Via Pepe Álvarez

Recorregut de la via vist des de la carretera que porta al Castell

El grau de dificultat de les tirades que he posat a la ressenya és, com sempre, una opinió subjectiva.

Aquest dissabte hem pujat a Oliana per escalar la via Pepe Alvarez a la Serra de les Canals.
Aquesta és una via fàcil, amb la roca força sanejada, tot i que haurem d'anar amb compte a on ens agafem, i prou equipada amb parabolts i algun pitó. Tot i això haurem de portar un joc de friends per completar les assegurances en els trams fàcils a on no hi ha parabolts.
La via te algun pas de V+/6a però no son obligats. En general la dificultat de la via ronda el IVº i per tant és una bona opció per conèixer aquesta paret i gaudir de les precioses vistes de la comarca.
La llargada de les tirades que marquen les ressenyes que portàvem eren superiors a la que realment és. Per exemple la primera tirada només te 35m i no 45. Això ens permet fer el darrer rapel desde la R.2 fins a peu de via (57m)
El descens l'hem fet en 6 rapels, però jo crec que baixar caminant pot ser una opció millor i més ràpida.

Inici de la via marcat amb una fletxa. Arribant a on hi ha el primer parabolt.

Sortida de la 2a. tirada amb passos finets.

 3a. tirada. Molt fàcil.

 4.a tirada. Amb un curt tram interessant d'escalada.

 Superant els passos més difícils de la via. inici de la 5a. tirada.

 Inici de la 6a. tirada. Fàcil però molt bonica i sostinguda en el IV+

 Fàcil inici de la 7a. tirada.

 Darrera tirada de la via.

Foto-cim de les dues cordades.

Serra de les Canals

Aquest dissabte volíem anar a mirar-nos alguna línia per equipar a roca Narieda, al costat de la via Baga Total, però al arribar a la zona vàrem veure que ara ja no es pot pujar en cotxe fins la cadena que barrava el pas per la pista, cal deixar-lo a la carretera, i la línia que havíem intuït mirant les fotos de la paret, no la vàrem veure tant clara.... en definitiva ens va fer mandra pujar carregats fins allí dalt.
Com que la previsió del temps anunciava núvols i per tant ens podíem atrevir a posar-nos en alguna cara sud sense por de morir-nos de calor, vàrem tornar fins a Oliana per anar-nos a mirar la Paret de les Canals. Una paret de roca a controlar però molt atractiva i propera . Només teníem informació de les vies " Sol de mitjanit" i " La pawnee Fiction" així que ens vàrem acostar a la paret que hi ha a damunt del Castell i la nostra sorpresa fou que hi havia una línia de parabolts.
Nosaltres vàrem començar a obrir una línia a la seva dreta i vam equipar dues tirades, de 30m i de 55m.
Un cop a la feixa superior vam veure que hi havia dues línies de parabolts a la nostra esquerra i unes cordes fixes a la dreta. Així que aquella zona aviat tindrà unes quantes línies per escalar.

L'inici de la paret és a on la roca està més bruta i cal sanejar-la

A mesura que guanyem alçada la roca millora.

Paret Bucòlica: via " Olaya"

Aquest dissabte vam desafiar les previsions de pluja i ens vam dirigir al Prepirineu amb l'esperança de que no plogués..... i ho vàrem encertar !!!, no va ploure fins que ja haviem acabat d'escalar i fet la cervesa a Coll de Nargó !!!

La via triada va ser una que feia temps que donava voltes a la llista de pendents, la via Olaya, una via totalment desequipada i que per tant haurem de protegir amb friends, tascons i bagues savineres.
La via comença uns 30 m a l'esquerra de la classica " Balsam de Tigre" i a 2m de la via " Carquinyoli"
De fet molta gent aprofita els primers 4 parabolts de la via Carquinyoli, però cal anar per una fisura a la seva esquerra.
Durant tota l'escalada només trobarem equipades les reunions amb espits, un parell d'elles amb una xapa d'anella molt especial. Creuarem la via Balsam de Tigre dues vegades i pujarem uns metres al costat de la Terra de Dinosaures. Aquestes referencies ens poden anar bé per intuir la línia d'aquesta via, que cal anar descobrint tot cercant sempre el camí més lògic i fàcil de la paret. Tot i això trobarem algun pas delicat a cada tirada i en un parell d'ocasions ens haurem de concentrar de valent i tibar fort, així a la segona tirada i especialment en la sortida de la 6a. tirada, la verticalitat dels diedres ens farà dubtar de que la via sigui fàcil.
Via d'aventura molt maca i recomanable.
La baixada la farem seguint el camí fitat que acaba de remuntar la cresta per la cara Nord fins a trobar el punt a on tornem a la paret per trobar una feixa que ens portarà a la canal per la que em pujat.

 Al inici de la via, tot i que pujo per la línia correcta, no em puc estar de xapar un parabolt de la via carquinyoli, la unica assegurança fixa que xaparem durant tota l'escalada.

 

  A la R.1

 El Toni encarant els dificils metres del diedre d'inici de la 2a. tirada.

 A la 3. tirada ens creuem amb dues cordades que estan fent la Balsam de tigre.

 El bonic diedre de la 3a. tirada, a on se suposava que hi tobariem l'unic pitó de la via.... però no hi era !!

 La 5a. tirada és una caminada fàcil per canviar de reunió.

 La sortida de la 6a. tirada ens planteja el pas més difícil de la via.

 La darrera tirada ens trobem encara amb algun tram finet que ens farà escalar més del que sembla des de sota.

 foto-cim amb les dues cordades que anavem.

Paret Bucòlica. via " Anís del mono"

La ressenya està treta de la Noche del loro i retocada segons ens vam trobar l'equipament de la via. Pel que fa a la graduació de la dificultat com que és molt subjectiva, jo diria que hi ha diversos trams de 6a que es poden fer en A0 amb l'equipament actual, però a la 3a tirada caldrà equipar-ho.

Aquest diumenge amb el Miquel vam anar a fer aquesta via que feia molt temps que tenia a la llista. Per la xarxa s'han comentat moltes coses de la via i s'ha creat una certa polèmica pel que fa a la dificultat marcada en els graus de la ressenya dels escaladors que la van obrir i de la llargada de les tirades.

A dia d'avui hi hem d'afegir que els pitons que hi havia a la via han desaparegut i algun parabolt també. Això no obstant , si porteu un joc de friends podreu passar la 3a. tirada fent V+ Ae. En aquesta mateixa 3a. tirada, a on hi havia 2 pitons, encara hi ha un forat per un espit que, si porteu un cargol i una xapa, possiblement el podreu aprofitar. Per la resta de la via no fa falta gaire més material.

Jo he agafat la ressenya de " onaclimb" hi he posat la llargada que vaig trobar que tenia cada tirada i he borrat els pitons que hi havia marcats, ja que a hores d'ara ja no hi son.

1a. tirada. 25m IV+. Roca trencada. l'únic pas finet el trobarem per entrar a la reunió.
2a. tirada. 15m V+. Bona roca en general
3a. tirada. 15m 6a( V+ / A1) Sortida explosiva de la R. i tram de diedre molt difícil que haurem d'equipar ja que hi falten 2 claus. Hi ha un forat d'espit que potser es pot aprofitar. A la part superior te molt bona roca i els passos tornen a ser difícils però molt equipada.
4a. tirada. 15m.IV.  Fàcil i bona roca
5a. tirada. 15m. V+( A0) un tram molt vertical de roca vermellosa però bona. Factible en A0.
6a. tirada. 15m V roca bona
7a. tirada. 15m V+ ( A0) tram vertical i algun pas explosiu.
8a. tirada. 35m IV+ molt fàcil excepte un pas abans d'entrar a la R que farem a un gran pi.

Nosaltres vam fer la via en 5 tirades ja que, com podeu veure, la llargada de les tirades ho permet.
1a.,  2a +3a., 4a+5a., 6a.+7a. i 8a.

Material. La via està equipada amb parbolts inoxidables de 8 mm. cal portar un joc de friends i tascons per complementar algun pas.
Descens. cal anar a la dreta i pujar a buscar el fil de la carena per després baixar pel camí habitual de la resta de vies 45'
Via recomanable.

Aquesta sembla ser que és la ressenya original. Si  repetiu la via entendreu perquè hi ha una certa polèmica en la llargada de les tirades i també amb la graduació, encara que això és més subjectiu i cada escalador ho veu diferent. L'inici de la via també sembla no quadrar ja que lo més lògic és entrar recte i anar a trobar el parabolt que hi ha a mitja tirada...

 Escalant la 1a. tirada. Nosaltres no vam trobar el retol pintat a peu de via que anuncien algunes ressenyes.

 El Miquel en la segona tirada.

 La 3a. tirada oficial, segona nostra.

 Iniciant la la 4a. tirada oficial.3a. nostra.

 A la 6a tirada oficial. 4a. nostra.

 La darrera tirada.Al fons el pi a on es fa la reunió.

 El Miquel a la R.7 Oficial.

 Foto-cordada

Roc del Rumbau. via "Sioux Connection"

Ressenyes trobades en el bloc del Xgrane


Ja feia temps que volia fer aquesta via de l'Indi i no trobava  company per anar-hi. La roca de la paret del Rumbau no és bona però la d'aquesta via, quan ja fa 4 anys que la va obrir, està força sanejada i ja és del tot recomanable,
Aquesta via et permet escalar aquesta preciosa paret, que tant ens crida quan passem per la carretera, d'una manera segura i poc exposada.
Aquesta vegada vaig convèncer al Jordi Pardo per anar-hi i va ser una bona elecció. Jo vaig començar la via i per tant em van tocar les tirades més assequibles. El Jordi va escalar apurant molt en lliure i quasibé li va sortir tota neta, jo vaig tibar de cintes i estreps quan la dificultat m'ho demanava.
En definitiva podem dir que és una via recomanable que, tot i que la roca no dona gaire confiança, les preses que havien de caure ja ho han fet i és força segura.
Material. Tot i que portàvem una mica de tot, només calen 18 cintes exprés.
Descens. Totes les reunions son rapelables, però seguint les instruccions de la ressenya de l'Indi, es pot baixar en 5 rapels si portes cordes de 60m

Iniciant la via

 Arribant a la R.2

 Inici de la 3a. tirada

 El Jordi començant la bonica i difícil 4a. tirada.

 A l'artificial de la 5a. tirada

 El Jordi a la 6a. tirada

 Foto-cim

Moles de Sant Honorat. via " Retiro Espiritual"

Aquest dissabte amb el Jordi, el Joanet i el Toni vam pujara Oliana per fer la seva primera incursió d'escalada a les Moles de Sant Honorat, un indret preciós que jo coneixia d'haver-hi fet una caminada fa molts anys i d'escalar la via Núria, amb l'Eduard i el Joan Asín.
Vam pujar amb cotxe fins aprop del coll de Mu, a tocar de la mola del Corb i des d'allí un corriol que va resseguint les parets per la cara sud ens porta a peu de via en uns 15' o 20'.
La via la trobarem un cop passada l'Aresta Idíl·lica, en el punt a on el camí gira 180º per travessar una torrentera. El primer parabolt és visible des del peu de via uns 6 o 7 m en diagonal a l'esquerra.
La via es caracteritza per pujar a l'ombra, ja que és una cara Oest, per la seva roca, que tot i que ja està força sanejada, sempre et dona un punt de desconfiança i per estar força assegurada.
1a. tirada: curta i sense massa dificultat et permet tastar la roca i fer-te escalar amb precaució.
2a. tirada: amb uns metres inicials d'artificial extraplomat que et fan tibar molt fort i suar de valent. Te una sortida de les que costa fer i un tram de lliure fàcil et porten a un segon tram d'artificial més fàcil i ara si amb una sortida senzilla fins la R.2
3a. tirada : en lliure fàcil però que segueix una línia que fa fer unes zetes una mica ilogiques.
4a. tirada: pas finet de sortida i ja en lliure fàcil fins la R.4
5a. tirada: te passos més finets i un recorregut que et porta fins el coll i que podria, amb un bolt més, haver pujat més recte per gaudir de la placa vertical que hi ha sobre la R.
6a. tirada: per nosaltres la més maca, comença amb una sortida encaixonada que et fa fer un pas d'A0 per poder agafar l'aresta. Tirada variada a on llaçarem un parell d'arbres i a on trobarem una curta placa vertical ben assegurada que ens va agradar molt.
Descens: la via està equipada per rapelar.

Nosaltres varem optar per baixar a peu i per tant varem continuar pujant fins l'ermita de Sant Honorat i un cop allí agafes el camí que et porta, després de baixar molt i fent una gran volta, fins el camí que passa pel peu de via. Aquesta opció no és recomanable a menys que tinguis moltes ganes de caminar i conèixer la zona o bé que pugin altres cordades per la via.
Via recomanable.

 

El Toni, el Jordi i el Joanet a peu de via.

 El Toni iniciant la via

 Iniciant la 2a tirada Penjat com una" llonganissa"

 A la recerca del parabolt en la 3a tirada

 Sortida fineta al inici de la 4a. tirada

 Sortida de la 5a. tirada . Cal anar a cercar el coll !!

 Un cop superat el 1er. pas de sortida de la R.5 farem la millor tirada de la via

 El Toni arribant a la R.6 amb la Roca del Corb i el coll de Mu al fons.