segona tirada, en el punt a on enllaça amb la via "Francesc Suñol" en la que hi vàrem amb el Toti Vales que portava a dos clients  anglesos.

En el flanqueig de la 3a. tirada de la via.




16 de nov. 2015

Continuem obrint via a l'Abella.



Aquest dissabte tornem a l'Abella de la Conca i continuem obrint via, decidim variar l'accés a la darrera reunió equipada per cercar una línia més lògica i maca i equipem tres tirades més.
A la baixada, fent el darrer rapel, veiem una placa més interessant per la primera tirada i també la netegem per fer fer-hi pujar per allí la primera tirada.
Encara queda molta feina i molts metres de roca per obrir, però com diuen els espanyols:  "sarna con gusto no pica".... però cansa.
Continuarà.